Veus Parròquia del 15/3/2023 — Dona i poder a l’Església: diaconat femení i sínode; pederàstia clerical, celibat i l’ONU (cas Espanya)

Resum general

• Episodi centrat en dos grans blocs: el paper de la dona a l’Església (diaconat femení, sínode de dones, crítica al patriarcat i al clericalisme) i els abusos sexuals (factors que els han afavorit, dades, informe de l’ONU i el cas d’Espanya).

• Es destaquen moviments de reforma promoguts o admesos per el Papa Francesc (més presència femenina en òrgans de decisió, possible revisió del celibat obligatori, abolició del secret pontifici en casos d’abusos el 2019).

• Conclusions de l’entrevistat: urgència d’una Església igualitària (accés de la dona als ministeris, començant pel diaconat) i d’una tolerància zero als abusos amb plena col·laboració amb la justícia civil.

"Coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures" (Jn 8,31-32)

Tema 1 — La dona a l’Església

Visió del Papa Francesc

• Reconeix la manca de dones en la jerarquia i en espais de decisió i reclama ampliar els espais de presència femenina.

• Intenció d’estudiar l’establiment del diaconat femení (actualment, aturat), i donar més protagonisme a les dones en l’Església.

Situació actual segons J. J. Tamayo

• Persistència d’un immobilisme: dones com a “majoria silenciada”, sense funcions directives, excloses del Ministeri Ordenat i de l’elaboració doctrinal i moral.

"El gran escàndol de l’Església catòlica és la marginació de les dones..."

• Contradicció amb el moviment de Jesús de Natzaret, igualitari i sense discriminació de gènere.

Antecedents històrics: diaconat femení

• Existència de diaconesses des de l’Església primitiva (testimoni de Rm 16,1-2).

• Declivi entre segles VIII-IX per:
• Por a la impuresa ritual (menstruació)
• Descens del baptisme d’adults
• Influència del dret romà que vetava l’autoritat femenina

Sínode mundial de dones (2022)

• Coordinat pel Consell de Dones Catòliques; conclusions lliurades al Papa (octubre 2022).

• Denúncia d’abús de poder patriarcal, clericalisme, discriminació i sexisme; assenyala que la cultura de supremacia masculina afavoreix violència de gènere i abusos sexuals i espirituals.

• Reivindicacions: dones en nivells de decisió, accés al ministeri ordenat, igualtat, dignitat i plena pertinença.

Conclusions de l’entrevistat (dona)

• Durant segles, la jerarquia ha imposat patriarcat i misogínia, allunyant-se de l’Església primitiva (amb diaconesses i, segons ell, presbíteres).

• Crida a iniciar per fi el camí cap a la igualtat plena (començant pel diaconat femení), seguint l’exemple de Jesús, de l’Església primitiva, les societats democràtiques i els drets humans.

Tema 2 — Abusos sexuals a l’Església catòlica

Factors clau que han afavorit la pederàstia clerical

• 1) Autoritat patriarcal i poder espiritual: facilitaven l’abús i el silenci per por, generant impunitat.

• 2) Celibat obligatori: no l’única causa, però molts informes el consideren factor de risc; Francesc obre la porta a revisar-lo (no és dogma, és disciplina), recordant que als orígens no era obligatori.

• 3) Encobriment episcopal: trasllat d’abusadors per evitar escàndols; el Papa ordena portar els casos a la justícia civil a més de l’eclesiàstica.

• 4) Secret pontifici: va cobrir casos durant anys; abolit per Francesc el 17/12/2019, permetent compartir denúncies i testimonis amb autoritats civils.

Com surt a la llum

• No per iniciativa eclesial: va ser la pèrdua de la por de les víctimes i famílies, la pressió mediàtica i el toc d’atenció de l’ONU el que va forçar el canvi.
• Governs i tribunals han impulsat investigacions i reparacions.

Informe de l’ONU (2014) — Comitè dels Drets de l’Infant

• Critica que la Santa Seu no reconegués l’abast dels crims ni protegís els menors adequadament.
• Denúncia polítiques de continuïtat de l’abús i impunitat dels perpetradors i encobridors.
• Demana obrir arxius, compensar les víctimes i posar a disposició de la justícia tant abusadors com encobridors.

Dades i països

• S’estima prop de 100.000 víctimes reconegudes per organismes independents a diversos països (EUA, Austràlia, Irlanda, França, Alemanya, Portugal, Canadà, Mèxic, Xile, Itàlia, Espanya...).

El cas d’Espanya

• Oposició i escassa col·laboració d’un bon nombre de diòcesis en l’obertura d’arxius; desconfiança de les víctimes envers comissions internes.

• Recerca independent impulsada pel Congrés al Defensor del Poble amb suport de la Fiscalia General de l’Estat; s’habiliten canals de denúncia i es reclama informació oficial a diòcesis i congregacions per escoltar, reconèixer i reparar.

Conclusions de l’entrevistat (abusos)

• El factor més greu: ocultació per l’alta jerarquia (i antic secret pontifici), que va permetre impunitat.
• Necessitat d’obligar la col·laboració diocesana amb la Fiscalia, jutjar abusadors i encobridors i reparar les víctimes.
• Només amb veritat, justícia i transparència l’Església podrà recuperar prestigi i credibilitat.