Veus Parròquia del 24/1/2024 — Consum responsable i Drets Humans: de la fam global a la IA per a la pau

Idea general

Conversació amb Ester Martra (Justícia i Pau) sobre com el nostre model de consum s’emmarca en els Drets Humans, l’impacte global en la fam al món, i el paper de la intel·ligència artificial (IA) en la construcció de la pau i el bé comú.

Drets Humans com a marc

• Es recorda el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) i el seu objectiu: llibertat, justícia i pau.
• L’article 25.1 reivindica el dret a un nivell de vida digne (alimentació, vestit, habitatge, sanitat i serveis socials) i seguretat davant atur, malaltia o discapacitat.

Consum al primer món: diagnosi i reorientació

Per què consumim massa?

• Publicitat i felicitat: se’ns associa tenir més amb “ser més”.
• Pressió social i emulació, especialment en joves; efecte rebaixes.
• Compensació i compra compulsiva per regular l’estat d’ànim.

Cap a un consum just, ètic i responsable

• Just: respectar recursos naturals i prioritzar el consum local.
• Ètic: evitar donar suport a empreses i indústries insolidàries.
• Responsable: més austeritat i llibertat davant la publicitat.

Residus i economia circular

• El consum condiciona la quantitat i perillositat dels residus; consumir responsablement fa que els residus esdevinguin recursos (economia circular).
• Pràctiques clau:
• Reparar abans de comprar
• Compartir o llogar usos puntuals
• Segona mà i mercats d’intercanvi
• Evitar productes d’un sol ús i triar productes duradors
• Materials reciclats/reciclables
• Comprar només la quantitat necessària

La fam al món: dades i causes

• Dades clau:
• Població mundial: 8.000 milions
• 800+ milions passen gana i 2.000 milions no tenen alimentació adequada
• Cada 9 segons mor una persona de gana

Causes acumulatives

• Augment de preus i especulació alimentària.
• Catàstrofes i canvi climàtic: més impacte als països del sud, amb infraestructures febles; manca d’adhesió/compliment d’acords climàtics com el Protocol de Kyoto.
• Pèrdua de sobirania alimentària: monocultius d’exportació concentrats en multinacionals, desplaçant petits productors.
• Corrupció i deute extern (Àfrica paga 4x més en interessos del que rep en ajuts).
• Concentració de poder i capacitat de moviment de grans fortunes i multinacionals.

Energia que no competeixi amb aliments

• Impuls als biocombustibles de segona generació (a partir de residus orgànics, no competeixen amb cereals):
• Dièsel renovable (substitueix el dièsel al 100%; ús a carretera, marítim i ferroviari; exemple al Port de Barcelona)
• SAF (Sustainable Aviation Fuel) per a aviació
• Biometà (substitueix el gas natural)

Solucions i urgències

• La FAO estima capacitat productiva per alimentar 12.000 milions: el problema no és de producció, sinó de distribució i malbaratament (es perd ~17% del menjar).
• Prioritats:
• Reduir el malbaratament i les pèrdues
• Millorar la distribució i l’accessibilitat
• Vincular-ho a justícia climàtica i regulació contra l’especulació

Full de ruta en clau de Drets Humans

• Els Drets Humans són indivisibles i interrelacionats. Calen tres peces:

1) Ciutadania conscienciada i informada: consum responsable i educació per la solidaritat i la inclusió. 2) Estats complidors: incorporar i protegir els drets en constitucions i lleis; promoure accions positives per col·lectius discriminats. 3) Marc internacional de vigilància i protecció: garantir el compliment dins i entre estats.

IA i bé comú: la pregària del Papa Francesc

"Que aquesta intel·ligència artificial no augmenti les ja nombroses desigualtats i injustícies presents al món, sinó que contribueixi a posar fi a les guerres i als conflictes i a alleujar tantes formes de patiment que afligeixen la família humana."

• La IA ha de ajudar i no substituir indiscriminadament; cal evitar que concentri poder i beneficis en poques mans.
• Governar la tecnologia per al bé comú: més distribució justa de recursos i oportunitats, menys desequilibris.

Conclusió

• El repte és urgent: el món pateix sobreconsum i fam alhora. No manca capacitat, manca redistribució i governança ètica.
• Un consum responsable, l’economia circular i la IA orientada a la pau poden accelerar un canvi sistèmic en clau de Drets Humans.