Lectors laics: tasca, formació i vocació a Sant Just

Veus de la parròquia Programa d'informació i formació humana i cristiana de la parròquia de Sant Justes Bern Ben trobats, amics oïdors d'Arbeus de la Parròquia. L'espai d'avui és l'hora dels laics. Si portes la pau, que sigui d'enferma. Si portes la llum, que sigui l'eterna. Si ets d'aterrissa, que no estigui ressecat. Si vols ser aigua viva, inunda la terra. Ben trobats, amics lluïdors, i ben trobats als concertoris en aquest programa que vol representar i presentar gent laica que col·labora amb l'estament parroquial, però també, en el fons, amb la seva església. Estarem amb nosaltres. en Lluís Maria Domènech. Hola, Lluís. Bona tarda. Bona tarda, bon dia. Pels que ho senten en repetició. Això mateix. I per parlar avui a l'hora dels laics hem convidat a dos lectors. Perquè a l'espai d'avui l'intitulem els que proclamen la paraula de Déu, que són els lectors. Hi ha uns lectors que són ordenats pel Ministeri de l'Església, però hi ha uns lectors que són laics. Entre ells, el Pere Oliver. Hola, Pere. Salutacions. I la Ramona Cortés. Hola. Els dos són prou coneguts, potser el Pere una mica més pels oïdors d'aquesta emissora, però, vaja, tots aniran fent la seva col·laboració en aquest programa d'avui i amb altres. Això dels lectors, podríem presentar-ho una mica, quina és la feina, quina és La tasca. És a dir, en què consisteix la participació dels lectors en les cerimònies religioses? Doncs consisteix que una de les persones lectores puja a l'altar, se situa davant de l'Ambó i legeix la paraula de Déu als altres parruquians. Estem parlant de les misses dominicals. Sí, jo en el meu cas, la dominical d'Onsa. També hi ha lectors el dissabte o el vespre, o els dies de festa de guardar. Quines lectures poden llegir els lectors que són aquests col·laboradors laics? Jo em penso que totes, menys l'Evangeli, que el proclama el senyor rector o el sacerdot, el celebrant, sigui rector o sigui rector, l'assessordat que sigui, és celebrant el que pot llegir l'Evangeli. Però els lectors poden llegir tot el que està en les escriptures, primera o segona lectura, el salm, tot el que correspongui que vagi a l'endó del que és Paraula de Déu. Després hi ha l'altre, que és per quan es vol donar un avís, una notícia, que també ho podem fer els likes, en alguna celebració es llegeix un poema o es dona un avís, això es fa sempre a l'altre endó el que està a l'altra banda. No, no, volia preguntar només quina preparació us sembla que té de tenir la persona que faci aquesta lectura? Té de tenir una preparació especial? Jo crec que sí. Com a mínim, tenir la veu clara... que s'entengui molt bé el que diu, no precipitar-se i és-ho tot al mateix to, no fer pujades i baixades de veu, que això és una errada en què a vegades la podem cometre les persones que tenim l'hàbit de parlar en públic, o d'haver fet ràdio o teatre en uns altres espais. Aleshores, com que veus aquells signes d'admiració tan potents, que a vegades et surt a la lectura, quan es llegeix la passió, crucificeu-los, i llavors t'embales, i a vegades el sacerdote diu, no, no, no, neutre, perquè això m'ho deia moltes vegades mossèn Anton, diu, la paraula el lector l'ha de dir neutre, i aleshores és neutre. el que l'està escoltant que li ha d'arribar al cor. Si no li arriba al cor és perquè no presta prou atenció o perquè no entén com Jesús li parla. En canvi, si el lector fa massa coses, sembla un lluïment i sembla que faci teatre i quan et diuen, ai, el lector, que bé que ho fa, ja l'ha espifiat. Jo, en el meu cas, vaig fer un curs, un curset al Bisbat a Sant Feliu per preparar-me, perquè em donessin unes pautes per seguir. Em envien cada setmana el full del diumenge següent i em preparo les lectures a casa per posar-me el menys nerviosa possible. i, bueno, les vaig repassant fins que més o menys les tinc consolades i... Molt bé, jo també em vaig fer un de curset a Sant Feliu i s'enprèn molt perquè... Sí, tenen les pautes a seguir més o menys... 4 dissabtes, em sembla? 4 dissabtes. 2 hores i mitja? Sí, no, tot el matí, tot el matí. Començàvem a les 10 fins a la 1 i mitja o una cosa així. Estem parlant de diversos lectors, de diversos col·laboradors amb aquesta... feina volguda per l'Església i potenciada molt pel Consell Vaticà II, la participació dels laics en la mateixa litúrgia, de les celebracions dominicals, eucarístiques especialment. Però com es reparteixen les tasques? Suposo que entenem que hi ha més lectors que lectures a dir, o no és així? Depèn, depèn de les celebracions, depèn del dia, i de vegades... coincideix, sobretot els que no hi anem sempre a la mateixa hora. Jo abans hi anava sempre a la mateixa hora o a la mateixa celebració, però degut a que moltes vegades, per d'altres obligacions, no pot ser regular, doncs veus que hi ha celebracions que potser poden haver-hi set lectors i d'altres que no n'hi ha cap. Aleshores, sí que té, penso jo, de tenir una mínima preparació la persona que va a les celebracions, perquè com fan a moltes esglésies, sobretot això ho he vist molt habitualment a Madrid, hi estan moltíssimes vegades, que quan el sacerdot mira baix i diu un voluntari per a la lectura d'avui. Entonces tienes que subir, si estàs allí tres persones i nadie más ha salido, pues a decirlo con la mayor claridad posible en el idioma que tú sepas pronunciar bien. En nuestro caso, catalán o castellano. Sí, sí. Llavors, qui decideix quin lector surt? Doncs hi ha un monitor durant la missa, que és el que busca els lectors segons va arribar la gent, i els va demanant si volen fer una lectura o altra, o el salm, o les pregàries, que a vegades també es fan les pregàries. Sí, aquesta és la manera habitual en què es treballa aquí, amb un monitor. Les pregàries és també molt, molt important, que de vegades... Inclús les pot redactar un laic i les té a aprovar evidentment el sacerdot i tenen que estar d'acord amb aquell dia. Normalment ja venen preparades, evidentment no pots fer una pregària nadalenca si és Pasqua de Pentecoste. Una pregunta, Ramona. Quina satisfacció creus que, en tu concretament, quina satisfacció et suposa llegir en una missa? Bé, la satisfacció de col·laborar, de fer arribar al rest dels parruquians la paraula de Déu, no?, no sé, de transmetre la paraula de Déu a tots i que arribi a tots. I sobretot dóna una gran satisfacció a l'haver-te trobat en casos que t'has sorprès i meravellat perquè algú t'ha dit que allò que has llegit li ha fet canviar amb ell una actitud de vida. Cosa que no t'ho ha fet a tu igual el lector. I llavors és que et ve com un esgarrifant-se, com un tremolor, no? Perquè et penses, mira, aquest que he dit... Un dia em va dir concretament, esta lectura me ha llegado... tan hondo que voy a cambiar mi estilo de vida. I evidentment la va canviar, o sigui, aquest ciutadà, un artista qualificat, ben pagat a diferents llocs del món pel seu treball, es va decidir a cuidar persones discapacitades, persones que tenien necessitat, i que ell va decidir un dia que per davant de guanyar diners, per davant d'ell ser un artista remunerat, hi havia unes persones que necessitaven de la seva ajuda. Sí, jo m'he trobat... És una reacció de fraternitat que només la pot transmetre l'Evangeli. Sí, sí. Jo m'he trobat també en un cas que al principi, quan vaig començar a anar a missa i sobretot acompanyava el meu fill que fa d'escolar, que he arribat a plorar d'emoció quan he sentit segons quina lectura. Me'n recordo que va ser per Setmana Santa i va haver-hi una lectura que em va emocionar molt. La deies tu? No, no, no. La va llegir una altra persona i jo l'estava escoltant. Com va començar això? Ara has parlat dels inicis. Això... Ui, si jo te cuento. Jo vaig començar a fer de lector quan tenia 14 o 15 anys a l'església de Santa Maria dels Sants molt abans del concili. Després vaig estar temps sense ser practicant per aquelles coses que una es qüestiona. Si era abans del concili, havies de coordinar-te amb algú que ho llegia potser en llatí? Clar, i tu fer-ho en català, perquè afortunadament el nostre país, que això no passàvem d'altres llocs de la resta de l'Estat, Hi havia ja molts sacerdots, i sobretot els que hem tingut la sort de conèixer caputxins, monjos de Montserrat, religiosos de molts ordres, inclús parròquies i rectors, la parròquia de Sant Elia, Santa Maria dels Sants, moltíssimes, que allà ja s'hi reunien la gent de comissions, donava un servei a la política, la gent d'església, que en altres llocs no es donava. I aleshores, evidentment, si tu anaves amb una celebració que estava... el pare Jordi Llimona del Cercle del XVI de Sant Lluc allà es llegia en català es llegia en català o en castellà i evidentment traduït de llatí llavors des dels 14 anys posem ha sigut continuada la teva col·laboració o no? no no perquè soc una persona molt... no suporto cap rutina. Aleshores, igual que treballant molts anys dins d'una mateixa empresa, he fet moltes feines diferents, doncs a la vegada hi havia coses que no les entenien, no les entenien, em vaig apartar de l'església, em vaig apropar, per exemple, a l'església evangèlica, on allà llegeix pràcticament tothom i es fan les lectures amb moltíssima potència i un excés de sentimentalisme i teatralitat Jo crec que també, ara si hi ha algun evangelista dirà, a tot arreu hi ha de tot, esclar que a tot arreu hi ha de tot, però hi ha per mi alguns pastors evangèlics que, més que pescadors d'homes, parecen arponeros, no? Perquè la paraula de Déu no la prediquen, la claven, i aleshores no es pot tampoc matxacar la gent d'aquesta manera, cosa que feien també els padres predicadores de segons òrdenes. Hi havia un moment que dius, és tanta la sobredocis que reps de paraula, que arribes gairebé al borde de la psicòsis mística i no estic exagerant. I aleshores, per higiene mental, te n'has d'apartar una mica perquè... És que tens la percepció de vegades que veus el cel i de vegades que veus l'infern. Jo tinc que tocar de peus a terra. I aleshores me'n vaig separar, vaig estar, diguéssim, d'una manera relaxada, assistint a cultes, a celebracions, però sense participar mai d'una manera activa. Només en el moment que deia, mira, ara sembla, i això va ser, ja aquí Sant Just, quan estava mossèn Miquel a l'Iraq, que a més era un home, que era un goig perquè podies parlar amb ell de teatre, podies parlar de música, podies anar amb ell... La propera pregunta comença amb la Ramona, per això, eh? Sí, sí, sí. I aleshores em vaig tornar a engrescar a participar-hi. Callo ja. Tu vas voler saber estar. Sí, jo fa un parell d'anys, durant l'estiu, els actors que hi havia habitualment van marxar de vacances i la persona, el monitor que hi havia no trobava lectors i em va dir si jo m'animaria a pujar a fer la lectura. Bé, em vaig passar una mica de por i de... I de vergonya, no?, per dir-ho així, perquè feia una mica de respecte, no?, de tenir davant de tanta gent. Ara que el vostre és familiar, perquè el teu marit també col·labora, no? Sí, el meu marit ha començat aquest any, però ell ja ho havia fet, perquè va ser escolar molts anys i ja quan era escolar ja ho feia, no?, les lectures. I ara li feia una mica de por tornar, però l'està agafant... És bonic que hi hagi gent que es presti aquesta col·laboració. I tant que sí. Una mica amb les condicions que hem dit abans, d'una certa preparació, d'una dicció clara, de tenir aquesta decisió de pujar allà davant, obrir un micròfon i proclamar la paraula en canvi de tranquil·litat. Però creieu que em fan falta més? Sí, jo diria que sí, perquè... A Sant Just, eh? A Sant Just, a Sant Just. No, ara estic parlant de Sant Just. No m'estendré a parlar de l'Església Mundial, perquè això hauries d'anar al Vaticà. No, no, no. A Sant Just jo penso que sí. Penso que sí perquè s'acostumen molt a veure els mateixos i aleshores, mira, quan veuen una cara nova els sorprèn i presten atenció. Jo això ho veig quan vas a un altre lloc. Dius, mira, aquest ho veus per primera vegada, veus com que en miren més. I en canvi aquí jo m'adono que a vegades... estàs llegint. A més, jo tinc l'habilitat, com això m'ho han ensenyat a l'institut, sempre que llegeixo un paràgraf, una pausa i mires, una altra pausa i mires, sense perdre el fil de la lectura, no? I aleshores te n'adones que hi ha gent que està escoltant atentament i en veus d'altres que estan fent altres coses, no? Es veu de seguida, però és que això també passa durant la humilia. Passa durant la humilia, potser dissimulen més perquè el rector els veu i després deuen pensar, ostres, què em dirà, no? Però, clar, una cara nova li presten més atenció. Sí, estic d'acord amb ell, que fan falta, que són molt pocs i sempre llegeixen els mateixos i sí, suposo que si la gent s'animés seria més amé. Jo tinc de dir que no, perquè a mi m'han agafat un parell de vegades per llegir perquè no hi havia gent. A la pregunta contestaria que sí. O sigui que sí que fan falta més gent. Però... No, a mi em coneixen de Vida Crescent, per exemple, que llegim... Ha dit, eh? Sí, sí, sí. Van recorrent i diu llegeix el pàrrec següent i llegeixes. Però jo tinc aquesta veu una mica que resposa i vaig dir que no. Perquè m'ho feu. De vegades m'ho feu. Ja, ja, ja. La ràdio i tot això perquè no tinc una veu per... per mantenir-me amb una lectura. Aquest també és un tema important, s'apegui a veure a quina edat t'has de jubilar de cada cosa determinada. Aleshores, jo he fet coses, també em refereixo a les tasques d'Església, que quan ja em van dir, tu seràs el monitor oficial, buscaràs cada lector, li vaig dir una vegada, al senyor rector, el mossèn Anton, dic, és que tant no m'hi vull comprometre, perquè aleshores es converteix en una rutina i una obligació, com que has de fer d'altres coses, aleshores cada dia que no hi has d'anar, has de donar explicacions, has de buscar algú, una mica d'espontaneïtat també va bé. I retirar-te d'allò que veus que ja no pots fer-ho per la causa que sigui, aplicable a tots els mitjans, quan un veu que dibuixar tota la vida li tremola la mà, el que sigui, ha de cedir el pas. Jo diguéssim que estic retirat, però... de tant en tant encara em criden i a més la teva veu és clara encara que tinguis aquest d'ells d'afonia aquesta que respira però sona bé, hi ha molts predicadors que tenen que respira jo crec que els nostres oïdors deuen estar desitjosos de sentir-los en els nostres lectors amb una lectura en directe és a dir, ens imaginem ara que estem el diumenge que ve que precisament és la Pasqua de Pantacosta i els hi farem però si demanem un pas més, en comptes de llegir la primera o la segona lectura, que seria més pròviament la tasca del ministeri del doctor local, els demanem que llegeixin l'Evangeli, un paràgraf on tram la Ramona i a continuació en Pere Oliver. D'acord? Molt bé. En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles, si m'estimeu, Guardeu els meus manaments. Jo pregaré al Pare que us donarà un altre defensor, l'esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Qui m'estima farà cas del que jo dic. El meu Pare l'estimarà i vindrem a viure amb ell. Ells, els que no m'estimen, no faran cas de les meves paraules. que no són meves, sinó del Pare, que m'ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant, que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us farà entendre. El capvespre d'aquell mateix dia en què Jesús havia ressuscitat, que era el primer dia de la setmana, el diumenge, Els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posar al mig i els digué, «Pau a vosaltres». Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alagraren de veure el Senyor. Ell els tornarà a dir, «Pau a vosaltres, com el Pare m'ha enviat a mi». També jo us envio a vosaltres. Llavors, val anar damunt d'ells i els digué, rebeu l'esperit sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats. A qui els retindreu, li quedaran retinguts. Molt bé, doncs moltes gràcies, tant a la Ramona com al Pere, per aquesta col·laboració, en aquest cas en el programa L'Hora dels Laics, I encara us demanaríem una cosa. Hi ha alguna anècdota, alguna història, algun moment curiós a la vostra tasca, així de col·laboradors, a les lectures, que valgui la pena de comentar? aquí amb els radioscultats de Ràdio d'Esvern? Bé, jo, com que soc novata, encara, no tinc cap anècdota de moment. Suposo que, amb el temps, sí que saps tirant. Jo em sembla que l'he dit abans que, més que anècdota, el que et dona satisfacció és veure que el que tu llegeixes pot ser una llavor que cau en terra bona, no per tu, sinó per la paraula precisament que proclames. Ara, anècdotes d'aquestes gracioses, que confons una paraula amb una altra, i això és clar que m'ha passat, i havia passat a tothom, però em fa l'efecte que queda d'acudit i aleshores no queda seriós. Hi ha prou pena que passes quan t'equivoques perquè... Et poses més nerviós. Precisament perquè parles clar, aleshores... quan t'equivoques és amb tota la lletra. Un dia el vent em va girar el full i portava llegida. Fins que vaig arribar a la meitat no em vaig adonar que estava llegint l'Evangeli del diumenge següent. I aleshores, clar, el mossèn em feia senyals, em mirava de reull, tothom se n'adonava... Menys el que està allà llegint. I aleshores, quan veus de rebull, és com un sofoco i dius, perdó, perdonen ustedes, perdonin. Gires full i... Aquell sofoco que has tingut se n'ha donat tothom seguríssim. Mentre vosaltres llegíeu, corroborava una mica això que dieu que és la paraula la que fa, la que arriba, no? No tant la veu concreta de les persones que la proclamen. Perquè el sentit d'aquest evangel·li del diumenge que ve és ben profund sigui qui sigui, la persona que en aquest moment el diu. Un dels més preciosos, si em permets, és que que se'n vagi i ens deixi l'esperit és el tot. És el tot, perquè a més és claríssim, més clar no pot ser el que diu. Jo me'n vaig, però us deixo el meu esperit, que a més diu que és esperit d'amor, de pau, de concòrdia, de domini propi. Aleshores, si això ens ho creiem, ens ajuda. Si no ens ho creiem, aleshores és com si sentissis ploure. És clar. Molt bé, doncs moltes gràcies en Ramona Cortés, Pere Oliver, també en Lluís Maria Domènech, es va parlar també en Lluís Segura en nom d'aquest equip de veus de la parròquia. Serà fins al dissabte a dos quarts d'onze en la repetició d'aquest espai l'hora dels laics. Adeu-siau. Fins demà! Fins demà!