Veus Parròquia del 22/10/2014 — Família, arrels i fe amb “Mi país inventado”
Introducció de l'entrevista amb Mària Josepa Alós sobre la denúncia de l'associació pel no compliment de la pujada de pensions promesa i legislada el 2008.
Tancament de noticiari amb horaris, web i xarxes; comiat de dimecres.
Falques i jingle del 98.1 FM abans del programa.
Explicació tècnica de la llei: el govern incompleix l'augment del 52% al 70% de la base reguladora, una mesura aprovada sense vots en contra.
Salutacions de Montse i Lina; presentació de la convidada, Silvina.
Silvina parlarà en castellà; llibre “Mi país inventado” d’Isabel Allende; referència a “La casa de los espíritus”.
Anàlisi de com les estructures familiars antigues deixen les vídues actuals en una situació de pobresa extrema amb ingressos mínims de supervivència.
Tono autobiogràfic de l’obra i per què Silvina la porta al programa.
Orígens argentins amb cognoms valencians i gallecs; 11 anys a Catalunya, viu a Esplugues; família de tres fills.
Discussió sobre les diferències de tracte en el cobrament de pensions entre homes i dones segons la seva cotització prèvia.
Silvina connecta amb personatges familiars i emocions que Allende descriu amb precisió.
Alerta sobre el risc de desaparició de la pensió de viudetat per a nous nuclis familiars i l'impacte devastador que tindria en parelles joves endeutades.
Matriarcat familiar; l’àvia i la besàvia com a referents; el valor dels seus consells i records.
Camp, cavalls, *asados* i reunions; evocacions de vacances i vida rural.
Grans taules familiars, debats de política i futbol, i l’àvia imposant pau amb un simple toc a la taula.
El puré ‘pisado’ de l’àvia com a símbol de cura; contrast amb la criança actual i la manca de temps.
La família com a ‘manada’ que conté; suport incondicional; el lema educatiu de la besàvia: ser feliç i bona gent.
Respecte als mestres com a línia vermella; necessitat de límits; la dificultat de posar ‘no’ en contextos de poc temps familiar.
Record d’una vetlla a casa i la cura de la besàvia; els homes de la família mostren dolor i tendresa.
Lectura d’un passatge d’Allende sobre inventar records i la constància del paisatge.
El retorn a l’Argentina activa olors i carrers; defensa del paisatge; metàfora de les palmeres trasplantades i les arrels.
Estimar l’origen i l’acollida; dones que cohesionen la família; acceptar la voluntat de Déu (Immaculada).
Encomanar-se a Déu i fer la pròpia part: “I do my best”.
Agraïments a Silvina; recordatori d’horari de reemissió; comiat.
Jingle repetit del 98.1 FM.
Anunci especial del programa 1.500 de ‘La penya del morro’ i falca d’un espai musical sense etiquetes.
Context i participants
- Programa: Veus de la Parròquia (Paraula Viscuda) a Ràdio Desvern 98.1
- Conductores: Montse Giró i Lina
- Convidada: Silvina (argentina, 11 anys a Catalunya)
- Tema central: el llibre d’Isabel Allende “Mi país inventado” com a punt de partida per parlar de família, memòria, arrels, migració, valors i una breu reflexió d’Advent
Temes principals
Família com a eix vital
- Dones fortes i matriarcat: l’àvia i la besàvia com a referents d’autoritat amb afecte
- La taula dels diumenges: trobades amb converses, política i futbol; autoritat sense autoritarisme (un toc a la taula i tothom callava)
- Suport incondicional que dona seguretat: “facis el que facis, tens algú al darrere que t’empeny i et valora”
Memòria i paisatge
- Allende descriu emocions i situacions que Silvina reconeix en la seva pròpia família
- La memòria pot idealitzar; el paisatge roman com a constant
- Metàfora de les palmeres trasplantades: sobreviuen perquè emporten una mica de la seva terra; imatge de les arrels i la identitat
Arrels, identitat i migració
- Viatges d’infantesa, camp, cavalls i asados; la família extensa com a “manada” que cuida els petits
- Tornar a l’Argentina anys després: olors i carrers que activen records, malgrat canvis urbans
- Missatge clau: estimar la terra d’acollida sense renunciar a l’origen; el cor és prou gran per a totes dues
Criança, escola i valors
- Prioritat educativa: respecte a mestres i a l’autoritat, amb límits clars
- Dilema actual: jornades llargues i falta de temps vs. necessitat de posar no quan toca
- L’herència moral de la besàvia: “sigueu feliços i sigueu bona gent”
Dol i vulnerabilitat
- Record d’un vetlla familiar: els “robles” de casa (els homes) ploren i alhora sostenen l’àvia davant la pèrdua
- Trencar tòpics: la vulnerabilitat masculina també és amor i fortalesa
Espiritualitat i Advent
- Enllaç amb l’Evangeli de la Immaculada: Maria com a model de força i acceptació (“que es faci en mi segons la teva paraula”)
- Fe quotidiana: fer el que pots i deixar la resta en mans de Déu; “I do my best”
Idees clau destacades
- Autoritat amb carinyo i valors ferms són l’eix de la família
- El paisatge actua com a ancoratge identitari enmig del canvi
- Arrels i acollida no són excloents: s’enriqueixen mútuament
- Educar és posar límits i transmetre respecte
Cites
“Nadie sabe lo que es el cariño verdadero hasta que no come un puré pisado por una abuela.”
“Son solo recuerdos que me asaltan y que de tanto acariciarlos van tomando consistencia material… Solo el paisaje permanece verdadero e inmutable.” (Isabel Allende)
“Ser felices y ser buena gente.”
“I do my best.”

