Veus Parròquia del 25/1/2017 — Decreixement, justícia intergeneracional i redefinir el progrés: del consumisme al bé comú (amb el cas Mondragón)

Tesi central

• Viure senzillament perquè tothom pugui viure: debat sobre el decreixement i l’extensió de l’accés als béns naturals, econòmics i de consum.

• Bé comú i justícia intergeneracional segons l’encíclica del Papa Francesc: cal pensar en fills i nets, més enllà del curt termini i d’interessos electorals.

• Redefinir el progrés: crítica al greenwashing i a una responsabilitat social corporativa merament de màrqueting.

• Exemple cooperatiu (Mondragón): repartir treball per evitar acomiadaments i impulsar un creixement inclusiu.

• Consumisme vs felicitat: recuperar la interioritat, el silenci i les relacions com a fonts de benestar real.

Consum, repartiment i responsabilitat individual

• Es planteja si el consum ha de ser un emblema (com sovint a Occident) o una possibilitat repartida perquè tothom hi accedeixi.

• Crida a la responsabilitat personal: més enllà del poder polític o econòmic, cadascú pot contribuir a un millor repartiment del mínim benestar i dels medis necessaris per sobreviure.

• Dada alarmant: 50.000 morts de fam diàries (citant Arcadi Oliveres) interpel·len a actuar sense esperar només els polítics.

"Hem de viure senzillament perquè tothom pugui senzillament viure."

Bé comú i justícia intergeneracional (encíclica)

• El Papa Francesc amplia el concepte d’aproïsme a les futures generacions i reclama petits gestos concrets:
• Classificar deixalles i evitar abocaments
• Reduir i controlar emissions del vehicle
• Preservar l’entorn amb visió de llarg termini

• Crítica a la immediatesa política que ignora el bé comú a llarg termini.

"La noció de bé comú incorpora també les generacions futures... Ja no pot parlar-se de desenvolupament sostenible sense una solidaritat intergeneracional."

"No estem parlant d’una actitud opcional, sinó d’una qüestió bàsica de justícia, ja que la terra que rebem pertany també als que vindran."

Límits del model i necessitat de decreixement

• Pregunta clau: què passaria si tothom consumís com nosaltres? La resposta apunta a la insostenibilitat del model i a la necessitat de decreixement per obrir espai material a altres.

• El decreixement es proposa com a reducció del consum particular i col·lectiu per afavorir l’accés d’altres persones als béns bàsics.

Cas Mondragón: repartir treball per salvar llocs i créixer millor

• Davant una crisi amb 5.000 possibles acomiadaments (sobre 35.000 treballadors), la cooperativa opta per reduir una hora de jornada per persona i evitar comiats.

• Resultat a mig termini: la cooperativa creix fins a 72.000 llocs de treball, demostrant que l’esforç compartit pot impulsar un salt endavant inclusiu.

Redefinir el progrés i crítica al greenwashing

• Cal canviar el model de desenvolupament i redefinir el progrés: no és progrés si no deixa un món millor i una qualitat de vida superior.

• Alertes de l’encíclica:
• El discurs de "creixement sostenible" pot esdevenir diversiu i exculpatori si s’absorbeix dins la lògica financera/tecnocràtica.
• La RSC sovint queda en màrqueting i imatge sense transformació real.

"En aquest tema, els termes mitjans són només una petita demora en l’ensorrament... Simplement es tracta de redefinir el progrés."

Consumisme, felicitat i interioritat en temps digitals

• Crítica a l’esperit consumista que associa la felicitat a comprar, gastar i llançar.

• Proposta: aprofundir en un mateix, cuidar relacions i reservar espais de silenci per a la interioritat i l’autoconeixement.

• El món virtual, tot i la seva utilitat, pot erosionar el silenci necessari per pensar i reconèixer-nos.

"La felicitat no és només comprar, obtenir i adquirir; també és aturar-se, reflexionar i millorar les relacions."