Imma Periques a Paraula Viscuda: Nocturn Aranès, resiliència femenina, Vall d’Aran, art i espiritualitat

VEUS DE LA PARRÒQUIA Programa d'informació i formació humana i cristiana de la Parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern. Avui, a veus de la parròquia, l'espai Paraula Viscuda. En tots vosaltres, Paraula Viscuda és presentat per a mi mateixa, Montserrat Giró i Lluís Segura Romero. Bona tarda, Lluís. Bona tarda. Per aquest espai tenim a nosaltres una persona convidada. Ens la presentes, Montserrat? La persona convidada és una persona coneguda i estimada per nosaltres i també per moltes, moltes persones, per la dedicació que ha tingut especialment a les persones que ha estimat i que l'estima moltíssim. Bueno, Montserrat, ja comencem malament, eh? Però bueno, moltes gràcies. Ja en la veu, segur que la coneixereu, que és una veu que l'heu sentida moltes vegades, però la seva dedicació a les persones que podríem dir més... no sé si seria la paraula vulnerables, però sí que les persones que necessiten una atenció especial perquè les seves capacitats puguin aflorar. Parlem de l'Himma Periques, ben trobada, Himma, hola. Hola, Lluís, hola Montse, que bé estar aquí tots junts. Quants anys a Sant Jus d'Esvern? A Sant Jus d'Esvern? Exactament, des de l'any 72 que vaig començar l'escola, aquí al Passeig Sagrera, o sigui, 52 anys, 52 anys, però vivint-hi des de l'any 19. Molt bé. No, no, des del 99, què dic jo, des del 99. Ella és de Barcelona, nascuda l'any 1944, i amb formació professional formativa per ajudar els altres, crec que és una mica això. ha col·laborat molt amb l'Associació de Dones Empresàries. Què és això? Bé, va haver-hi una època que vaig tenir molta relació amb la Mercè Pàniker, la germana d'aquests senyors Pàniker que coneixem, i aleshores ella tenia una associació de dones empresàries, i, bé, era molt més gran que jo i tenia ganes que d'alguna manera seguís els seus passos. Vam fer molts viatges i molta feina juntes amb altres dones empresàries de Catalunya, d'Europa, i també vam estar a la Índia i a la Xina amb trobades molt interessants de dones. I, bé, aquesta va ser la meva participació. Després, resulta que la Joana Amat, amb molt carinyo, potser amb un excés de carinyo i tot, a través de FIDEM, que és la Federació de Dones Empresàries, em va donar el premi d'Emprenedoria Social, fa quatre anys, o tres o quatre anys. Perquè tu ets empresària, et sents empresària? No sé què senten els empresaris. Jo, la veritat és que, bé, doncs, he tirat endavant una fundació, evidentment amb un suport molt important per part dels pares fundadors, i, bé, doncs, sí, doncs, d'alguna manera m'ha tocat fer d'empresària. Això, perquè... Una dona emprenedora. Exacte, sí. Bé, poquet a poquet, doncs, hem anat creixent, hem anat donant nous serveis i no te n'adones, i la cosa es va fent gran. També tens una formació amb l'aspecte artístic. Sí. Has treballat a l'escola Elisaba, no?, de Barcelona, i al carrer Blau de Sant Josep Verne. Això t'ha costat, suposo, al món de les arts. Sí. La veritat és que, quan vaig acabar el batxillerat, doncs, vaig fer els cursos d'Elisaba. Per mi em van obrir un món nou, perquè jo havia estat en una escola de monxes de les que no tinc res a criticar. Al revés, van ser gent que ens van donar molta empenta, perquè deia, si teniu talents, aquests talents s'han d'aprofitar, no? Vull dir que, en aquest sentit, van ser molt positives, i, però, bé, al acabar el batxillerat, doncs, vaig anar a aquesta escola, i la, clar, l'obertura d'aquesta escola amb unes persones que eren molt, molt, molt vàlides, doncs, em va fer veure un món, el món modern, que no hi havia arribat mai a l'escola de les monxes, una mica, s'acabava tot, la filosofia, la història, la geografia, tot s'acabava amb la Revolució Francesa. I de la Revolució Francesa cap aquí, no en sabíem res. I, aleshores, doncs, això va ser molt interessant, perquè vaig conèixer la literatura del segle XX, l'art, una mica la història, que no coneixia gens, i, bueno, va ser obrir un món nou per mi. Ima, què et fascina més? La lectura? La paraula? L'escriptura? Aquestes coses? Bé, jo crec que, bueno, tot és un conjunt que es complementa, unes coses amb les altres, perquè a mi em sembla que, a l'haver-me mirat molt la natura, i també l'art, i veure els colors i les formes, tot això també s'ha convertit en paraules que han enriquit els textos que jo he escrit. O sigui, diríem que aquests coneixements per tu són com unes eines bàsiques per poder aportar el que estàs escrivint, no? Exacte. Bé, el que estic escrivint... I vivint i vivint. El que estic escrivint, el que estic vivint, el que estic pintant, i tot el que em queda per fer, encara. No, i a més, saps què? També jo crec que tot això t'enriqueix personalment per el que tu després et pots aportar en aquest món que és més difícil de les persones vulnerables, que deies tu. Sí, perquè és la sensibilitat que t'obre. Tots aquests camps t'ha obert una sensibilitat, no? per poder fins i tot les mateixes persones, no? Jo li donaria... És com un tomoidaca, no? Sí, jo li donaria la volta. De la mateixa manera que observes la natura, observes les persones. Sí. I aleshores també pots veure, doncs, els claroscurs que tots tenim. I tot això, doncs, ben lligat, com una... com una... com una llioli. serveix per tot, serveix per escriure i serveix per viure, que és el més important. Ja veieu que l'Ima Periques, pagès, doncs, és una persona d'una riquesa interior, diríem, i una... no? Moltíssim. Bé, jo he tingut molta sort, Montse, a la vida. He tingut uns pares meravellosos, he tingut un entorn molt agradable, i penso que tinc l'obligació de retornar tot això, i si pot ser més difícil, eh? Però crec que és la meva... Perquè és una persona de fer, que té fer. i una espiritualitat que traspuà. Bé. Diem-ho clar pels nostres oïdors, que l'Ima Periques acaba de publicar, no sé exactament, perquè ja fa un parell d'anys així que ho tenim, però que ha escrit un llibre titulat Nocturn Aranès, del qual ara en parlarem una mica. Primer, això, ja té... va per la tercera edició. Et pensaves tu a aquesta resposta bastant multitudinària quant a la lectura del llibre? La veritat és que no. Jo pensava... Hi ha molta gent que escriu, hi ha molta gent que és molt bona escrivint o fent altres coses. Ho faré el millor possible. Vaig tenir la gran sort d'anar a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Això va ser molt ric, perquè vaig aprendre moltíssim, i aleshores la novel·la la vaig escriure sent alumne de l'Escola. Per tant, cada setmana hi havia correccions, hi havia introducció de noves idees en relació a l'escriptura, a les paraules, a les metàfores, a l'ortografia, a la gramàtica, i tot això t'anava enriquint. Al dibuix de les personalitats, a la forma com es fa una història perquè sigui atractiva, una sèrie de punts que ajuden molt a l'hora d'escriure. Has col·laborat amb l'associació de dones, ja ho hem dit, i també, no sé si hi ha alguna associació d'escriptors aquí a Catalunya. Sí, sí que hi ha associacions d'escriptors, però no, jo no he col·laborat. Penses continuar per això? Jo ja tinc un altre llibre escrit que l'estic repassant. Bueno, a veure... T'enviu el timador. Ara acabo de parlar amb l'editora que em diu, bueno, què? Aquest llibre, què? Diu, bueno, ja te'l deixaré llegit perquè em diguis si val, si no val, si s'ha de corregir coses. Jo crec que s'han de corregir coses abans de poder-lo publicar. Molt bé. Però què és el que t'ha portat a llegir a escriure aquest llibre? Aquest, el primer? Sí. Bé, doncs jo m'he basat en la història d'una persona que vaig conèixer, que em va fer molta pena la vida una dona de muntanya, d'alta muntanya, amb una vida molt desgraciada, una dona maltractada, una dona que la casa sense saber amb qui, i aleshores, doncs, quan, bueno, ella m'havia explicat la seva història i quan em vaig posar a escriure vaig pensar a través de l'escriptura en aquesta dona li puc canviar la vida. I aleshores jo explico tal qual la vida que aquesta dona va tenir fins que se li va morir el marit i aleshores a partir d'aquí penso com aquesta dona podria haver tingut una vida diferent a partir d'aquest punt, no? I jo crec que, bueno, ella es dedica, pel motiu que sigui, a passar gent perseguida pels nazis per les muntanyes i una mica, doncs, és un llibre sobre la resiliència. Hi ha dues dones, la dona jueva de la família que ella travessa i ella, amb dues vides realment molt castigades, no? Una perquè és perseguida i l'altra perquè ha tingut una vida molt dura. I el pas per la muntanya i les converses que tenen entre elles, doncs, fan pensar en que la vida sempre pot tenir nous horitzons que no hi comptàvem però que ens poden ajudar a sentir-nos millor, no? No ser feliços, que jo aquesta paraula penso que no. Bé, jo sempre dic que això que es diu feliços, però fes-se que ho diem en plural. Per tant, no és la felicitat, sinó desitgem felicitats perquè en plural pots veure-hi molts moments. Sí, sí, jo crec que són flaixos de felicitat, però la resta de la vida, bé, és un benestar, jo què sé, jo què sé. Ets més pintora o ets més escriptora? Jo què sé. Perquè recentment s'ha tancat una exposició teva a la Taneu. A la Taneu, sí. I és natura, tant el títol de l'exposició com el que es mostra allà. és un diàleg entre natura i paraula, art i... Jo suposo que tot es complementa. El que passa és que no pots... Vull dir, fer les dues coses alhora és una mica difícil. Jo vaig deixar de pintar per escriure. Ara estic fent les dues coses i jo no sé si això és bo, però, bueno, a mi em diverteix molt. Clar. Home, sí que... Sí que és bo. Penso que sí que és bo perquè és un arc que expressa el teu interior, tant la pintura com l'escriptura, no? Anem a veure si... La Imma, quan escriu, té una finesa amb la seva, diríem que... No sé si en podem dir prosa, doncs, en la seva manera de fer-nos conèixer les coses, aquests detalls que moltes vegades passen desaperceguts. Per això, penso que aquest llibre té aquests components de fer-nos fixar en les coses d'una manera molt... amb una mirada molt profunda. Anem a llegir una mica algun paràgraf d'aquesta obra de la Immaculada Periques. Fixa-ho, si hi ha un trosset que diu La sopera fumejava i desprèn un olor deliciosa. La Rachel, que és una de les protagonistes, aprecia la delicadesa que amb la Griselda han parat taula, amb estovalles i plats blancs, gots i coberts, tot molt senzill, però col·locats amb tanta cura. Els reflexos granatoses del porró del vi tanquen el color de la monotonia del parament. Veu com la Graciela se'ho a prop de la taula però no participa de l'àpat. Serà que quins detalls... Això és per pintar-ho. però no sé si en sabria de pintar això. O sigui que... Bé, doncs, el llibre està plen d'aquests detalls, de les flors, de les eines del camp, de la natura, o sigui, és molt bonic de llegir perquè et fa penetrar en aquestes petites coses. en el llibre demostres un bon coneixement de la Vall d'Aran. D'on et bé, això? Uf! Bé, per mi la Vall d'Aran n'havia sentit a parlar molt d'un tio meu que era pintor, d'uns amics que també hi anaven molt. Bé, aquest tio pintor havia anat a la Vall d'Aran des d'abans de la guerra i atreveçava la bona aigua amb roc. No cal que miris a mi, eh, quan diguis roc. No, no, perdona. Bé, el tema és que coneixia molt la Vall d'Aran i em parlava sempre molt elogiosament, tot i que en aquell moment era d'una misèria tremenda la Vall d'Aran. I això per una banda, però d'una altra banda també tenia uns amics que anaven sovint, tot el que jo m'imaginava la Vall d'Aran com un paradís, ho tenia ficat al cap. Bé, tot el que vam adquirir una casa fa 56 anys i jo hi he anat a tota hora, hi he anat sempre que he pogut, visca per caps de setmana o per les vacances i així. I clar, he viscut la Vall d'Aran en totes les èpoques de l'any. L'època de la neu és d'una manera molt atractiva també, perquè veus caure la neu així a través de la finestra i estàs a dintre que l'entor al costat de la llar de foc o l'estiu. Ara, precisament, la setmana passada hi vaig ser i tot rejava d'aigua i era un verd rabiós per tot arreu i estava preciós amb totes floretes petitones que esquitxaven els prats. Bé, hi vas penentrant, han fet moltes excursions, jo vaig esquiar durant una temporada però després em vaig cercar un jornoll i vaig dir que mai més. Crec que em coneixo gairebé tots els racons i bé, mentre vas mentre vas caminant i mentre vas caminant també vas mirant el que tens al voltant, no? Els colors, els núvols, que hi havia uns núvols aquesta setmana meravellosos, els verds, els arbres, el meu pare era molt aficionat als arbres i ens va ensenyar els noms de molts arbres, el meu pare també era molt de natura i totes aquestes coses et van penetrant, no? I són moltes d'elles les que vas exposant. Exacte. no només hi ha els noms dels pobles que es va passar en la història sinó que hi ha aquesta descripció profunda de tot el que es veu. I saps què passa? Quan ho escrius queda més fixat, inclús dintre de tu, no? Tu ho veus i dius oh que maco, no? O quins vers, o quines tonalitats, però després quan ho has de posar paraules és un procés més enllà de la pura visió. Bé, potser una cosa és el que tu reps i una altra cosa és el que tu després del que has rebut endreces i fas i escrius, no? Sí, ens has parlat que la protagonista és una dona que són la vida de dues dones, no? I en el llibre doncs hi surten com situacions o alguna explicació en referent a les respostes que tenen les dones, no? O sigui, hi ha un trosset que diu, a veure, diu, es lamentaven de la seva solitud sense els homes i com s'apanyarien per atendre el camp. O sigui, aquí ens parla que els homes els han anat a buscar a les cases i llavors els allisten per anar a la guerra, no? Això era l'època franquista, no? Bé, a l'època del 36. Exacte. Val. I llavors diu, i com s'apanyarien per atendre els camps i el vestia totes soles? Estaven acostumades a treballar de valent però sempre seguint les instruccions dels homes de la casa. O sigui, a vegades se les saltaven. Sí, però continua, perquè clar, les homes deien i després elles feien el que li semblava. Diu, fent-ho veure que moltes vegades quan ells deien blanc elles feien que sí amb el cap encara que pensessin que allò era un disbarat. Per tant, o sigui, que diríem que hi ha aquest... Però també demostra aquell punt dominant de l'home, no? Sí? Sí. Sí, sí. I després vas veient com es va aquest punt va per alguna de les protagonistes va perdent força, no? Exacte. Exacte. I ella sí que agafa força. Sí. Bé, és que, a veure, manem molt les dones encara que no ho sembli. Participes en moltes associacions, grups, activitats de Sanxos d'Esvern. En diré unes quantes, segurament me'n deixo moltes. Nostra dona, veus a la parròquia, les lectures litúrgiques a l'Església, la major part d'aquestes són, diguéssim, d'àmbit espiritual, etcètera. Et sents espiritual, forta, et sents cristiana? Sí, jo em sento cristiana, em sento humanista i a part d'aquests aspectes que tu dius, jo valoro molt, per exemple, a veure, no la meva participació, sinó el fet que hi hagi una associació que m'hi vas ficar tu, de Sant Jus Solidari. això és cristianisme, no? Estic participant encara molt a fons, dedicant menys hores, però en canvi en profunditat amb la nostra pròpia fundació dedicada a les persones vulnerables. Jo crec que el que és important és el fer, no? participar al ser-hi i en tot cas, doncs, la pregària, tot això t'enforteix, t'alimenta per després, l'important és el que fas pels altres, el que dèiem fa una estona amb tu, l'altre realitat. Jo crec que el cristianisme fonamentalment és això. Molt bé. Vosaltres, oïdors i oïdores, com sabeu, en el nostre programa, quan presentem un llibre, acabem llegint l'Evangeli de l'Evangeli del dia, del diumenge que vindrà. Avui, o sigui, aquest Evangeli fa referència a la festa de l'Espèrit Sant. Fixeu-vos que la Imma ens ha ha estat parlant de la resiliència d'aquestes dones i aquí hi veiem, primer llegim l'Evangeli i després ja comentarem una mica què hi veiem. Jesús resucitat envia envia els seus deixebles. Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l el van adorar. Abans, però, havien dubtat. Jesús s'acostà i els va dir he rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Espèrit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món. Per tant, diríem que l'Espèrit està present amb aquestes persones que tenen, aquestes dones que tenen aquesta força per tirar endavant i anar canviant les seves vides. No, Imma? Em sembla així? Jo crec que tots ho tenim dintre. L'important és ser-ne conscients, no? I aprofitar-nos de la força que això ens pot donar. Imma, aquestes serien les teves últimes paraules que voldries dedicar a les persones que ens escolten. Les últimes paraules. Encara que sigui de cos present del programa. Jo crec que hem de tenir fem la vida i una mica el que en aquest llibre es manifesta és que allò que a vegades deien les àvies, quan es tanca una porta se n'obren un parell més. no? Doncs això, jo crec que hem de tenir que clar, jo no sé si tinc dret a dir això perquè la meva vida malgrat les dificultats ha sigut molt fàcil, no? I hi ha gent que ho té molt difícil, però crec que tots hauríem de tenir esperança en què hi ha grosses o petites portes que se'ns van obrint sempre. agraïm profundament a la Imma que hagi compartit amb nosaltres i amb tots vosaltres el seu llibre nocturn arenès. Desitgem que ella continuï gaudint com a escritora i nosaltres que gaudim de tot el que faci i ens ho transmeti. Moltes gràcies a vosaltres. Es repetirà es repetirà el programa el dissabte a dos quarts de dotze. Podreu sentir-ho en repetició. Moltes gràcies a tots uïdors i uïdores de Sant Just o sigui d'Esvern. I d'altres llocs que ens escolten. Ah, també, també. Adéu-siau. Par de l'estranger. Sant Just. Par de l'estranger. Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.