Laics i sagraments: baptisme i matrimoni a Sant Just

Bona nit. Veus de la parròquia Programa d'informació i formació humana i cristiana de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esverda Avui, adeus a la parròquia, l'hora del laic. Si portes la pau, que sigui d'enferma. Si portes la llum, que sigui l'eterna. Si ets de la risa, que no estigui resseca. Si vols ser aigua viva, inunda la terra. Ben trobats, amics oïdors de Radio d'Esvern. El programa Veus a la Parroquia dedicada a l'activitat dels laics ens porta avui en el darrer programa d'aquesta temporada 2012-2013, a parlar de la col·laboració sagramental. Hi ha tot un conjunt d'homes i dones de la nostra església, l'Església Catòlica, que col·laboren amb les parròquies i altres centres, preparant, ajudant, les persones que es dirigeixen, precisament, a aquests centres, a demanar un sacrament, bé sigui el baptisme, la confirmació... el matrimoni, fins i tot la primera comunió. Avui us centrarem en dos sacraments concrets i també us centrarem en un espai determinat. L'espai determinat serà la parròquia de Sant Justes Bern i els sacraments seran el baptisme i l'acolliment amb els que es preparen per casar-se, amb els que es preparen per rebre el sacrament del matrimoni. Per això ens acompanya en Javier Pàmies. Bona tarda, Javier. I jo mateix, sóc en Lluís, l'hi assegura, col·laboro amb la parròquia, també en temes sagramendals. En Xavier porta temps col·laborant, com en dieu, acolliment prematrimonial, com en dieu? Acollidors de promesos, si diem. En què consisteix la vostra tasca? La nostra tasca és acollir, sobretot és acollir, no? Acollir sempre és una parella la que es vol casar, clar, un noi i una noia, que abans de... Jo moltes vegades dic, com que els capellars són solters, els capellars són els que ens demanen que hi col·laborem com a casats, no? És a dir, que encara que no siguem mestres, fem una petita col·laboració a la part aquesta del que no és el sagrament, precisament, del que significa casar-se per l'Església, en realitat, no? No, anava a dir, fa temps que hi ha aquest funcionament aquí a la parròquia nostra? Bé, mira, jo havia fet aquí una notació que alguna vegada em diuen quant de temps fa que t'hi es dediques a això? I a vegades ni te'n recordes. I quan ho busques, dius, carai, quant de temps fa? Jo hi col·laboro des del 1997, que ara ja fa temps. En aquella època vam conèixer una sèrie de matrimonis que hi col·laboraven, I els més veterans llavors eren el Pepe i la Celsa. I llavors vam saber que aquest grup s'havia format cap al 1991, s'havia preparat i havien començat a actuar el 1992. És a dir, que ara ja... A 20 anys. A 20 anys estem pels 21. I sempre hem procurat ser 5 parelles acollidores. però amb les crisis d'immobiliàries que s'ha casat menys gent, que també hem tingut baixes de gent que no s'hi ha pogut dedicar de la part de les parelles acollidores, últimament érem tres parelles i ara tornem pràcticament a ser quatre parelles i amb ganes d'arribar a ser cinc per poder recuperar també el ritme. Aquestes preparacions al matrimoni tenen fama o tenen, diguéssim, el dit, de ser obligatòries, la gent els considera molt formals, és així, són condicions prèvies a casar-se? Sí, sí, són condicions prèvies per casar-se, o sigui, quan la parella es presenta a la sacristia o al despatx parroquial, el que es fa és un expedient de preparació al matrimoni que això és la part administrativa perquè en realitat el casament és un contracte llavors el curset aquest és un requeriment que s'ha d'ajuntar conforme l'has fet per entrar dintre de l'expedient per poder posar la creueta perquè si no no et deixen casar en la pràctica són unes sessions que fa la parella acollidora que acostuma a ser com has dit una dona casats, respecte als que s'han presentat per demanar aquest sacrament. Són trobades amb una parella sola de nous o són grupals? Cada parròquia ho fa a la seva manera. Hi ha gent que fan com unes conferències, altres que fan uns cursets que sembla que siguin com una escola i fan moltes sessions que poden durar un trimestre o un semestre, és a dir, que es pot exagerar molt. Nosaltres aquí, tal com ho fem, és unes reunions d'introducció, que és quan coneixem la parella, és a dir, quan l'acollim per primera vegada, i en aquest moment el que fem és una trobada dos a dos. Se tracta de saber una miqueta com són, què és el que veus i el que pots començar a intuir, per després que ells puguin participar en el propi curset, que el curset el fem amb dues sessions... I en aquest curset ja són una trobada de cinc parelles amb nosaltres, que som els dos acollidors, que llavors ens reunim 12 persones i llavors tractem una sèrie de temes que tenim tabulats i instrumentats. O sigui que en definitiva són unes tres trobades? Sí, el curset vindria a ser la introducció i després dues sessions. I aquestes dues sessions les fem o bé dos dissabtes, o bé un dissabti i un diumenge, o bé dos diumenges seguits... o bé algunes vegades quan les coses s'apresenten segons com, un dissabte tot seguit, o bé un diumenge també amb sessió contínua. Llavors és més llarg. Perquè la sessió aquesta va durar unes dues hores. Llavors el curset se pot allargar en total unes quatre hores. Jo parlaré en aquest moment dels mateixos infants, quan el Consell Pastoral de l'any 1998... va sortir la preocupació a la nostra parròquia per crear, establir un servei pastoral del sacrament del bateig. L'objectiu era, i segueix sent, oferir als pares i padrins dels nens i nenes que es presenten a batejar unes informacions sobre què és el baptisme, com s'administra, també un cert ràmit administratiu de recollir els impressos que els pares elaboren sobre les manifestacions per passar a l'historial, i també acollir, no acollir, sí, acollir les famílies, però acompanyar-les en el dia de la veritat, diguem-ne així. en el dia que s'administra el bateig. Perquè s'havia observat, aquí a casa nostra, com a altres llocs, que l'administrador del sacrament del baptisme, normalment el capellà, encara que pot ser també un diaca, la major part de les vegades estava amb la solitud més absoluta. És a dir, estava acollint a quatre o cinc famílies, per tant, amb un mínim de cinc criatures, molta gent, convidats, etcètera, i estava ell sol actuant, conduint la cerimònia, però també posant ordre, dient la postura i el recorregut que havien de fer els infants i les famílies dintre Manau, era una mica, diguem-ne, evidenciar una solitud que no ens agradava. Llavors es va crear aquest servei i fem una rebuda en els pares i padrins que volen ser batejats, és una sessió complicada, una setmana o 15 dies prèvies del baptisme, en el qual se'ls explica tot això, una mica en què consisteix el sacrament, què és el baptisme concretament, quins són els rites del sacrament del baptisme i també l'ordre de la celebració. En aquesta trobada prèvia hi existeix normalment el capellà, el senyor rector, que fa la part inicial, que és la part més sacramental. I la segona trobada ja és el dia del bateix. I la trobada és en grup, també. Sí, perquè aquí a la parròquia tots, diem-ho així, sempre hi ha les excepcions, però tots els bateixos són comunitaris. S'assenyalen dos dies en el mes per celebracions de bateixos, que són dissabte a les 5 de la tarda, el segon dissabte i el quart dissabte. Llavors, tota la gent que s'inscriu per una d'aquestes jornades... fa la barbaració junta. No sé si vosaltres acompanyeu el dia del casament o no. No, per la nostra part això no s'ha donat. Hi ha tradició que les parelles que es casen últimament... La part religiosa és clàssicament una mica més marmada que no pas anys enrere, no? Llavors volen cerimònies curtes en general, o sigui que els hi diuen amb missa o sense missa i pràcticament tothom està dient la cerimònia del que és el sagrament del matrimoni. però sense missa. I llavors les parelles porten la família, que ja són prous, normalment, i nosaltres ja no hi participem. Però la part de decisió de la parella sobre certes lectures, o cert acompanyament musical, o l'ordre i tal, les de vosaltres o el mateix rector? Això llavors va amb un, diguéssim, el tracte que fan amb la preparació prèvia al casament, que també és per la banda del senyor rector. De mort. Sí, el senyor rector el rep en algun moment de la preparació per tenir un contacte directe. Podríem dir que hi ha un primer pas, que és la inscripció administrativa, que seria amb el Josep Maria, després l'actuació de la parella acollidora, amb aquestes dues o tres sessions, i després una altra reunió, que llavors ja sí que són un grupet dels que ja estan pròxims a casar-se, doncs un... dues o tres setmanes abans o així, que ja preparen la cerimònia concretament, amb això de les lectures i aquesta altra part. Us heu trobat amb algunes circumstàncies que alguna de les persones que es preparen encara no estigui batejada? M'assembla que jo no la recordo. No sé si l'altre dia el mossèn deia que en tenia uns que sí que havien de fer el bateig, però... és un cas bastant estrany en la preparació dels batejos dels infants sí que ens hem trobat pares que no estan casats per l'església que estan casats civilment fins i tot que es presenten amb la criatura i potser no hi ha un vincle contractual com deies establert entre un i altre en aquestes situacions la conversa també la tenen amb el capellà no sempre fan la mateixa preparació, però amb una conversa prèvia, en la qual hi ha una reflexió en la qual no se'ls condiciona el seu tràmit que el nen es pugui batejar, però se'ls fa un pensament, una reflexió, sobre per què no fan un pas, ja que amb el nen sí que volen un servei eclesial, ells mateixos personalment fan aquesta situació. de vegades són circumstàncies en què no poden fer-la, perquè són divorciats, hi ha algun que ja ha tingut un sacrament previ per part de l'Església, i d'altres tenen les seves raons. Ens deia, Javier, que en els darrers temps s'havia notat una certa mimba del nombre de parelles. Una disminució, sí. Estadísticament, la... Podríem dir que quan jo havia començat cap a l'any 97... el 98 i fins cap al 2000, havíem de fer cursets dues vegades l'any cada parella. És a dir, que podíem arribar a fer quasi, quasi, deu cursos, potser. O sigui, potser exagero deu, eh? Però hi ha hagut alguns anys que hem tingut tres cursets, o quatre, diguéssim, en un any, no? Igual vol dir que són... Quatre tongades. Quatre tongades, no? Que són les parelles que hi ha hagut per casar durant l'any. Algunes vegades fem cursets per gent que no es casa aquí, quan rebem les notes diuen aquests són de Sant Jús o un mínim normalment és un de Sant Jús i llavors es casen aquí o es casen fora, perquè a la gent amb les ceremònies de casament els agrada buscar esglésies més maques o així. Si es casen fora també han d'acompanyar el certificat d'haver fet el curset. Han de portar, llavors aquests els demanaran el certificat allà on vagin a parar, no? I l'altra cosa que avui dia també estem veient és que hi diuen de Sant Just i de Sant Just. I quan parles amb ells, al final resulta que ningú és de Sant Just, però han vingut a viure aquí. I això ens porta a dir una de les coses modernes que estem veient, que els festejos cada vegada més són festejos vivint junts. Abans de casar-se... Hi ha un temps d'experimentació. Ja han experimentat una mica el que és casar-se sense papers, diríem. Això és una altra cosa, no? i això dintre l'església s'ha comentat algunes vegades i es veu que a Alemanya feia molts anys que això ja ho havíem vist i aquí encara no doncs bueno ja diguéssim l'església això ja ho sap diguéssim forma part una mica del que seria la vida moderna sí, forma part de dir no tanquem o no exigim la retornitat no demanem un 100% diguem-ne un 100% diguem-ne d'exigència perquè encara seria menys nombrós el nombre d'existents tindríem menys demanda fins i tot donem temps també a l'esprit sant que vagi actuant com aquestes parelles s'incorpora en aquest moment a la nostra tertúlia al nostre treball radiofònic en Lluís Maria Domènech a través del fil telefònic de vos guard Lluís Maria a vosaltres i a tots els uïdors moltes gràcies per voler participar Tens alguna qüestió, alguna reflexió, al torn dels sacraments dels batejos i dels matrimonis que ja puguis aportar? Hi ha una cosa que és molt clara. Des d'uns anys en aquesta banda, d'uns sis o set anys, o potser més, cap a aquesta banda, els exinfants, és a dir, els nostres fills, per entendre'ns, els que tenen l'edat dels nostres fills, que estan als voltants dels 35-40, són unes persones que són eminentment pràctiques, que fugen de qualsevol creença, de qualsevol creença, vagi això dit, no la catòlica, perquè li tingui una especial mania, sinó... en general, o sigui, no creuen en res, només en les coses pràctiques. Són molt pràctics, però a l'hora de casar-se passen per lo civil, per els tribunals civils, doncs perquè esperen un fill o perquè diuen el nostre fill protegir-lo d'alguna manera, doncs almenys que hi hagi un vincle de matrimoni. Fixeu-vos que el Codi Civil admet les parelles de fet, tot és en benefici dels fills. Admeteix fins i tot les parelles homosexuals, admeteix les parelles de qualsevol manera, de registres diferents, sigui com sigui, el que hem de fer és exposar-ho. Perdoneu-me a tots plegats perquè tinc una veu molt fumuda. Hem d'exposar-ho d'una manera molt sincera perquè és el que estem vivint i és el que ens preocupa profundament perquè algun dia... recuperaran allò que la seva joventut veien a casa. Però en aquests moments cada vegada hi ha menys demanda, diguéssim, de l'esclésia catòlica, apostòlica i romana, dels baptismes i dels matrimonis. És cert, és cert, Lluís Maria, que hi ha un declivi o un estat, diguéssim, de minorança respecte als anys anteriors o les dècades anteriors, això ja ho hem comentat en aquest programa. És cert també que hi ha una riquesa, hi ha una pluralitat, en principi, tot el que és variat possibilita a més gent, a més formes de viure en parella o de viure junts, i que, per tant, això, que és un fet, ho hem d'admetre. Però sense deixar, em sembla que les teves paraules van per aquí, d'ofertar, de predicar, de dir... l'Església de Jesucrist està aquí i et crida a un compromís una mica més enllà a un cert pas que va una mica més a fons del que tu has fet tot respectant la teva o la vostra postura actual però estar presents no perquè hi hagi aquesta mimba haguem de tancar aquests serveis que no depenen del nombre, sinó depenen de la voluntat d'extendre el rei a la Déu. No sé si en Xavier vol dir alguna cosa sobre això. Home, moltes de la gent que es casa, a vegades els hi preguntes per què es casen per l'església, per exemple. I a vegades te surt una àvia o una... o diguéssim... Raons familiars o antigues. Sí, raons familiars. Ells a vegades potser no es casarien per l'església, però... pel que significa la família entren en el que és aquest sistema però bueno en trobes dels que anem acollint vas veient que hi ha gent que realment han viscut la catequesis i la formació aquesta de casa que diem que de petits ho han viscut i que en el moment de casar-se se'n recorden això no vol dir que després no vagin a missa els diu metges o que o que després només tornin a aparèixer quan hagin de batejar. Sí, tenen notícia de Jesucrist en algun moment de la seva vida. Això és com les misses que diem que les de Setmana Santa i les de Nadal hi ha gent que només va missar dues vegades l'any. S'ha de respectar tot. Per completar la informació que he donat sobre els equips de batejos o de baptises, que és el mateix, diré que actualment hi ha dos equips, format per dues persones cada un, que van tenint cada una de les tongades que s'inscriuen en un dels dies en què se celebra els sacraments. Naturalment, aquests equips, suposo que els matrimonis també, estan oberts a noves incorporacions, a altres laics i laiques que vulguin comprometre's una mica amb la seva església, aportant la visió i també el treball des del punt de vista laical. Això, per l'experiència... veig que és molt ben rebut per la gent que s'acull, perquè els que es presenten a un sacrament en una parròquia, com ara la nostra, es pensen, si no ho viuen molt des de dintre, que la parròquia és el capellà i pel més, potser el sacristà. En canvi, quan veuen que hi ha persones una mica més del seu tarannà, del seu tarannà civil, i també del seu poble, que col·laboren amb... la seva parròquia amb aquesta aportació, doncs se n'alegren. Alguna qüestió més, Lluís Maria? No, no, senzillament vull dir remarcar que a mi m'agrada molt la manera de pensar del nostre mossèn perquè explica les coses dient que primer ens hem de convertir i després seguir a Jesucrist i pensar amb l'estimació en els altres. Per tant, això que dieu de respectar Em sembla estupendament bé, perquè és una cosa que de la meva joventut em mancava, el respecte en els altres. Però també el Vine i Veuràs i totes les històries aquestes que fem nosaltres, amb la bona voluntat i la bona fe del món, tota la bona fe del món, jo crec que hauríem d'incentivar-lo més perquè només que ens vegi aquesta gent que està fora de l'Església, perquè sí, però que tenen idea de com som, però tenen una idea literària, no tenen una idea profunda, que nosaltres els sapiguem donar aquesta idea profunda i que ells sàpiguen rebre la cosa que som nosaltres, perquè nosaltres som verdaderament cristians i el que fem ho sentim. ho sentim profundament. No ho sentim alegrement, sinó que ho sentim profundament. I llavors desapareixen completament aquestes relacions econòmico-familiares, que em diria jo, amb bares que es fan les coses perquè s'han de fer, perquè un mateix està convençut que ho té de fer-ho d'aquesta manera. Molt bé, és cert que primer... Hem de respectar, estimar els altres, després creure que el que és bo per un ho exposa als altres perquè bonament s'hi volen, s'hi acollin, i allò que deia abans, deixar fer l'Esprit Sant. No tot s'acaba en la nostra acció, que és una acció pobra i limitada. Moltes gràcies, Lluís Maria. Pots estar, si vols, a l'escolta. Si hi ha alguna intervenció, ens avises. Nosaltres passem a un altre punt, que és que els equips sagramentals estan presents en el Consell Pastoral. Precisament, l'amic Pàmies, que està aquí entre nosaltres, representa tant els grups de batejos com els de matrimonis en el Consell Pastoral. Encara que hem passat al llarg d'aquesta temporada... altres persones que hi pertanyen, voldria, jo també, conèixer la impressió del Xavier sobre aquesta representació, és a dir, els equips de sacramentals com altres estaments de la parròquia formen part del Consell. Què hi aporten al Consell? I què se'n pot treure del Consell de cara amb aquests grups de treball? Home, sobretot, la participació en el Consell el que significa és un pont, diguéssim, no? O sigui... Els grups aquests que estem parlant, tant el de bateig com el de matrimoni, podem dir som sis, som vuit, som sis persones, intentem treballar amb el que seria la dinàmica de grups. Llavors, un representant d'aquí és el que surt per anar al Consell. Llavors, el Consell rep informació i aporta el que s'ha pogut parlar en els grups. És a dir, aquesta és la tasca, no? I és la manera de desparramar la informació o d'aportar-la en el moment de poder decidir alguna cosa. Correcte. De cara a aquesta informació que rebem del Consell, que també està publicada en la pàgina web de la parròquia i en el Full, que cada diumenge des del Cansell del Temple es pot agafar, hi ha precisament l'acte del Vina i Veuràs que ens anunciava en Lluís Maria. Aquest divendres, a les 9 del vespre, a la parròquia, hi ha aquesta estona de pregària i reflexió a l'entorn de la paraula de Déu que porta un grup, en aquest cas no és de Sant Juls, és de Sant Feliu, que s'ha preparat durant la temporada per el que se'n diu un itinerari cristià de renovació. A la mateixa hora, tal vegada, un quart d'hora abans, un grup de joves crida a altres joves del nostre arcabisbat per fer una pregària molt de salms curts, de cançons de lectures també molt tranquil·les i espirituals penso que serà no en els locals parroquials sinó en la mateixa església segurament a la capella del Santíssim i també el diumenge a les 6 de la tarda a la parròquia de Sant Miquel de Molins de Rei hi ha la trobada de tota la vicaria del Baix Llobregat en el qual les parròquies d'aquests arxifestats es reuneixen per fer com una cloenda o part de la cloenda de l'any de la fe les parròquies han refaccionat i han treballat aquest any la fe en Déu Pare, Fill i Esprit Sant en aquest Déu Trinitari en el qual creiem els que vulguin anar es troben des de la parròquia de Sant Lluís tant a les 5 de la tarda com a quarts de 6 de la tarda hi haurà expedicions que des de la plaça de mossèn Cintobarreret sortiran cap a Molins de Rei. Molt bé, alguna cosa més per part d'en Xavier, del Lluís Maria, volia afegir? Si no, estem a punt de tancar el programa. Jo només volia dir que en aquestes sessions que fem amb les parelles, una de les coses que fem com a primera entrada és treure'ls-hi la por precisament del que deies al principi, no? Perquè dius, són obligatòries i hi ha gent que va com espantada justament el que els expliquem és que no és un examen, que no ens quedem cap fitxa, sinó que ells fan servir uns qüestionaris que després s'emporten a casa. És un material que es treballa a la reunió, però que nosaltres no portem cap historial, ni cap control, ni res. A part de l'oblidabilitat, que ja has explicat que hi és, però que no s'hi ha de fer por, abans es creia aquests consells de formació primatimorials, se'n deia llavors... molt estrictes i la gent se'ls explicava coses carques, per dir-ho així. No, no, la gent surt contenta i satisfeta, eh? Molt bé, doncs moltes gràcies, amics oïdors. Veus de la parròquia en aquest format de l'Hora de l'Ai que es repetirà el dissabte a dos quarts onze d'un matí. Si no hi ha ocasió de tornar-nos a trobar a les zones fins a la temporada que ve, ens acomiadem en aquest moment. Bona tarda a tothom. Ara a veure. Un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.