Església sinodal i camí cap al Jubileu 2025: la veu dels laics, el paper de les parròquies i la formació per a una Església en sortida

A l'escolta, a l'àdio d'escolta, a l'àdio d'escolta, 98.5. Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Músiques sense etiquetes ni dates de caducitat. Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé, amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fabricants de cançons. Una hora conversant, sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio d'Esverb, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Meneu gauzats. Meneu gauzats. Meneu gauzats. Bona tarda uïdores i uïdors de Ràdio d'Esvern. Amb vosaltres, veus de la parròquia. Avui, l'espai Paraula Viscuda. Espai que porta a terme el grup Nostra Dona, membre del col·lectiu de dones en l'Església. I és conduït per mi mateixa, Montserrat Giró. El mes d'abril, coincidint amb l'amor-resurrecció del papa francès, la conversa es va esdevenir sobre el seu papat. Compromisos i carismes i també del sinó de dels bisbes i la participació laical. Avui, dimecres 4 de juny, dialogarem amb Jesús García Valera. Jesús, benvingut. Gràcies per ser aquí. Gràcies, Montser, per invitar-me. Gràcies. És veí de Sant Just, forma part del grup de Justícia i Pau. De la seva veu i raonaments en sou coneixedors perquè participa en el programa La Finestra de Justícia i Pau. És membre del Consell Pastoral de la Parròquia de Sant Just i representant de la mateixa el Consell Arxiprestal del Bisbat de Sant Feliu. I és des d'aquest vessant que parlarem amb ell. Una església sinodal i l'any del jubileu 2025 cridats a ser testimonis d'esperança. Jesús, creus que el sinoder i el jubileu són un llegat del papa Francesc per continuar aquesta església viva? Sí, Montser, sí. La veritat és que, si parlem concretament, per exemple, de la sinodalitat, aquesta sinodalitat ens ha permès entendre que podem pensar i articular les nostres pròpies idees en una església que, potser abans, no tenia tan desenvolupat, potser, aquesta escolta dels laics. I aquesta pròpia convocatòria de la sinodalitat ens ha ajudat, d'alguna manera, a sanar aquestes relacions que, potser, estaven una mica danyades, no? Ens ha ajudat a conèixer-nos millor i ens ha ajudat, també, a escoltar-nos millor. Mira, jo, si vols, el que puc fer, des del que és una mica de tot, perquè moltes veus pregunten, bueno, i quin és el resum de tot aquest procés sinodal, no?, que va començar, doncs, ja fa anys, que va començar el papa Francesc, doncs, on estem ara? Quin és el resum que podem fer de la situació en què estem, no? Perquè, com a representant al Consell Arxiprestal, quin ha sigut el discerniment i aportacions de la comunitat de Sant Jós? Bueno, quan es van demanar la nostra participació, cadascuna de les, en aquest cas, de les parròquies del Arxiprestat del Llobregat, doncs, van fer, doncs, a través de diferents grups en cada parròquia, van fer un recull d'aquelles qüestions en què creien que devia avançar, doncs, la Iglesia en aquest caminar junts, en aquesta sinodalitat, no? Aquesta participació es va, doncs, diferents grups, no?, es va refundar en un únic document per part de la parròquia, per part nostra, diguéssim, i això es va enviar a l'Arxiprestat. L'Arxiprestat va recollir dels diferents parròquies, el bisbat va recollir de diferents archiprestats i això es va enviar a la Conferència Episcopal Espanyola, no?, i això es va fer arribar a Roma. Això vol dir que, d'alguna manera, totes aquestes inquietuds que, des de la base de cadascuna de les persones de les parròquies s'havia plasmat en aquests documents, diguéssim, que és el que va arribar a aquest sino, d'aquestes reunions del sino que es van celebrar a Roma i que devien ser la base sobre la que desenvolupar, doncs, aquestes noves conclusions o resums o activitats a programar, diguéssim, dins de l'Església, no? O sigui que podríem dir que la veu dels laics és la primera vegada que arriba a Roma en tot el conjunt, diguéssim, mundial, per dir-ho d'alguna manera. Jo penso que sí, que va ser el papa francès el que, d'una manera molt valenta i molt decidida, va començar a preguntar a la gent què és el que, des del seu punt de vista, havien de fer per posar-se en aquesta sortida, no?, que ens demana la sinodalitat, no?, en aquesta conversa entre tota la comunitat, que és molt àmplia i que, malauradament, potser no s'havia escoltat clarament abans d'això, no? Perquè el fet d'aquell, doncs, fer unes preguntes, o sigui, a tota l'Església, la seva intenció era aquest tombar la piràmide, no? O sigui, fer una cosa transversal, que les coses no sortissin només de dalt, sinó que les persones que som Església, que som batejats, tinguéssim veu, no? Sí, clarament va per aquí, no?, perquè és veritat que hi ha molta desafecció per part de, del que es podria dir la societat, en general, respecte a lo que és la participació en l'Església, no?, i el que es vol és tenir més veus dintre de l'Església que puguin aportar molts punts de vista, que avui en dia, doncs, no estaven sent recollits, no? Vull dir, tenir una participació més gran de tota aquesta societat, que d'aquests signes d'aquest temps, que potser no estaven sent escoltats d'una manera clara, i, per tant, no estaven, diguéssim, ser un valor perquè aquesta Església s'adaptés a aquests signes del temps que sempre és necessari fer adaptació, no? Les societats canvien i l'Església potser no havia canviat tant, no? Molt bé, sí, sí, és molt important. Mira, jo si puc fer, si vols, una mica d'aquesta pregunta que dèiem abans, del resum que fins a on han arribat, no?, en aquestes reunions que han tingut en Roma, a partir de tota aquesta cadena d'informacions que han tingut d'arribar, doncs, des del mateix, s'he prestat, no?, en aquest cas, en una reunió que no van tenir el mes passat, ens van donar un document, per tant, no és una cosa que sigui personal, sinó que d'alguna manera està contrastat, no?, doncs, una mica, el resum final, la situació actual de lo que és el sínode, no? I el que ens diu aquest document, és un document que ens diu que és un document final de la segona sessió del sínode dels bisbes, que es va celebrar, doncs, fa uns mesos, i ens diu que, bé, ens parla que la sinodalitat no és només una forma de fer, sinó que és una expressió, és una expressió fonamental de lo que és la identitat de l'Església, no?, i està basada, com ja coneixem, en tres aspectes, que és la comunió, la participació i la missió, no?, i aquí, com a punts, diguéssim, molt importants dintre d'aquest procés, es parla de cinc punts, val?, si vols, es poden comentar, que crec que reflexen una mica el camí que hem de continuar fent dintre d'aquesta sinodalitat, no? El primer d'ells és, el punt número un seria el cor de la sinodalitat, una església en camí. Ens presenten com que la sinodalitat és una experiència de conversió, tant personal com comunitària, no?, i que això implica escoltar-se mútuament i fer un discerniment constant entre tots nosaltres, no?, i diuen que, per exemple, la imatge del matí de Pasqua simbolitza aquest camí, és un procés de transformació, val?, on l'Església, com a poble de Déu, és convidada a viure amb esperança i confiança, no? També diu aquest document que hi ha diferents velocitats, no?, en com es desenvolupa aquest sínode, no?, aquesta implementació del sínode. Diu que hi ha moltes comunitats que ja han començat a viure aquesta sinodalitat, però el document, aquest resum, el resum d'aquest sínode, d'aquesta sessió, doncs diu que destaca la necessitat d'aprofundir més i també que s'han de superar certes reticències, certes resistències a integrar plenament aquesta sinodalitat en el que és la vida eclesial, no? Aquest seria el primer punt. El segon punt ens parla d'un processus de discerniment i de pressa de decisions, no? Hem de pensar i hem de prendre decisions respecte a aquest nou camí que tenim, no? I per a fer aquest punt ens diu que hem de tenir en compte tres aspectes molt importants. El primer seria l'escolta activa, on tots els membres de l'Església han de ser escoltats i especialment aquells que el papa francès més estimava, que eren els més desfavorits, no? Després ens parla d'una transparència, en aquest cas de la governança eclesial, molt necessària, és un dels aspectes reals o no, que causen molta desafecció. Per tant, el papa ens està demanant, i aquest document ho reflecteix, transparència en la governança eclesial. I després també ens demana una cooperació entre l'autoritat, una cooperació entre l'autoritat i el poble de Déu. O sigui, una cooperació en tot l'Església, en tots els conforments, aquesta comunitat, no? i ens diu que aquest lideratge, d'alguna manera, està basada en el servei i no tant en el poder. Són coses molt interessants. Després, el tercer punt ens està dient la missió de l'Església, que és un món, en un món que està canviant, aquesta adaptació que ha d'haver-hi entre el món actual i l'Església, doncs és necessària. I basada també en diferents punts, ens diu que aquest document diu que l'Església ha de ser una Església acollidora. Ha d'obrir espais per a aquells que s'han allunyat de l'Església o que busquen un sentit de transcendència de les seves vides i que potser ara no troben i que l'Església ha de ser capaç de donar acollida a aquesta búsqueda de sentit de moltes persones. Després ens parla també que l'evangelització ha de ser adaptada als temps actuals. Ens hem de situar en el món actual i trobar formes i llenguatges actualitzats per comunicar allò que és important, que és l'evangeli. I després ens demana també que l'Església tingui més presència a la societat, no quedar-se dintre, no tancar-se cap a dintre, que és el primer que el papa ens va dir, que volia una Iglesia en sortida, doncs aquesta sortida s'ha d'haver-hi reflectida en una presència dintre de la societat i l'Església ha de tenir molta més presència en molts àmbits socials, culturals, doncs de la societat actual. Clar, perquè aquí entraríem en aquesta... en aquesta... està la societat amb tot el que és la doctrina social de l'Església. Sí. el feu un servei a la societat on es viu. Clar, clar. Sembla que hi ha un... que està molt deslligada, no? O almenys, no sé si és sota el meu punt de vista o jo crec que és general, i hi ha una falta de connexió, no? en moltes capes de la societat, molta desconexió amb el que és l'Església. Sembla que no estiguem... que no estiguem... visquem en el mateix temps, no? I això potser, doncs, crec que aquest obrir-se a la societat crec que és molt necessari per poder explicar també moltes coses que es fan molt bé dintre de l'Església i que potser no són tan conegudes o que potser també doncs té més transcendència quan alguna cosa que no és tan bo ocorreix i es fa present i això sí que se li dona molta importància i a lo que fem bé doncs no es dona més importància, no? És potser estar en un pla més natural dintre del que seria la societat, no? No veure l'Església com a alguna cosa llunyà que està allà i que hi ha uns quants que creuen en això i que a mi no m'afecta per res i que no té res a veure amb mi, no? Vull dir que... Diríem que aquest caminar junts la sinodalitat que és aquest caminar junts ens ha de portar a que, com a batejats que som, ens creiem més que formem part de l'Església perquè em sembla que el bautisme el situem en un pla però no hi ha aquesta consciència que el fet de ser batejats formem part tots de l'Església i tots tenim els mateixos drets i hi ha una corresponsabilitat també en aquest actuar a dintre i fora de l'Església Clar, jo diria que en aquest cas el primer és un com a adult ha de sentir aquest sentiment d'estar batejat i què significa això, no? perquè el propi fet d'estar batejats ja ens porta, ja ens posa en un pla de molt l'apropament, no? Però un ho ha d'interioritzar, diguéssim en la seva vida normal, no? en el seu desenvolupament diari, no? Aquest sentiment d'estar batejat i el que significa, jo crec que és és el primer punt per iniciar aquest trobament, no? dintre d'una comunitat que hauria de ser com més natural formar part, no? Sí Sí, mira, jo també després per completar, diguéssim d'alguna manera que resum també hi ha dos punts molt importants que es parla i el punt número 4 ens parla de ja de més proximitat ens parla del paper de les parròquies dintre, el paper de la parròquia en la senyorialitat, no? està baixant ja una mica el nivell i a nivell pràctic que podem fer dintre de la parròquia i diu que és un paper fonamental en aquest camí sinodal ens diu que és un espai de privilegi per tenir unes relacions properes a la gent per tenir una acollida una acollida a aquestes persones a tota la comunitat i una mica també per el discerniment i dintre del que ens demanen dintre d'aquest aspecte dintre del que és el punt de la parròquia ens demanen diverses coses quatre coses en concret ens diuen que que hem de repensar la configuració de la pròpia parròquia que d'alguna manera la parròquia ha de tenir en compte parla de mobilitat i parla de diferents sensibilitats espirituals que d'alguna manera la parròquia s'ha de construir en base a tota aquesta aquesta diversitat parla justament després en el segon punt també ens parla de diversitat i d'inclusió les parròquies són comunitats com ho sabem molt diverses formades per persones de diferents edats diferents professions diferents orígens diferents sensibilitats espirituals i això això ha d'estar tot dintre d'una pastoral que sigui flexible i que sigui oberta per donar resposta a totes aquestes necessitats crec que és un punt molt rellevant després ens parla també de la comunitat de proximitat vull dir que és veritat que diu que hi ha petites comunitats que potser aquest procés sinodal és més fàcil perquè si és una comunitat petita i està molt clar que el que s'ha de fer és potser més fàcil fer tot aquest camí però bé això cada comunitat és diferent i cada comunitat ho ha d'adaptar segons les seves necessitats i després també ens parla de missió i compromís social i torna a dir la parròquia no ha d'estar centrada només en si mateixa sinó que ha d'orientar-se cap a la missió ajudant a moltes persones en el seu creixement espiritual i en el seu compromís social i està present en la cultura i en la política i el cinquè punt ens parla també de reptes i de camins a seguir i ens diu que en aquest document identifiquen tres tres tres punts importants primer és la diversitat d'interpretacions diu que és clar cada realitat eclesial té característiques pròpies això és les persones que formen aquesta comunitat tenen unes característiques que són pròpies d'ella i potser no són replicables en una altra comunitat i per tant també el que diu és que hem d'adaptar aquesta sinodalitat a aquest context el context és el que moltes vegades explica moltes coses sense entendre el context no pots explicar certes coses en aquest context és en el que hem d'introduir aquest tema aquest sentit de sinodalitat i adaptar-lo segons aquest context i després també ens parla d'un tema que és molt important que jo crec que és molt important i jo li dóna molta importància que parla de la formació de tota la comunitat estem parlant que necessitem un discerniment molt clar respecte de la realitat que tenim però aquest discerniment no el podem tenir o no el podem fer sinó tenint una formació darrere per molt que ens fem un grup i ens sentem en totes les condicions pròpies perquè l'Espíritu Sant ens il·lumini si darrere no hi ha alguna cosa que es pot concretar una formació que ens permet concretar aquest sentit de de l'Espíritu Sant no podem esperar que l'Espíritu Sant escrigui el que hem de fer per tant aquesta formació jo crec que és una formació molt necessària i molt important tant a nivell d'eclacial com a nivell de de la ex dintre de la parròquia jo crec que és molt necessària i crec que és una formació molt oberta a pensar oberta a diferents formes de pensar dintre de l'Església penso que això és la flexibilitat que deies abans doncs oberta aquesta manera de pensar però també aquesta formació o sigui quan diem formació de vegades ens ve a la cap una mica el que és acadèmic no? o sigui de xerrades que on escolta però o bé anar amb alguns grups de treball però jo crec que una de les coses més importants i penso que tu també estaràs d'acord és que l'Evangeli sigui no una cosa només comunicada amb la homilia sinó que sigui preparada i viscuda per als lais que vulguin en la mateixa celebració perquè doncs el que escoltem és molt important però aquelles coses que escoltem no arriben tant a fons com aquelles que treballem individualment i en grup sí, sí aquí estic completament d'acord que si prenent l'Evangeli com a referència i és clar que l'endependent així no és tan fàcil moltes vegades no passar superficialment per la lectura que fem crec que l'aprofundir el que realment vol dir moltes vegades si fem una lectura molt ràpida no acabem de veure perquè està escrit d'una manera que s'ha d'estudiar que s'ha d'entendre el que està allà escrit i s'ha de veure què em diu a mi exacte i per això jo crec que això formaria part de la formació però també altres tipus de formació que ens ajudin a entendre què és realment el que s'està dient allà perquè jo crec que la clau resideix en entendre bé què és el que s'estan dient i fer una lectura pausada una lectura molt acurada ho hem vist ara per exemple en aquests tres moments d'aquest any que hem fet en aquests tres moments que teníem de diguéssim de l'objectiu de ser sara d'aquest any hem vist com cadascun d'aquests moments tenia un evangeli que tenia més profunditat del que realment a primera vista podia ser vull dir que s'havia de buscar més què volia dir tot allò vull dir hi ha moltes paraules moltes frases que t'indiques moltes coses que si no les si no es comparteixen si no no es fa una lectura conjunta si no es té formació per interpretar-les doncs costa una mica crec que això és fonamental per poder entendre millor tot el que és aquest camí també sinodal sí perquè si l'evangeli ens el fem nostre és aquesta bona notícia que ens ha arribat i que la projectem com a cristians allà on estiguem no amb les paraules de l'evangeli sinó amb els fets perquè al final és la base de tot vull dir pot haver-hi diferents formes d'interpretar-los persones davant però al final la font la font original està allà i allà és el que hem d'entendre que és el que ens està manant i el que ens està dient aquests materials per exemple que ens han arribat ens han ensenyat una manera de treballar en grup i aquest treball en grup és aplicable també amb aquest coneixement de l'evangeli aquesta metodologia perquè és deixar parlar escoltar i llavors cada un pugui dir la seva i aquest que cada un digui la seva això és el que ens enriqueix perquè és el veure i el viure de cada persona i sobretot la metodologia que han posat que evidentment ha anat molt bé és el que jo per exemple deia al principi que aquest camí aquest camí del sinó ens ha ajudat a escoltar-nos escoltar-nos perquè hem de tenir una escolta sobretot hem d'escoltar molt entendre molt bé el que l'altre vol dir fer-lo nostre d'alguna manera i entre tots arribar aquesta aquesta aquesta recollida diguéssim de tothom que sigui realment la proposta que es fa present i jo crec que això també ens ajuda molt a coneixer-nos millor a fer comunitat a fer comunitat el sinó de continua vull dir que ens donava aquí algunes petites conclusions ens deia que hem de posar l'esperit al centre hem de tenir un sentit d'unitat d'acollida i de servei hem de tenir aquest caminar junts tenir diferents veus amb un signe dialogant i entendre aquest signe del temps i també tenim diguéssim aquesta bona nova en el sentit que aquest camí continua el papa actual continua per aquest camí jo penso que aquesta manera de fer el síndode i després el jubileu s'obre un camí que podem o sigui anar treballant i anar interpretant i posant-nos el cord i el cap el que és el camí de la vida no? Jesús et dono les gràcies per la teva participació en el programa també o sigui aquest programa es tornarà a repetir el dissabte dos quarts de dotze i bueno qualsevol persona que es vulgui adreçar a nosaltres pot la parròquia podem estar i en podem parlar perquè és un camí que comença el papa Francesc és aquest llegat que ens ha deixat que és una forma de treballar diferent a les comunitats i comunitat vol dir posar-ho en comú totalment d'acord Montse gràcies per invitar-me i per poder compartir algunes reflexions en el vostre programa gràcies gràcies a tot Jesús i gràcies al Carles i a tots els oïdors i oïdores fins a la propera i aquesta propera ja serà el setembre que ve gràcies per escoltar-nos una abraçada assombria ejecta-nos Terimbre que ve a les cotxes ràbio que ve però emocer-me Butter Bona nit