Veus Parròquia del 13/11/2024 — Ecoansietat i salut mental en temps de canvi climàtic: onades de calor, transició energètica i projeccions per Barcelona

Visió general

Episodi dedicat a com el canvi climàtic impacta la salut mental, amb especial atenció a l’ecoansietat i la solastàlgia en joves, l’augment d’episodis d’estrès i depressió associats a la calor extrema, i la necessitat d’una transició energètica justa i democràtica. També s’aborden projeccions per a Barcelona i accions individuals i comunitàries per mitigar riscos.

"El canvi climàtic és real i, si no actuem ràpid, el planeta podria col·lapsar."

Punts clau

• Ecoansietat i joves: irritabilitat, angoixa pel futur i decisions vitals (com no tenir fills) motivades per la crisi climàtica i la manca de resposta institucional.

• Impactes en salut: efectes en salut física (onades de calor, insolacions), mental (ansietat, depressió, ideació suïcida) i comunitària (irritabilitat social, agressivitat).

• Transició energètica: reduir fòssils, impulsar renovables (amb èmfasi en l’energia solar), democratitzar el sector energètic i combatre la pobresa energètica.

• Ciència i evidència: la calor i la contaminació s’associen a pitjor benestar mental, més ingressos hospitalaris i riscos específics (p. ex., diòxid de sofre i recaigudes en esquizofrènia; increment de depressió postpart amb exposicions durant l’embaràs).

• Barcelona 2100: +1,7 ºC (escenari compromès) fins a +3 ºC (escenari passiu), més onades de calor, nits tropicals i tòrides i riscos de salut agreujats.

• Desastres climàtics: associats a TEPT, depressió, ansietat, abús de substàncies i sentiments d’impotència; afecten més dones, gent gran i col·lectius vulnerables.

• Acció i humanisme: crida a posar les persones al centre de les polítiques, promoure hàbits sostenibles i reforçar la resiliència comunitària.

Temes principals

Ecoansietat i decisions vitals dels joves

• Joves expressen ràbia, frustració i angoixa davant la inacció política i institucional.
• Macroenquesta (10.000 joves, 16–25 anys): 4 de cada 10 es plantegen no tenir fills per la situació climàtica.
• Conceptes clau: ecoansietat i solastàlgia (dol per la pèrdua del paisatge/natura viscuda).

Símptomes i afectacions (3 nivells)

• Salut física: canvis de pes, augment d’al·lèrgies; onades de calor amb insolació, rampes i cop de calor.
• Salut mental: ansietat, depressió, estrès, irritabilitat, ideació suïcida, abús de substàncies.
• Salut comunitària: irritabilitat social, agressions i menor paciència col·lectiva.

Crítica sistèmica i canvi de model

• Impacte del capitalisme en la crisi ecològica i social (contaminació, extinció d’espècies).
• Necessari un model basat en l’equitat i la solidaritat intergeneracional.

Posicionament energètic (Justícia i Pau)

• Reducció del consum energètic i eficiència.
• Impuls a energies renovables (sobretot solar en un país amb molt sol).
• Autoconsum i comunitats energètiques, amb suport administratiu.
• Democratització del sector per superar els oligopolis i acabar amb la pobresa energètica.

Evidència científica: calor, contaminació i salut mental

• La calor augmenta el malestar emocional i, afegida a patologies prèvies, pot incrementar el risc de suïcidi.
• Contaminants (p. ex. dissolvents, monòxids, SO₂) s’associen a més risc de demència i recaigudes en trastorns mentals.
• Exposicions a combustibles fòssils durant l’embaràs (2n trimestre) poden augmentar la depressió postpart.

Efecte hivernacle i cadenes d’impacte

• Explicació de l’efecte hivernacle i les conseqüències: més onades de calor, vectors infecciosos, estrès hídric, qualitat d’aire pitjor, mobilitat contaminant, pobresa energètica i afectació a la salut mental.

Barcelona: projeccions climàtiques i salut

• 2100: +1,7 ºC (compromès) i +3 ºC (passiu).
• Onades de calor: de 1 cada 4 anys a 2–5 per any segons escenaris.
• Nits tropicals i tòrides: dificulten el descans i perjudiquen la salut mental; l’ús massiu d’aire condicionat no és desitjable per salut ni energia.

Desastres i vulnerabilitats

• Tempestes extremes, inundacions, huracans, incendis: associats a TEPT, depressió major, ansietat, trastorns adaptatius i ideació suïcida.
• Exemple recent: València i simptomatologia posterior (hipervigilància, por, flashbacks).
• Més afectació en dones, gent gran, persones amb nivell socioeconòmic baix o trastorns mentals preexistents.

Respostes socials i convivència

• Emocions normals: dol, tristesa; també compassió, altruisme i creixement posttraumàtic.
• Altes temperatures correlacionen amb més agressivitat, violència i homicidis; també amb més ingressos hospitalaris per salut mental.

Símptomes d’ecoansietat (resum pràctic)

• Més interès per notícies climàtiques; irritabilitat en parlar del clima.
• Ruminació sobre conseqüències irreversibles; por a fenòmens meteorològics extrems.
• Frustració per manca d’acció; tristesa inexplicada; insomni.

Què podem fer (individu i comunitat)

• Reduir consum d’aigua, reciclar i reutilitzar, comprar de segona mà i productes de proximitat.
• Vigilar el consum energètic a casa i evitar extrems de temperatura.
• Connectar amb la natura (Collserola a prop), plantar arbres i horts; participar en comunitats energètiques.

Crida final: humanisme al centre

"Han de posar el centre d’atenció en les persones."

• Defensem una resurrecció de l’humanisme: persones al centre de les polítiques, des dels governs locals fins als internacionals.
• Actuar ja, sense dilacions, integrant tecnologia i drets humans.