Veus Parròquia del 6/4/2022 — Hospitalitat i joves migrats: Quiricú, DGAIA i els papers — integració, reforma d’estrangeria 2021 i xarxa comunitària

Punts clau de l’episodi

• Quiricú: centre d’emergència per a joves migrats sols gestionat per la DGAIA, clau en la primera acollida i derivació a recursos adequats.
• Procés de documentació (“els papers”): empadronament i targeta sanitària, aportació de documents a Fiscalia, alternatives quan no hi ha passaport (com la cèdula d’inscripció), i canvis de la Llei d’Estrangeria (2021) que han agilitzat i flexibilitzat l’accés a la residència.
• Xarxa i comunitat: programes de mentoria, famílies col·laboradores i col·laboracions amb entitats com Càritas, Creu Roja i Solidança per a l’ocupabilitat, habitatge i suport bàsic.
• Itineraris d’integració: derivació a pisos d’inserció laboral, aprenentatge de llengua, inserció laboral i social; la majoria acaben obtenint permís de residència i treball.
• Context migratori: variació de rutes (pressió a fronteres, via Illes Canàries), i particularitats dels refugiats d’Ucraïna, que solen arribar amb xarxa familiar o d’adults.

"Al cap de 90 dies ja es comencen a iniciar els processos de documentació."

"La majoria volen treballar, formar-se i fer xarxa."

Què és i com funciona Quiricú

Primera acollida i derivació

• Centre d’emergència per a joves migrats sols: criba inicial, estudi del procés migratori i situació familiar, i derivació a serveis adients.

• Quiricú va néixer com a resposta a l’emergència social (2018) i va augmentar places a mesura que arribaven joves.

• El nom s’inspira en el conte africà de Quiricú, com a símbol de valentia i connexió cultural.

Itineraris posteriors

• Amb la majoria fent 18 anys, es creen pisos d’inserció laboral (Lleida, Reus, Barcelona, Maresme) per continuar l’acompanyament en formació i ocupabilitat.

• Actualment Quiricú té places més reduïdes i està a L’Hospitalet de Llobregat.

Els “papers”: recorregut i canvis legals

Passos inicials

• Empadronament i targeta sanitària com a base d’accés a drets.

• Si hi ha documentació (certificat de naixement, passaport, etc.), es presenta a Fiscalia. Amb documentació vàlida, sovint s’evita la determinació d’edat.

Quan no hi ha passaport

• En països com Guinea-Conakry hi ha dificultats per emetre passaports biomètrics.

• Alternativa: cèdula d’inscripció (gestió notarial i tramitació a estrangeria), equivalent al passaport per tramitar residència.

Reforma de la Llei d’Estrangeria (2021)

• De 9 mesos d’espera a 90 dies per iniciar la documentació.

• S’elimina l’exigència rígida d’un contracte de 40h/any amb SMI per acreditar mitjans.

• S’accepta l’informe de mitjans de l’entitat tutelar (quan assumeix despeses).

• Cobertura fins als 23 anys per a casos excepcionals i regularitzacions pendents.

Xarxa comunitària i entitats clau

Participació de la ciutadania

• Mentoria, famílies col·laboradores, parelles lingüístiques i suport en oci/temps lliure per reduir l’aïllament i facilitar la integració.

• L’Ajuntament de Sant Just va empadronar ràpidament tots els joves, facilitant formació i tràmits.

Entitats socials

• Càritas: ventall ampli (habitatge, alimentació, ocupabilitat).

• Creu Roja: serveis múltiples i especialitzats segons necessitats.

• Solidança: formació i millora de l’ocupabilitat.

"Indispensables perquè sostenen moltes d’aquestes persones."

Context d’arribades i integració

Rutes i primeres identificacions

• Variació de rutes segons pressió a fronteres; augment de la via Illes Canàries.

• En primer contacte policial, alguns reben NIE provisional que pot mantenir el mateix número en el definitiu.

Refugiats d’Ucraïna

• Sovint arriben amb xarxa familiar o d’adults i no solen entrar al circuit d’infància i adolescència.

Llengua i vida quotidiana

• Molts joves aprenen català i l’entenen bé; persisteix certa vergonya a l’hora de parlar-lo en públic.

• La integració és un procés llarg: després del “gran viatge”, comença un altre trajecte administratiu i social.

Resultats i casos d’èxit

• Són majoria els joves que aconsegueixen residència i treball.

• A Sant Just, una experiència modèlica: xarxa comunitària (festa major, esport, casal jove), normalització de la presència dels joves i fins i tot casos d’èxit esportiu (prova al Villarreal).