Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...
Subscriu-te al podcast
De Nicea a Sant Just: ecumenisme, nou bisbe de Lleida i centenari del Sagrat Cor
Resum general
Episodi informatiu i històric de "Veus de la parròquia" que recorre des del Concili de Nicea (325) fins a la vida local de Sant Just Desvern: ecumenisme actual, nomenament del nou bisbe de Lleida (Dani Palau) i el centenari del Sagrat Cor al barri homònim.
"Jesús com a Déu verdader, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare"
Temes principals
Concili de Nicea (325): context, decisions i llegat
- Context i convocatòria: l’emperador Constantí convoca un concili per afrontar divisions teològiques i disciplinàries i reforçar la unitat de l’Església i de l’Imperi.
- Caràcter ecumènic: participació d’uns 300 bisbes, majoritàriament d’Orient, i representants d’Occident; logística i avituallament garantits per l’Imperi.
- Definicions clau: redacció del Credo de Nicea que afirma la plena divinitat de Jesucrist.
- "Engendrat, no pas creat"; consubstancialitat amb el Pare.
- Unificació litúrgica: data de Pasqua fixada el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera.
- Església i Estat: precedent de col·laboració i influència imperial en assumptes eclesiàstics; 20 cànons disciplinaris (usura, penitència, pràctiques dominicals) i reconeixement de seus primàries (Roma, Alexandria, Antioquia; honor a Jerusalem).
- Llegat: consolidació del cristianisme com a força cultural i social; persistència de debats doctrinals en concilis posteriors; revitalització contemporània del diàleg ecumènic.
"Amb aquest senyal guanyaràs" (record de la visió constantiniana)
Ecumenisme avui: pregària conjunta a la Sagrada Família
- La Taula de Diàleg Interconfessional de Catalunya organitza una pregària ecumènica a la Sagrada Família (Barcelona): catòlics, ortodoxos i protestants resen el Credo de Nicea.
- Participació plural: arquebisbat i bisbats catalans, patriarcats ortodoxos, esglésies anglicana, baptista, evangèlica, luterana, copta, armènia i d’altres, amb pregàries i cants compartits.
Nomenament episcopal de Dani Palau (Bisbe de Lleida)
- El nou Papa fa nomenaments episcopals, entre ells Dani Palau (format pastoralment a la parròquia), fins ara degà de la Facultat de Teologia de Catalunya.
- Reacció comunitària: alegria i orgull per la trajectòria; també enyor per no poder tenir-lo com a rector a Sant Just.
- Calendari: ordinació episcopal prevista a la Catedral de Lleida el 19 de juliol; invitació a acompanyar-lo.
Comunitat i acompanyament: “Cafè i xocolata amb fe” i “El cafè de les tres”
- Espais per socialitzar després de missa i, nou projecte de Càritas (“El cafè de les tres”) per combatre la soledat no desitjada.
- Dimarts de 15:00 a 17:00, a La Capsa (c/ Bonavista 113): sense inscripció, obert a tothom; ambient acollidor amb infusió/cafè, tertúlia i relacions veïnals.
Centenari del Sagrat Cor a Sant Just: història, memòria i celebracions
- Conferència del P. Enric Puiggrós, SJ sobre una encíclica dedicada al Cor de Jesucrist; posada en valor del barri del Sagrat Cor i la seva imatge.
- Retorn i restauració: la imatge del Sagrat Cor torna a l’altar major (neteja i restauració gràcies a Concepció Martí), amb iconografia d’abraçada oberta.
- Història parroquial dels altars: des del s. XIX, trasllats, destrucció el 1936, reposició i donatius de famílies locals; administració econòmica i pràctiques devocionals (missa del primer divendres, mes de juny dedicat al Sagrat Cor).
- Cultura popular: record de les plaquetes del Sagrat Cor a les portes de les cases (“Bendeciré las casas en que la imagen de mi corazón sea expuesta y honrada”).
- Acte central: 27 de juny, 19:00, missa a la placeta del Sagrat Cor (dipòsit d’aigua), presidida pel bisbe Xavier Gómez i concelebrada pel P. Puiggrós; ofrena floral, consagració i sopar de germanor.
"Amb escassíssima assistència" — nota històrica sobre la participació antiga a la missa del primer divendres, contrastant amb l’impuls actual.
Dades pràctiques i crides a la participació
- 27 de juny, 19:00 — Missa del centenari del Sagrat Cor (placeta del Sagrat Cor) + ofrena i sopar.
- Dimarts, 15:00–17:00 — El cafè de les tres (La Capsa, c/ Bonavista 113), obert a tothom.
- 19 de juliol — Ordinació episcopal de Dani Palau a la Catedral de Lleida.
- Proposta d’estiu: visitar santuaris, esglésies i catedrals en any de jubileu a les diòcesis del país.
Seccions de l'episodi

Introducció musical i falques de la ràdio
Sintonia i promos de programació fins a l’entrada del programa propi.

Presentació de "Veus de la parròquia" i introducció del tema del dia
Identificació del programa i avanç del tema central; s’anuncia que es parlarà del Concili de Nicea.

Nicea: ubicació i significat històric
Contextualitza la ciutat de Nicea (actual İznik, Turquia) i el seu interès històric i religiós.

Convocatòria del concili i paper de Constantí
Motivacions polítiques i eclesials; Edicte de Milà, consolidació del poder i necessitat d’unitat.

Caràcter ecumènic i participació episcopal
Definició de ‘ecumènic’, nombre de bisbes, procedències i logística facilitada per l’Imperi.

Decisions doctrinals i unificació litúrgica
Redacció del Credo (divinitat de Crist) i estandardització de la data de Pasqua.

Església-Estat i cànons disciplinaris
Precedent d’influència imperial; 20 cànons i reconeixement de seus primàries i Jerusalem.

Impacte i llegat del concili
Consolidació del cristianisme i persistència de tensions; crida al diàleg ecumènic actual.

Pregària ecumènica a la Sagrada Família
Acte interconfessional a Barcelona amb recitació del Credo de Nicea i participació de diverses esglésies.

Nomenament de Dani Palau com a bisbe de Lleida
Perfil del nou bisbe, lligams amb la parròquia i invitació a l’ordinació episcopal.

Iniciatives de comunitat: "Cafè i xocolata amb fe" i "El cafè de les tres"
Espais per socialitzar i combatre la soledat no desitjada; informació pràctica (La Capsa, dimarts 15–17 h).

Centenari del Sagrat Cor: conferència i context
Anunci i marc de la conferència sobre el Cor de Jesús dins dels actes del centenari.

Retorn i restauració de la imatge del Sagrat Cor
La imatge torna a l’altar major; detalls iconogràfics i restauració recent.

Història dels altars del Sagrat Cor a la parròquia
Recorregut històric: capelles, destrucció de 1936, reposicions i donatius familiars; gestió econòmica.

Pràctiques devocionals locals
Missa del primer divendres, mes de juny dedicat al Sagrat Cor i actes de desgreuge.

Plaquetes del Sagrat Cor a les cases: memòria popular
Record de les plaques protectores a portes de cases i pisos; formes, materials i inscripcions.

Acte central del centenari i invitació
Detalls de la missa del 27 de juny, ofrena floral, consagració i sopar de germanor.

Cloenda i propostes de jubileu
Comiat pre-estiu i suggeriment de visitar santuaris i catedrals amb jubileu a les diòcesis.

Cortina musical i comiat final
Repetició de la marca de ràdio i tancament amb salutació de bona nit.
Música de la Música Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé, amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fabricants de Cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Com aneu gausats. Ara, escoltes Ràdio Desver. Veus de la parròquia Programa d'informació i història Bon dia No, no us parlaré del nou papallau XIV perquè de ben segur que amb tots els mitjans de comunicació que tenim no us fa cap falta que jo parli d'una notícia tan important com aquesta que ha sortit a tots els diaris programes de televisió, ràdio xarxes informatives, etc. Us parlaré del concili de Nicea El dia 20 de maig de l'any 325 fa exactament 1.700 anys va començar el concili de Nicea que va tenir lloc a la ciutat d'Iznik a l'actual Turquia Aquest concili va ser una fita dins de la història del cristianisme i va consolidar la doctrina cristiana en temps de l'imperi romà L'antiga ciutat de Nicea situada a la zona de Bitínia a l'actual Turquia es coneix avui amb el nom d'Iznik forma part de la província de Bursa és un destí d'interès històric i religiós especialment perquè està associada a la celebració dels seus concilis doncs se n'hi van celebrar dos aquest i un altre posterior l'any 787 conserva restes arqueològiques del seu passat romà i bizantí destacant les muralles i l'església de Santa Sofia on es van celebrar les sessions del segon concili Aquest concili va ser convocat per l'emperador Constantí encara que la iniciativa sembla que la va tenir el bisbe Ossi de Còrdoba que era el conseller més proper de l'emperador en assumptes eclesiàstics Constantí havia consolidat el seu poder dins de l'imperi després d'haver derrotat l'Icini i buscava no tan sols unificar l'imperi des del punt de vista polític sinó també des del punt de vista de la vida de l'església cristiana que es trobava fortament dividida per controversies teològiques i disciplinàries Constantí encara no estava batejat en aquell moment ell es va fer batejar poc abans de morir l'any 333 però havia mostrat simpatia envers el cristianisme després de la victòria de la batalla de Puente Milvio l'any 312 quan havia tingut aquella visió de la creu entre les banyes d'un cèrvol que portava la inscripció amb aquest senyal guanyaràs l'any 313 va promulgar la dicta de Milà que otorgava la llibertat de culte als cristians i va posar fi a les persecucions però quan va assumir el control de tot l'imperi es va trobar que el cristianisme estava ple de divisions internes que amenaçaven l'estabilitat de l'imperi llavors va ser quan va decidir de convocar un concili ecumènic a la ciutat de Nicea que estava relativament a prop de la ciutat de Nicomèdia on hi tenia la seva residència d'estiuatge va començar el 20 de maig i va acabar el 25 de juliol encara que les sessions solemnes van començar quan va arribar l'emperador Constantí va ser un concili ecumènic la paraula ecumènic prové del grec o ecumènic que significa el món habitat i es va utilitzar per descriure aquest concili perquè va ser el primer on es van reunir els bisbes de totes les regions de l'imperi romà al ser convocat per l'emperador hi va acudir una representació molt àmplia de bisbes el que va convertir aquest concili en un fet importantíssim dins del món cristià s'estima que hi van assistir uns 300 bisbes la majoria provenien de l'Orient Cristià Ásia Menor Palestina Egipte Síria Grècia Mesopotàmia Panònia i Líbia la participació dels bisbes d'Occident va ser més limitada hi van anar bisbes de la Gàlia dos delegats del Papa Silvestre el bisbe Ossi de Còrdoba i també hi van assistir bisbes de fora de l'imperi romà com ara el bisbe de Pèrsia Constantí els hi va facilitar l'assistència doncs va posar a la seva disposició el sistema de transport imperial i també els hi va proporcionar provisions alimentàries durant tota la seva estància a Nicea va abordar diverses estructures i qüestions fonamentals però les seves definicions més significatives es van situar en la doctrina cristològica la unificació de les pràctiques litúrgiques i l'organització eclesiàstica els temes importants van ser determinar la naturalesa divina de Déu el que va portar a redactar un dels pilars més importants de la fe cristiana la pregària del credo on es definia a Jesús com a Déu verdader engendrat no pas creat de la mateixa naturalesa del Pare o sigui que va afirmar la plena divinitat de Jesucrist també va estandaritzar la data de la celebració de la Pasqua que variava entre les diferents comunitats cristianes així doncs es va decidir que la Pasqua celebraria el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera seguint la pràctica romana va marcar un canvi rellevant en la religió entre l'Església i l'Estat la intervenció de Constantí com a convocant i president honorari del concili va establir un precedent de la influència del poder imperial en assumptes eclesiàstics encara que Constantí no va intervenir directament en les discussions teològiques no tenia formació per fer-ho el seu parer com a àrbitre i la seva decisió d'exilar els dissidents van reflectir una nova dinàmica en la que l'emperador com una mena de bisbe d'assumptes externs també tenia la seva opinió aquesta relació es profunditzaria posteriorment amb l'emperador Teodosi que l'any 380 va declarar el cristianisme religió oficial de l'imperi romà es van promulgar 20 cànons o sigui 20 normes que van marcar qüestions disciplinàries i organitzatives com ara la prohibició de l'usura entre els clergues o la penitència pels cristians que havien apostatat durant les persecucions o l'obligació de resar d'en peus els diumenges i durant el temps pasqual també es va establir la importància dels seus episcopats reconeixent com a seus primàries Roma Alexandria Alexandria i Antioquia i otorgant un estatus honorífic a Jerusalem el concili de Nicea va consolidar el cristianisme com una força cultural i social dins de l'imperi romà el reble suport l'església va guanyar prestigi i poder el que va facilitar la seva expansió i la conversió de noves poblacions però no va resoldre moltes de les tensions teològiques ja que les definicions van ser debatudes i reinterpretades en concilis posteriors malgrat tot els seus efectes han perdurat al llarg dels segles en l'actualitat 1700 anys després el llegat del concili de Nicea recorda especialment el diàleg ecumènic encara que les divisions entre les diverses confessions cristianes han persistit per segles l'esperit de recerca de la unitat dels cristians que es va promoure en aquella trobada s'ha pogut recuperar com a model de diàleg diàleg que busca reconstruir la comunió entre les esglésies reconeixent les seves diferències però ressaltant les seves arrels comunes volent mantenir aquest diàleg la taula de diàleg interconfessional de Catalunya va organitzar una pregària ecumènica a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona el dissabte 10 de maig on es van reunir per resar la pregària del Credo tal com es va redactar el concili de Nicea tots els cristians catòlics ortodoxes i protestants la taula de diàleg interconfessional de Catalunya és una plataforma formada per representants de les diverses esglésies cristianes que treballa des de fa anys per impulsar la col·laboració i promoure la llibertat religiosa i profunda entre les diverses confessions cristianes i van participar l'arcabisbe de Tarragona el bisbe de Solsona els dos bisbes auxiliars de Barcelona les esglésies ortodoxes dels patriarcats de Sèrbia bulgària i romania l'església l'església apostòlica d'Armènia l'església copta ortodoxa d'Espanya l'arximandrita de la sacra metròpolis ortodoxa l'església anglicana de Barcelona l'església anglicana reformada l'església baptista l'església evangèlica que de part l'alemana l'església carismàtica episcopal l'església protestant l'església evangèlica de Catalunya l'església luterana i un llarg etcètera que van anar desgranant les diferents parts del credo i intercalant pregàries i cants adients a aquesta celebració i ara parlaré d'una altra cosa que ens toca molt més a prop és el nomenament episcopal d'en Dani Palau com a bisbe de Lleida encara que em suposo que tots els que tenim relació amb la parròquia ja ens n'hem assabentat voldria dir-vos que una de les primeres coses que ha fet el Sant Par allò XIV ha sigut el nomenament de bisbes i he escollit en Dani que va fer la seva formació a la nostra parròquia mentre estudiava al seminari com a bisbe de Lleida d'en Dani ja us n'he parlat altres vegades doncs en Dani que era entre altres coses professor estable de la facultat de teologia de Catalunya va ser escollit per Caldenal Omella el mes de gener com a decà d'aquesta mateixa facultat això ja ho vam trobar molt important però que ara t'hagin escollit bisbe Dani no ens ho podíem imaginar mai això ha estat un motiu d'alegria per tots els que hem conviscut amb tu però per alta part també una mica tristos estem ara sí que ja mai et tindrem com a rector de Sant Just ens costa que en Dani treballador incansable jo no sé d'on treu el temps per fer tantes coses ja ha visitat la ciutat de Lleida i com a coneixedor del ara començo ens costa que en Dani treballador incansable jo no sé d'on treu el temps per fer tantes coses ja ha visitat la ciutat de Lleida i que vol conèixer el territori i la gent del bisbat un bisbat amb tanta història que té moltes ganes de treballar i que afronta el repte del nou ministeri episcopal amb sorpresa i temor però que també li fa molta il·lusió vagi per endavant Dani enhorabona de tots nosaltres que ja et vam acompanyar quan et van ordenar sacerdot a Santa Maria del Mar l'any 2003 i que ara el dia 19 de juliol ens agradaria acompanyar-te a la catedral de Lleida per la teva ordinació episcopal moltes felicitats ara una cosa més així socialitzant suposo que ja coneixeu la trobada que es fa un dimensi al mes a la sortida de missa d'onze que en diem cafè amb fe bé ara en diem cafè i xocolata amb fe on es pot fer una mica de comunitat i parlar amb la gent que va a missa o no perquè volem conèixer millor els veïns amb pastissos xocolata i galetes que han portat les mateixes persones que hi participen es pren una taceta de cafè o de xocolata i es parla del més i del menys això que ara en diem socialitzar doncs ara la secció de càritas de la nostra parròquia ens proposa un projecte similar anomenat el cafè de les tres a mi em sembla que és una mica d'or a les tres però bueno per tal de mitigar l'aïllament i la societat per tal de mitigar l'aïllament i la soledat no desitjada que avui pateixen tantes persones també aquí al nostre poble càritas veu que convé reforçar el sentit comunitari amb solucions senzilles que ajudin a teixir coneixences i relacions amables aquest projecte vol ser un espai de trobada per tota la gent que viu al poble i estarà obert tots els dimarts de 3 a 5 de la tarda a l'espai conegut com la capsa situat al costat de la caseta de càritas al carrer bona vista 113 per participar-hi no cal inscriure's enlloc doncs són convidades totes les persones que tenen ganes de gaudir d'una estona de convivència de participar en una petita tertúlia persones que se senten soles o que tenen ganes de fer alguna activitat amb altres persones les voluntàries de càritas han creat un ambient senzill i diàfan on tot prenent una infusió o un cafè es pugui socialitzar i passar una estona que faci sortir a les persones que tenen una vida solitària de la seva rutina i es puguin trobar acollides valorades i acompanyades deixant de banda les actituds individualistes que tan proliferen en la societat actual elles esperen que hi vagi molta gent ara continuant amb la celebració dels 100 anys de la imatge del Sagrat Cor de Jesús parlarem també d'algunes coses que han passat no acostumo massa a anar a la missa dels diumenges a les 11 però el dia 18 hi vaig anar perquè venia a fer una conferència sobre l'encíclica del paper francès d'Ilexis Nos que parla sobre l'amor humà i diví del cor de Jesucrist el pare jesuïta Enric Puigurós aquesta conferència està marcada en les celebracions que s'estan duent a terme a la parròquia per recordar el centenari de la col·locació de l'escultura del Sagrat Cor de Jesús a la urbanització del Sagrat Cor que es va fer ara fa 100 anys als carrers que hi ha a la banda de baix o sigui de Sant Feliu de la Rambla entre el carrer Creu i carrer Major d'aquesta urbanització i de la seva història i de la imatge del Sagrat Cor ja us en vaig parlar al programa del mes de juny de l'any 2023 quan mossèn Xavier amb molt encert crec va voler fer una pregària davant d'aquesta escultura en la festivitat del Sagrat Cor no us en parlaré altre cop llavors vaig descobrir que molta gent de Sant Just fins i tot de la meva família no sabien on era el barri del Sagrat Cor després al final de l'explicació us convidava que hi passéssiu perquè és un lloc tranquil encisador i ple de pau no sé si hi heu anat encara però sempre hi sou a temps suposo que d'aquesta conferència de l'Enric Puiggrós ja se n'haurà parlat en algun altre programa de veus de la parròquia jo també en volia parlar però he tingut que canviar de temàtica em va cridar molt l'atenció de veure a l'altar major la imatge del Sagrat Cor que havia estat en una de les capelles laterals de l'església fins que va venir mossèn Miquel a l'Airac i la va enviar a dormir a les golfes de la rectoria com tant altres imatges recordo perfectament que estava la capella de l'esquerra tocant el presbiteri amb Sant Francesc de Sís i Sant Lluís Gonzaga el que no recordava és que fos tan blanca i que com ens deia Enric Puiggrós els braços oberts del Sagrat Cor el Sagrat Cor sempre es representa amb els braços oberts és com si portés una creu al darrere no sé potser perquè quan jo era petita les nenes sempre ens feien mirar a la Puríssima i el Sagrat Cor era una cosa una mica més de nens aquesta imatge de la mateixa mida de totes les altres imatges de la nostra parròquia no sé si us ho heu fixat mai però les imatges dels sants de la nostra parròquia totes tenen la mateixa mida Sant Just i Sant Pastor a part potser això es notava més quan n'hi havia tres a cada capella a mi em sembla molt bonic que totes tinguin la mateixa mida doncs donava una unitat estilística a una església que de fet no és massa estilística doncs com us deia la nostra imatge del Sagrat Cor porta la túnica i la capa blanca n'hi ha d'altres que la túnica sí que la porten sempre blanca però la capa la porten vermella i l'han tret de les golfes i l'han netejat i restaurat una miqueta gràcies a la col·laboració de Concepció Martí feia molt de goig allà davant de tothom llavors he pensat a veure què trobo sobre els altars del Sagrat Cor de la nostra església i amb temps anant a consultar el nostre llibre de capçalera de mossèn Antonino les famoses notes històriques la primera notícia que tenim d'un altar dedicat al Sagrat Cor de Jesús a la nostra església és de l'any 1864 en època de mossèn Joan Bocs Monat Joan Bocs Monat era un frara domínic nascut a Mieres província de Girona que va anar a treballar a Centremèrica i quan va ser esclaustrat a causa d'una expulsió de religiosos va venir a Sant Just com a rector la gent del poble l'anomenava Pare Joan i ell va estar a la nostra parròquia des de 1891 fins 1908 era una persona anciana i va passar una llarga malaltia però malgrat tot va fer obres importants de caràcter pràctic a la nostra església va portar posant-lo a la capella del Santíssim un altar provinent de la capella de Can Vilà de Muntanya on hi va fer posar una imatge del Sagret Cor ni l'altar ni la imatge tenien cap valor artístic l'any 1927 en aquest altar s'hi va col·locar a cada costat del Sagret Cor les imatges de la Mare de Déu del Carme també molt senzilla i la de Sant Antoni de Padua d'estil barroc que es va fer netejar de la capa de pintura sobreposada en una restauració posterior i que lluïa amb una decoració de plata prolicumada tot això va ser destruït en la crema revolucionària del 1936 quan es va reconstruir l'església a l'esquerra de l'altar major mossèn Antonino va voler col·locar la imatge del Sagret Cor en aquesta capella perquè considerava que el seu titular es mereixia aquest lloc d'honor de les capelles laterals el desembre de 1939 s'hi va posar la imatge del Sagret Cor al cap de poc la de Sant Francesc de Sís i l'any 1941 la de Sant Lluís Gonzaga o sigui que si fem càlcul aquesta imatge del Sagret Cor té 86 anys sembla inclaïble que encara la tinguem aquesta imatge del Sagret Cor va ser donada per la família Gili Roig que van viure a Sant Just durant la Guerra Civil i després ja es van quedar al poble la de Sant Francesc de Sís va ser donada per Antoni Catassus Borràs fill de la família Sant Justenca on després hi va néixer la famosa Carolina Catassus la va donar en memòria del seu germà Francesc i del seu pare Antoni que foren assassinats pels revolucionaris durant la Guerra Civil i la de Sant Lluís Gonzaga que va donar el senyor Marc Torres un estiuejant que també després de la guerra va passar a viure Sant Just tot l'any també tenia un crucifix i uns canelobres que van ser donats pel senyor Alfred Velasco les despeses d'aquest altar tal com les trobem enumerades en el seu corresponent llibre de comptes es pagaven amb els diners que es deixaven a la vecina durant les misses del primer divendres de mes i les almoines de la caixeta d'almoines però no eren mai suficients per poder pagar les despeses de cera escolans campaner cor i organista i si faltaven diners el que faltava se'n feia càrrec la comptabilitat general de la parròquia els administradors d'aquest altar van ser durant molts anys la família Fossalba i el senyor Florenci Sosroca l'any 1960 deixa d'existir l'administració comptable d'aquest altar i de tots els altres altars de l'església per incorporar-se a la comptabilitat general de la parròquia he estat buscant en els bolletins parroquials per veure si trobava alguna cosa especial de com es celebrava la festa del Sagrat Cor a Sant Just però no he trobat res rellevant això sí cada any mossèn Antonino feia una menció de dita festa escrivint alguna reflexió tant de la seva pròpia idea com d'altres sacerdots o bisbes alguna poesia alguna vivència referent a algun sant lligat especialment a la devoció del Sagrat Cor i sempre hi posava una fotografia d'una escultura o d'una pintura adient després llegint el llibre de l'altar ens explica que mai no hi ha hagut una gran devoció al Sagrat Cor aquí Sant Just es feia una missa el primer divendres de mes a l'altar del Sagrat Cor amb escassíssima assistència però és que ho posa així amb escassíssima assistència després l'any 1930 s'introdueix el costum de dedicar el mes de juny al Sagrat Cor tal com el mes de maig es dedica a Maria i fer cada dia una missa a l'altar del Sagrat Cor i el res del rosari a la tarda durant el juny a partir de l'any 1942 la missa del primer divendres de mes es torna a fer l'altar del Sagrat Cor amb exercicis pietosos lectures i pregargues adients el dia de la seva festivitat a més a més de la missa cantada i la comunió es fa un acte de desagràvi al Sagrat Cor de Jesús no he trobat cap altra explicació rellevant o tradicional això es deuria fer a totes les esglésies igual fent una mica de memòria popular no sé si recordeu unes plaquetes metàl·liques que es posaven a moltes portes de les entrades dels pisos o de les cases fins i tot jo n'havia vist a les cases de pagès es posaven a la part de fora altres vegades a la part de dins al marc de la porta al costat del timbre potser encara en podríeu veure alguna en alguna porta d'una casa antiga de poble una mica escrostonada o coberta per una capa de pintura normalment estaven dedicades al Sagrat Cor però també n'hi havia algunes a la Verge Maria o a la Sagrada Família tenien diferents formes rodones ovalades en forma de finestral gòtic la gran majoria eren de metall platejat o daurat però també n'hi havia d'esmaltades com si fossin de porcelana de color blanc amb un dibuix blau fosc totes tenien uns foradets per poder ser clavades a la fusta de la porta l'intenció d'aquestes plaquetes era protegir la casa i les persones que hi vivien moltes de les plaques portaven escrit en castellà bendeciré les cases en que la imatge de mi corazón sea expuesta i honrada encara que també n'hi havia algunes escrites en català em suposo que es van posar de moda en temps del rei Alfons XIII quan es va consagrar a Espanya el Sagrat Cor de Jesús i es va fer el monument del Cerro de los Ángeles a Sant Just ja no deu quedar cap casa que porti aquesta plaqueta seria qüestió de fer una passejada per la part històrica del nostre poble a veure si en trobem alguna en una casa antiga que no els hagi canviat la porta d'entrada i la tingui allà col·locada a mi no me'n ve cap a la memòria les portes de les cases del meu carrer totes són modernes la fusteria d'alumini ha fet molt de mal aquest any ja us ho he dit es celebra el centenari de la col·locació de la imatge del Sagrat Cor que tenim allà el dipòsit d'aigua de la placeta de l'urbanització del Sagrat Cor i el dia 27 de juny que és la seva festa a les 7 de la tarda celebrarà una missa a dita plaça que serà presidida pel nostre bisbe Xavier Gómez i concelebrada també a part del nostre mossèn pel pare jesuïta Enric Puiggrós on farem una ofrena floral i també la consegració del nostre prop del Sagrat Cor per continuar amb un sopar de germanor a la mateixa plaça Estigueu atents perquè tots hi sou convidats Ara em suposo que aquest és el meu últim programa abans de les vacances Estem al mes de maig Falta molt per les vacances No m'he atrevit a fer-vos aquella llista de llocs a visitar Però bé en teniu molts de llocs a visitar Totes les diòcesis han fet una llista de santuaris d'esglésies de catedrals que tenen jubileu O sigui que mireu una miqueta i podreu anar a guanyar el jubileu a tants llocs a tants llocs interessants i curiosos del nostre país Moltes gràcies Si ens voleu tornar a escoltar ja sabeu dissabte al matí tornarem a estar en antena Ràdio Nascé A les contes Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Ràdio Nascé Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit