Veus Parròquia del 13/10/2021 — De l'hostilitat a l'hospitalitat: immigració, Ceuta i Melilla, devolucions en calent, fronteres externalitzades i CIE

Presentació i marc del programa

• Benvinguda a Montserrat Regidell i presentació del nou espai “De l’hostilitat a l’hospitalitat”.
• Context eclesial: el Papa impulsa una Església “a les fronteres”, en contacte amb la realitat social.
• Tema central del curs: la immigració com a qüestió social candent i el pas de la hostilitat a la hospitalitat.

"Emigrar no és cap ganga"

Dades i humanitat de la migració

• Lectura d’un fragment que subratlla que la migració afecta molts oficis i perfils: de paletes a programadors, de treballadores de la llar a treballadors sexuals.
• Xifres clau: 150 milions de persones viuen fora del seu país, només el 3% de la població mundial.
• Realitat dura: feines dures, brutes i perilloses, sous baixos, estigmes i riscos de mort al trànsit (vaixells, camions) per millorar la vida familiar.

“Aquest és el món de la immigració.”

De l’hostilitat a l’hospitalitat: definició i camí

• Hostilitat: rebuig, apartament, por.
• Hospitalitat: acollida, recepció, repartiment de riquesa, repartiment de treball i de legalitat.
• Objectiu: transitar cap a una societat d’homes i dones hospitalaris.

Frontera sud i fluxos per la Mediterrània

• Focus geogràfic: Ceuta, Melilla i la Mediterrània com a punts crítics d’entrada.
• Reconèixer la complexitat dels fluxos i els factors d’atracció i expulsió.

Memòria de fets recents i drets vulnerats

Tarajal (Ceuta)

• Intent d’entrada a nedo rebutjat amb material antidisturbis (incloses pilotes de goma).
• 15 joves morts ofegats; tombes numerades, contradiccions oficials i absència de responsabilitats depurades.
• Invocació problemàtica del “concepte operatiu de frontera”.

Devolucions en calent

• Crítiques de la UE, advocacia, justícia, Església i entitats socials a les devolucions en calent.
• Malgrat això, el govern les legalitza: normalització d’una pràctica que comporta vulneracions de drets.

Repressió al Marroc

• Forces policials marroquines repel·leixen salts a les tanques de Ceuta i Melilla i desmantellen campaments (com el de Gurugú) amb violència.
• Paradoxa: agressió a propis nacionals en funció d’acords de control migratori.

Mites i prejudicis a desmuntar

• “Porten malalties (p. ex., èbola)”: fals.
• “Ens prenen la feina i les subvencions”: fals.
• Principi: igualtat de drets, no privilegis ni discriminació.

Reivindicació d’un canvi social de mirada envers la gent immigrada.

Exemple local d’acollida efectiva

• Cas d’“Usman” (Guinea Conakry): l’empadronament municipal obre l’accés a la sanitat i permet una operació d’oïda complexa a la Seguretat Social.
• Aprenentatges: la coordinació Ajuntament–entitats fa possibles itineraris d’inclusió real.

Control fronterer: espiral d’enduriment i ineficàcia

• Malgrat murs, concertines i militarització, l’entrada no s’atura: es diversifiquen rutes i augmenta el cost humà.
• Espiral autojustificativa que sepulta recursos públics i estàndards de drets humans.
• Cal mirar més enllà de les tanques: hi ha fronteres invisibilitzades i rutes menys visibles.

Fronteres externalitzades

• La frontera europea es desplaça cap al Nord d’Àfrica mitjançant acords: subcontractació del control i la repressió dels fluxos.
• Condicionalitat: accés a fons de cooperació i tractats comercials a canvi de contenció migratòria.
• Problemes: “ombra jurídica”, impunitat davant abusos, i eurocentrisme que ignora la migració interafricana.

Fins a quin punt Europa es fa responsable dels abusos comesos per tercers?

Fronteres internalitzades (dins del territori)

• CIE (Centres d’Internament d’Estrangers): 8 a l’Estat espanyol; privació de llibertat per irregularitats administratives.
• Denúncies: condicions infrahumanes, accés limitat o nul a salut i assistència lletrada, violència i fins i tot morts.
• Efecte performatiu: l’etiqueta “sense papers”, “il·legal” crea estigma i exclusió.

Exclusió social i mercat de treball

• Obstacles a drets: padró municipal denegat en alguns municipis; exclusió sanitària (des de 2012); impossibilitat de treball regular.
• Realitat econòmica: incorporació a l’economia submergida i cobertura de feines de cures (avis, llars), sovint mal pagades i invisibilitzades.
• Lectura crítica: el sistema fronterer produeix vulnerabilitat estructural d’un col·lectiu de treballadors pobres.

Cloenda

• Crida a passar de la hostilitat a la hospitalitat amb polítiques d’acollida i redistribució.
• Avanç del proper programa: actualitat i cultura de la parròquia, amb un bloc d’història local.

“Mou, Senyor, mou la meva ànima” — invocació a una hospitalitat activa i concreta.