Veus Parròquia del 8/11/2023 — Drets Humans en clau laboral: del codi d’Hammurabi a la IA — Articles 23 (treball) i 24 (descans), moviment obrer, 8 hores i reptes actuals
Inici del programa i presentació de Jesús Castro i Dolors Cardona; marc de Justícia i Pau.
Contextualització: UDHR (1948), centralitat de la persona, dignitat i llibertat com a eix.
Dolors explica la seva trajectòria laboral des dels 14 anys i l’interès pels drets laborals.
De Hammurabi a la servitud feudal i el sorgiment de la burgesia i la classe obrera.
Jornades de 11–12 hores, treball infantil, manca de seguretat i drets bàsics.
Mutualitats, moviments radicals i corrents com el socialisme utòpic; presa de consciència col·lectiva.
Naixement de l’AIT i demandes: 8 hores, fi del treball infantil, drets de les dones, cultura i antimilitarisme.
Consolidació sindical, partits obrers, comunisme i anarquisme, sufragi i protecció laboral.
Denúncia de les guerres i crítica del colonialisme europeu; referència a Cuba.
Lleis socials, resistència de les elits; experiència soviètica i les seves contradiccions.
Genocidis, fam a la Xina, descolonització africana i memòria de l’esclavisme català.
Crisi del petroli, contractes temporals i terciarització; pressió tecnològica sense reducció d’hores.
Cas real al sector farmacèutic: robòtica que substitueix equips sencers; menys mà d’obra.
Proposta de reduir hores, repartir feina, garantir descans i dret a la desconnexió.
Agraïments i tancament per part de la presentadora i els convidats.
Peça musical i repetició del "Fins demà!" com a comiat final.
Context i participants
- Programa: Veus a la Parròquia (espai mensual de Justícia i Pau)
- Participants: Jesús Castro (president de Justícia i Pau Sant Just), Dolors Cardona (membre de Justícia i Pau), conduït per Núria.
Eix del capítol: Drets Humans i món laboral
"La persona, com a eix fonamental d’aquests drets."
Articles 23 i 24 (treball i descans)
- Focus del capítol en l’Article 23 (dret al treball) i l’Article 24 (dret al descans i al lleure).
- Enfocament humanista: dignitat, llibertat i convivència per sobre de religions, cultures o ideologies.
- Context de globalització: segona etapa de la “revolta” dels drets humans, amb nous reptes.
Recorregut històric del treball
De l’Antiguitat a l’Edat Moderna
- Codi d’Hammurabi (Mesopotàmia): primeres normes de convivència i reconeixement de drets comunitaris.
- Egipte i Roma: esclavitud com a base productiva; dret pràcticament inexistent per als dominats.
- Edat Mitjana: servitud feudal; protecció a canvi d’impostos i dependència.
- Edat Moderna: persistència d’oficis; naixement de classe burgesa i d’una classe obrera incipient; ideals de la Revolució Francesa: llibertat, igualtat i fraternitat.
Industrialització i condicions extremes (s. XVIII–XIX)
- Jornades de 11–12 hores, sense caps de setmana ni seguretat ni contractes.
- Treball infantil (des dels 6–7 anys) i salaris de subsistència.
- Absència de maternitat protegida i jubilació; disciplina laboral punitiva.
- Pren consciència la força del treball: l’obrer entén el seu pes econòmic i s’organitza.
Organització obrera i drets conquerits
Primera Internacional (1864–1871)
- Naix l’AIT; assemblees i cultura obrera (lectura, formació, lleure).
- Reivindicacions clau:
- Jornada de 8 hores - Supressió del treball infantil - Millores laborals per a les dones - Accés a educació i lleure - Oposició als exèrcits permanents i a guerres que colpegen sobretot la classe obrera.
Segona Internacional (des de 1889) i politització
- Sindicalització global i creació de partits obrers per impulsar lleis protectores.
- Corrents: socialisme, anarquisme (molt fort a Catalunya), comunisme.
- Fites: sufragi (inclosos avenços per a les dones), lleis de protecció laboral i presència als parlaments.
Segle XX: avanços i grans vulneracions
"Els drets humans... van ser totalment trepitjats en diversos moments."
- República espanyola: importants lleis socials, malgrat resistències de les elits econòmiques.
- Genocidis (armenis, jueus, tutsis) i dues guerres mundials: vulneració massiva del dret a la vida.
- Gran fam a la Xina; alhora, descolonització africana (amb fronteres traçades de manera arbitrària).
- Memòria crítica de l’esclavisme català (comerç triangular amb Cuba i Florida): riqueses amb molt de patiment al darrere.
Del benestar dels 70 a la precarització
- Anys 70: consolidació de drets laborals; després, crisi del petroli i precarietat (contractes eventuals, per hores).
- Terciarització de l’economia i pressió tecnològica sense reducció proporcional de la jornada.
- Efectes: atur, fragmentació del temps de treball i pèrdua d’estabilitat.
Tecnologia, robòtica i IA: impacte real
- Anècdota de Dolors al sector farmacèutic: automatització i robòtica substitueixen equips de 7–20 persones per 2–3 operaris.
- La tecnologia millora processos, però si no es redueixen hores, pot expulsar treballadors i ampliar desigualtats.
- Reptes actuals amb intel·ligència artificial i dret a la desconnexió en el teletreball.
Propostes i crida final
- Reduir la jornada i repartir el treball per garantir ocupació digna.
- Conciliació real: horaris racionals i temps de qualitat amb la família.
- Protegir el dret al descans i al lleure (Art. 24) en un món hiperconnectat.
- Reforçar marcs legals que blindin drets i evitin retrocessos.
Tancament
- Agraïments i comiat del programa; música final amb repetició del "Fins demà!".

