Veus Parròquia del 31/10/2012 — Del gregorià al català i la polèmica del 25N
Falca institucional prèvia al programa.
Obertura i oració inicial; marc del programa dedicat a l’hora dels laics.
El presentador situa el tema: participació dels laics a través del cant litúrgic i la trajectòria local.
Fragment de cant gregorià per contextualitzar l’Escola Cantòrum.
Presentació dels convidats i memòria dels anys de cor: introit, epístola, assaigs i organització parroquial.
Ús dels llibres Usualis, assignació personal i aprenentatge musical bàsic a l’escola i als assaigs.
Els fidels sobretot escoltaven; el valor estètic-espiritual del gregorià (exemple de Montserrat).
Exemple del pas de peces llatines a versions en català en els cantarols.
Impacte de la reforma: impuls del vernacle i primer declivi de l’Escola Cantòrum.
Ús del català per Corpus i Setmana Santa; intensitat de celebracions i reconeixement rebut.
Pèrdua de membres; intents de catalanització coral (seminarista Josep Melero, 1965-70).
Model amb salmista/solista i cor de bancs avançats; més participació assembleària.
El cant com a lloança i cohesió; el gregorià no desapareix i conviu amb versions modernitzades.
Versió contemporània d’un himne tradicional de Dijous Sant.
Convivència de cants en llatí i català; interès coral i audiències artístiques.
Origen amb Ramon Moragas, anys d’activitat, 17-18 cantaires, assaig quinzenal i ~10-12 concerts/any.
Actuacions a catedrals i fora del municipi; menció de l’Escola Gregoriana de Catalunya.
Es recomana al públic apropar-se al gregorià com a experiència musical i espiritual.
Petició d’incloure cants gregorians esporàdics; coincidència del director en fer-ho en temps adients.
Crida a la participació del poble en català i llatí; avanç de peces en llatí a novembre.
Record d’una interpretació “perfecta” amb direcció de Ramon; pas al cant final.
“Hem sentit una paraula” (Xavier Morlans) com a tancament del tram parroquial.
La Generalitat retira la campanya per decisió de la JEC i anuncia recurs al Suprem; el PSC demana dimissions; declaracions de Francesc Homs.}]}
Resum general
Doble tram de programa: primer, a Veus de la parròquia (Sant Just Desvern) es repassa el paper dels laics en el cant litúrgic —de l’Escola Cantòrum i el cant gregorià al pas a la llengua vernacle després del Concili Vaticà II— i l’estat actual amb un petit cor i més participació del poble. Després, a L’Observatori, s’informa de la retirada de la campanya institucional del 25N per decisió de la JEC i les reaccions polítiques.
Veus de la parròquia: el cant del poble i el llegat gregorià
De l’Escola Cantòrum als nostres dies
- Records i funcionament: assaigs setmanals, llibres Usualis, direcció de cantaires locals i un cor mixt nombrós.
- Participació d’abans: amb el llatí, els fidels sobretot escoltaven; el cor assumia l’ofici musical.
- Concili Vaticà II: la reforma promou el català a la litúrgia; l’Escola Cantòrum perd pes i finalitza progressivament, mentre s’introdueixen himnes en català (p. ex. per Corpus i Setmana Santa).
- Avui: hi ha animador/salmista i un petit cor que ajuda a arrossegar l’assemblea; la participació és molt més gran i el cant es viu com a pregària comunitària.
El gregorià: tradició viva i adaptacions
- Àudios destacats: fragments de la Salve Montserratina, “Ubi caritas” i “Pange lingua” (versió moderna per Mocedades).
- Persistència del gregorià: es manté en monestirs (Montserrat) i en grups corals especialitzats (Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu de Sant Just; actuacions anuals i concert de Nadal del 25 de desembre).
- Equilibri lingüístic: es proposen “petites dosis” de cants en llatí en temps adients, tot mantenint el català com a llengua d’assemblea.
“T’eleva. A mi no m’avorreix, al contrari.”
“De tant en tant faig unes petites dosis en llatí.”
Idees clau
- Abans: excel·lència musical, poca participació assembleària.
- Després del Vaticà II: més comprensió i participació del poble amb el català.
- Avui: convivència entre el cant popular i el gregorià com a patrimoni espiritual i artístic.
L’Observatori: polèmica per la campanya del 25N
- La Generalitat retira la campanya institucional del 25 de novembre (25N) després que la Junta Electoral Central (JEC) la prohibeixi; l’executiu català anuncia recurs al Tribunal Suprem.
- Declaració de Francesc Homs:
“Ens prohibeixen fer campanyes… S’ha acabat fer campanyes, segons aquesta gent, a Catalunya.”
- El PSC demana la dimissió dels responsables de l’spot per ús partidista de fons públics.
Conceptes clau
- Junta Electoral Central (JEC), campanya institucional, publicitat en període electoral, recurs al Suprem.
Punts més importants
- Transició del llatí al català a la litúrgia: més participació i comprensió.
- El gregorià perviu en monestirs i grups corals locals, amb concerts i difusió.
- Polèmica 25N: tensió entre normativa electoral i comunicació institucional; reaccions polítiques immediates.

