Veus Parròquia del 30/11/2022 — Emergència a la Banya d’Àfrica: fam i sequera a Somàlia, Etiòpia i Eritrea — canvi climàtic, alertes de l’ONU i accions necessàries

Tema central

La Banya d’Àfrica viu una crisi de fam i sequera sense precedents, profundament lligada al canvi climàtic, la inestabilitat política i la dependència d’una economia agro-ramadera vulnerable. L’episodi detalla l’impacte a Somàlia, Etiòpia i Eritrea, presenta dades recents de l’ONU/UNICEF i planteja què pot fer el primer món i cada persona per mitigar la crisi.

"Àfrica només emet entre el 2% i el 3% dels gasos d’efecte hivernacle, però pateix de forma exagerada les conseqüències del canvi climàtic."

• 20 milions de persones a la Banya d’Àfrica es troben en risc de fam severa.

• Les temporades de pluges s’han escurçat i tornat irregulars; la sequera ha matat bestiar, reduït collites i esgotat pous.

• La inestabilitat política i els conflictes frenen l’arribada d’ajuda i agreugen el desplaçament intern.

• La inflació alimentària i la interrupció del gra d’Ucraïna han empitjorat l’accés als aliments.

Context geogràfic i polític de la Banya d’Àfrica

La Banya d’Àfrica és una península a l’est del continent que toca el mar d’Aràbia i el golf d’Aden. Inclou principalment Etiòpia, Somàlia, Eritrea i Djibouti (a vegades s’hi afegeixen el nord de Kenya i Sudan del Sud).

• Territori majoritàriament àrid o semiàrid malgrat la proximitat a l’Equador.

• Vents de monsó perden humitat en arribar, especialment a Somàlia.

• Zona sacsejada per inestabilitat política i conflictes (guerres civils, disputas per recursos).

Etiòpia: perfil ràpid

• País més gran i poblat de la regió (118M; 2x Espanya); economia basada en agricultura/ramaderia i cafè (~80% exportacions).

• Gran ruralitat; esperança de vida ~65 anys; renda per càpita d’uns 800 $.

• No colonitzada (excepte ocupació italiana 1936-39). Conflicte a Tigray amb morts i desplaçats.

Somàlia: fragilitat extrema

• Un dels països més pobres (renda per càpita ~446 $); fragmentació des de 1991 entre senyors de la guerra; >300.000 morts i >1,5M desplaçats interns.

• Societat majoritàriament nòmada/seminòmada; dependència de bestiar (boví, cabres, camells) i agricultura (plàtan, sucre, sorgo).

• Quatre estacions climàtiques, però amb pluges molt minses avui dia.

Eritrea: creixement amb vulnerabilitats

• Independent des de 1993; ~100.000 km²; règim autoritari amb control mediàtic i baixa llibertat d’expressió.

• 70% al sector primari; calor extrema a la costa (fins a 50 ºC a l’estiu).

• PIB a l’alça per mineria (or, coure, potassa, plata) operada per empreses estrangeres; alta taxa d’analfabetisme; esperança de vida ~60 anys.

Situació humanitària actual: alertes de l’ONU i UNICEF

• 6 d’abril: UNICEF alerta que 900.000 infants estan en risc a l’Àfrica oriental i occidental.

• 8-19 d’abril: s’estima que 15-20 milions de persones afronten fam severa a la Banya d’Àfrica; el Programa Mundial d’Aliments només rep el 4% dels fons sol·licitats.

• 2 d’agost: es demanen 124 M$ addicionals; arriben pocs recursos.

• 16 d’agost: surt el primer vaixell amb 23.000 tones de gra d’Ucraïna cap a la Banya d’Àfrica.

• 16 de setembre: l’ONU adverteix que Somàlia és a la vora d’una gran crisi.

• 18 d’octubre:

"A Somàlia, cada minut ingressa un nen per desnutrició; des de l’agost n’hi ha 44.000 hospitalitzats. Els infants amb desnutrició severa tenen 11 vegades més risc de malalties com diarrea i xarampió."

UNICEF actua en zones remotes i perilloses, però la guerra i el terrorisme dificulten l’ajuda.

Efectes del canvi climàtic sobre el terreny

• Pluges de monsó escurçades i irregulars.

• Mort del bestiar i fracàs de collites.

• Esgotament de reserves d’aigua potable.

• Desplaçaments cap a zones amb millors condicions.

• Dones i infants, els més perjudicats.

• Inflació alimentària i crisis energètiques postguerra d’Ucraïna.

• Inseguretat i inestabilitat política que obstaculitzen l’ajuda.

• Dependència estructural de l’agricultura i la ramaderia.

Què cal fer?

Decisions polítiques i globals

• Visibilitzar i sensibilitzar sobre la crisi i la responsabilitat del primer món.

• Reduir emissions de GEH i accelerar l’ús d’energies netes.

• Assegurar corredors de gra i logística perquè el gra d’Ucraïna arribi a temps.

• Finançament immediat (no només anuncis de la COP27): incloure partides als pressupostos per a la resiliència i l’ajuda humanitària.

• Austeritat i coherència dels líders (evitar excessos com jets privats i despeses superflues).

• Reorientar despesa militar cap a projectes climàtics i d’ajuda.

• Impulsar energies renovables (solar, eòlica) en països com Catalunya i Espanya.

Accions individuals

• Canviar hàbits cap a un estil de vida més sostenible i basat en necessitats i no desitjos.

• Transport públic sempre que sigui possible; ús responsable del cotxe.

• Consum conscient (p. ex., roba): la indústria tèxtil és altament contaminant.

• Entendre que les nostres decisions tenen impacte global, també sobre pobles llunyans.