La Crucifixió blanca de Chagall: Quaresma, diàleg jueu-cristià i esperança davant la guerra i la banalitat del mal

Abans de Fismontals A salvar-se Ràdio Nesbeth Ara escoltes Ràdio Nesbeth Durant avui corrent Veus de la Parròquia Programa de formació i informació humana i cristiana de la Parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esberra A veus de la Parròquia El nostre bisbat I el nostre bisbat passa per conèixer el nostre bisbe Xavier Gómez però també tot l'ambient que s'ha girat a l'entorn de la Setmana Santa Ara escoltarem el bisbe Xavier fent la seva dissertació el seu reces de Setmana Santa Endavant el bisbe Xavier Bona tarda de vos guard Sempre és un goig retrobar-nos com poble de Déu en un moment tan bé sinodal Aquí estem presents laics, laiques, preveres, religioses, religiosos i sempre és una alegria i un goig Us agraeixo molt que hi heu vingut però no per aquesta novetat sinó que espero que perquè sigui també una estona un moment de trobada d'encontre amb el Senyor al voltant d'una obra d'art potser sí és un intent atrevit però bueno crec que també de vegades se'ns va bé obrir finestres noves i obrir-nos a la creativitat Per què? Per què? Aquesta dinàmica quaresmal d'art i contemplació de vegades tenim l'art tenim l'art tenim el patrimoni a les esglésies i no la fem servir però tot art cristià tot patrimoni tot art sagrat es està parlant constantment i el que necessitem és sintonitzar amb l'art i entendre o fer-nos o ajudar-nos a entendre aquest llenguatge perquè sigui una paraula viva per nosaltres en aquest moment Aquesta obra d'art ja l'aniré explicant a poc a poc però jo me l'estimo molt des del primer moment que la vaig trobar em va resultar fascinant i després quina casualitat que diu el papa francès que també és la seva obra favorita i és un quadre que ara normalment està al museu a Nova York bé començo però com estem en un ambient de recès en un ambient de quaresma ens posem en la presència de Déu l'invoquem el Déu Trinitat en el nom del Pare del Fill i de l'Esperit Sant Amén aquest recès està o vull posar-ho en context i en relació amb el moment que viu el nostre món un moment d'incerteses de patiment de guerra comercial i d'altres guerres de violències obertes de moltes ferides per tant sense perdre de vista les violències que assolen el nostre món i el nostre continent estic pensant a Ucraïna però també hem d'anar a Terra Santa i més enllà tantes fronteres i mars que banyen el nostre continent i que també banyen el nostre món girem la mirada enmig d'aquesta situació girem la mirada cap al crucificat cap al crucificat perquè el protagonista de la crucifixió blanca és un crist un sant crist crucificat en la crucifixió blanca pintada l'any 1938 què va passar a Espanya el 1938 hi havia encara una guerra civil però en Europa hi havia la segona guerra mundial enmig de la terrible violència que assolava Europa i especialment el poble jueu Marc Chagall ha contemplat a Jesús com a profeta interpretant la seva vida i mort com a servei a la humanitat acció litúrgica i profètica al mateix temps victòria de l'amor i el bé sobre el mal per als cristians la encarnació i la pasqua de Crist tenen els seus efectes i prolongació en la història del món el seguiment de Jesús en la vida consagrada vol prolongar les conseqüències de l'encarnació i la pasqua però també el seguiment de Jesús en qualsevol vida cristiana la meditació d'aquesta obra pot animar-nos a treballar amb ostinació per una vida cristiana que articuli l'art de viure aquesta dimensió més sapiencial de la vida l'art de viure amb la dimensió més profètica de denúncia i de predicació una vida de valors i virtuts més fraterna ecosistema on conrear i créixer en el seguiment de Jesús per allurar la nostra vida per l'Evangeli llorar la nostra vida per l'Evangeli atents als quals sofreixin i a quants es troben en les perifèries fronteres que hem de transitar seguint el Nazaret Chagall deia en la nostra vida només hi ha un color com en la paleta de l'artista que ens dona el significat de la vida i de l'art és el color de l'amor i també hi ha una frase molt bonica que diu que el que l'arbre té de florit viu d'allò que té soterrat els arrels en aquest temps de Quaresma ens proposem tornar a Jesús tornar al Senyor centrar l'atenció en aquell que ens va estimar el primer que ens va estimar el primer i en qui hem compromès la vida ens proposem tornar a Jesús a l'amor de Jesús a l'alegria de Jesús a l'esperança que brulla de Jesús la Quaresma és moment propici per a custodiar i reparar la interioritat on arrella i creix o decreix la nostra experiència de Déu com escriu el Papa Francesc el gran risc del món actual amb el seu múltiple i aclaparadora oferta de consum és una tristesa individualista que brolla del cor còmode i avar de la cerca malaltisa de plaers superficials de la consciència aïllada quan la vida interior és clausura en els propis interessos ja no hi ha espai per als altres ja no entren en els pobres ja no s'escolta la veu de Déu ja no es gaudeix la dolça alegria del seu amor ja no palpita l'entusiasme per fer el bé els creients també corren aquest risc cert i permanent molts cauen en ell i es converteixen en éssers ressentits queixosos sense vida aquesta diu el Papa no és l'opció d'una vida digna i plena aquest no és el desig de Déu per a nosaltres aquesta no és la vida en l'esperit que brolla del cor de Crist ressuscitat convido a cada cristià en qualsevol lloc i situació en què es trobi a renovar ara mateix la seva trobada personal amb Jesucrist o almenys a prendre la decisió de deixar-se trobar per ell d'intentar-ho cada dia sense descans no hi ha raó perquè algú pensi que aquesta invitació no és per a ell o per a ella perquè ningú ningú queda exclòs de l'alegria comunicada pel Senyor el que arrisca el Senyor no el defrauda i quan algú fa un petit pas cap a Jesús tot i que sigui un petit pas cap a Jesús descobreix que ell ja esperava la seva arribada amb els braços oberts això diu el papa francès que l'Evangeli gaudi els números 4 i 5 l'arbre de la creu que floreix per Pasqua es nodreix dels arrels enfonsades en el misteri de l'encarnació el cristianisme proclama la paradoxa la bellesa que salva el món és la que mana del crucificat del vivent però nosaltres prediquem a Crist crucificat pedra d'ensopegada per als llueus i necessitat per als gentils més per als anomenats tant llueus com grecs Crist és poder de Déu i sabiesa de Déu la quaresma és moment propici per a custodiar i reparar la interioritat on arretlla i creix o decreix la nostra experiència de Déu avui us proposo un exercici d'escolta a través de l'art del segle XX ajudats per un pintor del segle XX capaç d'expressar amb llenguatge propi la seva visió de la realitat i del món voldria concloure aquest moment aquest reces amb una invitació a tornar a Jesús i a reneixer a l'alegria i no només a l'esperança per això he triat el testimoniatge d'un artista que mai va renunciar al goig ni a l'esperança malgrat totes les situacions extremes que ve a viure el primer testimoniatge de vida cristiana o de vida consagrada que hem de donar a la societat és el d'una paràbola de fraternitat i del d'una vida posada sota el signe de l'alegria qui és marxagal el marxagal va travessar tot un segle fins als seus 98 anys de vida fill de la diàspora i víctima de la més convulsa de les centúries nascut en una família jueva de la ciutat bielorrusa de Vitebsk en les raneres del segle XIX la seva història personifica com cap altra el drama de la fugida permanent i de l'èxode imposat per les revolucions i les guerres amo d'una extensa obra colorista i aparentment feliç els concordes de la música i la tristesa de la poesia van ser el fil conductor de la seva producció rotundament original malgrat coincidir en el temps amb els grans moviments de les avantguardes i participar tangencialment en alguns d'ells la seva manera d'entendre la pintura va romandre inalterable tota la seva vida l'any 1938 va pintar la crucifixió blanca obra d'art que ofereixo per a la seva contemplació com a meditació que ens ajudi a revitalitzar la trobada amb Déu i els germans i germanes l'escolta de la paraula llegida en el context d'una realitat que ens afecta ens facilitarà la tasca de reorientar la nostra vida una vegada més cap a Crist i el seu evangeli de buscar-ho de somniar el profetisme i la saviesa de la vida cristiana i de la vida religiosa vida arrellada en la saviesa del crucificat ressuscitat com deia l'apòstol sant Pau em vaig proposar no saber entre vosaltres cap cosa sinó a Jesucrist i aquest crucificat en la crucifixió blanca Chagall representa el dolor com un factor universal però a diferència de no poca gent de la seva època aquest pintor profundament espiritual va mantenir una visió àmplia i esperançada no es centra únicament en el sofriment sinó que a més expressa la vulnerabilitat de l'home i la seva real necessitat de creure en Déu Chagall va estimar tant la tradició com la innovació amb tot la seva contribució real resideix a recuperar el Jesús hebreu per arribar a germanar-se tant amb els jueus com els cristians aquí tenim una representació de la simbologia cristiana Jesucrist crucificat però envoltada de simbologia profundament jueva Estal amenorà el tefilac és un exemple de diàleg interreligios i intercultural la pintura de Chagall fa referència a esdeveniments específics en la història de la humanitat del segle XX la seva obra funciona com una pregària o oració dirigida a Déu en una sola pintura Chagall ha aconseguit unir allò que per segles comunitats senceres van concebre només en termes de segregació i antagonisme el món jueu i el món cristià és precisament en aquest sentit que la crucifixió blanca de Chagall funciona com un veritable pont entre cultures tal com succeeix amb el títol d'un oli pintat per Gogan en 1897 també la crucifixió blanca tendeix a interrogar-nos sobre on venim què som i a on anem el tema de la crucifixió blanca expressa la salvació de Déu il·luminant i derrotant la banalitat del mal i aquí el seu tema principal encara que a primera vista ressalti l'agonia de Jesús i el dolor del poble jueu en lluxtaposar a Jesús amb els jueus de l'Europa oriental Chagall no reinventa potser la història potser és possible que Chagall hagi pintat l'experiència d'algun creient que trobant-se davant l'altar d'una església no fossin diferent enfront d'allò que els succeïa als jueus europeus l'any 1938 la destrucció sistemàtica del seu món la seva cultura les seves vides en baixar-nos afectar o provocar per aquesta obra pretenem endinsar-nos en el misteri de la encarnació i la Pasqua per acollir la paraula de Jesús que ens convida a corregir el rumb de la nostra vida a tornar una vegada i una altra a l'Evangeli Chagall és en tota la seva obra color i alegria en aquesta obra predomina el blanc un dels colors que va utilitzar abans i després de la segona guerra mundial amb diversos significats la innocència el martiri del poble jueu la puresa la pau i fins i tot la incertesa un precedent ja us estava preguntant estàveu preguntant què significava aquesta aquesta fotografia aquesta obra l'any 1933 Chagall Chagall pinta aquesta obra que es titula Solitud Soledat després del període a París que definirà com el més feliç en la seva vida la pintura de Chagall canvia de to una profunda melancolia substitueix l'alegria abstret i embolicat en el seu mantell d'oracions un jueu d'edat indefinible està assegut sobre la gespa l'alturà a la seva mà esquerra roman enrotllada la tradició religiosa dels seus mallors no sembla proporcionar-li un alliujament per a suportar el seu dolor al costat d'ell jeu una vaca de mirada trista d'acord amb les paraules del profeta Oseas si Israel és ostinat com una vaca ostinada junts simbolitzen el poble de Chagall el poble en la diàspora en l'horitzó planen núvols de tempesta que amenacen a l'àngel amb una foscor galopant captant el desenvolupament dels successos en el món Chagall comença a adonar-se que alguna cosa estava passant a Europa i transmet consternació l'any en què els nazis dominen Alemanya amb la seva ideologia bàrbara l'art anuncia els perills que amenaçaven a l'artista al seu poble i en general a tothom aquesta pintura amb la seva tonalitat trista i el seu protagonista que medita pot ser punt de partida per aquells que hem abraçat ens hem casat amb la paraula buscant seguir el verb encarnat quan experimentem en les diverses etapes de la nostra vocació el cansament dels bons la solitud que no sempre resulta solitud sonora cinc anys més tard Chagall expressa el seu món interior i la realitat que li ocupa amb el blanc que és color protagonista d'aquesta peculiar visió de la crucifixió l'escena representada per Chagall és un centelleig de llum en una Europa amb tenebres la llum que descendeix sobre Jesús la llum que descendeix sobre Jesús és única en tot el quadre emanant des del firmament des de dalt des del sí del pare el presenta com un ésser extraordinari el que assumint els dolors de la humanitat ha calcigat la mort amb la seva mort en Jesús es consumeixi i compleixin totes les promeses i profecies de l'escriptura és anyel i pastor profeta i rei però sobretot és el servidor estic entre vosaltres com el que serveix diu Jesús jo soc la llum del món el crucificat des del seu més gran davallament per la mort en creu ha vençut el que més humillia al gènere humà la mort que segons les escritures és conseqüència del mal o del pecat o del pecat el títol d'aquesta obra té el seu origen precisament en aquesta llum d'esperança que des de la creu de Jesús il·lumina recapitula tota la història de la humanitat una llum que ve de dalt però que al mateix temps és una llum que reflexa el mateix crucificat Chagall va pintar aquesta obra com deia l'any 1938 mentre Espanya proseguia la guerra civil el mateix any de la Kristallnacht o nit dels cristals trencats a Ústria i Alemanya només mesos abans de l'inici de l'extermini nazi del poble jueu i la destrucció de la seva cultura però no sols van ser els hebreus objecte d'aquesta destrucció d'aquesta maldat ja que els camps de concentració també van ser presos per a jueus gitanos homosexuals i dissidents que ens recorda tants anys després en altres parts del món la sistemàtica i còntumes voluntat humana per a recórrer a la violència i provocar su sofriment en la resolució dels conflictes i les ambicions Chagall era part de la cultura jueva la de l'idioma ídix els estudis i casaments en el jogaret de les patates de les patates i els candelabros les parelles i els rabins els talents i negocis cabrits i teteres els somnis i petites eternitats els linxaments i burles en abundància aquest color que predomina és inquietant un blanc inquietant no és casualitat que Chagall sigui l'autor d'aquells violinistes que des de la seva obra continuaran encara avui executant melodies cletsmer des del precari equilibri que pressuposa tocar el violí en la teulada perquè són molt famosos aquests quadres de Marc Chagall o amb les teulades n'hi ha violinistes una cançó afirma que una cançó jueva afirma que el món íntegrament és un pont molt estret que en trobar-nos davant aquest pont tan estret que és la vida i estar un a punt de creuar-lo el fonamental és no espantar-se en la seva autenticitat l'obra plàstica de Chagall és expressió de coratge i pertany a més a una cultura guiada per elements compartits d'algun moda amb l'espiritualitat cristiana la tradició l'estudi l'esperança la confiança en la gràcia en la crucifixió blanca sobre el crucificat podem veure's les figures preocupades i fins i tot agitades dels alguns jueus de l'Europa oriental la sorpresa davant la barbària humana el desconcert per la ceguesa que no va ser capaç de preveure o evitar el que s'aveïnava els debats que impedeixen actuar l'oració que no ha reconegut els signes dels temps oració d'ulls tancats davant el drama de Jesús i el de la humanitat lamentació i súplica al costat del profeta crucificat en qui es compleixen les promeses de l'escriptura la paraula que va acampar entre nosaltres el Messias il·luminant els pobles que viuen en tenebres i en nombres de mort guiant els seus passos pel camí de la pau sobre l'esquerra del quadre irrompen els revolucionaris comunistes amb les seves banderes vermelles mentre el foc consumeix les cases i la comunitat hebrea intenta allunar-se del vell continent en un sobrecarregat batxell potser que ens recorda les pasteres com les que es converteixen en tombes per als quals fugen de la misèria en les rutes migratòries a les portes d'Europa sobre el costat dret de l'obra la situació tampoc és millor un nazi profana i destrueix una sinagoga que també crema en flames la força del simbolisme propi del corrent surrealista en l'art permet que aquesta obra es faci contemporània per la força i la veritat del que expressa ens ajuda a contextualitzar un home enar molts desafiaments que esperen ser il·luminats amb la contemplació amb la mística cristiana que sempre és una mística d'ulls oberts la predicació i el compromís actiu dels cristians dels religiosos en general i amb el profetisme i la saviesa de la vida consagrada en particular perquè la vida consagrada o és profètica o no ho és com no pensar en els mals que tenellen avui el món el continent europeu i les seves fronteres naturals l'èxode forçós dels quals busquen de les persones que busquen un futur millor i pareixen en naufragis els murs de la vergonya segregant pobles i regions ideologies xenòfobes o totalitarismes ideològics que ressorgeixin camuflats la crisi d'un model econòmic que devora llars i famílies joves que migren l'espoli del planeta i les seves conseqüències la decepció silenciosa i la desafecció de la fe l'oblit de Déu en tanta gent les persecucions religioses i les guerres barrejades amb religió tant a Orient mitjà com a Àfrica o Àsia tot té cabuda en aquesta crucifixió blanca que va ser pintada només un any després que Picasso pintés el Guernica a diferència d'aquell aquí no sols hi ha lamento i denúncia sinó també afirmació de la vida i esperança al Guernica no hi trobem cap afirmació de l'esperança no podem conformar-nos amb assenyalar els desafiaments i les calamitats una resposta creient no es cansa d'escudrinyar els signes dels temps per assecundar el nou que neix i humanitza la vida consagrada i la vida cristiana estan cridades a convertir-se en guaita de llargues distàncies sentineles que reconeixen i apuntalen alternatives d'esperança una altra de les figures representades en la crucifixió blanca és un home jueu que sembla haver aconseguit rescatar l'aturar que avança amb tristesa però sense llevar la vista ni de Jesús en la creu ni de la sinagoga en flames davant d'aquest home pot veure's un altre amb un vestit blau portant un cartell escrit en alemany que l'identifica com a jueu fill del poble de la memòria Chagall no va poder sinó registrar tot això per a recordar-li a l'espectador una vegada i una altra també l'església fa memòria de la pasqua del senyor per avançar la consumació del regne que està ja entre nosaltres cada comunitat cristiana és també lloc de memòria no sols pel que guarda entre els seus murs la seva història com a patrimoni històric o artístic sinó per la comunitat per aquesta comunitat totes les comunitats que busquen harmonitzar saviesa i profecia el jueu vestit de blau ha estat marcat pels nazis ich bin jude igual que ho va ser Jesús en la creu pels romans històricament tots dos rètols van ser concebuts amb el propòsit d'humiliar a les víctimes amb tot en la pintura de Chagall aquests rètols reverteixen tal propòsit i deixen al descobert el contrasentit i la banalitat del mal els nostres contemporanis estan cansats de la banalitat del mal però juguínegan amb ell i no acaben d'alliberar-se de la temptació que representa és seductor el mal però hem de desenmascarar-ho des de la cerca de la veritat i les propostes d'alternatives que facin justícia a les víctimes que defensin els vulnerables les nostres comunitats poden ser ecosistemes on s'eduqui en l'aliança amb la bondat l'home amb una bossa que també figura en la crucifixió blanca és usual en la imatgeria de Chagall apareix en moltes ocasions diferents obres d'art del mar Chagall és una al·lusió al popular mite del jueu errant que en aquest cas probablement simbolita la fugida dels perseguits a causa de la seva pertinença al poble hebreu tanta gent que ha de sortir de les seves pàtries dels seus països exiliats representa els desplaçats expatriats i refugiats dels nostres dies en tants països i zones del món aquest estat el recet és dirigit pel bisbe Javier del bisbat de Sant Feliu de Llobregat si voleu continuació d'aquesta intervenció del bisbe el nou youtube del bisbat de Sant Feliu ho trobareu us ha parlat veus de la parròquia el Lluís i moltes gràcies a tots per la vostra intervenció si us ha agradat podeu repetir l'escolta d'aquest programa el següent dissabte dia 19 a dos quarts de dotze del matí gràcies i adeu-siau l'escolta es ràdio desbend sintonitza es ràdio desbend la ràdio de Sant Just l'hora no ho he volgut l'escolta Smooth Jazz Club This is in remembrance of