Veus Parròquia del 19/12/2018 — Judaïsme, tradició i modernitat: arrels de l’antisemitisme, sionisme i convivència Israel-Palestina; sinagogues a Catalunya i laïcitat política

Resum general

En aquesta conversa a Veus de la Parròquia, amb l’educador i representant de diàleg interreligiós Jorge (Jordi) Burman de la Comunitat Israelita de Barcelona, s’aborden temes clau del judaisme contemporani i històric: des de les arrels de l’antisemitisme a Europa, passant pel sentit del sionisme i la fundació de l’Estat d’Israel, fins a la convivència Israel–Palestina i la realitat de les sinagogues a Catalunya. També es reflexiona sobre el futur de la fe jueva, la transmissió familiar de les tradicions i la necessitat de laïcitat en el llenguatge polític per evitar prejudicis.

Punts clau del diàleg

• Arrels històriques de l’antisemitisme a Europa: la calúmnia del deïcidi, la imposició de viure en guetos i l’estigma vinculat a la usura, en contrast amb períodes de convivència més normalitzada a països de tradició islàmica.

• Sionisme i retorn: el sionisme s’explica com a sinònim espiritual de Sió/Jerusalem i com a aspiració d’autodeterminació després de segles d’exili, culminant amb la partició de l’ONU (1947) i la fundació d’Israel (1948).

• Convivència Israel–Palestina: es remarca la vida quotidiana compartida i la cooperació (fins i tot sanitària), alhora que s’assenyalen interessos geopolítics i d’indústries armamentístiques com a combustible del conflicte. Exemple de pau: els acords amb Egipte (Anwar Sadat). Esperança en resolucions de l’ONU i en les noves generacions.

• Futur del judaisme: la pràctica és viscuda a la llar (la veritable “sinagoga”), amb festes com Sukkot i Pésah centrades a casa. Es preveu més entesa interreligiosa i reconeixement de similituds.

• Sinagogues i patrimoni a Catalunya: definició de Beit ha-Kneset (casa de reunió), evolució del culte després de la destrucció del Segon Temple, i mapa actual de sinagogues a Barcelona i Girona. Patrimoni del Call i iniciatives de memòria històrica.

• Laïcitat i prejudicis als EUA: crítica a l’etiqueta de “lobby jueu” i a la barreja de religió i política; es reclama llenguatge laic per evitar prejudicis, xenofòbia i racisme.

Temes principals

1) Arrels i persistència de l’antisemitisme

• Calúmnia històrica del deïcidi i politització del poder clerical a l’Europa antiga.
• Guetos/Aljames: pèrdua de drets i professions restringides (estigma del “jueu i els diners”).
• Contrast amb períodes de convivència en contextos islàmics fins ben entrat el segle XX.

2) Sionisme, ONU i fundació d’Israel

• Sionisme = arrel espiritual de Sió/Jerusalem i aspiració de retorn present en la pregària diària.
• ONU 1947: proposta de dos Estats; 1948: proclamació d’Israel.
• Autodeterminació com a resposta a la manca de drets i a l’Holocaust.

3) Israel–Palestina: convivència, interessos i vies de pau

• Vida quotidiana i cooperació (atenció sanitària a israelians/palestins, siris atesos a hospitals israelians).
• El conflicte s’alimenta d’interessos de potències i indústries d’armes.
• Model de pau: Egipte–Israel (Sadat). Records d’Yitzhak Rabin i l’esperança en la pau.
• Respecte institucional: la comunitat religiosa no parla en nom de l’Estat d’Israel; suport a resolucions de l’ONU.

4) Futur de la fe i transmissió

• La família com a nucli del culte: la casa és la “veritable sinagoga”.
• Festes com Sukkot i Pésah donen sentit actual a la tradició.
• Optimisme: creix la comprensió mútua entre religions.

5) Sinagogues i memòria a Catalunya

• Origen i funcions de la Beit ha-Kneset: pregària, estudi, trobada social.
• Després del Segon Temple: del sacrifici (korban) a la pregària i pas de cohen a rabí.
• A Barcelona: CIP (Avenir 24, oberta 365 dies), comunitats Mazortí/Conservadores, Bet Shalom, Chabad Lubavitch… A Girona, recuperació d’espais i museus del Call.

6) Laïcitat, mitjans i política als EUA

• Crítica al tòpic del “lobby jueu”: és un prejudici.
• Cal despolititzar la religió i evitar etiquetar col·lectius en notícies (font de xenofòbia i violència).
• Migracions religioses cap als EUA per persecucions europees; avui cal un llenguatge inclusiu i laic.

Cites destacades

“El que ataca un jueu ataca la humanitat… Quan cau un palestí, cau un ésser humà.”

“Quien no nace para servir, no sirve para vivir.” (recordant el Papa Francesc, Laudato Si’)

Conceptes clau

• Sionisme: vinculació espiritual i històrica amb Sió/Jerusalem i dret a l’autodeterminació.
• Beit ha-Kneset: “casa de reunió”; sinagoga com a espai de pregària, estudi i vida comunitària.
• Korban: ofrena/sacrifici com a proximitat al sagrat; substituït per la pregària després del Segon Temple.
• Shalom: pau i integritat; salutació que evoca plenitud (shalem = “sencer”).

Notes i context

• La Comunitat Israelita de Barcelona (CIP) no representa l’Estat d’Israel; per posicions oficials, remet a l’ambaixada.
• CIP: C/ Avenir, 24 (Barcelona), sinagoga oberta 365 dies/any.
• Visibilitat mediàtica: TV3 ha emès el Hanukkà en el marc d’un espai de festes de diferents religions.