Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...
Subscriu-te al podcast
Ecoansietat i salut mental en temps de canvi climàtic: onades de calor, transició energètica i projeccions per Barcelona
Visió general
Episodi dedicat a com el canvi climàtic impacta la salut mental, amb especial atenció a l’ecoansietat i la solastàlgia en joves, l’augment d’episodis d’estrès i depressió associats a la calor extrema, i la necessitat d’una transició energètica justa i democràtica. També s’aborden projeccions per a Barcelona i accions individuals i comunitàries per mitigar riscos.
"El canvi climàtic és real i, si no actuem ràpid, el planeta podria col·lapsar."
Punts clau
- Ecoansietat i joves: irritabilitat, angoixa pel futur i decisions vitals (com no tenir fills) motivades per la crisi climàtica i la manca de resposta institucional.
- Impactes en salut: efectes en salut física (onades de calor, insolacions), mental (ansietat, depressió, ideació suïcida) i comunitària (irritabilitat social, agressivitat).
- Transició energètica: reduir fòssils, impulsar renovables (amb èmfasi en l’energia solar), democratitzar el sector energètic i combatre la pobresa energètica.
- Ciència i evidència: la calor i la contaminació s’associen a pitjor benestar mental, més ingressos hospitalaris i riscos específics (p. ex., diòxid de sofre i recaigudes en esquizofrènia; increment de depressió postpart amb exposicions durant l’embaràs).
- Barcelona 2100: +1,7 ºC (escenari compromès) fins a +3 ºC (escenari passiu), més onades de calor, nits tropicals i tòrides i riscos de salut agreujats.
- Desastres climàtics: associats a TEPT, depressió, ansietat, abús de substàncies i sentiments d’impotència; afecten més dones, gent gran i col·lectius vulnerables.
- Acció i humanisme: crida a posar les persones al centre de les polítiques, promoure hàbits sostenibles i reforçar la resiliència comunitària.
Temes principals
Ecoansietat i decisions vitals dels joves
- Joves expressen ràbia, frustració i angoixa davant la inacció política i institucional.
- Macroenquesta (10.000 joves, 16–25 anys): 4 de cada 10 es plantegen no tenir fills per la situació climàtica.
- Conceptes clau: ecoansietat i solastàlgia (dol per la pèrdua del paisatge/natura viscuda).
Símptomes i afectacions (3 nivells)
- Salut física: canvis de pes, augment d’al·lèrgies; onades de calor amb insolació, rampes i cop de calor.
- Salut mental: ansietat, depressió, estrès, irritabilitat, ideació suïcida, abús de substàncies.
- Salut comunitària: irritabilitat social, agressions i menor paciència col·lectiva.
Crítica sistèmica i canvi de model
- Impacte del capitalisme en la crisi ecològica i social (contaminació, extinció d’espècies).
- Necessari un model basat en l’equitat i la solidaritat intergeneracional.
Posicionament energètic (Justícia i Pau)
- Reducció del consum energètic i eficiència.
- Impuls a energies renovables (sobretot solar en un país amb molt sol).
- Autoconsum i comunitats energètiques, amb suport administratiu.
- Democratització del sector per superar els oligopolis i acabar amb la pobresa energètica.
Evidència científica: calor, contaminació i salut mental
- La calor augmenta el malestar emocional i, afegida a patologies prèvies, pot incrementar el risc de suïcidi.
- Contaminants (p. ex. dissolvents, monòxids, SO₂) s’associen a més risc de demència i recaigudes en trastorns mentals.
- Exposicions a combustibles fòssils durant l’embaràs (2n trimestre) poden augmentar la depressió postpart.
Efecte hivernacle i cadenes d’impacte
- Explicació de l’efecte hivernacle i les conseqüències: més onades de calor, vectors infecciosos, estrès hídric, qualitat d’aire pitjor, mobilitat contaminant, pobresa energètica i afectació a la salut mental.
Barcelona: projeccions climàtiques i salut
- 2100: +1,7 ºC (compromès) i +3 ºC (passiu).
- Onades de calor: de 1 cada 4 anys a 2–5 per any segons escenaris.
- Nits tropicals i tòrides: dificulten el descans i perjudiquen la salut mental; l’ús massiu d’aire condicionat no és desitjable per salut ni energia.
Desastres i vulnerabilitats
- Tempestes extremes, inundacions, huracans, incendis: associats a TEPT, depressió major, ansietat, trastorns adaptatius i ideació suïcida.
- Exemple recent: València i simptomatologia posterior (hipervigilància, por, flashbacks).
- Més afectació en dones, gent gran, persones amb nivell socioeconòmic baix o trastorns mentals preexistents.
Respostes socials i convivència
- Emocions normals: dol, tristesa; també compassió, altruisme i creixement posttraumàtic.
- Altes temperatures correlacionen amb més agressivitat, violència i homicidis; també amb més ingressos hospitalaris per salut mental.
Símptomes d’ecoansietat (resum pràctic)
- Més interès per notícies climàtiques; irritabilitat en parlar del clima.
- Ruminació sobre conseqüències irreversibles; por a fenòmens meteorològics extrems.
- Frustració per manca d’acció; tristesa inexplicada; insomni.
Què podem fer (individu i comunitat)
- Reduir consum d’aigua, reciclar i reutilitzar, comprar de segona mà i productes de proximitat.
- Vigilar el consum energètic a casa i evitar extrems de temperatura.
- Connectar amb la natura (Collserola a prop), plantar arbres i horts; participar en comunitats energètiques.
Crida final: humanisme al centre
"Han de posar el centre d’atenció en les persones."
- Defensem una resurrecció de l’humanisme: persones al centre de les polítiques, des dels governs locals fins als internacionals.
- Actuar ja, sense dilacions, integrant tecnologia i drets humans.
Seccions de l'episodi

Joves, ecoansietat i decisions de futur
S’evidencia la frustració i angoixa dels joves per la inacció política; 4 de cada 10 (enquesta 10.000 joves) es plantegen no tenir fills per la crisi climàtica.

Símptomes i afectacions: física, mental i comunitària
Tres blocs d’afectació: canvis físics (pes, al·lèrgies), salut mental (ansietat, depressió, estrès, abús de substàncies) i salut comunitària (irritabilitat social, agressions).

Realitat del canvi climàtic i canvi de model
Confirmació científica del risc de col·lapse; crítica al capitalisme i crida a un model basat en equitat i solidaritat intergeneracional.

Posicionament de Justícia i Pau: transició i democratització energètica
Reduir fòssils, impulsar renovables (especialment solar), eficiència i autoconsum; democratitzar el sector per acabar amb la pobresa energètica.

Calor i salut mental: evidència i riscos
La calor augmenta el malestar i, sumada a patologies prèvies, eleva el risc de suïcidi; dificultats per protegir-se sense refrigeració.

Exemple local: comunitat energètica de Sant Just Desvern
Plaques solars en equipaments i distribució d’energia a llars; beneficis ambientals i econòmics, malgrat la inversió inicial.

Recerca: calor, contaminants i trastorns mentals
Contaminants i calor relacionats amb demència, depressió postpart i recaigudes en esquizofrènia; crida a iniciatives globals contra el canvi climàtic.

Efecte hivernacle i cadenes d’impacte
Explicació de l’efecte hivernacle i impactes: més onades de calor, vectors infecciosos, menor qualitat d’aigua/aliments/aire, mobilitat insalubre i pobresa energètica.

Projeccions per a Barcelona: calor i escenaris
Per 2100: +1,7 ºC (escenari compromès) o +3 ºC (passiu); més onades de calor, nits tropicals/tòrides i riscos de salut; aire condicionat no és la millor opció.

Temperatures extremes: efectes físics i invisibilitat de la salut mental
De la insolació a l’agreujament de cròniques i mortalitat; efectes mentals sovint ignorats per dificultats de monitoratge i estigma.

Desastres climàtics i trastorns: evidència i vulnerabilitats
Inundacions, incendis i huracans associats a TEPT, depressió, ansietat i abús de substàncies; exemple de València; dones, gent gran i persones vulnerables, més afectades.

Respostes socials i emocionals
Dol, tristesa i també compassió, altruisme i creixement posttraumàtic; calor associada a més agressivitat, violència i hospitalitzacions per salut mental.

Impacte en el benestar quotidià
Més apatia, irritabilitat i disminució de la satisfacció vital; dificultat d’autoregulació, especialment en persones amb trastorns previs.

Resum clínic: solastàlgia i signes d’ecoansietat
Sistematització de símptomes: interès obsessiu pel tema, ruminació, por a fenòmens extrems, frustració, tristesa i insomni.

Què podem fer: accions individuals i comunitàries
Reduir, reutilitzar, consumir de proximitat i segona mà; gestió energètica domèstica; connectar amb la natura i participar en comunitats energètiques.

Reflexió final: humanisme al centre
Crida a posar les persones al centre de les polítiques, des de l’àmbit local fins al global; actuar sense dilació.

Comiat i agraïments
Cloenda del programa Veus de la Parròquia (Ràdio Desvern) i agraïment a Núria García per la col·laboració.

Falca solidària: En Bici Sense Edat
Iniciativa per combatre la soledat de la gent gran amb sortides en bicicleta; crida a voluntariat i informació al portal justsolidari.cat.

Recursos per a dones (012)
Informació sobre serveis de l’Institut Català de les Dones: salut, assessorament jurídic i atenció psicològica (gratuïts).

Campanya d’ictus: truca al 112
Missatge de la Mireia Belmonte: davant símptomes d’ictus, la rapidesa és clau; cal trucar al 112.

Falques finals: esport i música
Breu menció esportiva i promoció musical (Smooth Jazz Club) com a tancament publicitari.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Allò own! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins delnecessari! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! veuen amb impotència, ràbia, frustració, la manca de posicionament de les institucions, la passivitat de les classes polítiques, ben siguin les nostres o les mundials, i la manca efectiva per buscar una solució i l'emergència mediambiental actual i que els hi quedarà amb ells un planeta inevitable. Això els produeix aquesta irritabilitat. Aquesta ansietat, no? Aquesta realment angoixa de dir ostres, estem en aquesta situació i no veiem que els governs facin cap política en la direcció de... Correcte. No? Almenys de mitigar els efectes del canvi climàtic. Doncs sí. Per això molts dels joves han decidit fins i tot no tenir descendència. Segons una macro enquesta realitzada a 10.000 joves de 16 a 25 anys, 4 de cada 10 joves es planteja no tenir fills. a causa de la situació climàtica. Això és molt fort. Que passi. Clar, penses. I que pensin. Ostres, no? Quin futur li podré deixar al meu fill o a la meva filla en un futur, no? Estem abocats a un planeta que sembla que ens estiguem autodestruint i quin planeta li deixaré jo al meu fill? Sí, efectivament. Quins són els símptomes, Tres, d'una mica aquesta coansietat, do i coangoixa? Jo ho agruparia en tres grans blocs. L'afectacions en la salut física. Canvis en l'estat físic, com per exemple aprimar-se o engreixar-se, l'augment de les al·lèrgies, etc. Un segon tema, afectacions en la salut mental, el tema que estem tractant. Ansietat, depressió, estrès, irritabilitat, abús de substància, que és una altra. I un tercer tema, afectacions en la salut comunitària. Hi hauria un increment de les agressions, augment de la irritabilitat social, no tenim també aquesta paciència, estem més irritables del que pertoca, no? Per a moltes persones, el concepte aquest que parlaven de la coangoixa, potser els pot semblar una fibrilitat. Però el canvi climàtic és real, i l'evidència científica ho confirma, en el cas que no actuem ràpidament, el planeta podria col·lapsar. El capitalisme ens ha abocat a una crisi sistemàtica a escala econòmica i social, i ha tingut un greu impacte en el medi natural. en el canvi climàtic, la contaminació, l'extinció d'espècies, són algunes de les conseqüències. Llavors, necessitem un canvi de model per l'equitat entre pobles i la solidaritat intergeneracional que pot revertir sobre aquesta situació. I, Teresa, una mica el vostre posicionament, no? Quin seria? Sobre el canvi climàtic, a veure, l'ús intensiu de les energies fòssils, com el carbó, gas, petroli i urani, genera forts impactes negatius en el medi ambient i en el ser humà. Per aquest motiu, creiem nosaltres que hem d'apostar per una reducció d'aquests consums energètics, i buscar l'eficiència, noves fonts d'energies renovables i que no contaminin. I això cal que l'administració ofereixi facilitats a particulars per a l'autoconsum en energies renovables, anant cap a una economia verda, facilitant la formació necessària a treballadors i aturats en un sector que té grans potencialitats d'ocupació. No s'entén, per exemple, tot i ser dels països amb més sol, no es faci una aposta clara per a l'energia solar. Per exemple, creiem que cal democratitzar un sector estratègic fonamental com el de l'energia, on el control recaigui en el govern o la societat, en lloc dels actuals oligopolis energètics, per tal de posar fi a aquestes situacions d'injustícia com és la pobresa energètica o les ineficiències que castiguen a la ciutadania. Cada cop hi ha més evidència científic de l'impacte que ens produeix el canvi climàtic en la salut física, però també en la mental. I investigadors han trobat diferents relacions, com per exemple que l'augment de la temperatura genera un malestar emocional que ha afegit altres factors fa augmentar les taxes de suïcidi. Això és un problema molt greu i important. Sí, tothom pensa, no?, quan arriben aquests dies d'estiu, en aquestes calors que hi ha, a vegades, una mica la gent que no es pot refugiar, que no té sistemes de refrigeració a casa, aires acondicionats, realment amb tanta, tanta calor es passa malament i lògicament t'afecta també a nivell de la salut mental, no saps on posar-te per allà joveu-hi una mica la calor. I una altra cosa que has comentat, el tema, Teresa, de l'energia, realment és cap on hem d'anar, no? El tema de l'energia, aprofitar sobretot la solar, energia, per exemple, solar fotovoltaica, no? i cada cop hi ha més habitatges que almenys s'interessen, o més llargs, que s'interessen també en buscar sistemes com aquests. Per exemple, aquí a Sant Just, doncs, està promocionant molt el tema de la comunitat energètica, no?, que és, bueno, instal·len plaques solars en equipaments i l'energia que genera en aquests equipaments, doncs, després es distribueix a diferents cases de Sant Just, no?, també és una manera... Això és una bona idea que s'està fent aquí al poble i és d'agrair que s'estigui fent, no?, i que moltes cases que ho poden posar, doncs, és genial, no?, que es vagi tot canviant. No és fàcil, perquè tot això és un diners, tampoc, no és gratuït, no? Però a la llarga, doncs, és un benefici per tot d'energia... Un benefici d'energia i econòmic, també. I econòmic, de diners, efectivament. Vinga, seguim amb la calor, no?, que greu ja els problemes de salut mental, dèiem. Sí, i el doctor Viet explica en el seu estudi que no tracta de demostrar que la idea del suïcidi que parlava abans aparegui quan puja la temperatura, sinó que és una idea que ja tens per un malestar emocional intens d'una patologia psiquiàtrica i això genera un estrès afegit que al final és el que desemboca en això. Una altra conclusió de molts estudis és la relació entre certs contaminants atmosfèrics com dissolvents, monòxids, que això provoca l'augment de risc de demència a llarg termini, no? Sí. Després, a més, les persones que estan embarassades en el segon trimestre, les substàncies de combustibles, fòssils i activitats industrials poden incrementar els casos que són de depressió postpart, quan han tingut el viure, no? I també en el cas de les persones amb esquizofrènia, l'exposició del diòxid de sofre van veure que augmentava el risc de recaiguda a curt termini. Per això insistim en l'urgència d'impulsar iniciatives globals per a lluitar contra el canvi climàtic. Clar. Suposo que, bé, el canvi climàtic lògicament està una una de les seves del que més es parla de fet és aquest augment de la temperatura produït sobretot per aquest efecte hivernacle que hi ha que... L'efecte hivernacle és quan entren els rags solars a la terra i després per culpa d'aquests gasos contaminants aquests rajos no poden tornar a sortir i llavors la calor s'acumula a la terra. Per això augmenta la temperatura bàsicament. Parlem una mica si vols, Teresa. Sí, unes causes que he recollit sobre l'augment de la temperatura l'increment del nombre i la intensitat que tenim ara cada any de les onades de calor. L'establiment i la proliferació de vectors i reservoris de gens infecciosos. L'afectació sobre la disponibilitat i la qualitat dels aliments. La reducció de la disponibilitat i la qualitat de l'aigua. L'empitjorament també de la qualitat de l'aire, no de l'aigua, també de l'aire. Mobilitat contaminant que és poc saludable i poc segura. L'increment i la intensificació de la provesa energètica que molta gent pateix. L'afectació de la salut mental deguda als efectes directes i indirectes del canvi climàtic i l'encertesa del seu futur. de l'aigua. I tant. Quina és la situació per això, Teresa, aquí a Barcelona? En el cas de Barcelona es preveu un augment per a l'any 2100 de 1,7 graus centígrads si es dona l'escenari compromès i de 3 graus centígrads si l'escenari és passiu. Aquestes onades de calors es produïa una onada cada 4 anys i s'espera que a final de segle es produeixin dues onades de calor cada any i de 4 a 5 onades de calor anuals en un escenari passiu. És a dir, si no fem res, no? Quan parlem d'escenaris passius és quan la ciutadania és passiva i no fa cap acte, cap acció per acabar amb aquests... amb això, amb els contaminants, amb l'efecte hivernacle per combatre el canvi climàtic. Sí, a més hem de pensar que tindrem dies tòrids, nits tropicals i aquestes nits tòrides que no s'aguanten a la nit, que no es pot dir dormir. I clar, dormir amb aire condicional la veritat que no és la millor opció ni per estalvi energètic ni per la nostra salut. Per cap de les dues. No, no, no. Les temperatures extremes afecten directament a la salut ja que comprometen la capacitat del cos per poder regular aquesta temperatura interna. Aquesta pèrdua de control es relaciona amb una sèrie d'efectes negatius sobre la salut. Per exemple, la insolació, l'esgotament per calor, les rampes per calor, el cop de calor. Aquesta temperatura extrema pot causar l'empitjorament de les malalties cardiovasculars, respiratòries, gastrointestinal, diabetis, renal, els trastorns mentals, els conductuals, els cognitius, el naixement prematur de criatures. Moltes d'aquests efectes de la calor de les persones poden arribar en alguns casos fins i tot a produir la mort. o sigui, que és important remarcar que tan sols una petita part de les morts atribuibles a la calor estan directament causades per un cop de calor, mentre que la majoria estan relacionades amb un empitjorament de malalties cròniques a causa de la calor. La salut mental es pot veure afectada de manera directa amb l'exposició d'esdeveniments extrems, les sequeres, l'increment del nivell del mar i després a causa de les conseqüències ambientals i socials del canvi climàtic. Tot i la transversalitat dels efectes del canvi climàtic sobre la salut mental són els menys coneguts i sovint s'ignoren. I una mica per què es deu també aquest desconeixement en general? Es deu principalment a la dificultat de monitorar, d'avaluar, de predir les implicacions del canvi climàtic sobre la salut mental. Però també la falta d'atenció general i a l'estigmatització de la salut mental com a part fonamental de la salut. Per tant, els efectes del canvi climàtic sobre la salut mental poden ser molt diversos i extensos. L'evidència científica ens mostra que els desastres naturals influenciats pel canvi climàtic com les tempestes extremes, les inundacions, els huracans, incendis, s'associen a un ampli ventall de problemes de salut mental, com per exemple el trastorn d'estrès prostraumàtics, els trastorns somàtics, la depressió major, l'ansietat, els trastorns adaptatius, l'abús d'alcohol i altres substàncies, el suïcidi o la ideació de suïcidi i la pèrdua d'identitat i de pertinença, la relació entre relacions socials i els sentiments de desesperació i impotència. En aquest cas, per exemple, el que ha passat ara a València, seria un exemple d'aquestes reaccions d'estrès que es poden manifestar a aquesta gent a través d'estats d'hipervigilància, de por, de sentiments de culpa o flashback. Si la simptomologia perdura després de la catàstrofe en aquesta gent, ara tenim un exemple molt clar, es pot desenvolupar amb un trastorn d'estrès postraumàtic que es caracteritza per un deteriorament mental, records intrusius, un estat d'àmim molt negatiu, la dissuacció, la evitació i un estat d'excitació augmentat. Aquesta classe de desastres naturals aquí, a tots els continents i a totes les cultures poden afectar a una àmplia població i diuen que comenten que són més freqüents en dones que en homes, en persones grans que en persones joves i en persones amb un nivell socioeconòmic baix o amb problemes de salut mental preexistents. suposo que els col·lectius més vulnerables són els que també es veuen més afligits i també al cap i a la fi són els que temen més per al seu futur. Sí, sí, un cop més els sentiments aquesta gent de tristesa i de dol són normals després d'un esdeveniment extrem com és el que han passat ara aquesta gent i que tots ho estem veient per tots els mitjans de comunicació. Els principals efectes identificats són el desencadenament de compassió i altruisme i de creixement postraumàtic. Les temperatures altes s'han relacionat amb un augment de l'agressivitat que va dirigida cap als altres i això pot comportar violència i homicidis. Les dades mostren que aquestes temperatures més altes augmenten les hospitalitzacions associades a les persones a les persones amb problemes de salut mental. Suposo que tota aquesta gent tindran un augment d'estrès i frustració associat a aquestes coses tan desagradables que han vist i llavors no sé és difícil que aquesta gent ho puguin superar i segur que tindran molta ansietat en el seu comportament i en la seva manera de relacionar-se perquè aquesta impotència i ràbia del que ha passat i penso que això és un tema que tots hauríem d'estar al corrent hauríem d'estar al dia i sobretot sensibilitzats bàsicament. Això provoca una disminució de la felicitat i de la satisfacció amb la nostra vida quotidiana. A més que a vegades estàs com inclús enfadat t'agafen ganes de malestar de no tens ganes com quan fa tanta calor i parlem de la calor en aquest cas però o sigui quan és com que estàs molt apàtic molt no tens ganes de fer res tot t'enfada tot t'irrita sí és com a nivell mental no arribes potser segons qui no arribem a l'agressivitat no no això no passa sempre nosaltres no però hi ha persones que tenen tendències ja perquè de la seva manera de ser nosaltres potser estem més irritables no més nerviosos però depèn del tipus de persona que li afecta un trastorn mental és complicat poder dirigir i saber com el teu cos ho pot solucionar és complicat eh Teresa si et sembla fem una mica de resum del que del que del que m'ha estat parlant no del que ens has estat explicant aquesta estoneta sí aquí en aquest capítol molt bé a veure per poder els més joves són els que senten més tristesa crònica a causa dels efectes devastadors del canvi climàtic i ja no tornen a veure de la mateixa de la mateixa manera que nosaltres els paisatges de la natura aquesta sensació l'anomenem solastàlgia que altres persones senten l'angoixa l'impacte sobre l'impacte del canvi climàtic i els preocupa el seu futur i el de les properes generacions que això que es coneix com a ansietat a veure així resumint quins efectes té sobre la nostra conducta els nostres pensaments i emocions posaré uns exemples cada vegada t'interessen més t'interessin més les notícies sobre el canvi climàtic i sobre les accions per intentar revertir les seves conseqüències o si no minimitzar-les estar irritable i respondre més enfadat de l'habitual que dèiem abans sobretot el parlar sobre el clima pensar sovint en les conseqüències irrevocables del canvi climàtic fer-te preguntes sobre el canvi climàtic o les catàstrofes ambientals o meteorològiques cada cop amb més freqüències hi ha persones que tindrien por dels fenòmens meteorològics sentir frustració quan hi ha aquests fenòmens mediambientals sobre els quals no es pot o no es vol actuar estar trist o sentir-te malament i no saber per què donar moltes voltes sobre el mateix i que et costi dormir si vols podem acabar una mica també resumint tres abans de donar-li un parell de minuts a Jesús com us posicioneu una mica el resum del vostre posicionament com a justícia i pau a veure ens hauríem de sumar el nostre posicionament com a justícia i pau ens hauríem de sumar les activitats medioambientals climàtiques que es facin al nostre poble entorns i promoure la consciència climàtica gaudir més de la natura aprofitar que tenim colzerola tan a prop i sortir més a caminar per les muntanyes connectar més amb la natura plantar arbres flors verdures etc. també hauríem de reduir el consum d'aigua reciclar reutilitzar també per què no comprar de segona mà no? comprar coses o productes de proximitat vigilar el consum energètic de casa nostra evitar les temperatures massa fredes o massa càlides a l'hivern penso que de tot això aquests petits granets de sorra complen molts covells i que no ens ha d'anar adonem Doncs Jesús ja has vist tot el desenvolupament que ha fet la Teresa sobre el tema dels efectes d'aquest canvi climàtic les altes temperatures com a exemple de conseqüències poden afectar la nostra salut especialment la salut mental Sí efectivament és una contribució que fem el Justici Pau en la comemoració dels 75 anys de la proclamació dels drets universals de Nacions Unides Hi ha una cosa molt important en tots aquests treballs que s'estan fent no solament nosaltres sinó altres entitats i és una resurrecció de l'humanisme l'humanisme té com a centre les persones és important els avanços tecnològics sempre i quan primer siguin les persones i això se'n diu humanisme ens cal l'humanisme no només a les persones sinó les administracions els ús polítics els països els governs tot totes les governs siguin locals autonòmics o estatals o mundials han de posar el centre d'atenció en les persones com a primer lloc i això és el canvi que ara l'natura la natura amb la seva sàvia utilització del sistema que regeixen els reis universals ens està dient que hem de començar a fer sense sense esperar ja totalment molt bé doncs d'aquest capítol n'hem parlat amb la Teresa i amb en Jesús membres de Justícia i Pau que han estat una setmana més aquí a Ràdio d'Esvern al programa Veus de la Parròquia i el Jesús vol afegir una altra afegir com sempre i agrair l'ajuda que ens dona la Núria García a través de Ràdio d'Esvern amb la nostra feina que tot plegat de res home de res és veritat que és molt necessari i molt útil molt bé doncs moltes gràcies als dos una abraçada i fins la propera moltes gràcies adeu les àvies i els avis són sàvies i savis no deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit Festa de Bici Sense Edat En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans la soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada i depèn de tu que ho facin sols sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran acompanya'ls a veure el poble on es van criar dóna'ls vida que tornin a sentir el vent a la cara et necessiten i tu a ells també des de Bici Sense Edat et necessitem Festa Voluntari Més informació al portal justsolidari.cat o envicisenseedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern 012 La Generalitat al teu costat Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites Et podem orientar sobre salut ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants separacions règim de visites pensió i custòdia dels fills abusos o situacions de violència masclista Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic Entra a gencat.cat barra atenció a les dones 012 La Generalitat al teu costat Hola Soc la Mireia Belmonte En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida Davant l'ictus trucar ràpid al 112 és fonamental Si notes un canvi brusque en una persona com ara pèrdua de força a una banda del cos canvis en la parla o en l'angès de la cara truca ràpid al 112 No t'ho pensis Davant l'ictus truca ràpid al 112 Generalitat de Catalunya 13 segons guanya de 6 al Barça ara ja sí Smooth Jazz Club El Bismaritan de Catalunya El Bismaritan de Catalunya Hoedan de Catalunya