Veus Parròquia del 27/9/2023 — Deu raons per creure en Déu: fe raonable, ciència, amor i perdó; amb l’Evangeli dels dos fills

Presentació i context

• Inici de temporada a “Veus de la parròquia” amb l’Alina i la Montserrat Giró, i el mossèn com a convidat habitual del primer programa del curs.

• Ambient proper i comunitari: es contextualitza el paper del mossèn al poble i a la parròquia, i s’anuncia el tema central del dia: un llibre recomanat pel mossèn.

El llibre recomanat: “Deu raons per creure en Déu” (Oriol Jara, 2022)

Per què aquest llibre

• Curt, accessible i actual (2022): pensat per arribar a molta gent sense “castigar” amb lectures massa llargues.

• Autor conegut a ràdio i televisió, nascut el 1980: proximitat generacional i llenguatge planer.

Procés de fe de l’autor i arguments

• De l’agnosticisme a un camí de fe que passa per l’interès inicial pel judaisme i la lectura filosòfica (Grècia, Aristòtil, causa primera).

• La idea de Déu com a origen, fi i ordenador del que existeix: arguments racionals més que religiosos en sentit estricte.

Cita clau del llibre

“Creure en Déu és obeir-lo, fer-li cas, seguir els seus consells, les seves lleis, i en última instància el seu exemple, representat per Jesucrist. Aquesta és la via de creure en Déu, i a través d'aquesta fe, millorar la teva vida, fer una vida més sana, físicament, mental i espiritual.”

• Idea força: la fe és raonable i saludable, i es concreta en un camí de vida i d’exemple (Jesucrist).

Raó, natura i Jesucrist

• L’ordre profund de la realitat (lleis físiques, valències, recerca d’equilibri) fa pensar en més que atzar.

• La bellesa de la natura (flors, creixement d’una llavor) com a signe que suggereix sentit i gratuïtat.

• El “salt cristià”: de la idea de Déu a Jesucrist, com a manifestació i proximitat de Déu.

Camins de fe i Déu proper

• Diversitat de camins: raó, experiències vitals, educació, cultura, lectura dels Evangelis o de la Bíblia.

• Resposta a la modernitat: crítica a la reducció de la fe a irracionalitat des de la Il·lustració i el deisme; en el cristianisme, Déu és proper i “trenca el cel” per apropar-se.

• L’amor patern/matern com a experiència humana que pot obrir a entendre un Déu que estima; però també la dificultat si hi ha ferides d’origen.

Temes centrals de les “deu raons” (tal com apareixen al diàleg)

1) “Perquè vull la veritat”

• Desig universal de veritat i rebuig de l’engany; la recerca honesta en qualsevol disciplina és un camí cap al que és real.

2) “Perquè estimo”

• L’amor com a do i donació gratuïta a l’altre; allò que més ens identifica amb Déu (“Déu és amor”).

3) “Perquè sóc pecador” (i el perdó)

• Reconèixer la pròpia fragilitat obre a la conversió i a aixecar-se; els salms i l’Escriptura alimenten aquest camí.

4) “Per la ciència”

• La ciència, ben entesa, no allunya sinó que aproxima al Misteri; idea atribuïda a Pascal: “una mica de ciència allunya, molta ciència apropa”. El cosmos ordenat interpel·la sobre un “coordinador”.

Crida, gratitud i llibertat

• No només “cerquem” Déu; sovint és Déu qui ens crida. L’actitud d’agraïment disposa el cor.

• Jesucrist, estimable i proper: porta els nostres pecats i allibera; tot respectant la llibertat humana.

Evangeli del diumenge: la paràbola dels dos fills (Mt 21, 28-32)

• Lectura i breu comentari: fer la voluntat del Pare no és qüestió de paraules sinó d’obres i conversió.

• Els més desvalguts (publicans i prostitutes) passen davant quan hi ha penediment i fe. Crida a l’acollida universal i a ser coherents.

Recomanació i tancament

• Recomanació final del llibre d’Oriol Jara (Editorial Albada) i invitació a llegir-lo.

• Recordatori de la repetició del programa, agraïments i comiat: “que Déu ens acompanyi”.