Veus Parròquia del 13/3/2024 — Esclavitud: de l’antiga Grècia a l’Espanya colonial i la persistència al segle XXI — xifres, sectors clau, tràfic de persones, solucions i vestigis a Barcelona

Resum general

En aquest episodi de «Veus de la Parròquia» amb Justícia i Pau (Teresa Cots i Jesús Castro), es traça un recorregut per la història de l’esclavitud —des de l’antiga Grècia fins a les formes contemporànies d’esclavatge—, es revisen casos i sectors econòmics on persisteix, es proposen línies d’acció per combatre-la i s’apunten vestigis i fortunes vinculats a l’esclavitud a Barcelona.

"Gairebé 50 milions de persones viuen en situació d’esclavitud avui en dia."

Temes principals destacats

• Normalització de l’esclavitud a l’antiga Grècia: base econòmica i social, justificacions filosòfiques i literàries, i tasques habituals d’esclaus i esclaves.
• Esclavitud a Espanya i a les colònies: de l’edat mitjana a l’edat moderna, guerres, colonització d’Amèrica, encomienda i pràctiques com el carimbo.
• Esclavitud moderna (segles XX-XXI): xifres globals, sectors productius i països amb més risc, incloent-hi treball forçat, explotació sexual, treball infantil, matrimonis forçats i tràfic d’òrgans.
• Solucions i polítiques públiques: reforç legal i inspeccions, cadenes de subministrament ètiques, protecció de col·lectius vulnerables i educació com a eina clau.
• Vestigis a Barcelona: edificis, empreses i fortunes indianes lligades al comerç d’esclaus i al capital de les Antilles.

Línies clau per època i temàtica

1) Antiga Grècia: estructura, feina i justificacions

• La esclavitud és un component «natural» i essencial del món grec; fins i tot els primers cristians i autors clàssics la donen per descomptada.

• Tasques: agricultura, mines, artesania, fàbriques d’escuts i servei domèstic; les dones, sovint botí de guerra; els homes, segrestats per rescat o morts al camp de batalla.

• Justificacions: Aristòtil i Xenofont legitimen el domini (treball, disciplina i menjar; tracte com a infants o animals domèstics).

"Segons Aristòtil, la vida de l’esclau es resumia en treball, disciplina i menjar."

2) Espanya i les colònies: de l’edat mitjana a l’edat moderna

• Pràctica freqüent: esclaus negres africans, musulmans nord-africans, mudèjars i moriscos (guerres de Granada i rebel·lions del segle XVI).

• Colonització d’Amèrica: gran col·lapse demogràfic indígena per malalties i tracte colonial; debat sobre el Tractat de Tordesillas (1494) i l’abast real en el transport d’esclaus.

• Sistema de la encomienda: obligació de treball indígena sota pretext de cristianització i dignitat —amb incompliments sistemàtics—, i pràctiques com el carimbo (marcatge amb ferro roent).

3) Esclavitud moderna: xifres, sectors i geografia

• Prop de 50 milions de persones en esclavitud (12% menors; 43% dones i nenes). Modalitats: treball forçat, explotació sexual, treball infantil, matrimoni forçat, tràfic d’òrgans.

• Sectors i països: fusta, carbó, or, maons, agricultura; cotó, tabac i construcció; pesca al llac Volta (Ghana); cacau (Costa d’Ivori i Ghana), diamants (Angola), ramaderia i canya de sucre (Brasil), tecnologia (cadenes asiàtiques), roba i calçat. Inclou també vaixells de pesca, mines i obres.

• Consum als països desenvolupats: importació de productes fabricats en condicions inhumanes, sovint invisibilitzades en cadenes de subministrament globals.

4) Tipologies i mecanismes d’explotació

• Servitud per deute: persones obligades a treballar per saldar deutes en condicions infrahumanes.

• Treball forçat: imposat per organitzacions, governs o individus (camps, explotació agrícola, vaixells a alta mar).

• Explotació sexual: dones, nenes i també nens; negoci altament lucratiu; atenció d’ONGs amb suport psicològic i reinserció.

• Tràfic de persones: engany, coacció i control sobre persones desesperades que migren; riscos greus durant el trajecte.

• Treball infantil i matrimonis forçats: persistència en diversos territoris, vulnerant drets bàsics.

• Tràfic d’òrgans: explotació extrema de la pobresa on no hi ha regulació eficaç.

5) Solucions i polítiques recomanades

• Fer complir les lleis i reforçar inspeccions; posar fi al treball forçat imposat per l’Estat.

• Normatives sobre cadenes de subministrament (deures de diligència), contractació justa i ètica i ampliació de la protecció social.

• Protegir dones, nenes i col·lectius vulnerables; elevar l’edat mínima de matrimoni als 18 anys sense excepcions.

• Educació: clau per adquirir habilitats i construir vides independents.

6) Vestigis a Barcelona i fortunes indianes

• Empremtes materials i patrimonials vinculades al capital d’Antilles i al comerç d’esclaus: l’Espanya Industrial, Porxos Vidal Quadras, Porxos d’en Xifré (Cafè de les 7 Portes), Palau Sabassona (Ateneu Barcelonès), Palau Marquès de Comillas, Companyia General de Tabacs de Filipines, entre d’altres.

• Crida a examinar l’origen de les fortunes indianes i el seu impacte urbà i social.