Veus Parròquia del 17/11/2021 — Del Sant Crist de Lepant al Dòmon, Sant Joan de Déu a Sant Boi i les imatges de Sant Just i Sant Pastor

Panorama general

Programa de "Veus de la Parròquia" amb quatre blocs principals: història i llegenda del Sant Crist de Lepant, el Dòmon (Jornada Mundial de les Missions) i el testimoni de Sierra Leone, 125 anys de l’arribada de Sant Joan de Déu a Sant Boi i evolució hospitalària, i les imatges de Sant Just i Sant Pastor a la parròquia.

Sant Crist de Lepant i la Batalla de Lepant

Context històric (1571)

• Batalla naval al golf de Lepant entre l’Imperi Otomà i la Santa Lliga (Espanya, Malta, Nàpols, Gènova, Sicília, Venècia i Estats Pontificis), amb naus més lleugeres i ús de pólvora per part cristiana.

• Comandament de Joan d’Àustria, assessorat pel català Lluís de Requesens; commemoració del 450è aniversari i institució de la festa de la Mare de Déu del Roser per Pius V.

La imatge i la llegenda del Sant Crist de Lepant

• A la nau capitana hi viatjava el Crist crucificat avui venerat a la Catedral de Barcelona (conegut com a “Sant Crist de Lepant”).

• Iconografia: talla de fusta ennegrida pel temps i el fum; posició del cos “torsionat”.

"El Sant Crist es va moure per desviar una bomba dels turcs i evitar l’impacte"

• Explicació alternativa més “científica”: deformació per altes temperatures durant incendis.

Culte, ubicació i tradicions

• Actualment a la Capella del Santíssim (antiga sala capitular); històricament a la Capella d’Honor del centre de la girola.

• Exvot d’una galera (ara al Museu Marítim); fort vincle amb pescadors i gent de mar.

• Pràctiques: durant la Quaresma es baixa per a la veneració; Divendres Sant, 15 h, presideix el sermó de les Set Paraules a la Plaça de la Seu.

On veure’n vestigis de Lepant

• Museu Marítim de Barcelona (antigues Drassanes Reials): rèplica de la galera de Joan d’Àustria.

• Convent de Montsió d’Esplugues: banderes de la nau capitana otomana (botí de guerra).

• Montserrat: ofrena de la llàntia de la galera otomana a la Moreneta.

El Dòmon (Jornada Mundial de les Missions)

Origen i evolució

• Dòmon = contracció de “Domingo” i “Mundial”. Jornada instituïda el 1926 per Pius XI per recaptar fons per a missioners.

• Impuls pioner: Paulina “Pericot” (grups de 10 persones que resaven i feien aportacions setmanals, inicialment per a la Xina).

Del “postular” a la cooperació social

• Anys 50–60: infants amb guardioles ceràmiques pel carrer; guardioles de cartró a escoles i recollida de paper de plata.

• Avui: les missions treballen no només en evangelització sinó en promoció social: escoles, hospitals, pous d’aigua, centres per a dones, agricultures, etc.

El cas de Sierra Leone: “Llibertat” i la presó de Pademba

• Testimoni d’En Xengor Bat, protagonista del documental “Llibertat” (dir. Raül de la Fuente; produït per Missions “celestianes”), sobre les condicions a la presó de Pademba (Freetown).

• Criminalització del “vagabundeig” fins i tot en menors; convivència forçada amb adults i alta vulnerabilitat.

“Els obliguen a ventar-los tota la nit per mitigar la calor de la presó”

• Intervenció de les missions “cel·lesianes”: accés autoritzat a Pademba des de 2013, revisions mèdiques, atenció psicosocial, activitats i aliments; campanya “Innocència entre reixes” per alliberar menors (fiances, suport legal).

• Reintegració a Don Bosco Freetown: 4 centres per a menors sense sostre (també atenció a nenes abusades; se’n calculen més de 25.000 a Sierra Leone).

125 anys de Sant Joan de Déu a Sant Boi i evolució hospitalària

De manicomi model a parc sanitari integrat

• Orígens: hospital mental a Sant Boi (finals s. XIX). Expansió amb pavellons per a homes (1894) i dones (1913). Reputació internacional com a centre capdavanter.

• Crisis i traspàs: després d’anys d’esplendor i escassetat, el 1895 arriben els Germans de Sant Joan de Déu (Benito Menni) i redrecen el centre amb noves comunitats i professionals.

• Reforma i integració: als anys 70 s’inicia la reforma; 1978 integració al sistema sanitari; 1978–2009 creixement amb hospital de medicina general i, el 2009, naixement del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (integra salut mental i l’Hospital de Sant Boi).

• Obertura i patrimoni: 2011 enderroc dels murs del psiquiàtric; jardins oberts amb bancs de trencadís d’aire “gaudinià” realitzats com a teràpia per interns.

Ordre Hospitalària, vocació i impacte

• Fundada el 1537 a Granada per Joan Ciudad (Sant Joan de Déu), protector d’infermeria i bombers.

• Avui: >1.000 germans, >300 centres a >55 països, >40.000 professionals, 8.000 voluntaris i >300.000 benefactors.

• Recordatori històric local: antic hospital pediàtric a la Diagonal (avui hotel), lluita contra la poliomielitis i posterior trasllat a Finestrelles (Hospital Maternoinfantil de referència).

Les imatges de Sant Just i Sant Pastor a la parròquia

Origen del culte i primeres referències

• Correcció històrica: el culte a Sant Just i Sant Pastor a la zona s’introdueix al segle IV (c. 393, per Paulí de Nola), no al XIII.

• Primer document que els cita com a titulars de la parròquia: 1438 (visita pastoral).

Evolució iconogràfica al temple

• Retaule gòtic (compra a finals de 1590, col·locat el 1606): al centre, Mare de Déu, després substituïda per Sant Just i Sant Pastor.

• Crònica de 1927: magnífic grup escultòric de Josep Tenes i Alibés (germà de mossèn Antonino), amb els sants com a nens romans, túnica curta, sandàlies, tauletes de cera i palma; expressava tendresa i innocència. Destruït l’1936.

• Postguerra (1939): dues imatges individuals (nens, túnica curta; una creu i unes tauletes). Anys després es fa una còpia del grup de Tenes als tallers d’Olot, que és la que presideix avui l’altar major (més gran, factura moderna, colors pastel).

Altres representacions al recinte

• Dos relleus gairebé de volum a l’exterior de la porta renaixentista; representació també al rossetó.

• Mosaic amb rajola valenciana a la placeta de l’església (semblant al de Tielmes, poble natal dels sants).

Notes de servei

• Reemissió del programa: dissabte al matí.