Veus Parròquia del 19/4/2023 — Església catalana després del Vaticà II: secularització, llengua, lideratge (Omella), dones i immigració — la visió d’Enric Sirici

Resum general

Capítol dedicat a repensar l’estat de l’Església catalana a partir de l’entrevista d’El Punt Avui (14/09/2022) amb l’activista i empresari cultural Enric Sirici, recreada en format de tertúlia. Es combinen context històric, diagnosi present i propostes/crítiques sobre llengua, lideratge eclesial, paper de les dones i la crisi de vocacions.

L’Església oficial, aquesta és a tancar.

Hem normalitzat el silenci de Déu i sabem que no ens vindrà a salvar de res; som nosaltres mateixos que ens hem de salvar.

Idees força

• Dues esglésies: l’oficial (estructural i tancada) i la natural (comunitats que perviuen).
• Vaticà II: canvis percebuts com superficials; gran plegada de capellans i allunyament de fidels.
• Secularització: retorn a un primitivisme vitalista (viure bé) i a la tècnica (il·lustració transfigurada), amb la qüestió espiritual arraconada.
• Catalunya: Església encara ancorada al segle XX; pèrdua de joves i folclorització de tradicions (amb dependència de subvencions).
• Papa Francesc: poca sacsejada a Europa; arrel sud-americana que no incideix en la realitat europea.
• Lideratge i govern: crítica severa a l’arquebisbe Joan Josep Omella per manca d’incardinació amb el poble i enfocament de gestió; oposició intel·lectual feble.
• Vocacions i inculturació: seminaris buits, importació de clergat sense arrelament; pèrdua de llengua i tradicions locals.
• Sinodalitat: propostes dels fidels (fi del celibat obligatori, més poder per a les dones i laics) topen amb resistències (xiulades dels seminaristes).
• Dones a l’Església: denúncia de regressions (cas d’Urgell) i reclam d’igualtat real.
• Agenda: properes sessions sobre Montserrat i sobre ecologia i eucaristia, amb referència a Laudato si’.

Temes principals

1) Context i figura d’Enric Sirici

• Activista catalanista, empresari cultural (discogràfica Adixa, llibreria Ona, Nova Cançó), cofundador del diari Avui i impulsor de debats a l’Ateneu Barcelonès.
• Memòria d’una generació i d’una Església catalana que volia incardinar-se al país.

2) Diagnosi de fons: fe, por i secularització

• De la religiositat basada en la por (aparicions, deixes, misses perpètues) al Vaticà II — percebut com a canvi formal (altar, presència de dones al presbiteri) però sense transformació de fons.
• Conseqüència: exode de capellans i allunyament dominical dels fidels.
• Paralllelisme amb els estoics: viure bé sense horitzó transcendent.

3) Església catalana avui

• Continuïtat de fórmules del segle XX; manca de joves i precaució episcopal per no perdre l’última base fidel.
• Impacte del canvi econòmic (crisi del petroli) i cultura del benestar: la dimensió espiritual queda relegada.
• Crida a un “nou Sant Pau”.

4) Papa Francesc i Europa

• Per a Sirici, no sacseja el nucli europeu: força a Llatinoamèrica, però sense tradició europea compartida.
• Catalunya manté tradicions, però folcloritzades i sovint dependents de subvencions.

5) Teologia del silenci de Déu

• Comprensió contemporània: Déu no intervé en la història; s’afirma la llibertat i responsabilitat humanes.
• Desplaçament de la religió com a legitimació política cap a una consciència moral més adulta.

6) Vocacions, clergat importat i llengua

• Seminaris buits; arriben preveres de fora que sovint “venen a prosperar” i no s’incardinen.
• Problemes d’inculturació: pèrdua de llegats comunitaris i retrocesos en l’ús del català a parròquies urbanes.
• Exemple comparat: experiències en missions d’ahir vs. dinàmiques burocràtiques d’avui.

7) Lideratge a Barcelona: Omella

• Oposició sobretot intel·lectual i minoritària; priorització de focus econòmics (Sagrada Família) sobre acció pastoral.
• Gestió percebuda com a política i desconnectada del poble i la immigració.
• Experiència personal: carta a Roma i percepció d’una cúria ancorada en esquemes preconciliars.

8) Sinodalitat i seminaris

• Propostes dels fidels a Catalunya: fi del celibat obligatori, més poder i igualtat per a les dones, més participació laïcal.
• Reacció: xiulades dels seminaristes quan es van presentar les conclusions; diagnosi de deriva retrògrada.

9) Dones a l’Església

• Crítica al bisbe d’Urgell (retirada de dones del presbiteri).
• Reivindicació d’igualtat funcional i reconeixement de moviments com Dona a l’Església.

10) Cloenda i agenda

• Properes sessions: entronització de la Mare de Déu de Montserrat i ecologia i eucaristia.
• Recordatori de Laudato si’ i invitació a debat obert amb l’audiència.

Conceptes clau

• Vaticà II, secularització, por religiosa, sinodalitat, inculturació, folclorització, celibat obligatori, laïcat, lingüística pastoral, pastoral urbana, Laudato si’.