Veus Parròquia del 22/11/2023 — Joan Alsina a Xile, la parròquia de Gaza en guerra i la història del cementiri de Sant Just

Visió general

Episodi amb tres eixos principals:

• Memòria històrica: la vida, compromís social i assassinat del sacerdot obrer Joan Alsina durant el cop d’estat de Pinochet (1973) a Xile, amb testimonis i memorials.

• Testimonis des de Gaza: la tasca humanitària de la parròquia de la Sagrada Família de Gaza i dos relats en primera persona —del pare Gabriel Romanelli i de la germana Maria Pilar— sobre la situació a la Franja.

• Història local: evolució del cementiri de Sant Just Desvern, del vell cementiri parroquial fins al cementiri municipal actual, amb decisions higièniques del segle XIX, projectes i estat present.

Joan Alsina: compromís, persecució i memòria

Context i trajectòria

• Joan Alsina (1942–1973), gironí de Castelló d’Empúries, ordenat el 1966; destinat a Xile el 1968.

• Treballador a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Santiago i dirigent sindical: compromís amb el món obrer i el moviment de Cristians pel Socialisme.

• Reprensions de la jerarquia eclesiàstica; tot i així, es manté fidel a la seva missió social i pastoral.

Cop d’estat i assassinat

• 11 de setembre de 1973: cop d’estat a Xile; Allende mor i s’inicia la repressió. Alsina assisteix i atén ferits des de l’hospital.

• Malgrat els avisos per refugiar-se a l’ambaixada, decideix quedar-se:

"Hay momentos en la vida que hay que jugarse el todo por el todo y si me necesitan, allá estoy."

• Detingut el 19 de setembre, torturat i afusellat al pont de Bulnes; el cos és llançat al riu Mapocho. Mor demanant no ser embenat per donar el seu perdó als botxins.

"Por favor, no me pongas la venda. Mátame de frente, porque quiero verte para darte el perdón."

Investigació i homenatge

• Recerca posterior (anys 90) identifica l’exsoldat Nelson Bañados —qui relata l’afusellament— i apunta ordres del coronel Mario Carabés.

• Memorial al pont de Bulnes (1995) amb la inscripció: "Mátame de frente porque quiero verte para darte el perdón"; record també a Sant Bernardo i a El Grao de Mar (1993).

• Figura incòmoda per a sectors eclesials i per a part d’algunes esquerres, pel seu perfil de capellà obrer.

Gaza: parròquia en emergència humanitària

Entrevista al pare Gabriel Romanelli

• Parròquia catòlica de la Sagrada Família de Gaza: comunitat molt petita en un context de bombardejos i milers de víctimes.

• La parròquia i els seus espais (església, escola parroquial, centre Tomàs d’Aquino) acullen ferits i desplaçats, cristians i no cristians; més de 150 dormint a l’església en els primers dies.

• Pocs llocs segurs a Gaza; es demana respecte pels llocs de culte i s’ofereix ajuda humanitària i espiritual.

• Context històric: presència cristiana a Terra Santa, mur i restriccions, pobresa extrema en molts barris.

• Crida final: aturar la violència i trobar una solució perquè tothom pugui viure en pau.

Testimoni de la germana Maria Pilar (Verb Encarnat)

• Relat d’un funeral de 18 cristians morts per l’ensorrament d’una casa després d’un bombardeig:

"Va ser molt trist i dolorós veure els fills despedir-se dels seus pares..."

• La parròquia acull unes 700 persones (congregacions, infants amb discapacitats, gent gran, ferits lleus), amb manca de llum i aigua potable; s’organitza culte i pregària contínua per la pau.

Paraules del cardenal Pierbattista Pizzaballa

• Els cristians són menys de l’1% a la regió i pateixen com a víctimes col·laterals del conflicte; tot i això, mantenen un servei cultural, social i ecumènic i custodien la presència de Jesús a la seva terra.

Història del cementiri de Sant Just Desvern

Del vell cementiri parroquial al municipal

• Referències des de 1046; cementiri parroquial davant l’església (actual placeta de l’Església), tancat el 1508 amb parets i reixes.

• Segles XVII–XVIII: conflictes d’ús del pas; decisions episcopals per tancar camins i reordenar accessos.

• 1773: ampliació i creació de sepultures privades i comunes; indulgències per a qui ajudés en les obres.

• 1812: normativa napoleònica d’higiene prohibeix enterraments dins de poblacions; resistències locals; epidèmia de còlera (1854) accelera el canvi.

• 1871: inauguració del cementiri municipal al Camp de les Ànimes / del Rector, finançat en part amb rendes de l’Hostal del Garrofer.

Estat i característiques actuals

• Ubicat al c. Narcís Monturiol (davant l’escola Montseny); 2.217 sepultures entre tombes, panteons i nínxols; capella i columbaris.

• Vegetació discreta (xiprers, baladres), tanatori adjacent amb 3 sales i oratori multiconfessional; gestió municipal concessionada.

• Ritme litúrgic: exèquies a parròquia/tanatori/cementiri; commemoracions l’1 i 2 de novembre.

Tancament

• Comiat fins al gener i bons desitjos per al 2024; identificació d’emissora: Ràdio Desvern.