Esperit Taizé a Roma: joves, fe i pregària en cant

Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esverb. Amb tots vostès, veus de la parròquia. Com cada dimecres, un cop al mes, el programa és nostre, de Montserrat. Giro, bona tarda, Montserrat. Hola, bona tarda. Aquí us parla la Lina. I sempre tenim uns amics, i en aquest cas els estimem molt. Són dos joves macos que ens explicaran les seves experiències. I com vostès recorden, el nostre programa es diu paraula viscuda. Però aquí no solament és la paraula viscuda, sinó també és la vivència viscuda, si perdoni la totòlogia que diuen els inglesos. Doncs ells ens parlaran d'una experiència que la fan amb una certa prioritat i que cada vegada els encanta més. Després ja parlarem d'acabar. Podríem dir l'esperit de TC. Tenim l'Oriol. Bona tarda. Tenim el Manel. Hola, bona tarda. Són veus que vostès potser la veu no la coneixen massa per la ràdio, però que sí que l'han sentida moltes vegades. Aquí també? A la ràdio també? Feu algun programa? Jo estic amb el Jordi Domènec, fem una secció d'Història de Sant Just i ara amb la Carme hem començat una d'Economia pel matí. A veure si les coses es fan més bé. Us fitxem per orientar el poble i els dirigents de l'Economia del País. La Montse ens dirà una mica qui són aquests dos joves. Bueno, Manel Ripoll i Regedell és fill de Sant Jús. Des de petit i jovenet ha estat al casal parroquial i a partir d'aquí va ser quan va descobrir el de TZ. Ell ara treballa com a economista, per tant és una persona que en aquests moments suposo que tot això de l'economia tal com va el país deu tenir la seva opinió molt ben definida. També participa, com acabat de dir, en un programa de ràdio, però també en un programa que podríem dir educatiu, que un cop al mes pugen a la Penya del Moro i expliquen la seva història. Sí, tant les restes ibèriques que hi ha de les dues unitats habitacionals com de la Torre de Guaita, tothom que passa per allà fem aquesta explicació un cop al mes. Fantàstic, o sigui, com veieu, la seva trajectòria i el seu fer, i sobretot és aquest participar en les trobades de TZ. I també, juntament amb l'Oriol Pasqual Zapata, que és l'altra persona, l'altra jove que tenim al costat, que també és fill de Sant Just, ell és mestre de primària. L'educació infantil. d'educació infantil educació infantil P3 imagineu-se com deu disfrutar molt i després també està en un grup de Sant Feliu de bastoner i els dos juntament amb 4 persones més són els que esteu en el grup de joves de missa jove llavors hi ha un cop al mes una vegada al mes abans fèiem un parell de dissabtes al mes Però anem avançant, la gent va trobant feines i ens anem carregant molt i ara aprofitem i exprimim el dissabte que podem. I llavors toquen diferents instruments, també les seves veus, per tant és un goig poder-los estar quan ells s'acompanyen la celebració. Per tant, gràcies per ser aquí i per fer totes aquestes tasques que feu. Ells han estat a Roma. primer ens expliqueu molt breument com si estiguéssiu fent sintetitzant tot això què significa aquest esperit de Tessé què és el que és Tessé vindria a ser resumint molt perquè és complicat perquè són moltes coses ara pots anar completant també jo diria que ve a ser la definició seria pregar a través del cant o sigui l'oració i a través del silenci també O sigui, és la congregació de molta gent, de diferent... O sigui, tenim catòlics, tenim protestants, tenim... És una cosa del tipus comènic. Correcte. I hi ha jovent, que bàsicament és el pilar que vagi seguint aquestes trobades, però també ens trobem moltes vegades a membres de família, a mares, a pares, inclús a algun avi també que hi ha per allà, vull dir que és fantàstic. i gent jove sobretot sent jove vosaltres diríeu que potser una de les coses més importants ha de ser és aquesta crida a la gent jove per reunir-se i posar en comú una sèrie de vivències, una sèrie de creences de fet aquesta va ser la idea quan això va crear el germà Roger a acabar la segona guerra mundial la seva idea va ser que la religió no fos un motiu de separació sinó que fos un motiu d'unitat i per això va crear aquest tipus de pregàries, aquest tipus de funcionament de forma ecumènica perquè la religió fos motiu d'unitat en aquells moments tan necessària. La paraula tercer ve del lloc o la paraula tercer ve d'algun edifici en comú o la paraula tercer exactament d'on és? Jo crec que és el lloc. El lloc, que a més és on va començar, no? Sí, sí. Que al primer us reuníeu allà amb una espècie de cacerols o no sé, bueno, unes casernes per dir d'allò, no? Sí, nosaltres ja hi hem estat fa uns quants anys, és una zona molt tranquil·la. Sí. a la qual vas... Que es presta el silenci, que també és una de les coses importants. Sí, està al mig de la campanya, llavors és una zona molt silenciosa, allunyada de qualsevol nucli urbà gran de França, llavors invita a tot això a la meditació, a l'oració, al silenci... És que de fet això és l'esperit Teseo, el que trenca una mica els motlles, que pot ser una missa, per exemple, és una miqueta això. Si tu segueixes una... un ritual o una celebració, el que sigui, però ho fas a través del cant, a través del silenci, de petites oracions, o sigui, no és el típic tòpic del que pot ser una missa, sinó que el cant, l'oració, el silenci... Ostres, és una manera diferent d'enfocar la fe, no? I aleshores, clar, vulguis o no, això enganxa. És arribar a Déu a través de molts camins. I tant, i tant. Un aspecte que també ho característica és l'humilitat, no? La senzillesa, l'humilitat i també que no hi ha cap cosa superflua, no? Sí, és la igualtat entre tots. Allà tots som el mateix, tots estem en el mateix rang, tots estem allà dintre fent la pregària i tots junts cantem alhora, tots junts estem alhora en silenci. Com un mes estan allà al mig de la zona d'oració i són uns tempos totalment diferents de quan és una celebració que ja ve més marcada, més pautada. I després l'austeritat, no? L'austeritat que es respira, no? És també una forma de ser dels germans de Tesells. Quan entren allà, renuncien a tots els seus béns i a totes les seves possessions. Ja saben a què van. Renuncien a tots els seus béns i les seves possessions, renuncien a tot... i no ho donen ni a la congregació ni a res, o sigui, renuncien a tot el que tenien i entren allà sense res. Ja és la manera de funcionar. Entren ells. Entren ells. El que s'entreguen són ells mateixos. Jo diria que possiblement heu viscut el que es diu la comunió. aquesta comunió entre persones el saber compartir alguna cosa sense conèixer la gent et trobes en comunió amb ells això és un altre punt un altre pilar de l'esperit TZ no només és anar a meditar pregar a través del cant del silenci d'oracions, el que sigui si no és que a més a més conèixer gent d'altres cultures, com ara suposo que anireu vosaltres comentant la jugada, una miqueta és això, també conèixer gent d'altres cultures, veure com vivencien ells la fe, que això també està curiós, posar una mica en comú tots aquests temes, i ostres, el que dieu, fer pinya, et trobes cada vegada que hi vas amb gent nova, però amb la gent que també t'has anat trobant amb altres trobades, amb altres mítings, amb altres trobades, alguns d'ells també venen o sigui que no només es troba gent nova sinó que també trobes una miqueta gent coneguda és un retrobament i les cartes que es feien abans el pare Roger es continuen fent? el germà Lois que és qui va agafar el càrrec el relleu Doncs segueix escrivint-les i les va fer. De fet, cada any hi ha una carta i és motiu de treballar-la i fer els, en diuen workshops, els tallers que fan pel matí i es treballen aquesta carta i diferents propostes que fan sempre relacionades amb el que... Escriu. I a més la gent que ve, com ve de diferents països, què us enteneu? Perquè el llatí no crec, eh? No, avui en dia no, el llatí no importa. Una mica de tot. De tot. O sigui que, potser sense... Anglès, francès, espanyol... El que es pugui. Català... El que passa és que s'arriba, s'arriba, no? I d'Espanya n'ha anat més gent. Sí, sí, hi va... De diferents regions, diferents coses... D'aquí a Barcelona aquest any vam muntar un... Nosaltres no hi havia una perquè anàvem per separat amb avió, per motius personals ens anava més bé, però vam muntar un vaixell de Grimaldi i anava ple el vaixell de Grimaldi de gent de Barcelona i altres parts de Catalunya. Sí, sí, sí, que xulo, no? Sí, sí, que xulo, no? Sí, sí, que xulo, no? Doncs nada, tu un crucero, un crucero hacia la oración, no? Sí, sí. Bueno, escolteu, el mossèn en el full dominical que sempre fa sobre la parròquia va escriure un resum una mica de la vostra estada a Roma. Correcte. Jo, si us sembla, llegeixo una mica, però vosaltres és que m'ho heu donat una altra que és molt més Que potser més estents, perquè, esclar, per cosa de, suposo que d'ubicar l'escrit, potser era massa llar per com és el full en si. Ha quedat una mica més escuet en el full, però... Bueno, però mireu que n'hi ha una part que és molt bonica, a part de dir que el grup de la parròquia ha anat a Tacer. Quants éreu d'aquí, de Sant Jus? Quatre. De Sant Jús, 4. Bona representació. Tenim en compte que hi havia 37, em sembla que era de tota la demarcació, o sigui, del bisbat de Sant Feliu, eren 37. Vull dir que 4. 4, sí. Ja heu mirat el senyor comptable, mirat alguna proporció, que són 4 entre 37. Una mica més d'un 10%, no? Sí, nens. Molt bé. Bueno, diu... Aquí n'hi ha un tros que m'agrada molt, diu, tot i que per alguns dels integrants era la primera vegada, altres, ja més veterans, era la cinquena o tercera trobada. Aquesta manera de pregar a través del cant i el silenci reconforta a nivell personal i espiritual. I si és bona companyia, encara millor. Aquest esperit TC és el que ens enganxa. I mentre puguem seguir fent-ho, no faltarem, ja que és una manera de recarregar les piles de tornar a agafar energia per anar fent el dia a dia durant l'any i tenir les bateries de la fe recarregades al 100%. Comentàries? És una frase que va començar a l'Oriol i jo després li vaig afegir, perquè ell va fer un primo inscrit i llavors li vaig anar afegint coses. Llavors, jo explico la meva part, que és el que jo sempre explico, que és això de recarregar les piles i la bateria, perquè a mi sempre quan alguna altra vegada havia vingut a explicar-ho aquí o fem alguna xerrada o intento explicar a la gent... el que és, doncs jo sempre explico això, que l'objectiu, sobretot, quan jo hi vaig a TZ, és per això, durant tot l'any, un va cremant-se i va fent feina dia a dia, va trafegat, va fent feina, i no, i va, doncs això, perdent les bateries, va perdent les forces i l'energia, però quan vas allà, doncs, clar, el teu dia a dia, Sant Jus, però és això, som els quatre joves de la parròquia, potser fas una trobada amb el bisbat i són els 30 joves del bisbat, però vas allà i veus 40.000 persones i dius, vale, dic, No som els 4 de Sant Just, som 40.000 a tota Europa o 80.000 quan vam anar a París ja fa molts anys, i això, vulguis que no, et dona molta energia i molta força interior de dir, no estàs sol, hi ha molta més gent com tu, que cadascú la seva pròquia són 4, però 4, 4, 4, som aquests 40.000 o aquests 80.000. Molt bé. Hi ha un altre pàrraf, que és molt maco, i aquest no el diu el mossèn en el full, diu... Enguany, a diferència d'altres trobades, l'ubicació de les pregàries no era en un pavelló situat en un espai dedicat a fires, sinó que cada dia podies gaudir de les celebracions a diferents basíliques de Roma. Tot un luxe i un alicient, ja que et permetia observar amb tot detall cada una de les basíliques, on et tocava anar a fer la pregària. i et permetia pregar en un entorn més òptim, tot i que de vegades, amb tant d'art, al davant et podies distreure. Anem al camp, però això també és molt interessant, no? Si esteu en el camp, mira la floreta o la mariposa que vuela, però si no aquí, doncs esclar, és una riquesa també cultural. Home, està bé, jo crec que hi ha de per si poder anar... pregar Roma, ja és el sumum dels sumus, però, clar, poder-ho fer en una... No un una, sinó anar-hi amb basílica a basílica i dir-ho perquè me toca, ja és la bomba. Això és la diferència, és una de les diferències que ens hem trobat amb altres trobades que, per exemple, aquesta era la meva cinquena, el veterano, que diem. I, clar, a Barcelona, que és quan vam començar a conèixer tot el que és el moviment TZ, ja veies que era la fira, es va muntar tota la fira de Barcelona. Llavors, després, progressivament, no cada any, però sí, cada dos o tres anys vam anar a París, a Milà, a Ginebra, el que sigui, i allà sí que és això, que ho veus que les pregàries tothom es congregava a la nit en diferents, o sigui, en un mateix pavelló, i allà t'anaven distribuint en diferents zones, però era pregària comuna, pregària comunitària, tothom anava allà. Clar, en guany ha estat completament diferent, segons la... L'organització o la logística? La nacionalitat. Exacte, segons la nacionalitat. Doncs et portaven a una o a una altra basílica. I d'aquesta manera tu podies anar rotant d'un lloc a un altre i no només és... És anar a pregar i tal, sinó que és disfrutar d'una pregària a dintre. I no hi va haver cap trobada que es trobessin tots tots a la pregària? L'únic dia que potser hi podia anar tothom, però no sé si també ho van fer per idiomes, és el dia que van fer la pregària... a la basílica de Sant Pere a fora, a la plaça de Sant Pere, amb el papa Benet XVI. Que va sortir? Sí, sí, va venir, va venir. Va venir, va participar, va estar allà al mig de la pregària. Igual va ser una de les últimes trobades que va fer amb els joves. Serà l'últim que ha fet. I va estar allà i això. Aquesta diferència de... en vez de fer-ho en un pavelló, com es feia sempre, i acondicionaven el pavelló, que de fet a Tesei són també tots uns garatges acondicionats, doncs aquí van trencar amb com ho feien sempre, i doncs aquest goig de poder estar un dia a cada una de les basiques, Santa Maria la Major, Sant Joan de l'Aterà, doncs aportava molt. Sí, aquí diu també, hi ha coses que trobar darrere trobada et resulten familiars. i que et creen somriures a la cara. I aleshores fa les acollides a les parròquies, on t'esperen a esmorzar o berenar, depèn de l'hora que arribes, i amb molta il·lusió d'estar amb ells. En el nostre cas, ens van acollir a la parròquia de Sant Leone Primo, no? Primo. Prego, vale. I ja des del primer moment van voler que participéssim del dia a dia, ja fos a les celebracions diàries, fent d'animadors dels grups, dels matins, etcètera, etcètera, etcètera. i això ho fet jo. us deien, va, avui ho porteu vosaltres o com? Bueno, aquí és el que ho comentava abans de la carta a través de la carta en aquest cas el germà d'en Germanoi una cosa comunitària per tots és aquesta carta treballar-la Llavors es treballen cada matí cada matí el que es fa a la parròquia amb tota la gent que conviu en aquella parròquia el que fan és fan diferents grups intenten que hi hagi diferents nacionalitats en aquest grup i aleshores cada grup d'aquests se'ls proposa treballar la carta a través de diferents maneres diferents preguntes tal qual aleshores és una miqueta això perquè aquí vas veient el que comentava abans diferents punts de vista l'opinió de la gent, quina opina de la fe de la trobada de TG i això està bé I una cosa que és diferent, que és el Maneli on s'hem trobat aquest any, és que sempre anàvem com a oients nosaltres d'aquest grup. Ja, ja. I en guany, doncs, ens hem trobat com a... Actors. Actors. Sí, actius. Actors, actius. Ens ha tocat fer de moderadors de dos grups diferents. D'animadors. Sí, d'animadors. Bueno, és que ja sou la cinquena, eh? Sí, sí. O la tercera, eh, també. Ja sou veterans, xiquets. Quan vam arribar allà el primer dia i ens vam veure, han dit, sí, d'aquests dos que diuen que han anat a tants llocs, cadascun grup, aquí, animeu el grup i feu treballar. Però està molt bé perquè arribaves i et deien, diu... vosaltres què, us va de tranquil·litat o us va la marxa i nosaltres, bueno, la marxa i tal, diu molt bé, parròquia música, o sigui, parròquia també i tal, perquè es veu que hi ha parròquies que la gent d'allà és molt animada i són molt macos i volen crear ambientillo i ja t'envien a parròquies on pots cantar, on pots tocar, on pots no sé què, nosaltres al matí hi havia un grupet de joves que, per exemple, tocavem a les pregaries dels matins i cantaven els altres, vull dir que, ostres, que també la gent d'allà si posa de la seva part i anima, perquè potser al principi penses, no? Sí, sí. Penses... oi, et toca fer de moderador, quin rotllo, no sé què, però una vegada et poses en el paper i participes i tu també et fas, vulguis una miqueta amb la gent de la parròquia. S'ho feu més vostra. Sí, i ho veus des de l'altre vessant, perquè clar, quan anaves a això i hi havia un que moderava i deia, bé, hem de parlar sobre tal cosa, diies, vale, vale, tu diies la teva frase i que els altres diguin el que diguin, però aquest cop havies d'estar atent amb el que deia un, el que deia l'altre, intentar que tots parlessin, o sigui, és molt més enríquid perquè com que has d'estar atent a tothom i a totes les opinions i tot el que diu la gent i dir, va, que tu no has dit res, digues alguna cosita, encara que et costi molt, o tu ho dius amb el teu idioma i el teu company, que és de la mateixa nacionalitat, ho tradueix en anglès perquè ho entenguem tots. Llavors, doncs, això... Actiu 100%. I el tema de la carta, quin era aquest any? Ostres, no t'ho sabria dir perquè en vez de ser una carta única d'un any sol el germà Roger n'ha fet una com l'any que ve crec que farà o d'aquí dos anys el 2015 farà 75 anys que es va crear D'acabar-ho, sí, exacte. Ho va fundar, es farà els 75 anys, i llavors ha fet com una carta des del, no sé si des del 2005 o des del 2000, no, des de fa uns anys, el 2010, una cosa així, que és com una carta d'uns quants anys, que cada any afegeix un trosset, però és la mateixa carta que està fent com aquest camí per arribar a aquesta celebració, sí, sí. Aquí, per exemple, aquest any està la cosa de l'esperança i de la fe, sobretot. La fe. Sí, suposo que aquest any això és un, com si diguéssim, un missatge universal. Sí, sí. I potser dintre de la carta també és... No, és que t'anava dir... La fe era un dels tres dies que el vam dedicar. Era dedicat a la fe en el puido, eh? Com la vivia cadascú. Llavors, on t'explicaven la gent de Croàcia com... com feien les seves celebracions, com s'ho feien ells per pregar, com feien pel seu grup de joves de la seva parròquia incentivar-los a pregar. Un altre que et deia, jo el que faig soc mossèn i vaig a tal hospital i ajudo a pregar els malalts que hi ha allà. L'altre explicava, i llavors, clar, anaves enriquint de com ho feia cadascú i com funcionava cadascú. L'experiència dels altres serveix per a tots. Exacte. Mira, tu m'has dit abans que havies de marxar, eh? Falten sis minuts? Falten sis minuts per tu, eh? Vull dir que deies que t'hauries d'anar una mica abans. Aquí n'hi ha una cosa també bonica que diu les pregaries a cada matí a la parròquia, les posteriors trobades xerrades amb gent de diferents indrets. El cant i el silenci emprats a cada pregària ja fos dels matins com de les tardes. Són els trets que fan tan especial aquesta mena de trobades. conèixer gent d'altres països i veure les seves cultures i tradicions. La gent que t'acull. Aquesta vegada ens va tocar viure amb unes famílies i hem d'intentar compartir el màxim d'experiències possibles. I aquí posa el final de tot. Bueno, ui, encara és molt més llarga. No tenim temps, eh? És veritat. Diu, enguany com a novetat ens van encarregar. Bé, doncs aleshores per no xerrar jo, que no tinc cara de xerrar res. Aquí darrere veig que n'hi ha alguna cosa maca, que no sabia de què anava. O sigui, no m'ha donat temps de llegir-ho. Voleu comentar-ho? Aquí veig què diu això. És el fet que quan es fan les pregàries aquestes és el fet de compaginar la pregària que vas, la pregària primera del matí, quan estàs a la parròquia, i fins a la tarda que no hi ha la pregària comunitària, aquest cop a cada una de les basíliques, doncs el fet que puguis també gaudir d'una ciutat i anar-la a visitar, i això també és una cosa que a la gent, i sobretot a la gent jove, doncs Li enganxa molt i t'agrada que un any puguis anar a Roma, un any puguis anar a París, un any puguis anar a Hamburg, un any puguis anar com ell ha anat a Ginebra. És un plus afegit que també enganxa molt. Aquí hi ha una cosa perquè el que els vulgui canxar una altra vegada té que saber-ho. La cosa crematística, cada uno lo suyo i a robar el que se puede de cada llar aquells... O sigui, us heu tingut que pagar el viatge. No és que hi hagi cap mena de subvenció. No, però molt elevat. No sé si són 75 euros o de la inscripció. Fins als 33 o 34 anys, no sé si inclòsos o no, però fins als 34 anys són 75, 80 euros... A partir d'aleshores ja puja una miqueta més, però encara ens queden 4 o 5 anys, eh? No, perquè a més a més, després aneu a cases particulars. O a pavellons. Nosaltres hem coincidit. I aleshores no teniu que pagar res. No, exacte. No, aquí és la part... Clar, un altre punt de l'esperit TZ és la confiança que et deposita la persona amb la qual tu vas a viure. O sigui, que tu vas a viure aquests 4 o 5 dies que estàs allà. Sí. perquè a més sempre que hem estat allà la gent el Manel ens diu adeu però bueno home és que queda com molt lleig no que digui que me'n vaig abans no però has d'anar-te'n tu escolta el de ver obliga no? moltes gràcies Manel ara l'Oriol mira ara tindrà que es pati al sol digues digues Oriol doncs re diguem una miqueta això que la gent d'allà una miqueta tu ja es vas predisposat a passar uns dies Tu no saps mai si tocarà papallot o tocarà casa. Però tant si toca a pavelló com si toca a casa d'algú, la gent d'allà molt maca, la gent t'acull de la millor manera possible. També amb el mateix esprit dels que van. Exacte, correcte. Això és com una comunió entre uns i uns altres. És això, és això. És que són moltes coses, però més o menys jo crec que hem fet un resum ben maco. I sobretot l'entusiasme en què heu tornat. I tant, bé. Viles carregades. Viles carregades, això reconforta. Tu ho recomanaries a tots. recomanable al 200%, anar tot, bé, una petita coseta, tal, que hi ha manguis, eh, a Roma, també, va quedar pel pes, eh, amb un dels membres que vam patir una nit, però, bueno, en general, bé, l'ambient... Sí, bueno, és que va haver-hi un... Sí, exacte. Però, bueno, en general és el que dèiem, eh? O sigui, pregària al matí, experiències i tal, la pregària comunitària a la tarda i entre matí i tarda poder anar... Abans que deies que a la parroquia de Sant Jus sou quatre, sou nois i noies... Sí. Bueno, som set. El que coincidim tots és una altra... Sí, sí. Però el que coincidim tots ja... Llavors, el grup, diguéssim, també està obert a que vinguin altres persones. Sí, això... Això ho donem, vamos, una cosa que... Tant de bo, tant de bo. perquè cada any, ja l'any passat quan vaig venir també aquí a fer la posttrobada, també ho vam dir i ara ho tornem a dir una altra vegada des del grup de joves que quants més siguem més riurem, vull dir, es tracta de passar una estona en comunió i de la millor manera possible. Sí, també ens interessa que a la missa sopa vingui més jove, a la missa jove vingui més joves, no? Sí, sí. Jo us tinc que dir, bueno, tinc que dir tallar això perquè ja el Marc m'està renyant des de l'altra banda del vidre, Perquè queden més que un minut, senyors. L'Evangeli que haguéssim tingut que llegir aquesta vegada, que és el segon del dimetre de Quaresma, del ciclo C, que és de Sant Lluc, aquí l'Evangeli aquest també tracta que Jesús se'n va dalt de la muntanya i allà es troba a Elies i a Moisés i aleshores doncs volen fer una tenda, és a dir, també és com si fos no té sé, però també una trobada per trobar la pau. I ara els hem de dir adiós, ens estan despedint fins el dissabte, si volen tornar a escoltar aquest programa, a dos quarts d'onze. Moltes gràcies, Oriol, Manel, que no hi és, i li donem les gràcies. Moltes gràcies. Merci, que vagi bé. Adéu.