Veus Parròquia del 16/2/2022 — Immatriculacions de l’Església, el Sínode 2021-2023 i el retaule renaixentista de Sant Just

Introducció

Veus de la Parròquia presenta un episodi amb tres blocs principals: immatriculacions de béns per part de l’Església Catòlica, el Sínode 2021-2023 i una secció d’Història dedicada al retaule renaixentista de Sant Just i Sant Pastor.

"Veus de la parròquia, programa d'informació i història."

Immatriculacions de l’Església: què són i què ha passat

Conceptes clau i marc legal

• Una immatriculació és la primera inscripció d’una finca al Registre de la Propietat, que n’acredita la propietat i aporta seguretat jurídica.

• Fins a 1861 no existia registre modern; durant dècades es va assumir tàcitament que temples i cementiris eren de l’Església, però hi havia restriccions legals per inscriure’ls.

• El 1998 (govern Aznar) es va considerar inconstitucional la prohibició i es va permetre a l’Església i altres entitats inscriure béns. Del 1998 al 2015 es va poder immatricular per certificat; des de 2015, només amb títols (compra, herència, donació...).

Context històric de propietats eclesials

• Després de la desamortització de Mendizábal (1835), l’Església va compilar llibres diocesans amb allò que restava de la seva propietat.

• Cap a 1861 aquests llibres feien de registre de facto i l’Estat reconeixia béns de l’Església (com a institució; rectors i parròquies en són administradors, no propietaris).

Dades 1989–2015 i incidències

• El 2017 el Govern va enviar al Congrés un llistat de 34.976 béns immatriculats (1989–2015). La Conferència Episcopal va verificar:

• 32.401 inscripcions, correctes.

• 2.575 amb errors o incidències (propietaris reals diferents, duplicitats, béns d’altres confessions, inscripcions anteriors a 1998, béns ja expropiats o traspassats, etc.).

• L’Església declara que els béns que “no li consten” com a seus no els vol i demana rectificacions, tot i la dificultat tècnica.

Exemples diocesans i criteris

• Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat: 28 incidències (béns d’altri, no identificats, o anteriors al 1998).

• Barcelona: es van immatricular aproximadament 50–54 immobles (entre 1.000 llocs de culte existents).
• Criteri: prudència i verificació cadastral; no es van inscriure places, carrers, terrenys sense edificar ni antics cementiris.

Posició de Mons. Joan-Enric Vives (Urgell)

• Més immatriculacions per la grandària i component rural d’Urgell (moltes capelles, ermites, cementiris i també terrenys i boscos).

"És injust que es vulguin maximalitzar les coses."

• Defensa que l’Església ha mantingut i restaurat el patrimoni durant segles i que hi ha bona relació amb ajuntaments i particulars per resoldre casos.

El Sínode 2021–2023: camí de sinodalitat

Què és un sínode?

• Sínode ve de grec: sin (junts) + odos (camí) = “caminar junts”.

"Sínode es podia traduir per caminar junts."

• És un organisme consultiu creat per Pau VI (1965, post-Concili Vaticà II) per ajudar el Papa en el magisteri i el govern, mitjançant trobades de 200–300 bisbes i altres participants.

• No pren decisions, però elabora propostes que s’eleven al Papa.

Breu història i evolució

• 29 sínodes celebrats fins ara; el número 30 és el convocat pel Papa Francesc.

• Evolució del format: de discursos gairebé sense debat a debats extensos des del primer moment (impulsat per Benet XVI i ampliat per Francesc).

Tipus de sínodes

• Ordinari: temes generals (fe, evangelització, missió dels bisbes...).

• Extraordinari: assumptes urgents.

• Especial: per àrees geogràfiques concretes.

La novetat 2021–2023: tot el Poble de Déu

• Procés de dos anys amb fases successives i participació de tota l’Església: laics, pastors i el Bisbe de Roma.

• Fases:

• Diocesana (2021–2022, ampliada fins al 15/08/2022): qüestionaris a parròquies; els bisbes porten conclusions a la conferència episcopal, que envia el document a Roma.

• Continental (09/2022–03/2023): set assemblees (Àfrica, Oceania, Àsia, Orient Mitjà, Europa, Amèrica Llatina, Amèrica del Nord) i document final a Roma.

• Universal (10/2023, Roma): posada en comú i discerniment.

Participació local i preguntes guia

• Exemplar diocesà (Sant Feliu de Llobregat): comissió amb tres sacerdots i tres laics; xerrades i grups de treball a les parròquies.

• Preguntes clau:

• Vivim el “caminar junts” a la parròquia? Què ho afavoreix i què ho dificulta?

• Quines passes personals puc fer per créixer en comunió?

• Quines iniciatives parroquials impulsaries per enfortir la sinodalitat?

• Flux de treball: conclusions → Consell Pastoral → Bisbes → Conferència Episcopal → Roma.

Secció d’Història: el retaule renaixentista de Sant Just i Sant Pastor

El temple i els elements perduts

• Decoració del temple: canvis cromàtics als anys 60; existència d’un baldaquí (1947) posteriorment retirat.

• Cenefa històrica amb la llegenda:

"Justum et pastorem coronavit"

Un retaule excepcional (c. 1579–1606)

• El retaule, considerat per mossèn Antonino com el millor ornament artístic del temple, es va adquirir el 25 d’octubre de 1579 i es va completar el 1606.

• Nou temple (1570–1572) en un període de bonança econòmica; el retaule provenia de Palamós.

Autoria i execució

• Escultor Joan Forner (també autor a Mataró i Vilanova de Cubelles); adaptació de mides per Pere Roig; imatges de Sant Just i Sant Pastor en fusta de xiprer.

• Pintor Pere Camps: terminis incomplerts i final accelerat després d’amenaça d’excomunió, amb desigualtats de qualitat entre les primeres i les últimes taules.

Estructura i iconografia

• Retaule d’estil renaixentista, fusta pintada i daurada; cinc pisos des del sòcol fins a la coronació.

• Elements destacats:

• Dalt de tot: Crucifixió i quatre Evangelistes.

• Sòcol: portes de Sant Pere i Sant Pau.

• Rengles intermedis: Passió de Jesús; martiri de Sant Just i Sant Pastor; fornícula central d’honor amb els sants titulars.

Intervencions i destrucció

• 1802: declaració d’altar privilegiat (equivalent actual a bé d’interès cultural).

• 1825 i 1884: restauracions; la de 1884, probablement desafortunada, hauria malmès part de la pintura.

• 1918–1927: reformes del presbiteri i grup escultòric de Sant Just i Sant Pastor (Josep Tenes).

• Juliol de 1936: destrucció total per l’incendi revolucionari; pèrdua de dues obres valuosíssimes.

• En resten fotografies en blanc i negre i descripcions en publicacions locals.

Tancament

• Recordatori d’emissió: sintonitzar Ràdio d’Esvern el proper dissabte a dos quarts de dotze del migdia.