Escola inclusiva i salut mental a l’aula: principis, guia 2024, espais, agrupaments, rutines i vincles

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Educació elemental ha de ser gratuïta i obligatòria. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Van fer un programa de les 30 minuts! El 30 minuts de la setmana me'l van dedicar precisament a això... a l'escola inclusiva. Sí. Per si hi ha algun oient que ens estigui escoltant i vol aprofundir en l'ambit, doncs que sàpiga que la Plataforma 3Cat té aquest documental. Molt bé! Sí, sí! Mira, què vol dir? Tenir bona salut mental durant la infància i l'adolescència significa assolir els indicadors de desenvolupament físic i emocional, l'aprenentatge d'habilitats socials i saber afrontar els problemes que es puguin presentar al llarg de la vida. Llavors, hi ha molts principis per abordar la salut mental a l'escola, però he recalcat els que m'han semblat molt interessants. Un, és l'ètica de cuidar, que comporta una actitud d'acollida, d'hospitalitat i d'acompanyament de l'alumne vulnerable com a guia de les pràctiques educatives de l'escola, la prevenció, augmentar els factors de protecció i reduir els de risc. Llavors, el que està dient l'Angelina és important perquè és molt important aquesta inclusió que estigui dintre d'un decret d'ensenyament, d'un decret que aquí a Catalunya aquest aspecte la protegi molt. És a dir, una inclusió que sigui ben acceptada per l'escola i les famílies estiguin integrades en aquest món, ajudarà que això pugui tenir un èxit. Crec que va ser l'any 2017, em sembla, que va haver-hi un canvi de llei en el que es deia que les escoles havien de ser inclusives. Exactament. Hi ha sensibilitat, hi ha sensibilitat de poder-ho fer bé, però a vegades, Angelina, falten una sèrie de recursos, una sèrie de coses que, a pesar de la bona voluntat dels mestres, bona voluntat d'altres associacions, falten més recursos. Angelina. Ens explicaves, Angelina, estàvem amb el tema que havies volgut destacar, parlàvem de què vol dir la salut mental a les escoles, que havies destacat alguns trets. Alguns principis. I em deixava el de la transversabilitat. Què vol dir? Que les intervencions no s'han de fer en un treball concret o en una activitat. Les intervencions, per tenir bona salut mental, s'han d'incloure en tots els àmbits de l'escola i en totes les activitats de l'escola. I ara m'agradaria explicar els elements de prevenció i suport a la regulació de la conducta de l'alumne. Perquè n'hi deu haver diferents, no? El setembre del 2024, la Generalitat va publicar una guia on dona estratègies de suport a la regulació i a l'abordatge de les desregulacions o problemes conductuals als centres educatius. En aquests moments s'ha canviat la terminologia. Es parla de regulació i desregulacions. Aquesta guia és molt interessant i és un bon suport a les escoles i dona moltes estratègies i a la vegada ha estat elaborada per persones dins del camp educatiu i a la vegada persones de la salut. Dins de l'àmbit més científic o dins de la psicologia. Aleshores, la Generalitat ens parla de nou elements. I el primer element que ens parla és el de l'espai. Sí. L'espai és important. Dissenyar un mobiliari, tenir un espai amb il·luminació, la decoració, afavoreix el benestar de les criatures, disposar d'unes bones condicions acústiques per prevenir situacions d'agitació. Hi ha criatures que dins de la diversitat tenen una sensibilitat especial als sorolls. Llavors, els provoca descontrol i es desregularitzen. Llavors, aquestes coses s'han de preveure. Quan hi ha una situació de molt soroll, val la pena sortir de la classe o buscar un espai de pau. I després, la Generalitat ens demana que, sobretot, a la primera educació infantil o inclús a totes. Quan són més petits, potser. Sí, però a totes. Jo m'he centrat més en el que és l'educació primària i infantil. Sí. de disposar d'un espai de descans dins de l'aula. En aquests moments, a moltes aules ja hi és educació infantil. Per què aquest espai de descans? Perquè hi ha criatures que al dia a dia arriba a un punt que estan molt saturades. I aleshores, aquest espai de descans que pot ser a dins de l'aula o fora de l'aula, però el nen hi va estar en silenci, està en la seva intimitat i està en un racó de calma. I, a més a més, pot portar una joguina, un objecte que li dona confiança i que l'ajuda al seu benestar. Està més tranquil, no? Està més... I aleshores, s'ha de treballar perquè el tema de salut mental s'explica, ja comencem a treballar des de petits, perquè els altres nens han d'entendre que no tots som iguals i que cada criatura té unes necessitats diferents i que, per tant, si a mitja classe hi ha una criatura que diu me'n vaig a descansar o vaig al racó de la pau, se'n va al racó de la pau i els altres ho han de respectar i entendre. Clar. Sí, sí. Bueno, suposo que es tenen en consideració aquestes situacions perquè, per afavorir no només l'estat de l'alumna, sinó de tot el grup de la classe en general, perquè quan un nen o nena se sent d'aquesta forma també a vegades acaba repercutint potser en la resta. Molt bé, parlàvem de l'espai, Angelina, quins altres festos? Els agrupaments. A veure, tenir amb aquestes criatures és molt important que l'agrupament sigui estable. Que a la vegada, a veure, una, si ens trobem que en un nivell hi ha diverses criatures que necessiten una cura Una atenció diferent. Diferent, doncs val la pena estudiar com es fan els grups i treballar que pugui estar en un grup estable, perquè el grup estable ajudarà que estigui bé i ajudarà la seva regulació emocional i també ajudarà que tingui una bona convivència dins del grup. I per aconseguir això és molt important el traspàs d'informació quan canvien de curs o quan canvien de cicle. Cada escola ho té organitzat d'una manera diferent. Hi ha escoles que a cada cicle, sobretot al cicle mig i al cicle infantil, perdó, inicial, sempre és el mateix tutor i a altres escoles que no. Però és molt important el traspàs d'informació que es fa. El tutor nou ha de conèixer com és l'alumne. I aleshores, el fet de mantenir l'estabilitat del grup i que la criatura se senti que pertany a aquell grup és un element de contenció. És un element de contenció. I també, els hi va bé, poder treballar quan és necessari o amb algunes activitats que es necessiten més concentració i atenció perquè es pugui tirar endavant totes les tasques de treball, poder treballar en grup reduït. Hi ha criatures que necessiten sortir de l'aula i tenir l'especialista, en aquest cas, d'educació especial o altres mestres de suport que l'ajuden a treballar, aclarir les dificultats que té i poder incorporar-se amb les tasques fetes. Molt bé. Altres àmbits que també són importants, Angelina. El temps. El temps. A veure, treballar l'anticipació, sobretot amb els nens més petits. A veure, és que si ho traspassem nosaltres, quan tenim informació del que farem, com ho farem i on ho farem, estem més tranquils i relaxats, no? i ens preparem l'activitat i tenim èxit, podem tenir èxit. Doncs les criatures són igual. Treballar l'anticipació és una estratègia reguladora. Sí. Explicar què farem, com ho farem i quan durarà l'activitat ajuda a autorregular-se. D'acord. A veure'ns. Cal saber quins moments poden ser crítics, no? com pot ser un dia de pluja, com pot ser als voltants de Nadal que es trenquen les rutines. O quan s'arriba a final de curs. O quan s'arriba a final de curs amb la calor, perquè aleshores poder donar-los i amb aquestes criatures unes activitats diferents i si cal un espai diferent. I és molt important utilitzar els horaris. I utilitzar els horaris des de casa i des de petits els horaris es poden utilitzar amb pictogrames. També. Aquestes criatures necessiten tenir present l'horari i hi ha moltes vegades amb el cicle mitjà que el tenen enganxat a la taula perquè els hi dóna seguretat i benestar. I també és molt bo que el tinguin els pares amb criatures més petites i que cada dia abans de sortir es repassi què es farà s'anticipi com serà l'escola aquell dia. I també és molt important perquè regular-se perquè estiguin regulars i estiguin bé i controlin les seves emocions els canvis. Hi ha criatures que els canvis els desestabilitzen no accepten els canvis. Per tant els canvis s'han d'anticipar s'han de raonar per què hi són i a la vegada donar alternatives a aquests canvis. Angelina com que el temps passa molt ràpid acabarem d'anomenar els altres sense extendre'ns gaire i passarem al següent apartat perquè si no per cada punt ens podríem estar... Mira l'únic que m'agradaria parlar d'un que és molt important que és els vincles. Els vincles són molt importants i les rutines i acabo aquí. A veure les rutines igual que les persones adultes faciliten la comprensió de l'entorn i ajuden a l'autoregulació. Les rutines dins de l'escola ajuden a reduir l'ansietat i ajuden que la criatura s'estructuri el món de l'escola. I llavors hi ha moltes rutines que no solament és a la classe sinó que és el tema de com funciona l'escola. Quina és la porta de sortida perquè hi ha criatures que això els desestabilitza. La d'entrada, els canvis de classe per activitats... Agafar com uns hàbits també, no? Sí, però les rutines són importantíssimes. I després, a veure, les rutines són uns elements que protegeixen del descontrol i de l'agitació i per tant són molt importants. tant les grans rutines d'organització de l'escola com les petites rutines d'organització de la classe i del treball. I després, a nivell emocional, és molt important els vincles. el vincle que una criatura pugui establir amb l'adult, que pot ser el totora o el totor, el fa sentir-se acollit, comprès i acompanyat. A la vegada, sap que té una persona que està pendent d'ell i sobretot és molt important en criatures amb necessitats educatives especials. Per ells, el sentit de pertenència a la classe i el vincle que pugui establir amb l'adult, que serà la seva referència, l'ajuda a mantenir la seva autoestima, a tenir-se a la seva seguretat i, a la vegada, a ser reconegut i acceptat. I, a la vegada, genera una situació de confiança i l'ajuda a la seva regulació emocional. Angelina, com podem normalitzar la salut mental a l'aula? De quina manera ho podem fer? A veure, és molt important parlar de les emocions. Parlar de les emocions des del primer dia que entren a l'escola a bressol. Hem de normalitzar. A veure, hem d'entendre que cada criatura percep la realitat d'una manera diferent i, per tant, es generen unes emocions que totes són vàlides. Llavors, això què implica? Doncs suposa acceptar i respectar i empatitzar totes les emocions per diferents que siguin que tenen les criatures. D'acord. Aleshores, també s'han de normalitzar. Nosaltres també tenim emocions i, a la vegada, que un dia el mestre digui mira, avui estic cansat i no estic o que estic preocupat, veuen que el que els passa a ells també passa als adults i, a la vegada, poden ser un mirall per ells, no? Després, una altra manera de normalitzar-les és que hem de parlar amb tota normalitat de que, a vegades, necessitem per el neguit, per reconduir aquestes emocions, necessitem parlar-ne amb persones externes de l'escola perquè ens poden ajudar a gestionar tots els recursos que tenim, que poden ser psicòlegs, que poden ser psiquiatres i, a la vegada, també, és important treballar aquest aspecte a l'alumne, de dir-li deixa't ajudar, que se senti ajudat i que, a la vegada, vegi la necessitat de professionals externs perquè veurà, se sentirà millor, se sentirà millor i, quan arribi a l'escola, potser tindrà èxit en algunes activitats a les quals li costava tirar endavant. I l'altre apartat és el llenguatge. Sí. El llenguatge és molt important. Hem de canviar, hem de trencar l'estigma de les malalties mentals. A veure, no hi ha malalts mentals, hi ha persones que tenen, que se'ls ha diagnosticat una malaltia mental. De la mateixa manera que hi ha persones que se'ls diagnostica una diabetis, no? Sí. Allòs, tu a la classe et pots trobar amb alumnes que són molt rígids, que a la vegada són molt ordenats i aleshores, en lloc de fer servir la paraula és que és un obsessiu de la neteja o de l'ordre. No. És un nen i ho pots dir en plan amb un llenguatge positiu davant dels altres. Mira, li agrada tenir tot ordenat i gràcies a ell ens ha ordenat tota la biblioteca. I mira, ara quan anem a buscar un llibre sabem on està, no? Sempre amb un llenguatge positiu, no? Sí. Després, la manera de definir les persones amb un problema de salut mental no és una criatura depressiva, és una criatura que li han diagnosticat una depressió i treballarem tots des de dins de l'escola, des de fora, des de la família per millorar la situació que en aquests moments està vivint, no? I aleshores, a veure, hi ha vegades que hi ha criatures que es creen situacions de descontrol i es fa soroll a les escoles i pot inclús tenir actuacions, no? Una mica violentes, però mai s'ha de fer servir la paraula violència, sinó que parlar amb ell, de dir, escolta, avui estàs molt nerviós, trobar un moment perquè t'ho pugui explicar i si tens suport que tinguis un suport dins de la classe o demanar-lo, sortir, donar un tom pel pati, trobar un espai a la biblioteca que pugui parlar amb una altra persona perquè això el calmarà i ajudarà a que estigui millor. Molt bé. Angelina, tres pautes que ens puguin ajudar a detectar que un alumne de l'escola necessita ajuda. Mira, un és observar perquè hi ha certs senyals que ens poden indicar que alguna cosa no funciona i és observar. Observar la seva actitud i comportament com és la seva actitud a l'escola, com es posiciona davant dels altres si hi ha canvis. També observar la relació amb els companys, si els accepta, si manté relacions estables, si sempre vol tenir la seva, si vol manar el joc, si canvia contínuament i després amb la família, com es relaciona, si té unes relacions estables, si està content quan el venen a buscar els pares, si no hi està content, si no hi vol anar, si hi ha hagut canvis, tot això ens pot ajudar. Després, preguntar, el preguntar i parlar obertament de les emocions, de com estàs i com te sents, pot ajudar molt. I després, l'altre, molt important, escoltar, que s'expliqui. Hem de l'escoltar al temps que sigui necessari, sense jutjar ni censurar, sense interrompre i intentar entendre els seus raonaments i neguits. I que ell vegi que si fem totes aquestes accions és perquè ens preocupem del seu benestar emocional i volem buscar estratègies perquè se senti millor. Molt bé. Doncs, escolta, m'hem parlat amb l'Angelina Dolors sobre la salut mental a l'aula, a l'escola. Jo no sé si vols afegir tu a algun altre punt, a alguna altra qüestió. Jo només vull dir que acabo de fer un aprenentatge de moltes coses. Ha sigut un màster, no? Sí. Hem estat aquí atents escoltant el que ens ha explicat. Jo només diré una cosa. quin és el paper de les associacions de discapacitat, aquest contacte també que seria bo d'escola inclusiva perquè tenen materials, tenen objectius, tenen moltes coses que poden ajudar també cap a les escoles. I només posaré un exemple de nens que tenen dificultat d'oïda i de sors i tot això, el paper, per exemple, de l'11. L'11 té una... Perquè, clar, hem de mirar d'aquests nanos hi ha un gran esforç de tot el món educatiu per integrar-los, però després han d'estar integrats en un món laboral. Això jo ho deixo així en un interrogant perquè és molt important que puguin realitzar tot el seu aprenentatge d'integració de l'escola inclusiva a la societat. Això, doncs, crec que ja l'11, per exemple, ho fa. Té tota una sèrie de treballs per ells si no poden estar integrats en una empresa més gran. Però és important que tota la societat cregui que les empreses, nanos així, poden treure rendiments i poden treure ensenyaments molt positius. Crec que és important tot això. I tant. Molt bé, doncs, Dolors, Angelina, moltíssimes gràcies. De fet, del grup de Justícia i Pau acaba aquí la seva participació aquesta temporada amb el programa de veus de la parròquia. Per tant, hem fet aquesta clausura amb aquest tema molt ben escollit. I res, que vagi bé i fins la propera temporada. D'acord? Gràcies. Fins la propera. Adéu. Sabies que al teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambbici.cat. Un, dos... Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure a Mart. La roba estès al meu agost, un camp d'espigues i cargols. esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot. Un biorritme lamental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres preus. Esmorzarem pan, bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat la tarda llarga i potser més, molt més la nit. Un altre lloc, un altre temps on parlarem amb altres veus. El meu secret subtitulat camins d'arròs, camins de blat. Esperem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps. Un biorritme lamental, un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres greus. Esmorzarem pan, bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat la tarda llarga i potser més, molt més la nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! �inarace�amentari? Gràcies. Gràcies.