Dins la diòcesi de Sant Feliu: vicaries, arxiprestats, cancelleria i pastoral vocacional

Hem d'aprofitar abans que ens les treguin. El Barça és una illa a la Lliga Espanyola, de la mateixa manera que... Començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres està a les teves mans. Sintonitza Ràdio d'Esvern al 98.1 de la FM cada matí de 10 a 1 del migdia. I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Justenc presentat per la periodista Núria García Alibau. Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat, de cuina, de tendències a les xarxes, de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política... T'ho perdràs? Ni t'ho pots perdre ni t'ho perdràs. Escolta'ns també des de l'APP de Ràdio d'Esvern o a la web radiodesvern.com i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou. O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 981. Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusque en una persona, com ara, pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. L'Àdio d'Esperm, la ràdio de Sant Lluís, 98.1 Ben trobats, amics oïdors de Ràdio d'Esperm. Comença una nova temporada de ràdio i ho fem en un espai nou. Aquest espai és el nostre bisbant a càrrec de l'equip B1 de Beus de la Parròquia. Com a novetat, també tindrem una sintonia nova amb la glòria de l'autamusté d'en Vivaldi. El que volem presentar-vos directament avui és el mossèn Joan Pere Polidor. ja sortirà la relació que ha tingut en Joan Pere i que té amb la parròquia de Sant Lluís d'Esperm. Ben trobat, mossèn Joan Pere. Moltes mercès per acollir l'invisació de Ràdio d'Esperm. Moltes gràcies a tu i a vosaltres. Moltes gràcies. En primer lloc, podem totejar-nos Joan Pere? Faltaria més. Lluís, crec que ens coneixem des de fa alguns anys, no? Exacte. Molt bé. Doncs, ens totegem. has volgut acceptar l'invisació de Ràdio d'Esperm. I ara ho dic el següent. Ha sortit... Pots... Perdona, això ja ho retornem, eh? Pots pregar... Puc pregar que et presentis? I tant. Bé, com has dit, em dic Joan Pere Polidor, Gutiérrez. Vaig néixer a Barcelona en 1970. És a dir, que tinc 54 anys. Sense amagar-nos, eh? Sense amagar-nos. I... Bé, d'una família creient, d'immigrants, la meva mare és de Jaén i mon pare és de Silla Real, ja ha faltat des de fa 7 anys, 8 anys. Una família que va haver de treballar molt i que ens va fer estimar la terra on estem. i d'aquesta família, doncs, van néixer d'aquest matrimoni tres fills, dels quals jo sóc el del mig. Podríem dir que l'he oblidat, perquè el primer va ser el desitjat, la tercera, la noia, la nena... I jo i el mig no sabíem pas què fer, no? Bé, fora de bromes, jo és una família senzilla, d'estimar-se, on tothom tenia el seu lloc, també els avis, no? Vivíem junts, s'ho feia una família que... Avui costa, no?, de trobar en un pis petit de 70 metres quadrats, allà havíem de fer-ho tot i ho vam fer, i molt bé, gràcies a Déu. A quin barri, de persona? El barri de Sant Andreu, del Palomar. Allà també és un barri d'identitat, allà diem, els que vivim allà, que som de Sant Andreu, no de Sant Andreu, de Sant Andreu, per identificar-los. Bé, i per a aquelles qüestions i de la vida, doncs, mira, la meva família, doncs, la vocació ha estat sempre molt present, quatre capellans, sis religioses, i jo, doncs, bueno, en un moment molt aviat, pot ser, però quan Déu va voler, vaig sentir la crida de també seguir-lo, com a prevera, i vaig començar la formació en el seminari, i em vaig ordenar de capellà el 1996. I aquí estic. Molt bé. El teu pas per Sant Just, com... Bé, en aquesta etapa de formació, doncs, els seminaristes tenen una experiència pastoral, els caps de setmana. Aleshores, el rector del seminari, doncs, em va proposar que aquesta experiència, després d'estar a la meva parròquia, ja s'entendreu, doncs, fos anar a Sant Just d'Esvern. Jo no havia anat mai, i ell em va portar un dia, vaig veure que hi ha un capellà que es deia Anton Roca, i vaig estar sis anys, jo crec que van ser els anys, doncs, aquells del primer amor, no?, de la primera... L'estrena. L'estrena. L'estrena, no?, de créixer, de conèixer la vida d'un capellà, de conèixer la vida d'una comunitat cristiana, de les primeres responsabilitats, no?, en l'àmbit, potser, dels joves, d'acompanyar-los, i per això, sis anys, sis anys d'experiència pastoral, fins que em vaig ordenar, em vaig ordenar, això com us he dit, el 96, i després, bueno, ja em van demanar, doncs, anar ja a altres llocs, no? Molt bé. La parroquia del Sant Just i Pastor pertany al bisbat de Sant Feliu de Llobregat des de la Constitució com a nova seu. Recordes quin any es va constituir, aquesta seu de Sant Feliu? Sí, va ser el 2004. El papa Sant Joan Pau II, va fer el que es fa o s'ha anat fent amb moltes diòcesis grans per fer-les potser més fàcils de coordinar, més humanes. Més assequibles. Més assequibles, exacte. Aleshores, el 2004, el juny del 2004, el papa Joan Pau II va dividir o va desmembrar, com es diu, l'antiga diòcesi l'arquebisbat de Barcelona amb tres diòcesis, Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, creant el que diem la província eclesiàstica de Barcelona. Tu t'has decantat més cap a l'aspecte formatiu, de moviment de joves, de moviment de gent gran, no? I la part pastoral potser no has trobat o no has treballat tant? Bé, vaig estar, bé, després d'aquests anys a Sant Just i després vaig estar de vicari i de rector a Molins de Rei, al Papiol i a Castellvisual. Però sempre he tingut una vessant com també més àmplia, no? Potser en aquest temps, abans de constituir-se la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat en aquesta zona pastoral de l'alquemisbat de Barcelona teníem el bisbe, us en recordareu, auxiliars van Enric Vives. I des del principi també, doncs, ell em va demanar d'ajudar-lo, de coordinar aquesta pastoral amb ell i va ser una experiència també no només d'estar en una parròquia sinó també de coordinar tota una realitat pastoral més ampla, no? Per això jo dono moltes gràcies a Déu per aquesta riquesa perquè em va fer conèixer molt doncs la varietat, no? la pluralitat i les activitats d'aquesta zona pastoral que avui és la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. La parròquia del Sant Just i Pastor pertany a l'alquemisbat de Sant Feliu de Llobregat des de la Constitució, ja ho hem dit. Llavors, amb aquesta nova seu, la teva funció, que no sé si és la mateixa que en vas entrar, doncs, quin estat? Sí, doncs, com us he dit, sempre he tingut aquesta vessant, bueno, que al final també l'he vist com una crida, no? És a dir, d'ajudar els responsables a anar coordinant tota la vida pastoral. Doncs, des del principi de la Constitució de la diòcesi, el 2004, el nou bisbe, el monsenyor Agustí Cortés Soriano, em va demanar d'ajudar-lo, no? Ajudar-lo també amb aquesta coordinació i des del principi, doncs, bueno, ella em va anomenar com a secretari particular i secretari general i canseller de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, en un principi mantenint la responsabilitat pastoral al Papió, la Molins de Rei Castellbisbal i després, més col·laborant aquí a la parròquia de Sant Llorenç que va ser i és ara la catedral de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. Has esmentat un parell de càrrecs teus secretari tan particular com del bisbat i canseller. Què és això de canseller? Canseller, sí, alguns, clar, sempre hi ha aquestes paritats de conceptes també en el món civil, no? I alguns m'han dit escolta, això és com jo què sé la... No, això, canseller, abans que sortís en el concepte civil ja existia en el dret canònic de l'Església i és, podríem dir, com el notari, el que dona fe de tot el que passa a la diòcesi de, en el nostre cas, de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. És el que té, el que autentifica la signa, la signatura del bisbe. És a dir, que tot acte doncs administratiu doncs ha d'estar refrendat amb aquesta signatura del canseller per donar fe, donar valor a aquell document. aquest document. Secretari també, el concepte de secretari del bisbe i de la diòcesi? Sí, bueno, són dues coses diferents. Secretari General seria el que coordina doncs les... doncs les activitats que n'hi ha, no?, ajuntament amb els altres càrrecs importants del vicari General, els vicaris episcopals, els archiprestos, però és el que coordina pot ser doncs la realitat, per exemple, de tota l'activitat que es fa a la Cúria, a la Casa de l'Església, no? Que, si no sabeu, per exemple, nosaltres, aquí a Sant Feliu de Llobregat està la Casa de l'Església, és la seu del bisbat, juntament amb la catedral, i aquí a la Casa de l'Església estan tots els serveis administratius. doncs el que podríem dir, per exemple, la figura d'aquella persona que ha de vetllar pels treballadors, per les qüestions laborals, també, nosaltres actualment tenim 18 treballadors laics i laiques, i aquesta realitat s'ha de cuidar, s'ha de coordinar, o després tots els altres actes que hi ha a la diòcesi i vetllar perquè això es pugui fer, donar els recursos necessaris a totes les parròquies, a les comunitats religioses. És un... Un xico para todo, quizás, no? Aspectes econòmics, també... Sí, també hi ha l'àmbit administratiu, però també en aquest àmbit hi ha la figura de l'econom, que també és una figura de referència a la diòcesi, i tot això s'ha de coordinar, coordinar-ho perquè tots anem cap al mateix camí, no? A veure si és veritat, això. Hi ha dues vicaries episcopals. Exacte. Què és una vicaria episcopal? O sigui, el territori de la diòcesi, malgrat la divisió, és molt gran, perquè, malgrat la divisió, tenim un milió cent mil habitants. Això, quan ho dius en altres diòcesis, pot ser d'Espanya, per exemple, León o Burgos, que és molt petit, o sigui, malgrat la divisió, és gran. Agafa tot el territori del Baix Sobregat, Penedès, Garraf i Anoia, perquè pot ser una ambigüitat o una, pot encórrer-se en una equivocació. Diócesi de Sant Feliu i Llobrellat no és només la ciutat de Sant Feliu, sinó que aquest territori pren el nom de la seu. Aleshores, té una estructura, hi ha dues vicaries, la vicaria del Llobrellat, com bé l'has dit, que seria més on estem nosaltres, aquí, a Sant Just d'Esvern, Sant Feliu i Llobrellat, és la part com més, com dir-te, més urbana, o més industrial, on estan la gent. Per exemple, tenim una població, Sant Boi i Llobrellat, amb 80 i escaig mil habitants. Això ja és una diòcesi d'altres llocs. Sí, i la vicaria del Penedès, Garraf i Anoia, que seria com la part o la vicaria més... De la terra. Sí, de pobles, pot ser més petits, però, per tant, hi ha grans poblacions, per exemple, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Joltru, Sitges, totes aquestes referències que poden ser una mica, doncs, això del camp, que deus tu, de la vinya, és una diòcesi molt interessant, perquè, mira, no només tenim les vinyes, que és molt important, ja, sense dormir, sinó que tenim l'aeroport, també està en el territori, no? O tenim Teletrés, no? Que també està en el territori, no? Quan volem presumir una mica de la diòcesi, dient, mira, anem al nostre territori i sobretot tenim Montserrat, Montserrat, el santuari. Pensava que anava a dir el camp del Barça. també part del camp del Barça, perquè a Sant Joan d'Espí tenim la ciutat esportiva, no? O sigui que ho tenim que s'hi ve tot, però sobretot tenim el santuari també de la mare de Montserrat, que està en un territori nostre. I és patrona. I alhora, la mare de Déu és la patrona de la diòcesi, també és la patrona de Catalunya, de totes les diòcesi, però la nostra ja està en un territori, així ho és. 123 parròquies són moltes o poques per un territori tan gran i tan poblat? Depèn de com ho miris, no? Hi ha diòcesis més petites que tenen moltes més parròquies, eh? Podríem dir que són poques, però és el que hi ha i és suficient per estructurar aquesta presència de l'Església catòlica al territori de la diòcesi, no? 123 parròquies significa, doncs això, poblacions, grans i petites, gent amb idiosincràcies diferents, amb tradicions diferents, que, doncs, cada parròquia ha de saber, doncs, acompanyar, no? I ajudar a créixer en la fe a totes aquestes comunitats. Pels nostres oïdors, què és un arxiprestat i quants d'hi ha el visfat que estem treballant en? Exacte. Hem dit que sóc que teníem dues vicaries i cada vicaria és una agrupació d'arxiprestats i un arxiprestat és una agrupació de parròquies. És com això, per fer una estructura i ajudar a coordinar aquesta pastoral i la feina dels capellans, dels religiosos, les comunitats religioses, de les realitats d'església que hi ha. Aleshores, un arxiprestat, tenim nou arxiprestats en el territori, la vicaria del Llobregat té cinc arxiprestats i la vicaria del Penarès de Ràdio no hi ha quatre. Al davant de cada arxiprestat hi ha un arxiprest, al davant de cada vicaria hi ha un vicari que en contacte amb el bisbe reunions molt periòdiques es reuneixen i coordinen i comparteixen les alegries i les penes de cada dia. El bisbe quins consells té per assessorar-lo? Ho decideix les coses sol o els deixes assessorar per altres consells, potser? Bé, això des del Consell i Batista II que els més grans us sona més dels anys 65 doncs això es va definir molt com la figura del bisbe que és el que va al capdavant el pastor d'una diòcesi hauria de tenir les ajudes necessàries per tirar endavant la diòcesi per no fer-s'ho sol i també per arribar a tot arreu no podem fer les coses sol aleshores el bisbe té podríem dir una mica podríem dir d'una manera escabonada té el Consell Episcopal que és la reunió setmanal que fa el bisbe amb els vicaris episcopals recordeu l'estructura que us he dit abans i el secretari general també jo també em formo per donar a fer aquella reunió a aixecar l'acte i ajudar-los també a coordinar els diferents reptes després ja té tres consells molt importants el Consell Presbiteral que de cada vicaria doncs s'escollen uns preveres perquè també ajudin el bisbe en aquesta coordinació el dret canònic a més a més podríem dir controla l'activitat del bisbe perquè hi ha assumptes que són prescriptius que hi ha de consultar amb el Consell Presbiteral o sigui aquesta realitat de diàleg de treball conjunt que era molt palesa després s'està el Consell Pastoral diosesar que són podríem dir el Consell dels Laics i les Laiques de cada vicaria també s'escollien uns Laics per a formar aquest Consell i ajudar el bisbe també a coordinar a pensar el bisbe ha de consultar també són consultors després hi ha el Consell Econòmic també hi ha assumptes prescriptius perquè el bisbe no faci el que ell vulgui amb l'economia de la diòcesi amb les propietats que té la diòcesi i ha de consultar ha de donar el vistiplau amb l'ajuda de l'econom i després hi ha un altre consell que podríem dir que és el més també el més significatiu que és el col·legi de consultors del Consell Presbiteral s'escollen un grupet més petit que ajuden el bisbe d'una manera com més més a prop i també prescriptiva perquè si ha de consultar alguns assumptes pot ser més més difícils o més més complexos hem sentit de parlar de les delegacions diocesanes però què són exactament sí o sigui aquesta realitat pastoral d'aquest territori un milió de 100.000 habitants amb dues vicaries amb nou arxiprestats el més important és la vida de cada dia aleshores la vida d'una comunitat cristiana té els diferents àmbits que podem tenir a nivell social a nivell civil està la gent gran està en els joves està el món de la salut està per exemple el món de què dir-te no? de la tatequesi el món dels esplais el món de l'ecumanisme el món dels preveres d'això de les laics cada àmbit té un grup o un equip amb una persona responsable pot ser cap allà un diaca un religiós o un laic una laica que vellen per aquell àmbit en concret d'aquella realitat per exemple pastoral de joves la delegació de joventut doncs hi ha un cap allà al davant que és el delegat de joves que té un equip format per l'AIDS el nomena ell aquest equip el bisbe el bisbe amb l'assessorament del Consell Episcopal proposen una persona i aleshores és el delegat o la delegada qui conforma l'equip i informa el bisbe i aleshores per exemple doncs hi ha podríem dir doncs això al món de la catequesi hi ha una delegada que al davant de la catequesi doncs per coordinar doncs això en aquest àmbit tan important o les famílies per exemple en l'àmbit pastoral de la família o de la vida doncs hi ha un matrimoni al davant d'aquesta delegació i treballen treballen i reuneixen i proposen accions i coordinats no només vivim en una bombolla la diòcesi de Sant Feliu sinó abans hem dit que formem part de la província traciàstica de Barcelona doncs coordinats amb Barcelona amb Terrassa amb la conferència episcopal terraconense de les diòcesis catalanes que són deu diòcesis o la conferència episcopal espanyola les delegacions d'aquestes diverses anes tenen un ritme de funcionament i de competències molt similar a les altres o es deixa com llibertat d'actuació clar hi ha delegacions doncs molt diferents no podríeu pensar per exemple el que dèiem la delegació de catequesi que té una activitat pot ser molt podríem dir doncs molt forta d'organitzar les trobades d'organitzar les catequesis coordinar les catequistes avui doncs els agents pastorals de les parròquies més significatius són els catequistes i després per exemple hi ha una delegació pot ser que ningú coneix perquè és la delegació de de conèixer més de litúrgia que també doncs coordina l'activitat celebrativa de les parròquies les eucaristies els seguiments clar són activitats diferents però totes necessiten per exemple doncs aquesta setmana o aquests dies a l'adiòtesi doncs hi ha diferents trobades d'inici de curs per exemple els agents de pastoral de la salut que doncs a les parròquies tenim i a la delegació de pastoral de la salut que a les parròquies doncs atenem a les persones grans atenem els malalts els portem la comunió i aquests dies estem fent la trobada d'inici de curs amb aquests agents de pastoral per exemple parlant de l'Alzheimer com aquesta realitat molt molt present en les nostres famílies en les nostres comunitats doncs com podem acompanyar-ho o conèixer-ho les delegacions tenen activitat diversa i algunes hi deuen posar potser més esforç que d'altres hi ha alguna delegació així que es pugui ensenyar com a model com a delegació activa quina quina triaries això és com quan li preguntes a un pare o una mare escolta jo diria jo per exemple també coordino ara em diréu vaja escollo la meva hi ha de la delegació de pastoral vocacional i el Lissab va demanar també coordinar per la meva responsabilitat també d'estar al seminari com a formador i els seminaristes de la diòcesi doncs aquesta delegació no només té la responsabilitat de dinamitzar i d'acompanyar les vocacions a la vida sacerdotal o a la vida consagrada religiosos o religiosos diàques sinó que té la missió també de vetllar perquè la gent tothom visqui la seva vida com una vocació jo crec que tenim un gran repte i el bisbe Agustí ens ho va demanar molt i com podem ajudar avui a tots els membres de la diòcesi a que es despertin cada matí i se sentin cridats cridats per Déu a viure una vida plena a viure la vida com un do i a respondre a respondre dient-li sí doncs sí senyor et vull seguir des d'això crec que avui és una gran novetat per la nostra societat que estem acostumats o que ens volen tancar en una experiència on el jo contínuament és el centre jo sóc el centre de tot el que faig clar el papa Francesc en aquesta experiència sinodal i també tot el seu ministeri doncs ens ha convidat sempre a una experiència molt interessant que és la descentralització de la persona això no vol dir no donar importància a la persona ho és i molt però tu no ets el centre de la vida el centre no és el malic del món hi ha al teu costat un altre que com tu té la seva realitat i aleshores viure com a do és a dir la teva vida és a dir doncs mira hi ha algú que t'estima hi ha algú que et crida i que et demana que m'hi responguis i a nosaltres jo diria si em deixaran que no els altres companys delegats no hi són doncs jo faig l'opció per aquesta molt bé bé Joan Pere arribem al final d'aquesta entrevista penso que ha sigut molt interessant però potser ens hem deixat alguna cosa per preguntar i tu voldries reblar queda alguna cosa per ampliar doncs mira jo crec que com estem en aquests dies d'inici de curs hi ha una celebració litúrgica molt interessant que és les tèmpores d'acció de gràcies que és una referència del del temps passat que la gent del camp potser ho vivia més no quan es recogia tota la cendra doncs en aquests temps es donava gràcies a Déu doncs per l'acollita per donar gràcies pel curs fet i començaves un nou curs demanant a Déu ajuda jo mira potser no ho he dit però dono moltes gràcies a Déu per Sant Just d'Esvern i per la parròquia de Sant Just i Sant Pastor crec que per mi ha estat i és una referència en la meva en la meva història tot scénal a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a Fins demà! Fins demà! Fins demà!