Veus Parròquia del 8/10/2025 — Eva a l’Antic Testament: dos relats de la Creació, igualtat home–dona i el sentit de l’arbre del coneixement

Context i propòsit del programa

En aquest episodi de «Paraula viscuda», Montserrat Giró i Serna i Núria Jiménez Huertas inauguren la temporada treballant el llibre «20 dones de l’Antic Testament» (Josep Lligades). L’objectiu és compartir descobertes, discerniment i reflexions sobre el paper de les dones a la Bíblia, començant per Eva.

"Déu crear l'home a la seva imatge... el crear mascle i femella."

• L’enfocament dona centralitat a figures femenines sovint presentades en paper secundari, posant en valor la seva riquesa humana i de fe.

• Es combina lectura bíblica, context històric-literari i una hermenèutica actualitzada, sensible a qüestions d’igualtat.

Tema del dia: Eva i els dos relats de la Creació

Primer relat (Gènesi 1,26-27): imatge i igualtat

• Humanitat creada a imatge de Déu «mascle i femella» simultàniament: igualtat radical d’origen, sense jerarquies.

• Doble encàrrec interpretat en clau de cura i responsabilitat:

- «Sigueu fecunds»: fecunditat en sentit ampli (creativitat, cura de la vida i de la comunitat), no un mandat numèric de descendència. - «Domineu la terra»: llegit com a co-creació i custòdia, no com a expoli de la natura.

• El llenguatge patriarcal heretat ha accentuat el «Déu Pare»; si som imatge de Déu en masculí i femení, cal una imatge de Déu inclusiva.

Segon relat (Gènesi 2): costella i lectura simbòlica

• Presenta l’home creat primer i la dona a partir del seu «costat» (costella pot significar també «allò que sosté»). En lectura literal, sembla menys igualitari.

• Clau d’interpretació proposada:

- La exclamació d’Adam («os dels meus ossos, carn de la meva carn») reconeix la igualtat i correspondència. - Llegit simbòlicament, suggereix mutu suport i reciprocitat, no subordinació.

• Conclusió: els dos relats, de tradicions/autories diferents, ofereixen mirades complementàries; llegits amb criteri, convergeixen en la dignitat compartida.

L’arbre del coneixement: metàfora del límit i la llibertat

• El «prohibit» no s’entén com a norma arbitrària sinó com a límit per al bé comú: la temptació és decidir el bé i el mal només en benefici propi.

• Corresponsabilitat: tots dos mengen; la culpa compartida trenca l’harmonia i sorgeix la discòrdia (acusacions mútues, la serp, etc.).

• La «nuditat» expressa desvalguda i consciència de vulnerabilitat; els «vestits» simbolitzen protecció i cura d’un Déu que acompanya, no condemna sense més.

Context bíblic i literari clau

Torà, tradició i escriptura

• L’Antic Testament (AT) recull tradicions molt antigues: de la tradició oral (fidel però dinàmica) a l’escriptura en tauletes de fang i rotlles.

• La presència de dos relats de la creació no s’amaga: evidencia pluralitat d’autories i teologies dins la Bíblia.

Dones a la Bíblia: visibilitat i quotidianitat

• Sovint les dones hi tenen paper secundari o sense nom; però els relats destaquen les seves emocions, decisions i vida quotidiana, revelant la seva agència.

• El llibre «20 dones de l’AT» ofereix un mosaic fascinant de vides (Eva, Sara, Agar, Rebeca, Lia, Puà...) que enriqueix la comprensió de la fe.

Conclusions i idees força

• La imatge bíblica de l’ésser humà com a home i dona a imatge de Déu inspira una teologia inclusiva i igualitària.

• Els encàrrecs de fecunditat i domini s’entenen com a co-creació, cura de la terra i foment de la vida en totes les seves formes.

• La narració de l’arbre del coneixement és una metàfora ètica sobre llibertat, límits i responsabilitat compartida, no un literal moralista.

• Cal una lectura bíblica amb ulls actuals i coneixement del context: missatges oberts, orientats a la llibertat i el creixement de la humanitat.

Informació pràctica

• Reemissió: dissabte a dos quarts de dotze (11:30) al 98.1 FM.

• Continuarà el cicle sobre dones de l’AT: descobrir-les és també descobrir-nos i enriquir la fe.