Veus Parròquia del 8/2/2017 — Integritat i buit: Jorge Oteiza, l’art que transforma l’home, la coherència ètica i la pedagogia creativa de Carme Malaret

Resum general

Tema central: una conversa amb Carme Malaret sobre la integritat com a valor ètic i creador, a partir de la figura de l’escultor basc Jorge Oteiza. Es parla del seu pensament, la recerca del buit i la desocupació de la matèria, el compromís social de l’artista, i la pedagogia de l’art com a camí de transformació personal.

"L’art no transforma res, no canvia la realitat. El que l’artista transforma de debò… és a si mateix." — Oteiza

Introducció i context

• Convidada: Carme Malaret, escultora i pedagoga de Sant Lluís, amb un espai creatiu que fa xarxa i fomenta l’expressió artística.
• Eix de l’episodi: la integritat com a coherència de vida i fidelitat als propis valors, il·luminada per la trajectòria d’Oteiza (exposicions a La Pedrera/CaixaForum i catàleg com a font).

Oteiza: pensament i pràctica

Art que transforma l’artista

• Oteiza concep l’art com a força que transforma l’ésser humà abans que la realitat externa.
• La cultura té un paper crític: fa pensar, ens fa crítics i pot impulsar el canvi social.

Humanisme íntegre i compromís

• Oteiza és definit com a humanista íntegre, amb el nord posat en l’ésser social i el compromís ètic.
• Va compaginar art, filosofia i poesia, i va traslladar l’art a l’esfera social i comunitària.

De l’escultura a la paraula

• Crisi existencial juvenil; troba en l’escultura (i l’arquitectura) un sentit.
• Quan considera que “ja ho ha dit tot” amb la forma, gira cap a la paraula: escriure per expressar la mateixa recerca simbòlica.

El buit i la desocupació de la matèria

• Projecte experimental (1956–58) amb esfera, cub i cilindre per cercar el buit i “desocupar” la matèria.
• Metàfora d’infantesa: moure pedres per sorprendre’s del lloc buit que deixaven, una intuïció primerenca del seu programa estètic i espiritual.

La integritat: definició i exemplificació

• Integritat = fidelitat als propis valors, coherència i incorruptibilitat; saber dir “sí” o “no” amb convicció.
• En Oteiza es manifesta com a coherència evolutiva (no repetir-se, no acomodar-se al comercial) i com a compromís social.

"Quan estigues convençut que sí, digues sí; i si és no, digues no; però sigues fidel a les teves paraules." — cita evangèlica invocada a la cloenda

Cultura, poder i crítica

• La cultura sovint és relegada perquè desperta esperit crític; tant en règims capitalistes com socialistes, el poder pot preferir un poble menys culte.
• Referència a “1984” de George Orwell com a advertiment sobre control i manipulació.
• Comparativa de recepció: Chillida va gaudir de més visibilitat institucional; Oteiza va ser més silenciat pel règim per la seva actitud crítica.

El buit i l’espiritualitat de l’espai

• El buit per Oteiza és espiritualitat i essència: treure el no essencial perquè l’obra s’“ompli d’esperit”.
• Experiència estètica: una peça que evoca la pau d’una església romànica amb l’interior buit.
• No cal monumentalitat: una gran obra pot cabre a la mà.

Mirar i ensenyar art

Com mirar

• Primer, deixar parlar l’obra; després, conèixer biografia i context pot “vestir-la”.
• Recepcions diverses a l’aula: des de la indiferència fins a la fascinació lenta; l’art exigeix temps i conversa.

Pedagogia de Carme Malaret

• Metodologia basada en preguntes i en fer emergir respostes personals (no imposar-les: ètica docent i integritat pedagògica).
• Projectes per conceptes (enguany, el buit) per activar la creativitat innata.

"Tothom és creatiu en un àmbit o altre; l’únic és creure-ho i descobrir-ho."

Cloenda i missatge final

• Consell: aturar-se 5 minuts més davant d’una obra; l’art parlarà si li donem temps.
• Recordatori del poder creador de cadascú i invitació a seguir explorant Oteiza (fundació al País Basc, catàlegs) i l’art com a enriquiment personal.