Veus Parròquia del 16/3/2016 — De Montserrat als Goigs del Roser: La Moreneta, l’Escolania i l’Orfeó Català en lloança a la Mare de Déu

Introducció

Avui a Veus de la parròquia (Música i cant religiosos) el conductor Lluís presenta un recorregut per cants dedicats a la Mare de Déu, amb un fil conductor que uneix la devoció popular i el patrimoni musical català. S’evoca el to contemplatiu amb un Magníficat de Taizé com a entrada inspiradora.

• Objectiu del programa: posar ordre i compartir una selecció representativa de cants marianos interpretats a casa nostra.

• Enfocament: des de Montserrat i la sardana popular fins al cant coral i els goigs.

"Volem ressaltar que la Mare de Déu ha tingut un gran predicament entre el poble i els artistes de casa nostra."

Montserrat i la sardana “La Moreneta”

Context i rellevància

• Montserrat (muntanya, santuari i comunitat) inspira una producció musical constant; la sardana és una de les formes més significatives del nostre folklore.

• La peça més sentida i popular: “La Moreneta”, símbol de la fe del poble català.

Interpretació destacada

• Escolta de “La Moreneta” en la veu de Ramon Calduc.

• Motius recurrents del text: devoció col·lectiva, oració que “ressona per tot un serrat”, súplica comunitària.

"És la Moreneta en la fe del poble català... de l’escolania la veu al cel l’han escoltat."

"Vetlleu, Senyora, pels catalans."

Idees clau

• Devoció popular i identitat catalana s’entrellacen en la música de Montserrat.

• La sardana actua com a codi compartit de memòria i pregària.

L’Escolania de Montserrat: “La Mare de Déu quan era xiqueta”

Una visió propera i catequètica

• Cançó tradicional que mostra una Maria amable, propera i encarnada entre els homes, sense perdre la missió com a portadora del missatge de Jesús.

• Peça coneguda del disc “El nostre Nadal” de l’Escolania de Montserrat.

"Quina visió més cordial, més propera de la Mare de Déu, de la Verge Maria."

Punts destacats

• Continuïtat generacional: cançó après de petits, que manté viva la tradició.

• Funció pedagògica: la música com a formació humana i cristiana.

Cant coral: “Pregària a la Verge del Remei” (Orfeó Català, 1958)

Origen i difusió

• Una de les pregàries més populars, vinculada a l’advocació del Remei (patrona de la Plana d’Urgell).

• Grans compositors de la terra hi han contribuït amb diferents melodies.

Gravació històrica

• Versió del 1958: Orfeó Català sota la direcció de Lluís Millet, recuperada d’un single de 45 rpm.

• Valor documental: se subratlla el so del pick-up i el “crrrr” del microsolc, evocant la materialitat del suport analògic.

"Volem fer notar aquest so harmoniós del pick-up... aquest crrrr que ara ja fa tants anys que no sentim."

Idees clau

• El cant coral vertebra pregària i excel·lència musical.

• Recuperació d’arxiu com a part del patrimoni sonor català.

Els Goigs: “Goigs de la Mare de Déu del Roser”

Tradició i forma

• Els goigs: reculls de melodies antigues (moltes de segles passats), vinculades a santuaris, parròquies i ermites.

• A Catalunya n’hi ha molts; n’hi ha fins i tot col·leccionistes.

La versió del Roser

• Goigs del Roser sobre melodia i tradició del segle XV; Mestre Romeu en féu la versió difosa els darrers anys (música i lletra).

• Interpretació pel Cor de la Nova Euterpe.

Idees clau

• Els goigs enllacen litúrgia, memòria oral i comunitat.

• Exemple de persistència cultural en clau mariana.

Conclusions i eixos transversals

• Devoció mariana com a eix central que inspira folklore, corals i tradició popular.

• Patrimoni musical català: de la sardana als goigs, passant per l’Escolania i l’Orfeó, amb atenció a la qualitat artística i a la funció espiritual.

• Valor de la recuperació històrica i de l’educació musical en la transmissió de la fe i la cultura.