Veus Parròquia del 4/11/2015 — Del gregorià al català: litúrgia en llengua vernacle, de Vaticà II a avui, amb Bach, Taizé i Domènech Colts; futur i misses folklòriques

Resum de l'episodi

Un recorregut clar i amè per la litúrgia en llengua vernacle: des dels antecedents populars fins a la reforma del Concili Vaticà II, la traducció dels cants del llatí al català, la creació de noves melodies (com les de Taizé) i les aportacions d’autors actuals (especialment Domènech Colts). Es completa amb exemples d’audició (gregorià, Bach i cants contemporanis) i una mirada al futur del cant litúrgic en català, més qualitatiu i espiritual, junt amb l’avanç d’un especial sobre misses folklòriques.

Temes principals

• De preconcili a postconcili
• -
• Abans del Vaticà II, hi havia cants populars en català (p. ex. nadales), però fora de les parts nuclears de la missa.
• -
• Després del Concili (1962–1965), es tradueixen les parts de la missa del llatí al català i s’introdueixen noves melodies.

• Traduccions i noves composicions
• -
• Primer, traduccions dels cants llatins (mateixa música, text en català).
• -
• Després, creacions noves: Taizé (al·leluia en francès adaptada), himnes, salms i parts de missa per autors locals.

• Clàssics a la litúrgia
• -
• Grans compositors també al servei del culte: Johann Sebastian Bach amb l’himne de Divendres Sant “O testa la serada”.

• Autors catalans recents
• -
• Difusió d’obres d’ara a la litúrgia habitual: Soler Amigó, Xavier Morlans i sobretot Domènech Colts (canonja, director coral i autor d’un salteri complet per als cicles litúrgics A, B i C).

• Futur del cant litúrgic en català
• -
• Lluny del declivi: més qualitat musical i profunditat espiritual, amb organistes i equips que el sostenen.
• -
• Conviuran formats més especialitzats amb expressions populars i col·lectives.

• Avanç del proper programa
• -
• Especial de folk song espiritual: Missa Luba, Missa Criolla, Misa Campesina i espirituals negres.

Peces escoltades i exemples

• -
• Fragments de l’ordinari de la missa (Kyrie, Sanctus, Agnus Dei) en cant gregorià i context de traducció al català.
• -
• “Pare Nostre” atribuït a Ritsky Korchakov (música d’autor, lletra en català).
• -
• Referència popular: melodia de Simon & Garfunkel (“The Sound of Silence”) usada en versions apòcrifes del Pare Nostre.
• -
• Bach: “O testa la serada” (hymnus de Divendres Sant), versió catalana cantada pels animadors de cants litúrgics de Montserrat.
• -
• Domènech Colts: “Amb quin goig us exalço, Senyor” (salms per diversos diumenges dels cicles A, B, C) i “Com la cèrbola”.
• -
• Bach: “Vos sou, Senyor, ma fortalesa” (peça de tancament).

Idees clau i context

• Vernacularització: el Vaticà II obre la porta a l’ús de llengües vernacles en la litúrgia, facilitant la participació activa del poble.
• Patrimoni i renovació: conviuen el gregorià i la tradició amb noves creacions (Taizé, compositors locals) i adaptacions de grans clàssics.
• Vida parroquial: els organistes i equips de música mantenen viu el cant dominical; el repertori català és viu i en evolució.
• Popular vs. especialitzat: el futur apunta a una doble via: música d’alta qualitat i formats folklòrics o col·lectius que amplien la participació.

Cites destacades

“No penso que el cant litúrgic, precisament per ser ja en català i ser proper a nosaltres, tingui que desaparèixer.”

“Serà un cant… de més qualitat… amb una qualitat espiritual cada vegada més intensa.”