Veus Parròquia del 16/5/2012 — Fundació Joan Maragall: fe, cultura i inculturació
Retallades que afecten AMPA; inici d’un cicle d’activitats infantils a la Plaça de la Pau; preinscripció a l’Escola Bressol Municipal (pujada de matrícula per retallades); recollida d’aliments i diners destinats a un menjador social de Santa Coloma.
Lliurament de la recaptació al menjador social; comiat del butlletí; recordatori del web i xarxes de Ràdio Desvern.
‘Veus/Deus de la Parròquia’ introdueix el tema del dia (Fundació Joan Maragall) i presenta la Dra. Marga Galceran per parlar de cristianisme i cultura.
Context de finals dels 80 a Catalunya (secularització i pluralitat). Objectiu: establir ponts entre cristianisme i cultura, espai d’acollida postconciliar i observatori cultural cristià.
Paper impulsor del Cardenal Narcís Jubany en la creació de la Fundació.
Anàlisi de la modernitat i del llegat cristià; recerca i presència per contrarestar la privatització de la fe.
Es passa del ‘diàleg fe-cultura’ a la ‘inculturació’: el missatge s’encarna en la cultura, es deixa interpel·lar i adopta llenguatges comprensibles.
Exemple del llenguatge pastoral (metàfores rurals) i necessitat d’actualitzar codis. Activitat de grups, seminaris i conferències per llegir la modernitat des de la fe.
Nou espai al costat de la parròquia dels Àngels: tres eixos (debat cultural, dimensió pastoral, servei a professionals i estudiants). Projecte en desenvolupament.
Maragall com a figura cultural i espiritual oberta (natura, país, Déu, dubtes). Sense influència de Pasqual Maragall. Premis, publicacions i cicles sobre la seva obra.
Credibilitat i suport institucional però visibilitat insuficient i públic envellit. Reptes: arribar a joves/universitaris i créixer fora de Barcelona.
No només comunicació: cal establir xarxes i complicitats; dificultats intraeclesials per ‘capelletes’ i competència.
Ignorància/indiferència com a full en blanc; condicions d’un diàleg fecund (sense hegemonies ni fonamentalismes); necessitat de donar raó de la fe en pluralitat.
Fer intel·ligible i atractiva la fe en clau d’inculturació per a joves digitals; captar atenció amb llenguatges i formes actuals.
Malgrat pronòstics (ESADE), es confia en l’Esperit i en la creativitat cultural cristiana (art, música). Prioritat: fer pinya i teixir xarxa.
La presidència és nomenada per l’Arquebisbe a proposta del patronat. Fundació eclesial autònoma (no diocesana).
Agraïments i comiat amb reconeixement a la tasca de difusió del programa.
Magazín per a persones grans: data i sants (Sant Honorat, patró dels forners), conversa sobre la qualitat del pa i salutació als oients amb telèfon per participar.
Panorama de l’episodi
Episodi compost per tres blocs: un breu butlletí local, una entrevista en profunditat sobre la Fundació Joan Maragall (eix central) i l’inici del magazín “Seixanta i més”. El cor del programa explora el diàleg entre cristianisme i cultura i el pas cap a la inculturació com a estratègia clau per a l’actualitat.
"Déu no tindria res a dir si no hi hagués algú que l'hi oposés." — Henry de Lubac
Fundació Joan Maragall: diàleg fe-cultura
Origen i finalitat
- Context de finals dels 80: secularització intensa a Catalunya, pluralitat i neomodernitat amb pèrdua d’hegemonia cristiana.
- Naix com a espai de ponts entre cristianisme i cultura contemporània (art, ciència, tecnologia, filosofia), espai d’acollida per a cristians oberts a l’esperit del Vaticà II i observatori de la realitat cultural cristiana a Catalunya.
- Impuls inicial del Cardenal Narcís Jubany.
Evolució en tres fases
- Fase 1 (fins ~1992/93): anàlisi de modernitat i del llegat cristià a Europa; guanyar presència pública contra la privatització de la fe.
- Fase 2: del “diàleg fe-cultura” a la inculturació —el missatge evangèlic s’“encarna” en la cultura, es deixa interpel·lar i adopta llenguatges comprensibles sense renunciar a l’essencial.
- Exemples: repensar el llenguatge pastoral (metàfores de “pastor i ovelles”) perquè sigui significatiu avui. - Activitat: grups de debat, seminaris, conferències per donar claus d’interpretació del cristianisme en la modernitat.
- Fase 3: nou centre al c/ València (Barcelona), al costat de la parròquia dels Àngels, com a centre cultural cristià amb tres eixos:
- Debat cultural (Fundació) - Dimensió pastoral i celebrativa (parròquia) - Acollida i servei a professionals i estudiants cristians (Centre Cristià de Professionals Catòlics, MOEC)
Reptes i impacte
- Reconeixement: suport d’institucions públiques i credibilitat intel·lectual; però visibilitat social limitada fora de Barcelona i públic envellit.
- Objectiu: arribar a joves i universitaris i expandir-se territorialment a tot el país.
- Clau d’estratègia: no només comunicació; cal xarxa i aliances interinstitucionals i intraeclesials per superar “capelletes”.
Descristianització: risc o oportunitat?
- Marc actual de desconeixement i indiferència juvenil pot ser un full en blanc si la proposta és sòlida, raonable i atractiva.
- El diàleg fecund requereix evitar hegemonies i fonamentalismes a ambdós costats (laic i cristià).
- Davant el desencís del model neoliberal, creix la recerca de sentit i transcendència; ocasió per a una presència cristiana intel·lectualment robusta i culturalment creativa (art, música, associacions d’artistes cristians).
Futur i governança
- Esperança realista: malgrat pronòstics sociològics de residualitat (p. ex. estudis ESADE), hi ha potencial creatiu i voluntat de fer pinya: “pocs que som, ens hem d’ajuntar”.
- Governança: la presidència és nomenada per l’Arquebisbe a proposta del patronat; la Fundació és eclesial però autònoma (no diocesana).
Altres segments del programa
Butlletí local (Sant Just)
- Retallades que afecten AMPA i pujada de matrícula a l’Escola Bressol Municipal (amb voluntat municipal d’augment mínim).
- Cicle d’activitats infantils a l’aire lliure (Plaça de la Pau) per a infants des de 3 anys.
- Recollida solidària: 500 kg d’aliments i 1.700€ (botifarrada) per a un menjador social de Santa Coloma de Gramenet sense ajudes públiques.
“Seixanta i més” (inici del programa)
- Data i sants del dia (Sant Honorat, patró dels forners) i conversa sobre la qualitat del pa i forns locals.
- Presentació del magazín per a persones grans i crida a la participació dels oients (telèfon en directe).

