Veus Parròquia del 15/2/2023 — Església i LGTBIQ+: del 'Qui sóc jo per jutjar?' a la discriminació global, els sagraments i la lectura bíblica
Presentació breu: objectiu del programa i marc de la conversa. Es dona pas al tema central sobre l’acollida de persones LGTBIQ+ a l’Església.
Es descriuen realitats diverses: comunitats amb ministeris LGTBIQ+ actius i d’altres més reticents. El testimoni de famílies i la proximitat personal de clergues amb persones LGTBIQ+ afavoreixen el pas d’estereotips a una mirada centrada en la persona.
Francesc promou perfils acollidors, empra el terme "gai" i subratlla la cultura de la trobada. Es recorda Gaudium et Spes i la cita: "Qui sóc jo per jutjar-la?"; l’accent pastoral és d’acollida i amistat, no de condemna.
Mapa global de criminalització (inclosa pena de mort en alguns països), restriccions d’expressió i patologització. Risc elevat de conducta suïcida en adolescents LGTBIQ+. A Espanya pugen els delictes d’odi; a Europa hi ha més acceptació però també repunt neoconservador i agressions.
Debat sobre l’accés als sagraments i fre a l’ordenació de persones amb tendència homosexual (2005). Crida a una Església oberta centrada en la misericòrdia; comparació amb esglésies anglicana i luterana que ja beneeixen i casen parelles del mateix sexe.
Sostingut com a procés lent que requereix revisió de la tradició i del magisteri i transformació interior de la jerarquia. Es preveuen resistències, especialment en contextos on l’homosexualitat és criminalitzada.
Contextualització de passatges clàssics de condemna i proposta de relectures. Es destaquen exemples positius: David i Jonatan, Rut i Noemí, i la possible lectura del centurió i el seu criat com a relació afectiva.
Comiat als oients i informació sobre la repetició del programa a la graella de l’emissora.
Resum general
Episodi dedicat a l’acollida de les persones LGTBIQ+ a l’Església Catòlica i al seu context social global. Es combina una mirada pastoral (amb especial atenció al papa Francesc i la seva cultura de la trobada) amb dades sobre discriminació, reflexions sobre l’accés als sagraments i una relectura de textos bíblics.
Punts clau
- Avanços d’acollida en algunes diòcesis, parròquies i escoles; pes creixent de les famílies i canvi de mirada del clergat.
- Impuls del papa Francesc: llenguatge inclusiu, crida a la trobada i la famosa frase:
"si una persona és gai, busca el Senyor i té bona voluntat, qui sóc jo per jutjar-la?"
- Context global: existència d’homofòbia d’estat, criminalització i delictes d’odi; risc elevat de conducta suïcida en adolescents LGTBIQ+ per factors d’estrès minoritari.
- Dins l’Església: debats sobre sagraments i ordenació; crida a una Església oberta; altres confessions (anglicana, luterana) més avançades en benediccions i matrimoni.
- Bíblia i interpretació: contextualització de passatges clàssics i recuperació d’exemples d’afecte i fidelitat com David i Jonatan o Rut i Noemí.
L’Església i l’acollida LGTBIQ+
- Hi ha diversitat de realitats: comunitats que ja tenen ministeris LGTBIQ+ i altres que encara mantenen distància.
- L’obertura de persones LGTBIQ+ i les seves famílies dins l’Església influeix positivament en parròquies i escoles.
- El contacte personal (també dins les famílies de clergues) afavoreix passar de categories i estereotips a persones concretes.
El papa Francesc i el gir pastoral
- Nomenament de líders eclesials acollidors i ús públic de la paraula "gai". Enfocament en la cultura de la trobada i cartes encoratjadores.
- Record de Gaudium et Spes: l’Església comparteix alegries i angoixes de la humanitat.
"Res genuïnament humà deixa de suscitar un ressò en els seus cors"
- Missatge central: acollir i acompanyar, no condemnar; evitar identificar persones amb "pecat" com a etiqueta.
Fora de l’Església: discriminació i violència
- Homofòbia d’estat: en diversos països hi ha pena de mort o presó per actes sexuals consentits entre adults del mateix sexe. Es citen, entre d’altres: Brunei, Iran, Mauritània, Nigèria (parcial), Aràbia Saudita, Iemen; i per altres fonts: Afganistan, Qatar, Emirats Àrabs Units, Pakistan, Somàlia.
- Restriccions d’expressió i d’associació; patologització històrica i teràpies reparatives/ex-gai.
- Salut mental: major risc de conducta suïcida entre adolescents LGTBIQ+ per l’estrès minoritari.
- Dades (Espanya, 2021): els delictes d’odi augmenten; l’orientació sexual/identitat de gènere és la segona causa de denúncia, amb internet i la via pública com a àmbits recurrents.
- Europa: actitud generalment més oberta, però amb repunt neoconservador i augment de delictes d’odi en el post-Covid.
L’Església i els sagraments: límits i camins d’obertura
- Debat sobre accés als sagraments en situacions no normatives (ex. divorci i nova unió) i sobre ordenació: fre el 2005 en l’admissió al ministeri de persones amb tendència homosexual.
- Crida a una Església oberta, fidel a l’Evangeli: Jesús menja amb "pecadors", defensa la dona adúltera i col·loca la misericòrdia al centre.
- Altres esglésies cristianes (anglicana, luterana) ja practiquen benediccions i matrimoni de parelles del mateix sexe.
Reconèixer amb taviesa: tradició i resistències
- El reconeixement dins la Catòlica és lent; demana una visió renovada de tradició i magisteri i una transformació interior de la jerarquia.
- Possibles resistències en parts de l’episcopat, especialment on l’homosexualitat encara és criminalitzada.
- Observació sociològica: persones no religioses tendeixen a ser més acceptadores (menys centrades en la categoria de "pecat").
Bíblia: context, relectura i exemples inclusius
- Passatges clàssics (Sodoma, Levític, Romans) s’han d’entendre en el seu context històric i cultural; es proposa una relectura menys condemnadora.
- Exemples positius d’afecte i fidelitat:
- David i Jonatan: amor i amistat d’una intensitat singular. - Rut i Noemí: lleialtat fins a la mort, model d’aliança i inclusió dels "altres".
- Referència al centurió i el seu criat com a possible exemple de relació afectiva en el context de l’època.
Tancament
- Informació de servei: repetició del programa en cap de setmana i comiat als oients.

