Títol i resum generats per IA

Veus Parròquia del 23/5/2018 — Els llams de la maleïda: Aneto 1916, seguretat a la muntanya, canvi climàtic i l’herència de mossèn Jaume Oliveres

0:00Veus Parròquia30:07
Compartir
Veus Parròquia
FacebookWhatsAppX.comDescarregar

Introducció

Programa “Paraula viscuda” a Ràdio d’Esbert, amb Montserrat Giró, Lina i el convidat Pere Aceiton, que comparteix la lectura que l’ha marcat: el llibre “Els llams de la maleïda”.

El llibre i l’autor

  • Títol: “Els llams de la maleïda”
  • Autor: mossèn Jaume Oliveres, pioner de l’excursionisme català
  • Temes centrals: tragèdia a l’Aneto (1916), seguretat en alta muntanya, respecte i humilitat davant la natura
  • Estil: llenguatge poètic i precís, amb descripcions vívides del paisatge i de la tempesta

La tragèdia de l’Aneto (1916)

Context i ascensió

  • Inauguració del refugi de la Renclusa; dos alpinistes alemanys animen Oliveres a pujar a l’Aneto, amb el guia Josep Salló.
  • Ruta: portillons → glacera (antigament amb esquerdes latents) → pas de Mahoma → cim; matí esplèndid i parada per esmorzar.

Canvi sobtat i drama

  • S’acosta un núvol; comencen senyals elèctrics: sorolls metàl·lics a les roques (com alta tensió).
  • Irrompen llamps i trons; el grup inicia la retirada pel pas de Mahoma; es separen i dos integrants queden enrere.
  • Oliveres torna enrere en un acte d’heroisme i troba un panorama tràgic; ajuda a retornar el supervivent al refugi.

“La muntanya no traïciona, ets tu que no has sabut escoltar.”

Aprenentatges clau i seguretat

  • Escoltar la natura: interpretar senyals premonitoris (electricitat a l’ambient, remor a les pedres, canvis de vent i núvols).
  • Prudència i renúncia: saber retirar-se no és covardia; la muntanya hi serà demà.
  • Humilitat: som una part molt petita de la natura; cal respecte i mesura.

Canvi climàtic i imprudències

  • Retrocesos brutals de les glaceres (exemple: Aneto) per l’impacte humà.
  • Imprudències freqüents: anar a alta muntanya com si fos “la Rambla”, sense equipament ni preparació (ex.: Pedraforca).

Estil literari i bellesa del relat

  • Oliveres combina crònica i poesia, amb imatges poderoses del cel, el vent, la calamarsa i les roques en tempesta.
  • El llenguatge reforça el contrast entre la bellesa alpina i la violència sobtada del temps.

L’herència excursionista: Travessa Montseny–Montserrat

  • Oliveres llança el repte: fer Montseny→Montserrat en < 24 h.
  • Des de 1972, centres excursionistes l’organitzen; avui molts la completen en ~17 h amb bon equip i preparació.

Valors humans destacats

  • Perseverança i fortalesa (física i moral) de l’autor.
  • Amistat i lleialtat amb el guia Josep Salló i la seva família; el dol posterior.
  • Resiliència: Oliveres marxa a Veneçuela en missions i supera, amb el temps, la culpa i el trauma.

Consells pràctics (alta muntanya)

  • Preparació física, mental i tècnica; formació en centres excursionistes.
  • Equip imprescindible: calçat tècnic, capes d’abric, impermeable, guants, gorra, menjar i aigua, frontal, botiquí, mapa/GPX, aïllament tèrmic.
  • Evitar anar amb bambes, camiseta i pantaló curt a l’alta muntanya.
  • Vigilar la meteo i els senyals d’electricitat atmosfèrica; si cal, renunciar i tornar.

Cloenda

  • Invitació a llegir el llibre per la seva aportació pedagògica en seguretat.
  • Avís litúrgic: lectura de l’Evangeli de Sant Mateu diumenge (després de Pentecosta).
  • Anunci final d’activitats i festa (percussió, ioga, cuina...).

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament