Veus Parròquia del 11/12/2024 — Joves i salut mental: dades clau, impacte de la pandèmia, trastorns freqüents i claus de prevenció

Context i objectiu

Programa “Veus de la Parròquia” amb el grup Justícia i Pau. Entrevista a Jesús García sobre la salut mental i el benestar emocional dels joves.

Objectiu de l’episodi

• Centrar-se en els joves i adolescents, identificant dades, determinants, trastorns més freqüents i línies de prevenció i promoció de la salut mental.

Definició de salut mental (OMS)

• Estat de benestar en què la persona és conscient de les seves capacitats, pot afrontar les tensions de la vida, treballar i contribuir a la comunitat.
• Equilibri emocional, psicològic i social.

Dades clau i tendències entre joves

• OMS: 1 de cada 4 persones patirà algun trastorn mental al llarg de la vida.
• Ministeri de Sanitat (2023): 1 de cada 2 universitaris va precisar suport psicològic.
• 2018–2021: ~20% de joves admeten malestar emocional; pitjor entre dones.
• Hospital Sant Joan de Déu: +47% d’urgències de salut mental juvenil (2021 vs 2020).
• CIS: 42% de joves van sentir tristesa i desesperança arran de la pandèmia.
• Fundació ONCE i AXA (Catalunya): 28,4% dels joves (18–34) pateixen solitud no desitjada.
• El suïcidi és la 3a causa de mort entre 15–29 anys; primera causa no accidental.

Determinants i causes del malestar juvenil

Factors personals i de desenvolupament

• Adolescència i joventut: etapes de canvis intensos (cognitius, emocionals, identitaris) i major vulnerabilitat.
• Part d’aquest malestar és normal; no sempre implica trastorn clínic.

Factors socials i digitals

• Pressió acadèmica i d’expectatives de futur; problemes socioeconòmics (feina, habitatge) i precarietat.
• Experiències adverses en la infància, assetjament escolar, violències i normes de gènere que generen estigmatització.
• Xarxes socials i ús excessiu de pantalles: estrès, aïllament, menys activitat a l’aire lliure, dependències conductuals.

Impacte de la Covid-19 i de les pantalles

• Confinaments i tancament d’escoles: ruptura de rutines, aïllament i increment d’ús de tecnologies.
• Augment del contingut i dependència a xarxes (p. ex. TikTok, Instagram) i d’hàbits que persistixen després de la pandèmia.

Conseqüències i riscos si no s’actua

• Empitjorament a llarg termini: evolució cap a trastorns més greus en l’edat adulta.
• Exclusió social, discriminació, vulneracions de drets humans i més estigma, que dissuadeix de demanar ajuda.

Trastorns més freqüents i símptomes

Ansietat

• Resposta adaptativa que esdevé trastorn quan és desproporcionada i persistent. Prevalença ≈ 5% en joves.

Depressió

• Pèrdua d’interès/plaer, baixa autoestima, culpa, alteracions del son i concentració, replegament social. Relació amb ideació suïcida.

Trastorns del comportament

• Especial atenció al comportament disocial: desafiament i conductes destructives, impacte escolar i risc d’actes delictius.

Trastorns de la conducta alimentària (TCA)

• Anorèxia i bulímia més freqüents en noies; augment postpandèmia.
• Enquesta ACAB (2021): del 4,5% (2019–2020) a 8% (2020–2021) d’alumnat amb TCA.

Psicosi (final d’adolescència/inici adultesa)

• Al·lucinacions i deliris, greu afectació funcional i fort estigma.

Autolesions i suïcidi

• El suïcidi: 3a causa de mort (15–29) i 1a no accidental; increment postpandèmia.

Conductes de risc i substàncies

• Consum d’alcohol (2019): 22% entre 15–19 anys; sovint banalitzat malgrat el risc.
• Tabac (hàbit iniciat sovint abans dels 18), altres substàncies i pràctiques sexuals no segures com a estratègies d’afrontament del malestar.

Recursos, accés i estigma

• Recursos públics insuficients i desigualtats territorials; risc de cronificació si no hi ha atenció a temps.
• Menys tabú que abans, però persisteixen minimització dels símptomes, estigmatització i barreres d’accés.

Prevenció i promoció: línies d’acció

Entorns d’escolta i suport

• Espais on els joves se sentin escoltats i compresos; treball d’habilitats emocionals i resiliència.

Educació i currículum

• Integrar l’educació emocional i la detecció de senyals (estrès, ansietat, depressió) al currículum escolar.
• Formació de docents i foment de la demanda d’ajuda com a acte de valentia.

Comunitat i família

• Intervencions integrals: escola, família, àmbit comunitari i canals digitals; prioritzar joves més vulnerables.

Evitar medicalitzar per defecte

• No institucionalitzar una resposta exclusivament farmacològica; prioritzar solucions psicosocials i respectuoses amb drets.

Missatge final

"La promoció i la prevenció de la salut mental signifiquen acompanyar els joves amb paciència, presència i confiança."