Veus Parròquia del 22/5/2024 — Imma Periques a Paraula Viscuda: Nocturn Aranès, resiliència femenina, Vall d’Aran, art i espiritualitat

Panorama general

Conversa íntima i profunda amb Imma Periques a l’espai «Paraula Viscuda» sobre el seu itinerari vital i creatiu: emprenedoria social, art i escriptura, la Vall d’Aran com a escenari i inspiració, i els grans temes de resiliència femenina i esperança que travessen la seva novel·la «Nocturn Aranès» (ja en 3a edició).

Punts clau

• Nocturn Aranès relata la vida d’una dona d’alta muntanya, maltractada, que, després de la mort del marit, transforma la seva vida ajudant a refugiats jueus a creuar la frontera durant el nazisme; una història de resiliència en diàleg amb una altra dona jueva.

• Periques combina pintura i escriptura: la natura, els colors i les formes nodreixen la seva prosa fina i detallista. Va formar-se a Elisava i a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

• Trajecte de compromís social: fundació dedicada a persones vulnerables, vincles amb FIDEM (premi d’Emprenedoria Social) i Sant Just Solidari. Es defineix com a cristiana i humanista: la pregària com a aliment i el fer com a eix.

• Connexió amb l’Evangeli de la festa de l’Esperit Sant (Mt 28): el programa tanca vinculant l’impuls interior i l’esperança amb la missió i l’acompanyament.

Perfil i trajectòria

Arrels i formació

• Nascuda a Barcelona (1944), vinculada a Sant Just Desvern des de 1972.
• Elisava li obre el món modern (art, literatura del segle XX) més enllà de la formació escolar prèvia.

Emprenedoria i compromís

• Col·laboració amb Mercè Pàniker i xarxes de dones empresàries (Catalunya, Europa, Índia, Xina).
• Premi d’Emprenedoria Social (FIDEM), impulsant una fundació que atén persones amb necessitats especials.

«Nocturn Aranès»: temes i estil

Arguments i eixos

• Dona d’alta muntanya, vida dura i maltractament; després del dol, tria ajudar a perseguits pel nazisme a travessar els Pirineus.
• Dues protagonistes (la muntanyenca i una dona jueva) posen en diàleg patiments i esperances noves.
• Reflexió sobre la felicitat: flaixos i moments, més que un estat permanent.

Escriptura i veu pròpia

• Formada a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès: treball de personatges, estructura, metàfores i correccions setmanals.
• Prosa sensorial i pictòrica, plena de detalls de la vida quotidiana i del paisatge.

"La sopera fumejava i desprèn un olor deliciosa... estovalles i plats blancs... col·locats amb tanta cura..."

Art, natura i Vall d’Aran

• La Vall d’Aran és un paisatge viscut (casa des de fa dècades), en totes les estacions: neu, verds rabiosos, floretes que esquitxen els prats.
• Mirar la natura i escriure-la la fixa i l’aprofundeix: de la pura visió a la paraula que ordena i dona sentit.
• Pintura i literatura com a diàleg: exposició «Natura» a l’Ateneu i escriptura en paral·lel.

Dones, guerra i agència

• Context de 1936 i posteriors: homes allistats, dones sostenint la vida rural.
• Crítica i inversió de rols tradicionals: autoritat masculina en declivi; força i lideratge discret de les dones.

"Manem molt les dones encara que no ho sembli."

Fe i comunitat

• Participació a Veus de la Parròquia, lectures litúrgiques, Sant Just Solidari i la pròpia fundació.
• Identitat cristiana i humanista: la pregària alimenta; l’important és el que fas pels altres.

Evangeli i tancament

• Lectura de Mt 28,16-20 (festa de l’Esperit Sant): missió, acompanyament i autoritat per servir.
• Vincle amb la resiliència: l’Esperit com a força interior per transformar vides.

"Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món."

Missatge final d’Imma

"Quan es tanca una porta, se n’obren un parell més."

• Crida a l’esperança i a reconèixer les portes que s’obren, grans o petites, al llarg del camí.