Veus Parròquia del 20/4/2022 — Icona de l’Anunciació d’Homs, trobada arxiprestal i Sínode, “Barcelona o mort” dels pescadors africans, i el campanar de Sant Just

Resum general

Programa amb quatre blocs principals: la icona de l’Anunciació d’Homs i el valor espiritual de les icones; la trobada arxiprestal en clau de Sínode; una reflexió social sobre els pescadors africans i el lema “Barcelona o mort”; i, a l’apartat d’Història, un recorregut rigorós pel campanar i les campanes de Sant Just.

Temes principals

Icona de l’Anunciació d’Homs i què són les icones (71–431 s)

La locutora explica què és una icona en la tradició cristiana oriental i aprofundeix en la peça procedent d’Homs (Síria) que ha peregrinat per la diòcesi.

• Les icones no es consideren “art” sinó objectes de devoció; els pintors (sovint monjos) segueixen regles estrictes, rituals de purificació i models repetits.

• Característiques: figures frontals, fons daurat, gestos i indumentària codificats, llum “interior” i colors amb significat (p. ex. vermell = sang, amor i sacrifici; verd = regeneració; marró = humilitat).

• La icona de l’Anunciació d’Homs fou profanada per l’ISIS; conserva forats de bala i una bala incrustada. És un testimoni de fe i patiment dels cristians perseguitats.

"Un testimoni silenciós del dolor i el patiment... i alhora, un testimoni de fe."

• Pelegrinatge per la diòcesi (Abrera, Martorell, Sant Vicenç dels Horts, Castelldefels, Catedral de Sant Feliu) i recomanació de visitar el Museu de Montserrat, amb una col·lecció única a Catalunya de 160 icones (bizantines i eslaves, s. XVIII–XX), estructurada en quatre àmbits: Pantocràtor, Divina Litúrgia i Crucifixió, Mare de Déu, i Àngels i sants.

Trobada arxiprestal i camí sinodal (456–651 s)

Crònica d’una trobada caminada al Parc de la Torre Blanca en clau de Sínode (“caminar junts”).

• Participació de diverses parròquies de l’Arxiprestat (Sant Feliu, Sant Joan Despí, Castellbisbal, Esplugues, Molins de Rei, El Papiol, Sant Just).

• Esmorzar compartit, pregària a la gruta de Lourdes, i pelegrinatge a la Catedral de Sant Feliu per carrers interiors.

• Dinàmica per grups barrejats per compartir processos i conclusions sinodals.

• Eucaristia presidida pel bisbe Agustí Cortés, amb l’arxiprest Mn. Xavier Armengol, el diaca Miguel Àngel Jiménez i altres rectors; coral de Santa Magdalena d’Esplugues als cants.

• Valoració: primer pas sinodal a l’Arxiprestat, jornada profitosa de convivència i camí en comú.

Pescadors africans i el lema “Barcelona o mort” (666–1010 s)

A partir d’una memòria familiar marinera i d’una exposició al Museu Marítim, es tracten les conseqüències socials de la pesca industrial i les migracions.

• Joves de Camerun, Serra Lleona i Guinea (entre d’altres) veuen com la pesca industrial (Xina, Rússia, Corea i també vaixells espanyols) deixa les seves aigües sense peix.

• Sense alternatives econòmiques, emprenen viatges perillosos cap a Barcelona amb l’esperança de treballar del que saben: pesca professional.

"Barcelona o mort"

• Paradoxa: a la costa catalana falta mà d’obra als vaixells, però molts d’aquests joves no poden ser contractats per manca de permisos de residència i de treball.

• Contrast amb l’acollida a refugiats ucraïnesos, que reben suport i documentació ràpida: es denuncia una desigualtat de tracte i s’apel·la a la coherència i la compassió.

• Compromís personal: mirar diferent la realitat de qui malviu al nostre voltant i reconèixer-ne la dignitat i la professionalitat.

Història: el campanar i les campanes de Sant Just (1037–1594 s)

Revisió històrica i cultural del campanar i les campanes com a patrimoni viu.

• Origen i difusió: campanes documentades a la Xina (gongs) mil anys aC; arribada a Europa amb l’Imperi Bizantí i Sant Paulí de Nola; instrument universal amb usos religiosos i civils.

• A Catalunya i altres llocs, moltes esglésies tingueren campanar litúrgic i campanar civil (alarma d’incendis, catàstrofes, hores, actes cívics). Exemple de la Catedral de Barcelona: 11 campanes litúrgiques amb nom propi i la Eulàlia (civil) per a les hores; la Montserrat s’hi afegeix el 1998 per votació popular.

• Vida dels campaners: ofici heretat, residència prop del campanar; a Sant Just es recorden Josep Valls i el seu gendre, que era també enterra-morts.

• Sant Just: església beneïda el 1571, campanar quadrat descrit pel Baró de Maldà (finestrals, marlets, rellotge de 1785). És el més baix de l’arxiprestat (22,5 m), però emblemàtic.

• Les campanes: documentades des de 1406; quatre campanes al 1508; les dues grans es conserven fins al 1936. Les actuals, beneïdes el 3/5/1940, duen noms de dona (Justa, Pastora, Josepa, Raimunda) i inscripcions llatines que celebren la recuperació del culte i la vida comunitària després de la guerra.

• Electrificació el 1992; avui resten tocs bàsics: missa, festa, difunts, hores i el toc de l’Ave Maria a Sant Just.

• Crida final: posar en valor el campanar al mural local i organitzar una conferència sobre campanes amb campaners de la rodalia.

Idees clau i punts destacats

• La icona d’Homs, ferida per la guerra, esdevé símbol de fe i esperança per a l’Església perseguida.

• La trobada arxiprestal exemplifica el camí sinodal: escolta, comunitat i celebració compartida.

• La història dels pescadors africans denuncia una injustícia sistèmica entre la necessitat laboral local i les traves administratives.

• El campanar de Sant Just és un patrimoni històric i sonor que mereix reconeixement i difusió.