Veus Parròquia del 24/11/2021 — La fam com a vergonya global: “El hambre” (Martín Caparrós), especulació alimentària i responsabilitat personal

Context i convidats

Programa Paraula Viscuda (Ràdio d’Esperança) amb la Lina i la Montserrat Chiró (Montse). Convidat: Lluís Casals, activista social i president de Sant Just Solidari, amb experiència a Gàmbia. El tema central gira al voltant del llibre “El hambre”, del periodista argentí Martín Caparrós.

Llibre i tesi central

Tesi clau: la fam és “la gran vergonya de la humanitat” i un fenomen estructural, lligat al neoliberalisme i al capitalisme, més que no pas a una suposada manca global d’aliments.

• El món produeix el doble del menjar necessari per alimentar tothom, però la fam persisteix per causes econòmiques i polítiques.

• La fam és la pobresa més extrema: afecta sobretot els pobres entre els pobres.

• Arcadi Oliveres és citat com a referent en fer pedagogia amb dades per entendre l’economia i els seus impactes.

Metodologia del llibre: micro i macro

Caparrós combina:

• Històries concretes (p. ex., una mare en un suburbi de Calcuta que cada dia busca 200–250 g d’arròs per als fills) per mostrar el patiment real.

• Anàlisi estructural i dades globals per identificar les macrocauses: mercats, especulació, desigualtats, governs i polítiques.

"¿Y cómo carajo podemos vivir sabiendo todo esto?" (Caparrós)

Dades clau que colpegen

• Cada dia moren aproximadament 25.000 persones de fam; això és més que sida, tuberculosi i malària juntes.

• A l’Àfrica, segons la FAO: 90 milions de desnodrits (1970) → >250 milions (2019).

• Al món, unes 800 milions de persones no mengen prou (≈1 de cada 10).

• A la borsa de Chicago, la especulació amb el blat mou uns volums equivalents a 50 vegades la producció mundial anual.

• Contrapunt moral: el mateix dia de l’11S (~3.000 morts), la fam va matar ~25.000 persones; i l’endemà també.

Especulació, finances i proximitat del problema

Clau econòmica: l’aliment és un “actiu segur” perquè sempre es ven; això incentiva especulació en moments de crisi.

• El 2008, grans fortunes i especialment plans de pensions (suecs, noruecs, etc.) van refugiar-se en mercats d’aliments, empènyer preus i agreujar la fam.

• Això ens implica: els nostres estalvis i pensions poden finançar pràctiques que empitjoren la fam, el desnonament d’habitatge públic o la contaminació (ex.: Delta del Níger), o fins i tot armes.

• Opaquedat bancària: costa saber on s’inverteixen els diners; cal fer les preguntes incòmodes.

Experiències de camp (Gàmbia)

Lluís explica situacions de pobresa però no de fam extrema a Gàmbia. Ex.: un jove que rep un pinxo de carn en guarda la major part per a la família; a casa, només arròs. Recorda que hi ha centenars de milions de persones que s’alimenten bàsicament d’un plat d’arròs, i no cada dia.

Ajuda internacional: riscos i paradoxes

Crítica a l’ajut mal dissenyat: segons l’economista africana Dambisa Moyo (Dead Aid, “ajuda que mata”), el gran ajut estat-a-estat sovint no funciona i pot generar dependències o dany col·lateral.

• Exemple UE: enviament d’excedents de pollastre congelat al Senegal que destrueix els petits negocis locals; quan s’acaben els excedents, el mercat local ja està arruïnat.

• Exemple de campanya mediàtica: mosquiteres finançades massívament (Sharon Stone) col·lapsen una petita empresa local que en fabricava; bon propòsit, mal impacte.

Ètica i responsabilitat personal (què podem fer)

Missatge clau: tot i ser un problema estructural, hi ha espais de compromís individual.

• Transparència i exigència: preguntar on s’inverteixen pensions i estalvis; apostar per banca ètica i fons responsables.

• Consum conscient: reduir el malbaratament alimentari; valorar cadenes curtes i productes que no destrueixin mercats locals.

• Educació: sensibilitzar infants i joves sobre el valor del pa de cada dia i la responsabilitat col·lectiva.

• Incidència: donar suport a organitzacions i polítiques que regulin l’especulació alimentària i protegeixin la sobirania alimentària.

Dimensió espiritual i tancament

El programa tanca connectant l’ètica social amb l’espiritualitat: el “Pare Nostre” invoca “el pa de cada dia” per a tothom, cridant a la coherència i a la responsabilitat.

Cites destacades

"El hambre mata todos los días más personas que el sida, la tuberculosis y la malaria juntas."

"Calculamos que en este momento hay unos 800 millones de personas que no comen lo suficiente."

"En la bolsa de Chicago se negocia cada año una cantidad de trigo igual a 50 veces la producción mundial."

Conclusió

La fam no és inevitable, és el resultat de decisions polítiques i financeres. El llibre de Caparrós, la lectura de dades i els testimonis de Lluís Casals ens interpel·len a mirar de prop les nostres finances, reduir el malbaratament, exigir regulació i actuar amb criteri perquè el pa de cada dia arribi, realment, a tothom.