Veus Parròquia del 31/5/2023 — La sogra de Pere, les dones a la Bíblia i el celibat: guarició, servei i una Església inclusiva
Presentació del programa, de Montserrat Giró i de Marta Ruiz: formació, voluntariat (Càritas, alfabetització de dones migrants), interès per l’ecologia i l’arrelament comunitari.
La Marta tria el fragment de la sogra de Pere; balanç de dones amb nom i sense nom a la Bíblia; implicació: Pere estava casat; visibilitat/invisibilitat de les dones.
Qüestionament de la teologia patriarcal; proposta de celibat com a opció; recordatori que Jesús no va fixar estructures sinó una manera de viure; retorn als manaments de l’amor.
Context històric sobre rabins i matrimoni; al·lusions a l’essenisme i a mites al voltant de Maria Magdalena; recentrat en la fe per sobre de la jerarquia.
Els evangelis neixen en una cultura patriarcal; avui es revalora la funció de la dona i el feminisme com a acció de justícia i reconeixement.
Comparació entre Marc i Lluc i lectura; Jesús com a guaridor; la dona, un cop guarida, s’aixeca i serveix com a resposta activa.
Identitat Simó/Pere; contrast entre sinagoga (Llei) i casa (comunitat); la casa com a espai on les dones podrien haver presidit les primeres reunions.
La febre com a senyal d’impuresa/càstig segons la mentalitat de l’època; Jesús trenca aquesta lògica i obre a una visió de misericòrdia i alliberament.
Crítica a la lectura punitiva del sofriment; invitació a la responsabilitat humana i a l’acceptació humil de la fragilitat, amb esperança.
Breu digressió sobre la figura de la sogra; matís sobre “qui vulgui seguir-me” com a crida personal lliure, no com a imposició estructural.
Jesús s’acosta, toca i agafa la mà; *egeirō* (aixecar) s’associa a ressuscitar: la guarició és alliberament i nova vida, amb dignitat restaurada.
Jesús cura diverses malalties; el servei de la sogra de Pere s’interpreta com a acollida i possible lideratge de la comunitat, no com a submissió.
Connexió amb la profecia: Jesús porta les febleses i les malalties del poble; dimensió salvífica de la seva acció guaridora.
La fe de Simó en demanar per la sogra; crida a la confiança en Déu i a la responsabilitat personal enmig de l’adversitat.
Recordatori de les dones sense nom i de les curacions en sàbat: la persona per damunt de la llei.
Comiat de temporada, desig de bon estiu, menció de la Trinitat el pròxim diumenge i notes de servei (temperatures del poble).
Idea central de l’episodi
Aquest episodi gira al voltant del relat de la sogra de Pere als evangelis i el que implica per a la vida eclesial: la visibilitat de les dones (sovint sense nom), el debat sobre el celibat i la necessitat d’una Església més inclusiva i menys patriarcal. A partir d’aquest passatge, es desplega una lectura que posa l’accent en la guarició, el gest de Jesús i el “servei” com a resposta activa i digna, no pas com a submissió.
"Jesús no va deixar normes ni estructures… ens va deixar una manera de viure."
"…que el celibat no sigui una obligació, sinó una opció en llibertat."
Convidada i context
- Marta Ruiz: llicenciada en Filologia Anglesa, professora i voluntària activa a la parròquia (grup de dones, Càritas, Sant Just Solidari).
- Compromís social: alfabetització de dones migrants (Índia, Pakistan, sud-est asiàtic) i sensibilitat per l’ecologia i l’aprofitament responsable.
Temes principals
- Dones a la Bíblia i invisibilitat: moltes dones no apareixen amb nom; la “sogra de Pere” n’és un cas destacat que obre lectures significatives.
- Pere casat i el celibat: si Pere tenia sogra, estava casat; s’interroga la teologia patriarcal i es proposa el celibat com a opció, no imposició.
- De la sinagoga a la casa: pas del temple a l’àmbit domèstic com a espai de comunitat, on les dones haurien pogut tenir lideratge i presidència inicials.
- Guaricions de Jesús: el contacte (tocar, agafar la mà) i el verb grec egeirō (aixecar/ressuscitar) com a símbol d’alliberament i nova vida.
- Servei com a resposta: la sogra de Pere “s’aixeca i serveix” no com a submissió, sinó com a acollida i lideratge comunitari.
- Malaltia i fe: superar la idea de “càstig de Déu” i entendre les malalties en clau humana i social, amb responsabilitat compartida.
- Transgressió de la llei (sàbat): Jesús posa la persona per davant de la llei; la comunitat cristiana és cridada a discernir en aquesta línia.
Moments clau i arguments
1) Dones a la Bíblia i la “sogra de Pere”
- Dades compartides: a l’Antic Testament hi ha moltes dones, però en gran part sense nom; al Nou Testament, també abunden les anònimes (samaritana, hemorroïssa...).
- El cas “sogra de Pere” mostra invisibilització però també desencadena una pregunta: Pere era casat i, tot i això, esdevé referent comunitari.
2) Celibat, patriarcat i Església integradora
- Es qüestiona la teologia patriarcal i es reclama revisió de les estructures heretades, a la llum de l’Evangeli.
- Proposta: celibat com a opció lliure, no obligatòria, i inclusió de les dones en el ministeri i la vida comunitària.
3) De la sinagoga a la casa: comunitats primitives
- Jesús surt de la sinagoga (espai de la Llei) i entra a casa de Pere (espai comunitari i d’acollida).
- En les primeres comunitats, la casa podria haver estat presidida per dones, amb funcions d’organització i lideratge.
4) Lectura del relat: guarició i servei
- Estructura comuna als sinòptics: arribada de Jesús → guarició → servei.
- La febre (en aquella cultura) podia llegir-se com a impuresa o càstig; Jesús trenca aquesta lògica amb un gest de proximitat i tendresa.
- El contacte (tocar, agafar la mà) comunica dignitat i alliberament.
- El verb grec egeirō (“aixecar”) remet a ressurrecció: la guarició és nova vida i missió.
5) Servei: no submissió, sinó lideratge i gratitud
- “S’aixeca i serveix” indica autonomia i iniciativa: la dona coneix la seva missió i acull la comunitat.
- El servei s’entén com a lideratge hospitalari, no com a rol subordinat.
6) Malaltia i responsabilitat
- Es desmunta la idea de la malaltia com a càstig diví; es llegeix com a part de la condició humana i de dinàmiques socials.
- Crida a unir fe, responsabilitat i humilitat davant el sofriment.
7) Profecia i confiança
- Es vincula el relat amb Isaïes: Jesús porta les febleses del poble.
- La confiança (Simó que demana per la seva sogra) i la llibertat humana són claus per a una fe madura.
8) Sàbat i primacia de la persona
- Jesús cura en sàbat: la llei queda al servei de la vida i la misericòrdia.
Paraules clau
- Dones a la Bíblia
- dones sense nom
- sogra de Pere
- Pere casat
- celibat opcional
- patriarcat
- Església inclusiva
- comunitats primitives
- casa vs sinagoga
- guaricions de Jesús
- servei
- egeirō
- Isaïes
- sàbat
- Maria Magdalena
- fe i confiança
- malaltia i fe
- migrants i alfabetització
- Càritas
- ecologia

