Veus Parròquia del 16/3/2022 — Del retaule perdut de Sant Just a Europassion: pregària per Ucraïna i projecte de Mans Unides a Bolívia

Visió general

Programa amb tres blocs principals:

• Història i patrimoni de Sant Just: el retaule renaixentista perdut, testimonis de 1936 i altres altars destacats.

• Actualitat i solidaritat: guerra d’Ucraïna, resposta de la parròquia, pregàries a Guissona i idees clau de l’entrevista a Mons. Joan-Enric Vives.

• Compromís social i cultura: projecte de Mans Unides a Bolívia i la trobada d’Europassion a Esparreguera.

Bloc 1 — Història i patrimoni de Sant Just

Testimonis i memòria del retaule perdut (incendi de 1936)

• Records de la Glòria Ripoll (8 anys el 1936): parets de l’església pintades de blau fosc amb estrelletes platejades.

• Records d’Alexandra Fontova (11 anys el 1936): el retaule cobrint tot el presbiteri, amb moltes pintures, però molt ennegrides.

• Tots dos recorden l’incendi i la baixada de les campanes entre molta gent observant.

Descripció històrica del baró de Maldà

• Referència a Rafael Amat i de Cortada (baró de Maldà) i el seu dietari Calaix de Sastre amb descripcions precises del temple.

"Les llantes de l'altar major són de plata, i l'altar és d'aurat, amb molts bons treballs d'escultura. Les imatges dels sants patrons, Sant Just i Sant Pastor, són escultures exemptes de voltor i estan col·locades dins d'un nínxol situat sobre el sagrari."

• Valoració històrica: confirmació del gran valor artístic de l’altar major, corroborat també pel rector Alonso de Castilla, que el va declarar altar privilegiat (bé d’interès cultural en termes actuals).

• Percepció prèvia a la guerra: el retaule es considerava «vell, fosc i lleig»; no es van netejar les pintures quan es va arreglar la fornícula i el sagrari el 1927.

Altars destacats: Sant Joan i Sant Antoni Abat

• Devoció a Sant Joan Evangelista (influència del monestir de Sant Joan de l’Erm).

• Altar nou el 1776, d’estètica barroca, amb:

- imatge central de Sant Joan Evangelista; - als laterals, Sant Antoni Abat i Sant Joan Baptista; - pintures de gran valor (escenes de la vida dels dos Joans i Sant Antoni), realitzades per un deixeble destacat de Vila d’Omat.

Altar del Sant Crist i Capella del Santíssim

• El 1876, l’altar del Sant Crist es trasllada a la Capella del Santíssim.

• El baró de Maldà en descriu la capella; s’hi esmenten pintures i passos de la Passió, obra del pintor Mariano Illa, impulsades pel rector Alonso de Castilla.

• Iconografia de l’altar (segons fotografia a les Notes històriques de mossèn Antonino): estil «xorrigarès», amb la Santa Faç, àngels, el Crist crucificat al centre i als peus una imatge inicial de la Mare de Déu dels Dolors (vestida), després substituïda per una bona talla de fusta policromada.

• El 1885 s’hi fa una restauració en agraïment per l’absència de casos de còlera al poble.

• Pèrdua patrimonial: les teles de la Passió es van retirar al Museu de la Rectoria i van desaparèixer el 1936; avui costa reconstruir amb detall aquells espais.

Bloc 2 — Actualitat: Ucraïna, pregària i entrevistes

Resposta parroquial a la guerra d’Ucraïna

• A la parròquia crema una llàntia per la pau (iniciativa de Justícia i Pau), com ja es va fer a les guerres dels Balcans i d’Iraq.

• A Guissona, amb la comunitat ucraïnesa més nombrosa de Catalunya, es mantenen pregàries diàries davant una icona de la Mare de Déu protectora d’Ucraïna.

Entrevista a Mons. Joan-Enric Vives (La nit dels ignorants)

• Paper de l’Església: el papa Francesc va trencar el protocol i va anar personalment a l’ambaixada de Rússia al Vaticà per cercar vies de diàleg.

• Ajuda efectiva: recomanació d’enviar diners a través d’entitats fiables (Càritas, Creu Roja, Open Arms), que poden ajustar l’ajuda a les necessitats reals.

• Valoració de Rússia i condemna de la guerra: reconeixement de la gran cultura russa (ballet, música, literatura, museus, Església ortodoxa), però condemna del que s’està fent a Ucraïna, un país lliure.

• Guisona: acte de pregària multitudinari presidit per l’arquebisbe, amb participació ecumènica (greco-catòlica i ortodoxa) i record per clergues retinguts a la frontera.

Bloc 3 — Mans Unides: projecte al Beni (Bolívia) i Sopar de la Fam

Mans Unides: missió i abast

• Organització catòlica de voluntariat (des del 1959) contra la fam, la misèria i l’explotació als països empobrits.

• Finança projectes de desenvolupament d’iniciativa local: hospitals, escoles, habitatge, aigua potable, energia i recursos bàsics.

• Els fons arriben directament als destinataris; seguiment i memòries anuals.

Projecte 2022 al Bisbat de Sant Feliu: Sant Borja (Beni, Bolívia)

• Context: pobresa marginal, manca d’aigua i sanejament, dèficits de salut i educació; economia de ramaderia i petites parcel·les agrícoles; forta emigració; sobrecàrrega de tasques per a les dones.

• Lloc d’execució: Centro de Capacitación y Servicio para la Integración de la Mujer (1998), supervisat per Mans Unides.

• Objectiu: empoderament de les dones i millora de la seguretat alimentària familiar.

• Accions:

- tallers per a millorar tècniques de producció agrícola; - cria d’animals i apicultura; - centres de transformació d’aliments; - gestió i comercialització agropecuària.

• Beneficiaris: 126 famílies camperoles vulnerables.

• Pressupost: 92.500 € (76% Mans Unides; 24% comunitat local).

Col·laboració local i “Sopar de la Fam”

• Col·lecta del cap de setmana 1–2 de març: 659 €.

• “Sopar de la Fam” (19 de març): trobada després de missa on, simbòlicament, es menja pa amb oli en lloc d’un sopar habitual i es destinen els diners del sopar a Mans Unides.

"La finalitat no és només recollir diners, sinó conèixer la realitat d’aquestes comunitats i assegurar que les donacions arriben a qui les necessita."

Bloc 4 — Europassion i la Passió d’Esparreguera

Orígens i evolució de les Passions

• Arrel medieval (Occitània, segle X) amb lectures litúrgiques que evolucionen cap a espectacles amb diàlegs, música i cants (s. XIV).

• Després del Concili de Trento (1545–1563), les representacions surten fora dels temples.

Tradició a Catalunya i al món

• A Catalunya, 16 localitats amb Passions (interior d’església, teatre o aire lliure); destaquen Esparreguera i Olesa de Montserrat (Festes tradicionals d’interès nacional), Cervera (la més antiga) i Sant Vicenç dels Horts (autosacramental dins del temple).

• Fenomen mundial en països de tradició cristiana, amb formats molt diversos i sovint amb suport municipal com a patrimoni cultural.

Naixement i expansió d’Europassion

• Idea impulsada per Maurice Clos (Ménilmontant, París); primera trobada a Esparreguera el 1982.

• 1984: primera trobada oficial a Lodelinsart; 1992: 26 grups; avui, 80+ grups de diversos països europeus (Àustria, Bèlgica, Suïssa, Txèquia, Alemanya, França, Regne Unit, Hongria, Itàlia, Holanda, Portugal, Croàcia, Romania, Eslovènia, i Catalunya).

• De les 16 Passions catalanes, 4 formen part d’Europassion; a l’Estat, destaca Rio Gordo (Màlaga).

Trobada 2022 a Esparreguera (40è aniversari)

• Motiu: 40 anys de la primera trobada a Esparreguera.

• Participants: representants de 24 Passions de 16 països (prop de 100 persones), allotjats a la comarca.

• Programa:

- divendres: Cova de Sant Ignasi (Manresa) i recepcions institucionals (Parlament de Catalunya i Palau Episcopal); - tarda: Monestir de Montserrat i Vespres; - dissabte: assemblea amb traducció simultània a 6 idiomes; visita a Esparreguera; mostra de cultura popular (castellers, gegants, bastoners); primera representació de la Passió (versió reduïda) i actuació de diables; - diumenge: passejada i missa a Santa Eulàlia, presidida pel bisbe Agustí Cortés.

• Institucions i autoritats: participació de Laura Borràs, cardenal Omella i bisbe Agustí Cortés.

Importància cultural

• La Passió és una mostra viva de cultura popular amb més de 500 anys d’història i una gran tradició a casa nostra.

Cloenda i música

• Comiat del programa i recordatori de la propera emissió.

• Peça musical final: Can’t Help Falling in Love.