Veus Parròquia del 5/6/2019 — Del Call de Barcelona als xuetes de Mallorca: Torà, Talmud, Càbala, Hagadot i feminisme jueu

Panorama general

Aquest episodi explora, amb una mirada propera i pedagògica, la vida i tradició del judaïsme a Catalunya i Mallorca, el paper de la Torà i el Talmud, la Càbala, el feminisme jueu, i la memòria històrica dels xuetes. També hi ha espais musicals que contextualitzen l’experiència cultural jueva.

"L’any que ve a Jerusalem" — la idea del retorn i la continuïtat identitària

Temes principals tractats

• Judaïsme i cultura catalana: del Call de Barcelona a les Hagadot i el Nosaj català
• Llei i interpretació: Halakhà, transmissió matrilineal, Torà (escrita i oral) i Talmud
• Càbala i gematria: els nivells d’interpretació de la Torà i el sentit ocult (sod)
• Feminisme jueu: accés de les dones a la lectura de la Torà i als rols litúrgics
• Xuetes de Mallorca: Inquisició, endogàmia, cognoms i estudis recents
• Diàspora i identitat: judaïsme com a religió, cultura i manera d’estar al món

Resum estructurat

1) Cultura viva: alegria, festa i comunitat

• El judaïsme es descriu com molt festiu: canten, ballen i les celebracions acaben sovint amb àpats comunitaris (càtering o tothom porta un plat).

2) Judaïsme i Catalunya

• Recuperació i difusió del llegat: presentació del Nosaj català (ritus litúrgics) estudiat a Israel.
• Centralitat de les Hagadot (p. ex., referència a la de Sarajevo) i el seu valor històric, literari i artístic.
• Dades històriques: a Barcelona hi havia cinc sinagogues al Call; mencions a Besalú i al paper de les dones jueves catalanes (lectores i cultes, documentat per actes notarials).

3) Expulsions, diàspora i retorn

• 1391: pogroms i conversions forçades; fugides; l’ideal persistent de retorn a Jerusalem.
• 1948: retorn a la terra d’Israel; discussió terminològica sobre el nom “Palestina” i referències històriques (fenicis/filisteus) com a apunt de context.

4) Llei, tradició i interpretació

• Transmissió del judaïsme actualment per línia materna (criteri halàkhic modern); històricament fou patrilineal.
• La Torà es considera atemporal i sempre rellevant; la Torà oral (el Talmud) és l’espai de debats constants i actualització.
• Diversitat de criteris segons comunitats i reunions rabíniques (sinodes) dins dels moviments.

5) Feminisme i rols de gènere

• Només un ~10% del judaisme mundial és ortodox; en la resta de moviments, home i dona són iguals en lideratge comunitari, rabinat i litúrgia (hazanit).
• Dins l’ortodòxia hi ha un moviment feminista fort que impulsa l’accés de les dones a la lectura de la Torà i al compliment de totes les mitsvot.

6) Càbala: capes de sentit i gematria

• Tres nivells d’interpretació de la Torà: literal (pshat/literari), interpretatiu (derash/perdès a la conversa) i ocult (sod).
• La Càbala explora el nivell secret: paraules amb valor numèric (gematria), connexions i significats profunds.
• Apunts sobre l’hebreu: sistema consonàntic, vocals marcades amb signes diacrítics, dificultat i estudi en curs.

7) Identitat personal i comunitària

• Ser jueu pot ser religió i/o cultura; hi ha molts jueus laics que mantenen identitat.
• Testimoni personal: canvis interns (espirituals i intel·lectuals) en esdevenir jueva i sensació d’aïllament en alguns contextos.

8) Xuetes de Mallorca: memòria i persistència

• Després de les persecucions, comunitats catalanes disperses (Roma, Salònica, Liorna/Livorno: “Qui va a Liorna, no torna”).
• A Mallorca, la Inquisició actuà sobretot contra conversos (“judaïtzar”), amb autos de fe, confiscacions i cremes (la darrera, 1649). Impacte prolongat en el temps.
• Endogàmia per estigmatització social; llistat de cognoms xuetes (p. ex., Aguiló, Bonnin, Cortés, Fuster, Pinya, Picó, Segura, Valls, Fortesa, entre d’altres) i estudis recents a la UIB i a Israel.
• Sobre el matrimoni: llibertat de tria, si bé es debat la continuïtat cultural quan hi ha unions mixtes.

9) Música i tancament

• Pauses musicals amb cançons populars: “Zena Zena” i “Dona, Dona” (Joan Baez), com a pont cultural.
• Cloenda del cicle dedicat al judaisme:

"Els jueus hem d’estudiar sempre; no pots mai parar d’estudiar."

Idees clau

• Atemporalitat de la Torà i actualització contínua via Talmud i debat.
• Pluralitat dins el judaisme: moviments, comunitats, i evolució en temes de gènere.
• Memòria històrica catalana i mallorquina: del Call als xuetes i les seves conseqüències socials.
• La Càbala com a via d’interpretació profunda i simbòlica del text sagrat.