Jubileu 2025, el llegat del sacristà Josep Maria Romagosa i la memòria de Sant Sebastià a Sant Just

Festa de Bici sense Edat Festa de Bici sense Edat Festa de Bici sense Edat Festa de Bici sense Edat Festa de Bici sense Edat Festa de Bici sense Edat Festa de Bici sense Edat Festa de Bici sense Edat Festa de Bici sense Edat Festa de Bici sense Edat Festa de Bici sense Edat Festa de Bici sense Edat Festa de Bici sense Edat Festa de Bici sense Edat Festa de Bici sense Edat Festa de Bici sense Edat Festa de Bici sense Edat Festa de Bici sense Edat Parlarem d'actualitat, entreteniment, cultura, art, gastronomia i molt més. Benvinguts i benvingudes a les noves tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al Refugi. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Veus de la parròquia. Programa d'informació i història. Com han anat les festes? Ja tornem a començar un nou any. Sembla ahir que canviàvem de mil·lenni i entràvem a l'any 2000. I goita, ja han passat 25 anys. 25, eh? Aquest any té un número molt bonic, 2025. A veure què ens està guardant. Aquest any, a Roma, se celebra l'any sant. Espero que de poder parlar d'aquesta efemèride que passa cada 25 anys a la ciutat eterna. Però crec que de jubileus ja en sabeu una mica, perquè n'hem parlat altres vegades. El papa Francesc vol centrar aquest jubileu del 2025 en l'esperança. És, doncs, el jubileu de l'esperança. Tant de bo que no la perdem mai, l'esperança, nosaltres. Celebrant el jubileu, es rep el do de la indulgència. O sigui, peregrinant a la ciutat de jubileu, en aquest cas Roma, i visitant les quatre basíliques majors, Sant Pere del Vaticà, Santa Maria Major, Sant Pau del Laterà i Sant Pere Extremurs, et queden perdonats tots els pecats. Però no tothom pot anar a Roma. Llavors, a cada diòcesis s'han designat uns llocs jubilars per poder rebre el do de la indulgència. Aquests llocs jubilars de la nostra diòcesi són la Catedral de Sant Llorenç, a Sant Feliu de Llobregat, el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, la Basílica de Santa Maria, a Vilafranca del Penedès, el Santuari del Sant Crist de Piera, el Santuari de la Mare de Déu del Foix, a Torrelles del Foix, el Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa, a Subirats, el Santuari de la Mare de Déu del Vinyet, a Sitges, i l'Ermita de la Mare de Déu de Bruguers, agavar. Per rebre el do de jubileu, no val anar a aquests llocs fent de turisme, s'hi ha d'anar amb una preparació, participant en una missa o en una pregària, i rebent els sagraments de la penitència i la comunió, i també pregant per les intencions del Sant Pare. No sé si des de la parròquia es té la idea de fer el peregrinatge jubilar a algun d'aquests llocs. No és necessari, però, anar-hi en grup. Es pot fer individualment. De totes maneres, aquí al nostre programa, avui no, que tinc altres coses, us explicaré i aniré descrivint aquests llocs, per si voleu anar, sobretot els que són més desconeguts per nosaltres. Ara parlarem d'una cosa que no crec que torni a passar mai més aquí, a la nostra parròquia. Parlarem de l'agraïment que va fer la Comunitat Cristiana de Sant Just el dia 1 de desembre en Josep Maria Romagosa. Per la gent que no el coneix, en Josep Maria Romagosa és, jo crec, la persona que ha estat més anys vinculada a la parròquia, tenint cura de la nostra església com si fos la nineta dels seus ulls. Des de ben jovenet i sense donar-se en compte, va començar a fer de sacristar i ha estat desenvolupant aquest càrrec 58 anys. Es diu aviat, eh? 58 anys. Com que sé que no li faria massa gràcia que jo ara em posés a explicar la vida i miracles de la seva feina, començaré a fer-ho una mica genèric i a explicar-vos qui és i què fa un sacristà. El sacristà és el primer que entra a l'església i l'últim que se'n va. Pot ser un religiós o un laic, encara que normalment els sacristans dels santuaris, si és un santuari important com ara Montserrat o el Pilar, n'hi ha més d'un, són religiosos. És un càrrec que ve de molt lluny, doncs ja hi havia sacristans al temps dels primers cristians. És la persona que té cura de tot el que està relacionat amb l'església. No és ni un ajudant del mossèn, ni un subordinat o un secretari. Fa molt tipus de feines. Col·loca, encén i apaga les espelmes dels altars. Posa i treu els gerros de flors. Prepara el que faci falta per dur a terme les celebracions. Instala i posa en funcionament els micròfons. Posa els llibres al lloc corresponent per ser llegits durant les celebracions. Prepara les vestidures dels sacerdots i vigila que a l'altar estigui tot correcte. Quan entra el sacerdot a la sacristia, ell ja li ha preparat les vestidures i l'ajuda a revestir-se. Ha de conèixer quin color ha de preparar. Doncs hi ha quatre colors litúrgics. Vermell, verd, blanc i morat. I segons l'època de l'any o de la festivitat del dia, les casulles són d'un color o d'un altre. I està atent perquè no falli res. El sacristà coneix pam a pam la sacristia. Sap on està una determinada cosa. Fins i tot coses que es fan servir només un cop l'any, com les figures del pessebre. Si estan dins d'un calaix, en un prestatge de l'estanteria, dins un armari, coneix el que és un turiferari, una píxide, un corporal, un encencer, una neveta. Paraules que potser vosaltres és la primera vegada que sentiu. Sap el que es necessita per a cada celebració. Bateig, matrimonis, exèquies, primeres comunions i celebracions especials, com ara Setmana Santa i Nadal. Ha de controlar que les vestidures dels sacerdots escolans i les estovalles dels altars estiguin netes i ben planxades. També que hi hagi suficient aiga, hòsties, pa i vi per la comunió, espelmes i siris, encens i mistos. Ha de controlar també i avisar els sacerdots si es necessita de comprar alguna cosa que s'ha fet malbé o si s'ha d'arreglar algun desperfecte. Prepara les lectures del dia, posant sobre la taula de la sacristia els llibres oberts per la pàgina precisa on hi ha la lectura, perquè el mossèn ho verifiqui abans de començar. A part d'això, fa feines humils, com ara escombrar davant de la porta de l'església plena de confeti, arròs i paperets després de la celebració d'un casament. Recollir els fulls dominicals i els cantorals que la gent ha deixat al banc i fins i tot arrencar els xiclets que han enganxat els bancs. Quan acaben les celebracions i la gent surt, ella apaga les espelmes, ordena les coses que s'han fet servir i prepara les coses per la pròxima celebració. Controla que no quedi ningú a dins de l'església, tanca les finestres i la porta i se'n va. No hi ha estudis específics per fer de sacristà, se n'aprenen amb el temps, però ha de ser una persona observadora, molt ordenada i amb molta paciència, amb una gran capacitat d'adaptació als diferents sacerdots que aniran passant per la parròquia, cadascun amb les seves peculiaritats. Si se li acaba la paciència, em pot demanar a Sant Abondi de Roma, patró dels sacristans, que va ser al segle V, sacristà de la Basílica de Sant Pere, una persona venerada per la seva humilitat i servei als altres, com han de ser els sacristans. Fa la festa el 14 d'abril. La feina de la sacristia és bonica perquè té la possibilitat de tractar i conèixer molta gent, sempre des del respecte i la humilitat, però té la pega de què es té de treballar sempre els diumenges i les festes de guardar. En Josep Maria el va entrevistar la Maria Barranco al programa Línia de Servei d'Esplugues Televisió el dia 13 de desembre i del que va explicar en aquell programa i de l'escrit que li van fer al full informatiu de la parròquia del dia 1 de desembre, he mirat de fer-vos un resum de qui és i de què ha fet ell durant tots aquests anys a la parròquia. En Josep Maria ha estat tota la vida dins la parròquia, doncs ha fet de sacristar 58 anys. Va començar quan en tenia 15, fins ara que en té 73 i que encara continua al servei d'una manera voluntària. No va tenir cap formació específica, ni havia fet mai d'escolar. Va començar d'una manera així informal quan va començar a treballar a Barcelona després d'anar a les escoles Núria. Un dia mossèn Ramon Graner, que era de Sant Feliu i que coneixia el seu pare, que també era de Sant Feliu, li va dir «Hapa, Josep Maria, vine cap aquí, tu seràs el sacristà». I ell, que no en tenia ni idea de què era un sacristà, va entrar directament a la sacristia sense haver fet mai d'escolar, sense tenir cap formació ni haver fet cap curset. Tampoc cap mossèn li va suggerir que fes res. Ell sempre ha fet el que el rector li va encomanar. S'ha limitat sempre a estar al costat del rector. No ha portat mai sotana ni roquet. Sempre ha assistit a les celebracions amb alba blanca. De primer, quan treballava a Barcelona, a la tarda després de la feina i arribava a Sant Just, anava cap a la parròquia i s'hi estava fins que acabava la missa. Podia complementar la seva feina amb la de sacristà. Doncs, a la parròquia hi estava sobretot els dissabtes i els diumenges. Després es va quedar a l'atur. Llavors, com que la parròquia anava molt bé, va passar a fer de sacristà en horari complet. O sigui, va passar a ser un treballador fixe cobrant el seu salari. I combinant la feina amb treballs a les escoles Núria i altres llocs, es va jubilar treballant de sacristà després de 20 anys cotitzats com a treballador de la parròquia. Actualment, una parròquia no podria suportar una despesa d'aquesta categoria. El sacristà, diu en Josep Maria, és de fet la persona que està permanentment a la parròquia. No és el secretari del mossèn i no té cap poder de decisió. La seva feina consisteix en estar alerta que totes les coses funcionin, que hi hagi lometes a les imatges del Sant Crist i de la Mare de Déu de Montserrat. Encara que ara són elèctriques i ja no les té de controlar. Preparar els vestits que portarà el mossèn durant la celebració. Abans, posava per ordre totes les peces damunt de la taula de la sacristia, vigilant el color litúrgic de les mateixes perquè el mossèn se les anés posant sense buscar res. Ara ja no ho fa perquè el mossèn les treu ell mateix de l'armari. Revisar i deixar els llibres de les lectures del dia oberts per la pàgina corresponent perquè el mossèn perquè el mossèn ho pugui revisar abans de sortir a celebrar. Doncs les lectures de les misses són cada dia diferents. Abans, quan no hi havia telèfons mòbils atenia les trucades sobretot als dies de despatx i apuntava les misses que li demanaven o donava dates de bateig i casaments. Ara ja no. Ho fa tot el mossèn directament. Ell no ho diu però jo l'havia vist pel barri gòtic de Barcelona fent encàrrecs per la parròquia com ara comprar cera o buscar o portar alguna cosa del bisbat. Durant aquests 58 anys tota una vida ha sigut sacristar de 5 rectors mossèn Ramon Graner mossèn Miquel Alairac mossèn Anton Roca mossèn Joaquim Rius i ara mossèn Xavier Sobrevia. A més a més d'altres capellans que han vingut a ajudar com ara mossèn Àngel Galícia que era el capellà de la residència i d'algun vicari i també del pas per la nostra parròquia de Monsenyor Joan Enric Vivés ara arcabisbe d'Urgell quan era bisbe auxiliar de Barcelona i vivia a Sant Just. I també una pila immensa de feligresos i persones que en un moment o altre han passat per l'església. Cada capellà diu té les seves particularitats i quan venia un mossèn nou ell intentava adaptar-se i fer les coses com ell volia. Agafar unes altres rutines o uns altres horaris però sempre intentant de fer-ho el més bé possible. Ell va viure molts anys a la casa del vicari que nosaltres dèiem Calajuana a la mateixa plaça de l'església. Primer sol i després molts anys amb la seva mare que planxava totes les estovalles dels altars. Ara viu a la residència de Nostra Senyora de Lourdes on també voluntàriament col·labora en tot el que pot sobretot atenent els telèfons. Han sigut molts anys tants que la seva presència i el seu treball a l'església ha sigut constant. Per això i per agrair-li aquesta forma discreta però eficaç de fer les seves coses la comunitat cristiana d'una manera no tan discreta li ha volgut agrair aquesta tasca regalant-li un ordinador portàtil que ell tan volia. Jo des d'aquí li suggereixo que escrigui les seves vivències a la parròquia. És una cosa que ell diu que no ho pensa fer però dedicant-li només un aureta cada dia sortiria un llibre molt interessant. Seria com anar passant la vida de Sant Just durant aquests mig segle veient com anaven canviant les coses. Ara ens seria impossible de no veure el tombant per allà per això encara que hagi decidit de viure a les monges continuarà fent de voluntari i estant a la nostra parròquia perquè no el trobem molt a faltar. Moltes gràcies Josep Maria i repeteixo escriu les teves vivències no et demanem les teves vivències personals et demanem les vivències de la parròquia perquè suposem que ets la persona que en sap més i si no ho fas tu tota aquesta memòria històrica es perdrà. El dia 20 de gener es celebra Sant Sebastià i qui era Sant Sebastià? Sant Sebastià era tribu de l'exècid romà va néixer a Roma l'any 255 els emperadors dioclesià i maximilià que governaven junts el van fer santorió i cap de la cohort era cristià i no participava en els sacrificis i festes paganes feia conèixer els seus soldats qui era Jesús i visitava i ajudava els cristians empresonats els seus companys el van descobrir i el van denunciar a l'emperador Maximilià que li va proposar escollir entre la vida militar o la fe religiosa i ell va decidir de ser cristià llavors l'emperador es va emforismar perdó llavors l'emperador es va emforismar molt i el va condemnar a mort els soldats el van portar a l'estadi el van lligar a un tronc d'agra i li van llençar una pluja de fletxes fins que el van deixar per mort els seus amics el van anar a recollir i en veure que encara estava viu se'l van emportar a casa i el van curar li van aconsellar que se n'anés de Roma però ell en lloc de marxar es va presentar l'emperador qui desconcertat perquè es pensava que estava mort el va fer assutar llavors quan sí que es va morir el van llençar a les clavegueres però els seus amics el van recollir i el van enterrar a la via Augusta on avui en dia hi ha les catacombes de Sant Sebastià és un sant molt estimat i venerat tant per l'església oriental com per l'occidental i potser sigui un dels sants màrtirs més representats artísticament és molt fàcil de reconèixer durant l'edat mitjana es representava vestit amb luxe i portant l'arc i les fletxes i a partir del renaixement es representa amb el tors nu lligat a un tronc d'arbre amb dues o tres fletxes clavades al seu cos com la imatge que tenim a l'església ara es podria fer una llista dels artistes que han representat a Sant Sebastià però si en voleu veure un de molt bonic està en el retaule que hi ha a la catedral de Barcelona de finals de 1400 encarregat a Jaume Oguet però fet pels seus deixebles Rafael Bargós i Pere Alemany està representat ricament vestit i també us diria que si teniu temps busqueu una fotografia de l'escultura de l'Onso Berruguete o de la pintura del martiri de Sant Sebastià del greco Sant Sebastià és un sant a qui s'invoca quan hi ha una epidèmia de pesta malaltia que feia estralls entre la població i que s'anava repetint periòdicament era una malaltia tan temuda que encara avui en dia podem veure a la porta de la muralla de ciutats per on entrava més gent la capelleta amb la imatge de Sant Sebastià perquè controlés que els microbis de la pesta no hi entressin aquí a Catalunya moltes ciutats i pobles havien fet a Sant Sebastià el vot del poble què vol dir això del vot del poble una prometença que es fa una població a un sant quasi sempre a Sant Sebastià perquè els alliberi del flagell de la pesta llavors el dia de la seva festa fan una missa solemne el porten en processó li resen una novena i fins i tot aquell dia no van a treballar aquesta prometença es renova cada any aquí al Bas Llobregat encara fan el vot del poble cada any a Vallirana i a Sant Vicenç dels Hors i per ells és dia festiu a Sant Just també s'havia fet el vot del poble però aquesta tradició fa molts anys que s'ha perdut i encara que molts de vosaltres no ho sapigueu Sant Just d'Esvern té a Sant Sebastià com a copatró o sigui que si les coses haguessin seguit el seu curs tindríem per Sant Sebastià la festa major d'hivern Sant Sebastià ja s'invocava contra la pesta l'any 680 més tard el Consell de Cent de Barcelona el va declarar advocat contra la pesta i copatró de la ciutat i celebrava una festa votiva a la Basílica dels Sants Just i Pastor de Barcelona exposant i venerant la relíquia en un reliquari de plata daurada que era propietat de l'Ajuntament he anat a buscar l'arxiu perruquial i el llibre de notes històriques de mossèn Antonino per veure com veneraven els Sant Justencs el seu copatró es veu que des de temps molt antics la nostra església tenia un altar dedicat a Sant Sebastià l'any 1595 és la primera vegada que tenim constància que hi ha un altar dedicat a aquest Sant el rector antic terres que va estar a Sant Just des de 1618 a 1649 va revitalitzar molt el culte d'aquest Sant i fa constar en els seus escrits que la festa de Sant Sebastià celebrava Sant Just com a vot del poble però sembla ser que anteriorment el 1551 degut a una gran mortandat d'una epidèmia de pesta que fins i tot van haver d'enterrar difunts fora del cementiri la gent va acudir a suplicar Sant Sebastià i li va fer la prometença del vot del poble celebrant perpetuament la seva festa el rector Sebastià Clarís i Boixaderes que va regir la nostra parròquia de 1668 a 1687 suposo que per afinitat al seu nom va valoritzar molt aquesta festa l'any 1813 li fan un altar nou un altar que comparteix amb Sant Isidre i Sant Antoni de Pàdua amb una imatge feta de fusta magníficament tallada de mida natural l'any 1823 Don Alonso de Castilla i Muñiz li va fer fer un rictabernacle de format molt refinat decorat en plata estic copiant les paraules de mossèn Antonino destinat a portar la imatge de Sant Sebastià en processó i que també es feia servir per la festa de Sant Isidre i la festa de Sant Antoni de Pàdua aquest rictabernacle va desaparèixer com tantes altres coses en l'incendi revolucionari de 1936 un cop reconstruïda l'església i restaurada la capella la van dedicar els mateixos sants i van posar les imatges de Sant Isidre Sant Sebastià i Sant Antoni de Pàdua com eren abans aquestes imatges van ser pagades per les germanes Modalell-Gener el senyor Antoni Trullent i el sindicat dels pagesos ja fa una colla d'anys que les imatges de Sant Isidre i Sant Antoni estan dormint a les golfes i ara només hi venarem a Sant Sebastià mossèn Antonino ens continua dient que en els seus temps la gent més antiga es recordava sovint de Sant Sebastià sobretot en cas de malaltia li portaven molts siris el dia de la seva festa i durant l'any es feien celebrar misses però tot això ha anat minvant després de la guerra a l'arxiu de la parròquia existeix el llibre de l'administració de l'altar de Sant Sebastià els administradors dels altars eren persones que s'ocupaven de la neteja de l'altar del canvi de les flors organitzaven la festa del Sant i portaven els comptes de les despeses d'aquests llibres se'n conserven uns quants són unes llibretes escrites a mà amb molt bona lletra sembla ser que per la mateixa persona on després d'explicar la història de la capella o altar apunten les despeses que genera la celebració de la festa any rere any i després la firma el mossèn fins l'any 53 totes estaven firmades per mossèn Antonino cada any les feia explicació l'any 57 la firma és de mossèn Pere Montserrat i el 31 de desembre de 1960 en època del rector Josep Martorell es dona per abolida aquesta administració ja no s'hi apunta res més en aquell magnífic recull dels fulls parroquials que també es guarden a l'arxiu i que van des de 1926 fins a 1936 escrits per mossèn Antonino podem trobar la descripció acurada de com es celebrava la festa de Sant Sebastià a les 7 del matí hi havia missa resada a les 10 ofici solemne cantat per les dues seccions del cor parroquial la homilia era predicada per un predicador forani a l'ofertori es veneraven les relíquies i en acabar es repartien estampes del sant fetes expressament per la nostra parròquia després hi havia una processó portant la imatge del sant pels carrers plaça Can Preciós carrer de la Sala Rambla Monistrol Bonavista i Badó cantant els goig i a les 3 de la tarda resava el rosari la celebració de la missa solemne tal com està anotat el llibre de l'administració de l'altar costava 113 pessetes el cor parroquial cobrava 23 pessetes l'organista 25 el predicador 50 i el campaner 15 i a més a més es tenien de pagar les despeses de cera electricitat del dia de la festa i de durant l'any que es compartien amb la celebració de la festa de Sant Isídeu que pagava el sindicat de pagesos i la de Sant Antoni de Pàdua que pagaven uns devots aquests fulls parroquials que també descriuen les coses s'estronquen el juliol de 1936 i no se'n tornen a publicar fins a 1940 llavors estan tots escrits en castellà i suposo que les 4 fulles que tenien 3 venien escrites pel bisbat i eren les mateixes per totes les parròquies i no es podien modificar i l'última estava escrita pel rector on hi posaven les proclames matrimonials les misses dedicades i poca informació més el 30 de desembre de 1953 mor mossèn Antonino i l'any 1954 els fulls parroquials canvien de format ja suposo que hi ha més llibertat en els escrits encara que es fan tots en castellà el corresponent a la setmana de la festa de Sant Sebastià hi ha una descripció llarguíssima amb un vocabulari barroc i recarregat que comença amb festivitat de Sant Sebastián 7.30 del matí o assistir a l'ofici solemne de les 10.30 cantat cantat pel cor parroquial on hi haurà adoració de la relíquia i cant dels boig o sigui que fa 70 anys encara hi havia a Sant Sebastià una devoció i la gent hi anava a posar espelmes al dia de la seva festa ara quasi res bé en temps de mossèn rius posaven a l'altar de la seva imatge el dia de la seva festa un ram de roses vermelles ja se sap què passa amb els copatrons sobretot si s'escauen a l'hivern però és qüestió que algun alcalde dins de les seves possibilitats o algun museu perdó és qüestió que algun alcalde dins de les seves possibilitats o algun mossèn recuperi la festa exemples ja en tenim fa uns 35 anys a la diada de Santa Eulàlia no se celebrava a part de la gran festa religiosa que es feia a la catedral la ciutat de Barcelona no feia res i passava de puntetes per sobre la seva patrona però Pasqual Maragall amb molt bon criteri tot que no va aconseguir que el dia 12 de febrer fos dia festiu va recuperar la festa de Santa Eulàlia ara es posa el panor de Santa Eulàlia al balcó d'Ajuntament tots els museus de la ciutat i el mateix Ajuntament tenen dia de portes obertes i es fan tot d'activitats per celebrar Santa Eulàlia o sigui que amb una mica de bona voluntat potser podríem ressuscitar la festa major d'hivern i ara ja ho sabeu si ens voleu tornar a escoltar estarem un altre cop a antena el dissabte a dos quarts de 12 del migdia i també si voleu veure l'entrevista que li va fer la Maria Barranco a en Josep Maria Romagosa a la Televisió d'Esplugues connecteu amb Televisió d'Esplugues a la carta el programa Línia de Servei del dia 13 de desembre segur que us agradarà molt a la Televisió d'Esplugues a la Televisió d'Esplugues a la Televisió d'Esplugues a la Televisió d'Esplugues a la Televisió d'Esplugues a la Televisió d'Esplugues a la Televisió d'Esplugues a la Televisió d'Esplugues Fins demà! Fins demà!