Veus Parròquia del 20/3/2024 — Dret a l’educació (Art. 26) als 75 anys de la DUDH: Dinamarca, Espanya i Burkina Faso — història, gènere i reptes actuals

Resum general

Episodi centrat en l’Article 26 (dret a l’educació), emmarcat en el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH). S’ofereix una mirada comparada entre Dinamarca, Espanya i Burkina Faso per analitzar sistemes educatius, desigualtats de gènere i reptes actuals.

Context: 75è aniversari de la DUDH i mirada de gènere

• La DUDH va ser proclamada el 10 de desembre de 1948 (París, ONU) amb participació de dones i homes de tot el món.

• Intervenció clau de dones perquè el text fos realment inclusiu. Es destaca el canvi en l’article 1: de “tots els homes” a “tots els éssers humans” (atribuit sovint a la jurista índia Hansa Mehta).

• Els drets són universals, innats, inviolables i d’obligat compliment; cada estat ha de garantir-los i protegir-los.

Article 26: dret a l’educació (claus)

• Educació elemental: gratuïta i obligatòria.

• Formació professional i estudis superiors: accessibles a tothom d’acord amb els mèrits.

• Finalitat: desenvolupament de la persona, respecte als drets humans i llibertats, foment de la tolerància i l’amistat entre nacions, i preservació de la pau.

• Dret dels pares a escollir l’educació dels fills.

• La no discriminació (nenes i nens) afavoreix l’igualtat de gènere.

Dinamarca: un sistema primerencament inclusiu amb deures pendents

Fitxa ràpida històrica i de sistema

• 1739: substitució del llatí pel danès a les escoles.

• 1739-1780: inclusió de les nenes a les primàries públiques; 1780s i 1840s: secundàries per a nenes (Copenhaguen i després país).

• 1814: obligatòria i gratuïta per a tothom (nenes i nens).

• 1875: accés de les dones a la universitat; 1921: accés a totes les professions (incloses clergat i exèrcit).

• Escolarització dels 7 als 16 anys; 75% continua a secundària superior/FP/universitat; 46% arriba a la universitat; alfabetització 99%.

• Inversió: ~6% del PIB en educació.

Biaixos de gènere i violències

• Bretxa salarial: els homes cobren aproximadament un 14% més que les dones per la mateixa feina.

• Taxa elevada de violència física i sexual contra les dones; preocupant percepció social (prop del 40% d’homes ho justifica, segons es comenta).

Espanya: de la precarietat històrica a l’Escola Nova i el retrocés del franquisme

Dades històriques clau (1870–1939)

• 1870: analfabetisme molt alt, especialment femení (dones 81%, homes 68%, sobretot al món rural i classes baixes).

• 1900: millora relativa (industrialització), però grans mancances (infraestructura precària, manca de pressupost públic). L’ensenyament religiós acollia sobretot classes benestants.

• Segona República: impuls de l’Escola Nova (laica majoritàriament, coeducació, metodologia activa, ciència i pensament crític). Expansió de xarxa escolar (centenars d’escoles a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona). Metodologies avançades (Freinet, Montessori, Decroly) i pedagogs catalans (Rosa Sensat, Artur Martorell, Pere Vergés, Pau Vila).

• Postguerra i dictadura: reversió de reformes, castellanització i persecució/exili de mestres innovadors.

Reptes actuals a Espanya

• Millorar resultats PISA, sobretot en matemàtiques i comprensió lectora (impacte del Covid i de l’alta diversitat/immigració en el sistema).

• Treballar per la inclusió educativa i atacar l’abandonament escolar (Espanya, 2n país d’Europa en abandonament primerenc; pèrdua d’alumnat en el pas a l’ESO i durant l’ESO).

• Bones pràctiques: experiències locals (p. ex., Vic) amb FP i itineraris flexibles que redueixen l’abandonament.

• Desajust universitat–mercat laboral: sobreformació i fuga de talent (metges, infermeres, investigadors) per condicions laborals; necessitat d’enfortir la formació professional (FP).

• Objectiu FP: Apropar-se a Europa (on ~46% de graduats d’ESO opten per FP) vs 23% a Espanya; impulsar FP de grau mitjà/superior i la correspondència amb les necessitats d’empresa i indústria.

Burkina Faso: el contrast del Sahel

• Context: país del Sahel, molt pobre, independència el 1960 (excolònia francesa), renda per càpita baixa; forta dependència d’ajuda internacional.

• 1983–1987: lideratge reformista (escoles, infraestructures, prohibició matrimoni forçat i mutilació genital femenina, accés de dones a càrrecs públics). Posterior inestabilitat política i cops d’estat.

• Factors que lesionen l’educació: pobresa, manca d’escoles/infraestructura, desigualtat de gènere cultural, períodes amb escoles tancades i expulsió/migració de docents.

• Analfabetisme alt (moltes persones arriben a la majoria d’edat sense saber llegir ni escriure), aules massificades (fins a ~65 alumnes), manca de recursos bàsics.

• Rol d’ONGs (p. ex., Mans Unides) en projectes educatius, especialment per a nenes i dones.

Conclusions

• Bretxa entre la universalitat formal del dret i la seva aplicació real: múltiples països no garanteixen plenament el dret a l’educació.

• Al món hi ha uns 781 milions d’analfabets; dos terços són dones.

• Responsabilitat dels antics països colonitzadors d’ajudar a enfortir els sistemes educatius als països empobrits: durant la colonització es van extreure recursos sense construir prou capacitats locals.

"Per a les dones, aprendre a llegir i escriure és com sortir de les tenebres." — Aïcha (Aishi) Barki, activista algeriana contra l’analfabetisme femení