Evangeli del perdó, agenda parroquial i nou Papa

Veus de la parròquia Aquesta és l'audició de la Parròquia dels Sants Just i Pastor a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en segona audició Els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podem escoltar notícies d'Església. I fem l'actualitat. Com sempre, iniciem la nostra audició en la lectura de l'Evangeli. Lectura de l'Evangeli segon Sant Joan. En aquell temps, Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres i l'endemà, de bon matí, es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisés, en la llei, ordenar de pedregar-les aquestes dones. I vos, què hi dieu? Li feien aquesta pregunta, insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús, Sajupí, i s'entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint en la seva pregunta. Llavors Jesús elsà al cap i els digué Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres. Després s'ajupi i continua dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, se n'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es queda sol i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona. On són? Ningú no t'ha condemnat. Ella contestà. Ningú, senyor. Jesús digué. Tampoc jo no et condemno. Vés-te'n i d'ara endavant no pequis més. Sempre la mateixa falta. Tractar la persona com un objecte i, en la gama variadíssima que aquest pecat pren, el cas de la dona sorpresa en adulteri posa en evidència el còmplice o qui sap si el veritable culpable que s'esmuny en l'anonimat. Calgué que Josús s'ajupís i s'entretingués dibuixant a terra perquè ens adonéssim que massa vegades el feble paga el pecat del fort i plou sobremullat. Però Jesús vingué a actuar, a alliberar el culpable, a judicar el còmplice, a esmunyadís, a condemnar els que volien condemnar. Aquest amor de Jesús, reflex d'amor del pare, feu caure de les mans les pedres que volien matar i fins i tot els rocs de recanvi guardats dins de la faixa. No és que Jesús anomenés bé el mal o viceversa, sinó que mentre amb una mà dibuixava a terra les inicials dels pecats, amb l'altre les esborrava. O potser simplement intentava dibuixar amb tot el seu comportament el missatge que el pare volia que ningú no esborrés, que el perdó era oferta a la humanitat i que calia avançar-se a recollir-lo. Ningú no el podia prendre, aquest perdó. Però no per això era indiferent rebre'l o no. El perdó era la garantia de la bondat i de la justícia per la qual Jesús donava la vida. Així, les noves oportunitats ofertes per la incansable generositat de Déu anaven confirmant la certesa del futur. D'aquí també la importància de no considerar el misteri pasqual de Jesucrist com una realitat merament històrica. L'Eucaristia uneix en un dinamisme d'eternitat divina el passat, el present i l'esdevenidor. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre. Amb quin goig ho celebrem. Aquest ha estat l'Evangeli del 4è diumenge, 5è de Quaresma. Ara us oferim el comentari que sobre aquest Evangeli podeu llegir el missal festiu de Montserrat. Que és el que acabem de llegir. És el que acabem de llegir ara mateix, exacte. Sí, un comentari molt profund i que realment a mi m'ha copsat molt. Per això he pensat que era dient d'anunciar-ho. Aquesta lectura sempre ens fa reflexionar. Sempre. El que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra. I a més, cadascú quan s'interroga a si mateix, sempre li arriba molt a fons això, vés-te'n i no pequis més, perquè sabem que humanament és pràcticament impossible. Només els sants ho aconsegueixen, i els àngels no. I els sants, en la seva vida terrenal, també havien pecat. Sí, sí, sí. La gran avantatge d'en els sants, i l'exemple que ens donen, és precisament el de la seva conversió. I tant. Però si tenim el primer apòstol, Pere... Amb Pere i Sant Pau. Són éssers humans amb les seves flacadats i amb les seves intel·ligències. Quan havent conegut personalment a Jesús, fins i tot tenen por i el neguen pel que pugui passar, fins que no arriba la força de l'esperit i els ajuda a ser valents, la seva covardia humana és com la nostra. I tant. Extraordinàries aquestes reflexions que... Durant aquest temps de quaresma ens porten cap als misteris, el dolor i, finalment, la joia de la ressurrecció. S'acosta la Pasqua. Cal que ens preparem amb l'esperit ben receptiu a rebre, com cada any, aquest temps que nosaltres, com a cristians, sentim en el lloc més pregó del nostre esperit. Escoltem ara notícies d'Església. Demà passat divendres, a dos quarts de vuit de la tarda, us convidem a assistir a la interessant conferència-debat sobre un tema que convé que coneguem tothom, sobretot en aquests temps tan difícils que ens toca viure, la banca ètica. El grup de Justícia i Pau de la Parròquia ha organitzat aquesta conferència a debat al Casal de Joves per divulgar els projectes i la finalitat d'aquesta banca que no aconsegueix els seus guanys ni de la fabricació i venda d'armament ni de negocis contra el medi ambient. Recordeu que serà demà passat a dos quarts de vuit del vespre al Casal de Joves. Continuem l'itinerari diocesà de resurrecció i de renovació cristiana en motiu de l'any de la fe. Pots venir a la parròquia el proper divendres, demà passat? Des de les 9 de la nit fins que s'acabi, una horeta i mitja sol durà, no gaire més, celebrem una nova trobada. La corresponent al mes de març. Espiritual. Espiritual, espiritual, evidentment que sí, on pregarem, escoltarem la paraula de Déu, dins d'uns espais de silenci i d'intercanvi de testimonis de fe. Sota l'ema, vine i veuràs. Recorda, serà als locals de la parròquia el proper divendres, dia 15, a les 9 de la nit. El proper dissabte farem la sortida archiprestal de Sant Feliu de Llobregat. Es visitarà el Sant Crist de Piera, on se celebrarà l'Eucaristia. I els que no hi ha jugues tant mai veureu una església preciosa. En acabar la celebració farem el dinar de germanor de tot l'arxiprestat a l'hotel El Bruc. La sortida serà des del parador sobre les 9 del matí aproximadament, però cal ser puntuals. Això mateix. Paraules entranyables de Benet XVI a la seva última audiència. Tenim ben present la imatge del papa Ratzinger dirigint-se als fidels amb el cor a la mà, en un to d'extrema confiança durant la seva última audiència pública. 150.000 persones a la plaça de Sant Pere van escoltar en diverses llengües la seva salutació, també en castellà. Des del dia 28 al vespre, Benet XVI resideix temporalment a Castell Gandolfo i l'església es troba, o bé es trobava fins fa un instant, en situació de seu bacà. Ara en aquest moment ja haureu sentit repicar campanes i dins d'una estona sabrem el nom del nou Sant Pare. Ha dit que trigarien sobre uns 45 minuts a saber-ho. Però com ja fa d'això gairebé mitja hora, si no dins d'aquest programa... Potser. Ho direm en el programa següent, o sigui que si seguiu després, fins a les 9 estarem aquí, fins a les 9 abans segur que ho sabrem. Segurament. Jornada de formació per agents de pastoral. Demà dijous, 14 de març, des de les 10 del matí fins a les 5 de la tarda a la Casa de l'Església. organitzada per la Delegació de Pastoral de la Salut sobre la funció de l'agent de pastoral, a fi d'aprofundir sobre quin és el seu treball i la relació amb els professionals de la salut, els voluntaris, l'acompanyament, actualització, etc. Quarta trobada diocesana d'Escolans, de Safiem. La delegació de pastoral vocacional convoca els nens i nenes que fan d'escolans a la quarta trobada diocesana d'escolans, que tindrà lloc el proper 20 d'abril. La pleg, sota el títol de Safiem, reunirà els escolans a les 9.30 a la Casa de l'Església, a Sant Feliu de Llobregat, per anar després a Torrelles de Llobregat, on es visitarà Catalunya en miniatura, a més d'altres activitats. La diada es clourà amb la celebració de l'Eucaristia amb el bisbe Agustí a la catedral de Sant Llorenç per acabar a les 18 hores 6 de la tarda. Trobada amb els conductors de les celebracions Ada. 16 de març, De les 10 a la 1 del migdia, la delegació pastoral, sagramental i litúrgia convoca els laics i laiques, i religioses i religiosos no ordenats, que dirigeixen celebracions dominicals en absència de preveres. Després d'haver publicat la segona edició del ritual i després de sis anys del decret que instituïa aquestes celebracions en el nostre bisbat, es vol fer una revisió de l'experiència. Prèviament, s'ha repartit un qüestionari als exerciprestos per recollir les dades de les parròquies on tenen lloc aquestes celebracions, amb quina periodicitat, qui les dirigeix o quina valoració en fan. La reunió permetrà compartir les experiències, valorar-les conjuntament, veure'n els pros i els contres i preveure reptes o propostes de millora. Fe i actualitat Els fulls informatius de la parròquia durant aquest temps de Quaresma hem pogut llegir diferents textos, uns signats pel senyor rector Joaquín Rius i d'altres donant a conèixer un document dels bisbes del País Bàs durant la Quaresma Pasqua de l'any 1987. Trobem molt adient emetre aquests textos pel seu profund sentiment religiós. En primer lloc, les reflexions de mossèn Joaquim Rius. Crec en un sol senyor, Jesucrist. Durant aquesta quaresma i fins a la celebració de la Pasqua, volem centrar la nostra atenció en Jesucrist. El mateix nom que li atribuïm a Jesús, el de Jesucrist, ja ens defineix com la professió més senzilla de la fe. Jesús, fill de Maria i de Josep, el fuster, home com nosaltres, i a la vegada Cris, l'ungit, l'enviat com a fill de Déu. Aquell en qui creiem és home i Déu a la vegada, per poder-nos revelar el que Déu és per a nosaltres i com porta a terme tota l'obra redentora de la humanitat a través de la mort, ressurrecció i glorificació del seu fill Jesús. Jesús és el mateix parlar de Déu perquè entenguem el seu missatge i comprenguem els valors de vida i sentit de la mateixa que ell ens va anunciar i que els que vulguin seguir-lo, després d'escoltar-lo, visquin amb el sentit nou que ell ofereix de part de Déu al nostre Pare. La fe predisposa a treballar perquè el regne de Déu que Jesús va iniciar el continuï notificant els cristians explícitament col·laborant amb tothom que no éssim cristians, visquin amb valors profundament humans o oferidors de vida, treballadors per a construir un món més humà, més just i en contra de tot el que el pugui destruir. Perquè comprenguéssim qui és Déu i com volia la nostra salvació, obrint la nostra vida a l'eternitat més enllà de la mort. Ell havia d'assumir la nostra condició humana i des d'aquesta oferir-nos la transcendent participació de la vida en Déu com Ell, que ressuscitant ens ha obert les portes de l'eternitat a la humanitat sencera. Tota la intercessió de Jesús a favor nostre, tot el missatge del seu Evangeli, proclamant tota la revelació de la veritat de Déu, tot el sentit d'Església com l'actual poble de Déu, el lliurament del do de l'Esperit Sant per a continuar en nosaltres la seva presència amorosa com a ressuscitat i força dinamitzadora de la gràcia de Déu amb els dons que cadascú ha rebut. Tot plegat és el contingut de la nostra fe en la persona del Fill de Déu. Una fe que ha d'anar acompanyada de l'amor envers ell i envers els germans com a presència seva en la nostra vida. No es tracta tant de les definicions doctrinals sobre Jesús com de l'amor envers ell i creure'l en el que ens diu a través de l'anunci de la bona notícia que ens arriba a través dels escrits dels evangelistes. Signat mossèn Joaquim Rius. Escoltem ara el document publicat pels bisbes del País Basc, la Quaresma Pasqua de 1987. Déu amb nosaltres. Nosaltres creiem que l'home no està abandonat a les seves contradiccions, projectes impossibles o somnis inassolibles. Déu amb nosaltres. És amb nosaltres, compartint la nostra condició humana, crucificat per causa del mal i de la injustícia, sempre actius en la història humana, transformant les nostres derrotes i la nostra mort en vida i ressurrecció final. Creiem que Jesucrist és la clau del misteri humà, veritable llibrament de l'home, única salvació oferta a la humanitat, l'home que es vulgui comprendre a si mateix a fons. Ha d'apropar-se a Crist amb les seves inquietuds, les seves incerteses i fins amb la seva debilitat i el seu pecat. Al llarg de la història, no sempre els creients hem sabut descobrir en Jesucrist tota la llum i l'alè que són necessaris per il·luminar i salvar l'home. El Concili Vaticà II va afirmar, en realitat, el misteri de l'home sol s'aclareix en el misteri del verb encarnat. En Jesucrist ha esdevingut quelcom tan gran i joios per l'home que resulta difícil de creure i només es pot explicar per amor. Déu ha volgut fer-se home a partir de la nostra condició humana i viure la nostra pròpia esperiència. Déu ha volgut ser home d'una vegada per sempre i amb totes les seves conseqüències. Ara sabem que la nostra pobra història no transcorre al marge de Déu. Déu No és quelcom tancat en si mateix, aïllat i inaccessible. Déu és precisament obriment a la humanitat. Déu és amor a l'home. Déu, fet home, en Jesucrist, és per nosaltres, els creients, l'aconteixement decisiu per la història humana. No esdevingut ni esdevindrà res més important. Déu és ara un dels nostres i ja no pot deixar d'estimar-nos ni de preocupar-se per la nostra humanitat en la que s'ha encarnat i a la que ell mateix pertany. És història assumida per ell. Història que, d'alguna manera, forma part de la història del mateix Déu. D'aquesta manera, Jesucrist se'ns ofereix com l'únic on s'aclareix el misteri de l'home. En ell se'ns il·lumina el projecte humà i se'ns revela com dinamisme vers la plenitud mateixa de Déu. En ell podem descobrir la dignitat última dels humans cridats a compartir tots la mateixa vida de Déu. Coneixent a Jesucrist, podem anar aprenent que és l'home, i que se li pot donar el nom d'humà. En ell descobrim les nostres possibilitats i limitacions, en el que podem ser i el que hem de ser, la darrera veritat closa en nosaltres i també com viure, el que ens sembla més inhumà i cruel, el sofriment i la mort. La història dels humans ja no pot fracassar. Déu mateix està compromès en la seva sort final. Déu ha donat en Jesucrist el sí absolut i incondicional al projecte humà. La història de la humanitat, la humil història del nostre poble, la història de cada home i dona, està fecundada per la presència amorosa de Déu. Tants esforços, lluites i treballs, aparentment inútils, no es perdran. Déu està amb nosaltres, amb tots i cadascun dels humans. Ja tenim un nou papa. Mentrestant s'esperava el resultat final del conclau que s'ha estat celebrant al Vaticà i que ens ha d'adonar dintre d'uns minuts el nom del nou Sant Pare, Llegirem l'article escrit pel cardenal arcadisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, publicat a la Vanguardia del passat diumenge en l'Espai de Religió, Paraula i Vida, i que porta per títol L'Església i la seu bacana. I que molts també l'haureu llegit en el full dominical si heu anat a qualsevol parròquia de la ciutat de Barcelona. Doncs bé, es titula així, L'Església i el seu bacana. L'Església té previst Què cal fer quan el papa mor o renuncia? Uns dies després de l'inici de la seu vacant, se celebra el conclave que reuneix els cardenals que tinguin menys de 80 anys, per tal que mitjançant l'escrutini, elegeixin el nou Sant Pare. La funció de l'elecció del Sant Pare és una responsabilitat molt gran i es demana als cardenals electors que ho facin cercant en consciència el que consideren que Déu vol per al bé millor de tota l'Església estesa d'Orient a Occident. En el conclova, els cardenals han d'escollir el bisbe de Roma i successor del Sant Pare. i del Sant Pere, que realment és la pedra sobre la qual es va edificar l'Església. El Sant Pare succeeix l'apòstol Pere a la seu de Roma i ha de fer un servei a tota l'Església. En expressió de Sant Ignasi d'Antioquia, aquest servei consisteix en el primat en la càtedra de Pere que presideix l'assemblea de l'amor que és l'Església. Aquesta expressió ignaciana fou incorporada pel Consell Vaticà II en els documents sobre l'Església i sobre les missions. El papa succeeix l'apòstol Pere, que a Cessarea de Filip, a la pregunta de Jesús dirigida al grup dels dotze apòstols sobre els qui deien que era ell, respongué «Vos sou el Messias, el fill de Déu viu», resposta que meresqué aquestes paraules del mestre. «Sortós tu, Simó, fill de Jonàs», Això no t'ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu pare del cel. I Jesús li confiarà aquest encàrrec. I ara, també jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra jo edificaré la meva església, i les portes del reialme de la mort no li podran resistir. Et donaré les claus del regne del cel. Tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel. Aquest servei importantíssim del successor de Sant Pere ha d'involucrar tots els membres de l'Església que han de participar en els treballs del conclave amb la seva pregària constant, tot demanant a l'Esperit Sant que il·lumini el treball dels cardenals electors per tal d'escollir després del gran do del papa Benet XVI un nou sant, un nou sant pare segons el cor de Déu un pastor que ens guiï al coneixement de Cris i al seu amor. El treball que farem els cardenals en el si del conclave i reunits a la capella Sistina, contemplant l'apsis del fresc del judici final de Miquel Àngel, la pregària de tots els membres del poble de Déu, i l'assistència de l'Esperit Sant, ànima de l'Església, faran possible una fumata blanca del nou papa per l'Església i el món d'avui. En motiu de l'any de la fe, l'Arxidiócesi de Barcelona organitza un pelegrinatge a Roma per Pentecoste, del 18 al 21 de maig, per participar... en el pontifical presidit pel nou Sant Pare. Signat Lluís Martínez Sistac, cardenal arcabisbe de Barcelona. I bé, la fumata blanca ja s'ha produït. Ja estem a l'espera. El programa és a punt d'acabar gairebé, es queden un parell de minuts, però ja dic, si seguiu vosaltres en aquesta emissora 98.1 de la freqüència modulada Ràdio d'Esvern, en el programa següent seguim la Joana i jo fins a les 9 i suposo que dins d'aquesta hora sabrem i podrem dir dir el nom del nou Sant Pare. Bé, doncs, posem ara ja la sintonia final. Hem arribat Els moments finals de Veus de la parròquia. Avui amb les veus de Joana Algarra i Pere Oliver. Ha controlat el so i les músiques en Mar Pere Arnau. Us esperem en aquesta sintonia Ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. Recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, a tothom, adeu-siau. I ja sabeu, si seguiu aquí escoltant-nos, d'aquí una estona... Podrem donar el nom si realment el publiquen. Sí, suposo que sí, que ens ho farem. Nosaltres estem aquí a punt amb internet engegat i així que veiem la notícia. Aviam, si sabem el nou... Si és abans de les 9, des del programa següent, que és 60 i més, us ho diem. Us ho direm. Bé, fins aleshores. Adéu-siau. A reveure.