Drets humans vulnerats, guerres i mobilització local

Gràcies. Bona tarda, oients, estem en el programa Veus de la Parròquia. Avui amb la col·laboració de Justícia i Pau, en l'apartat de Finestra Obert al Món. Avui portem al programa el Jesús García i jo mateixa, la Dolors Cardona. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Comencem el curs 2025-2026, Coma justícia i pau. En primer lloc, un recordatori molt especial pel nostre president Jesús Castro, que ens va crear l'ànim de participar molt amb la ràdio, amb els nostres temes. Un record pel Jesús. I en segon lloc, m'agradaria recordar quin és el nostre tarannà com a justícia i pau. Justícia i pau som una entitat cristiana que actua a Catalunya des de l'any 1968 i que té com a finalitat la promoció i defensa dels drets humans, la justícia social, la pau, la solidaritat i la protecció de la natura. Per tant, en una sola paraula, som activistes per la pau. Com ens anem nodrint d'aquesta pau? Doncs tenim, gràcies a Justícia i Pau de Barcelona, tenim una sèrie de grups que ens van facilitant informació que ens ajuden a seguir endavant. Aquests camps de treball són pau, diversitat i democràcia, seria un. El segon, desenvolupament humà integral. Drets humans, aquest és el que més han treballat aquí a Sant Just. I finalment tenim el de justícia restaurativa, és a dir, què passa amb aquella gent de les presons o amb aquella gent que la seva vida ha sigut difícil i es volen reincorporar dintre de la societat. Però ara passo el meu company Jesús al tema de la ràdio. Molt bé, Dolors, seguim parlant d'aquest mitjà de la ràdio que serveix per arribar a tothom i parlar de molts temes. Nosaltres, si fem un petit recordatori del que hem tractat aquí, podríem recordar que l'any 2022-2023 vam parlar d'Àfrica que el curs 2023-2024 van parlar dels drets humans, tot coincidint en el 75è aniversari de la declaració dels drets humans, i que l'any passat, el 2024-2025, van tractar de malalties mentals. Exacte. Sempre dintre d'aquest marc dels drets humans. I aquest any tenim marxa dintre dels drets humans perquè el món està canviant tant que ens va donant l'espai per anar treballant aquests valors. Sí. De fet, quan pensaven una mica què és el que podien fer aquest any, com a eix de les nostres intervencions, van fer una mirada al món i van veure que hi havia una urgència en tractar de nou aquesta vulneració dels drets humans. Estem en una situació actualment en què hi ha molts conflictes i que hi ha realment, a molts llocs, no podríem parlar d'un concret, però a molts llocs del planeta hi ha una vulneració clara d'aquests drets humans. Sí, Jesús, com molt bé hem estat parlant conjuntament preparant el tema d'avui, vulneració dels drets humans, per què està passant això? Què està passant en el món? Qui mana en el món? Bé, doncs mira, jo veig que és evident que des de fa ja bastants anys el món està cada vegada més radicalitzat. Hi ha nous dirigents polítics que realment el seu paper sembla que siguin emperadors, que acumulen un poder polític, un poder econòmic i un poder tecnològic que d'alguna manera està per a ells, està per sobre de la democràcia i fan un exercici del poder que és més semblant a una dictadura. I en aquest sentit, si tirem una mica enrere i fem un paral·lelisme a la història de l'últim segle, veiem que hi ha situacions que són molt similars. Hi ha masses concessions hi ha masses abdicacions, hi ha masses submissions, hi ha perills que no són correctament jutjats i això acaba obrint definitivament el camí a aquestes derives autoritàries i a les seves conseqüències que, si recordem la història, ja sabem quines són. Mira, el que estàs dient, avui m'ha cridat l'atenció a l'ara, que hi ha un article que diu que la pau no és un xou. És a dir, fixeu-vos que aquests dirigents fan i desfan, en aquest cas el Trump, tota una sèrie de dinàmiques, és a dir, estan al costat del que està matant, i a la vegada, com que s'ha vist protagonista aquest senyor de la pau, ha arrossegat tots els líders de la nostra Europa, que alguns es havien manifestat en contra de tot això, amb una pau que s'ha signat sense haver-hi els dos protagonistes, que són Palestina, I real. És curiós, no? Aquesta manipulació de poder, també, no? Bé, són característiques que aquests dirigents tenen. Recordem que, clarament, són autoritaris, són déspotes, són totalitaris, són negacionistes... i, d'alguna manera, cada vegada ho mostren sense cap mirament, sense cap rubor, i cada vegada més d'una forma més agressiva. El que volen és un món que estigui fet a la seva mida, dominar-lo per als seus propis interessos i submetent a la resta de pobles i nacions i que s'alineïn amb el seu model i les conseqüències són bastant... problemàtiques a nivell econòmic, a nivell polític, etc. Ja veiem que per aconseguir aquests objectius no dubten, per exemple, en prendre guerres. Aquí estem parlant de diferents dirigents del món que són els que dominen aquest món, no? doncs emprendre guerres, aïllar i fins i tot eliminar poblacions ètniques, amenacen països sobirans a invair-los i una manera d'aquest poder tan enorme que tenen doncs ens imposar transaccions econòmiques desorbitades a la resta de països, no? Sí. O inclús, o inclús en el cas més extrem, doncs ja estem veient com estan eliminant ajudes a països que estan en desenvolupament i que per ells són bàsiques per la seva supervivència. Veiem com expulsen persones migrades, com no tenen cap mirament per explotar el planeta, com si aquest no tingués límits. Ja veiem que coarten la llibertat d'expressió, Se salta en l'estat de dret, l'ordre internacional i ja ho acabem a veure fa unes setmanes com menyspreen institucions que són clau per la pau i la justícia, com són la ONU, com són la UNESCO... com són la Cor Internacional de Justícia, el Tribunal de Drets Humans, i un llarg etcètera d'actuacions que fan, a més, sense tapar ni res. Ho fan d'una manera oberta i de part de tothom. Sí. Jesús, hem vist que sí, que tenim uns dirigents i uns grans multinacionals que estan venint les seves armes i estan venint tot i això els va estupendo. Però fixa't que ja arrossegàvem. Quan vam estudiar Àfrica, que vam fer Àfrica, amb diferents temes, vam veure una sèrie de països de quina manera també es fa genocidi, com es mata, per exemple, el Congo, Com es mata, com es violen les dones, com massacren. En el món cristià, que també l'altre dia corria un vídeo, em sembla que també no sé si és el Congo o el Sudán, un lloc d'aquests que en molt poc temps han cremat no sé quants cristians. Vull dir, tenim realment una plataforma d'eliminar gent... que no té aturador. És a dir, els pobles, els pobles estan patint. I quan diem pobles, estic pensant en Gaza, estic pensant en el Sudan, estic pensant en Gaza, estic pensant en tota una sèrie de gent i també estic pensant en aquells pobles que tenen aquells líders que dominen, en el cas d'Israel, en què també hi ha hagut respostes interiors, no solament per alliberar els seus presos que havien agafat el Hamas, No, no solament per això, sinó també perquè ja no estaven d'acord que els tallessin les oliveres. Jo recordo que seguíem una mica el moviment jueu, que no estava d'acord amb tot això, la manera que es tractava ja a Palestina, però allà si alces la veu te'n vas a la presó. Sabem que hi ha soldats que no han volgut aquestes matances i estan a la presó. Per tant, per què explico això? Penso que som els pobles, la base, els que patim tanta violència i tanta maldat d'aquests líders que dominen el món. Sí, sí. A més, hem de recordar que estem en una època, o és la època històrica en la que hi ha més conflictes i guerres existents en el món. Unes són conegudes, com no sé, podríem parlar de què estem parlant, la... el problema de guerra que hi ha entre Israel i Gaza, i després també la guerra d'Ucraïna, però aquestes són molt visibles. Però hi ha altres que són també tan greus o més que aquestes i estan invisibilitzades. Com tu deies abans, tenim la guerra del Sudan. tenim la situació de la República Democràtica del Congo, tenim els conflictes que hi ha al Sahel, les tensions a Síria, les tensions al Líban. Vull dir, hi ha molts conflictes que estan invisibilitzats i que no tenen una visió clara del que està passant, però són molt greus. I després, per una altra banda, també estem en un moment, com deies abans, de les empreses armamentístiques en què la despesa militar és la més alta en decenis. Per exemple, segons ens diu la revista Qüestions de vida cristiana, d'aquest agost de 2025, durant aquest 2024 hi ha hagut 61 conflictes armats repartits en 31 països. I això ens deixa ben clar que realment aquest armament, rearmament que tenim al món no està fent un món més pacífic, sinó que realment està fent un món més insegur. I aquesta frase que es diu que que preparem-nos per tenir la pau, preparem-nos per la guerra, doncs és estrepitosament falsa i ja veiem que hi ha resultats insuportables d'assimilar en forma de perdó de vides humanes, de diferències que s'estan creant entre diferents poblacions del planeta, de tractar a éssers humans com si no ho fossin i d'alguna manera aquest ordre mundial està portant aquesta vulneració dels drets humans que tenim ara al planeta. I per aquesta raó era una mica el tornar a agafar en aquest moment tan crític aquesta visió de la vulneració dels drets humans en el context mundial actual com és de les nostres intervencions en aquest programa. Jo trobo que això que vam estar parlant, que com a grup ens feia aquesta vulneració, nosaltres sempre pensem que podem oferir al poble, podem oferir a la gent... Perquè hem de ser molt segurs del que busquem a la vida en quant a la pau, la justícia, els drets humans. Perquè hi ha tanta... hi ha informació verídica, per exemple, a Gaza han matat tots els periodistes que ens fèiem viure aquesta veu, que ens fèiem veure la realitat. Hi ha tanta informació que hem d'estar molt segurs quins són els nostres objectius i amb una paraula, esperança que no se n'en sortiran totalment perquè penso i reafirmo que som els pobles. Fixa't de quina manera ens han atacat amb aquests drons a objectius. És igual, mai de carregar un hospital, però a sota n'hi ha un, potser el mataré aquell que busco. Realment, els pobles ens sentim indefensos i només tenim la seguretat de poder tenir endavant Anar junts, tant aquell immigrant que arriba d'una situació de guerra i que ens necessita, doncs vinga, recolzar-lo si ho podem fer-ho. I sobretot parlar, parlar i sortir al carrer de la manera que puguem i recordar que la pau és molt necessària en el món, la necessitem per viure. I nosaltres a Europa hem tingut una civilització... que ha tingut uns drets humans que va sortir després de la Segona Guerra Mundial que fa poc vam fer el 75 aniversari fa dos o tres anys doncs això ens va donar Europa va tenir uns anys en què va creure en uns valors la dignitat de la persona la justícia, la seva llibertat hem d'anar per aquí i això és el nostre llibre el nostre llibre sagrat, per dir-ho, del segle XXI Sí, sí, completament d'acord Aquests valors ara realment estem veient que sense cap mena de rubor dirigents de les grans potències del món no els tenen en compte. De fet, estan sortint d'aquests organismes que d'alguna manera... estan ajudant i velant perquè aquests drets es reconeguin i hi hagi una visibilització que això està passant, no? Però realment el que estan fent és tot el contrari, estan intentant amagar per això tota aquesta mort de periodistes perquè no treguin a la Llunt la realitat que hi ha dintre, realment dintre del cor del conflicte. I ho vam poder veure ahir en un programa que hi havia a TV3, doncs Com d'alguna manera estaven eliminant directament aquestes persones que fan visible aquesta problemàtica i aquesta mort de tanta gent i aquestes condicions que s'estan donant en aquests escenaris de guerra. Per això és important, al fil d'això que deies, de manifestar-nos, de dir coses que nosaltres necessitem. Nosaltres, com a grup de Justícia i Pau, aquests valors que tu acabes de donar abans, doncs necessitem d'alguna manera també posar-los a l'abast de tothom i no podem quedar-nos impassibles enfront d'aquestes vulneracions. I ara em ve al cap que no ens passi com a la... que metafòricament hi ha un exemple que diu molt clar, com aquesta granota... que si la posem dintre d'una olla i comencem a donar-li calor, doncs la granota té aquesta facilitat d'adaptar-se al medi, d'anar fent el medi com si fos normal. I el que va fent, a mesura que augmenta la temperatura, és que es va adaptant a aquest medi. aquesta adaptabilitat però clar, arriba un moment que quan l'aigua comença a bullir doncs la granota està completament cansada, està esgotada i no pot fer res per salvar-se vull dir ha mort sense haver fet res per intentar salvar-se per això crec que és important manifestar aquest rebuig posar de manifest aquest rebuig i aquesta situació Perquè, si no, al final sembla que siguem, d'alguna manera, ja no dic còmplices, però sí que acceptem com a normal aquesta situació que s'està donant al món. I realment és esgarrifós tot el que està passant. I aquest món està cap a una deriva molt greu, sota el meu punt de vista, molt greu a nivell de valors humans i de... de vides humanes i de respectar el ser humà com és. Exacte. Jo penso, Jesús, que hem de mantenir aquelles dinàmiques, que després anunciarem dos actes molt importants que farem en poc temps, hem d'anar amb aquelles dinàmiques de trobar-nos amb altres grups, perquè hi ha grups que treballen. Per exemple, que treballen sobre això. Hi ha el grup de... Per exemple, la parròquia té la pregària i el mossèn, fa potser un parell o tres de mesos o quatre, vam fer una pregària, a l'agost va ser això, una pregària a la plaça de rentapeus i allà ens vam ajuntar gent... que potser participem més a nivell de parroquia i gent que no, però que a través de la pregària, cadascú de la seva manera que vulgués, vam pregar per la pau. Cadascú ha de trobar la seva manera de trobar-se interiorment, de dir jo crec en la pau i vaig fent. També hem anat fent altres coses, per exemple, les conferències que el Jesús ens en parlarà ara d'una que farem. És veritat, sí. De fet, dintre de les activitats que Justícia i Pau fa, hem dit una mica el que van tractar aquests anys passats, però nosaltres també fem, sobretot d'un aspecte molt important, que fem conferències de diferent temàtica. el que portem és gent especialitzada en aquests temes que estan tan al dia i fem una conferència que aquesta persona que és rellevant en el seu camp expliqui la seva visió i aquest any estem preparant una conferència que està relacionada amb aquest tema que estem parlant que és el tema del negoci de les armes, aquestes indústries i aquestes empreses que es dediquen a guanyar tants diners a costa de generar por i de posar els països en alerta i que, per tant, és un negoci molt clar per a ells. I per aquest cas hem buscat una persona que és el president honorari de la Fundació de l'AS, que és una fundació que està molt especialitzada en aquests temes que hem parlat, del negoci de les armes. I aquesta conferència la farà el Pere Ortega, que és el president honorari, com deien. Serà aquest pròxim 19 de novembre. I aquesta persona que vindrà és lligenciada en història contemporània, és el investigador en pau, desarmament i economia militar. I és un gran coneixedor i té una amplia bibliografia de moltes publicacions que ha fet sobre aquest tema que parlarem. Per tant, aquesta és una conferència que ja anunciarem les pròximes setmanes, que crec que és molt interessant i que està molt al dia amb la problemàtica existent que tenim avui en dia en el món. Exacte. I seguint aquesta línia conductora, tenim trobades de la pau i crec que és molt propera, aquesta que la tenim a sobre, que és un treball fet amb Sant Jus Solidari. Sí, efectivament, això que deien abans que feia aquesta espècie de metàfora que ens havien de mobilitzar, doncs sí, estem fent una justícia i pau en col·laboració amb Sant Jus Solidari, germanats en aquest cas, doncs estem preparant aquesta mobilització, aquesta fer-nos visibles dins del poble, que crec que és molt important, i aquelles persones que realment també senten que hem de fer alguna cosa i que no han trobat aquest espai, doncs bé, aquesta és una manera de trobar un espai i un lloc perquè tots ens podem trobar. I en aquest sentit, doncs, es farà una manifestació... El dissabte, dia 25 d'octubre, que portarà per lema Sant Just per la Pau, aturem els genocidis. Aquesta trobada, com deien, es farà el dia 25. i serà dissabte. La planificació és que ens trobem a les 12 al Parador i farem un petit recorregut que anirà per la Rambla, després anirem pel carrer Creu, arribarem al carrer Bonavista i després ja arribarem al Mercat i allà es llegirà un manifest per el motiu i sensibilitzar una mica a tot el poble amb aquesta situació que tenim tan greu. I el lema, evidentment, que parlarem de Gaza, però també parlarem en plural d'aquests genocidis que hi ha al món. Abans ho deien. Tenim aquest conflicte d'Israel que recordem que ja té 67.000 morts que 170.000 ferits i que hi ha gairebé dos milions que estan desplaçats. I el panorama que hi ha és un panorama de destrucció total i de fam. És veritat que tot això ve com a conseqüència desproporcionada d'un atemptat de Hamas, gairebé 1.200 morts i 250 segrestats. Però també farem aquesta manifestació per les víctimes de la Guerra Civil del Sudan, que recordem que han mort 400.000 persones i 12 milions de persones han tingut de fugir de les seves llars. I 25 milions estan passant una embruna molt important. ens manifestarem per les víctimes de la violència de la República Democràtica del Congo, amb una crisi humanitària que és molt gran, amb milions de desplaçats i també greus violacions dels drets humans. També tindrem en compte aquesta manifestació, també té en compte tota aquesta gent, les víctimes de l'ètnia roginya en Birmània, les víctimes de la invasió de Rússia a l'Ecroïna i en general, de totes les víctimes de les guerres que hi ha al món, perquè totes les víctimes són iguals. Sí, sí. Doncs tenim un bon projecte i encara ens hem deixat coses que farem durant el curs, perquè les conferències sí que, a part d'aquesta, anirem fent més o menys encara alguna a l'altre trimestre. També col·laborem molt amb grups com Mans Unides, perquè també és un projecte de crear riquesa en un lloc i d'ajudar aquella gent que necessita un pou o el que sigui. Farem també, si és possible, estem intentant fer el concert solidari amb Càritas, que té èxit, que ens ajuda, que ajudem el poble amb una institució com Càritas que fa un servei important. I la ràdio que no falti, no, Jesús? Sí, la ràdio sempre és un mitjà de difusió que és molt important per poder arribar a tothom. És un mitjà que amplifica la veu i que pot arribar a més gent per entendre una mica, per poder comunicar-nos quines coses podem fer. I ara us recordem a tots els oients que aquest programa s'està matent avui dimecres i el proper dissabte, al dematí, es tornarà a poder sentir. Us animem, us animem a que ens escolteu i sobretot que vingueu a aquesta marxa, a aquesta concentració. Que tenim ganes, estic segur que molta gent té ganes de dir jo hi soc, no estic desanimat, vull tirar endavant i ja està. I el poble, tot junt, cadascú amb el que pugui fer, donem una consciència de drets humans. És veritat, Jesús? Sí, sí, és molt important. Jo crec que és molt important. Aquestes petites coses que es fan, que sembla que no tinguin repercussió, doncs sí que tenen. Tot el que fem té repercussió. Jo crec que manifestar-nos per aquest tema tan greu, jo crec que és necessari i obligatori. I que quanta més gent puguem arreplegar amb nosaltres els coneguts i que tots tranquil·lament ens anem manifestant. i compartim aquests moments tan difícils per tanta gent, doncs crec que és un fet de justícia i crec que serà molt maco poder tot el poble, tot el que pugui venir, manifestar-nos i fer aquesta manifestació per la gent que pateix. Vinga, nosaltres ens despedim, que tot vagi molt bé, ben units i endavant, sempre endavant, eh, Jesús? Molt bé, gràcies, Dolors, bona tarda. Bona tarda. Gràcies. Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Lluís 90. L'àdio d'Esvern, la ràdio de Sant Lluís, durant tot.