L'hora dels laics: Vaticà II i el poble de Déu

60 i més Cada dimecres a les 8 del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més Recordeu, els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa mal. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm. Rita, estic conduint aquí. Les implorències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Ara escoltes ràdio d'Esfern. Sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Junts. Veus de la parròquia. Programa d'informació i formació humana i cristiana de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern Ben trobats, amics joïdors de Ràdio d'Esvern Veus de la parròquia tornen amb vosaltres des del dia 19 de setembre cada dimecres i cada dissabte estem amb els ràdioescoltes de Ràdio d'Esvern l'emissora municipal de Sant Just Però debuta avui, en aquest moment, l'equip D amb aquesta sintonia. En aquest Magnificat de TZ volem donar pas a un espai que portarà el titulat Equip D format per la Immaculada Periques Ben trobada, Immaculada, hola Hola, què tal? I les persones que no es poden acompanyar avui Lluís Maria Domènech i Roger Poll També des del micròfon ens està parlant el Lluís Segura Què pretenem amb aquesta nova temporada d'aquest equip? L'espai el direm l'hora dels laics. Bé, hi ha alguna apostilla dels laics i de les laiques, podríem dir. Exacte. Els laics i les laiques, sí. L'hora dels laics i de les laiques. Amb això volem representar que la voluntat de les persones que fem aquest espai és donar la veu precisament i debatre sobre el paper dels laics i les laiques a l'església d'avui. Sempre el nostre... sentiment i el de molta gent, ens pensem que el paper primordial de l'Església el tenen els ministres, el que podríem dir la jerarquia i també fins als sacerdots. Però el paper dels que no tenen cap ministeri, els seculars o els laics, que diu el concili, és ben important. Per això, al llarg d'aquests nou mesos de programació, aniran desfilant de Sant Just o no de Sant Just, que tenen temes de col·laboració en l'Església, bé si a l'Església particular, diguéssim, de la Sarbòpel, local, de Sant Feliu i Llobregat, o l'Església Universal. Hi ha una munió d'homes i dones que col·laboren, se sent de l'Església seva, i han sentit la crida del Senyor concretada en el Concili Vaticà II, que empeny els laics... treballar en favor, precisament, de l'Església extesa actualment per la nostra terra i arreu. Abans, però, de parlar del paper dels laics, potser que parléssim del document que el Consel·li Bateca II, del qual se celebren els 50 anys primers de la seva inauguració, el 1962, Amb la seva Constitució, que vol dir el document important, Lumen Gentium, llum de la gent, llum del poble, dedicat a l'Església, parla ja del poble de Déu. Immaculada, a la teu entendre, el concepte de poble de Déu que el Consell Vaticà II va deixar escrit s'acosta més a aquesta versió universal de gent ordenada, gent secular, gent laica, que abans del Concili? Suposo que el Concili Vaticà va aclarir coses i a mi em dóna la impressió que va donar un paper en els laics més important, els va donar una figura superior a la que havien tingut fins aquell moment, que comptaven com... objectes pacients, diguéssim, però no actius i primordials com són. A veure, aquí em sembla que és evident que a l'Eglésia la formem tots els sacerdots, els ordenats, els religiosos i després també nosaltres els laics. El Consell Vaticà II ens ha donat un paper més important a dins de l'Eglésia hi ha hagut gent que s'ha interessat en participar-hi més activament i col·laborar amb les diferents parròquies o col·laborar a les missions o amb feines com dins de càritas o aspectes d'aquests que tenen a veure amb l'Església i que ajuden a les altres persones. Bé, jo és el que em trec així en principi, que els laics en aquest moment tenim un paper més important i que hi ha persones que s'ho han pres molt seriosament. Per mi la novetat del Consili va ser aquest reconeixement, abans del paper dels laics, abans d'entretenir-se, en desenvolupar, que ho està fent, que ho ha fet, vaja, Consili, el paper dels laics, que és el que tu deies clarament, va remarcar molt el concepte de poble de Déu, indicant que aquest poble, que és el que rep les benediccions, és també l'encarregat en el seu conjunt de fer avançar aquest regne de Déu, que és propagar l'Evangeli, explicar qui és Jesucrist, en el seu conjunt. Fins en aquell moment, i encara hi ha sectors cristians que sumin una mica com en el temps abans del concili, aquesta feina de predicació, de celebració, d'impuls, queia exclusivament sobre els sacerdots. Bé que els laics eren abans passius, rebien en tot cas la paraula, rebien en tot cas els sacraments, però no tenien aquesta participació. El poble de Déu que el concili compara amb l'antic poble d'Israel, triat pel Senyor, com per preparar el poble més universal que seria l'Església i preparar l'avinguda de Jesucrist, és ara el poble de tots els batejats. Bé, és això que sempre hem sentit, el poble escollit, i en realitat són tots pobles escollits. Tothom està cridat, jo m'ho miro de la següent manera, Tothom és poble de Déu, certament té raó, és a dir, Déu és part de tots i Déu estima tots els homes, el coneguin o no el coneguin, siguin de l'Església o no siguin de l'Església. Els que descobreixen Jesucrist i donen una resposta, que vol dir que l'accepten, que en certa manera segueixen una mica el seu rita, són batejats, accepten els sacraments, etcètera, estan potser en un grau més directe de relació, o tenen capacitat de resposta. Són com diverses graduacions de pertany a aquest poble de Déu. Bé, dona la impressió que les diferents graduacions que dius tu, la primera, la que ens acostaria més al poble de Déu, seria el fet de participar en els sagraments. d'haver rebut el baptisme, de la confirmació i de rebre els altres sacraments en el moment en què correspon. I després vindria, doncs, també el Consell Vaticà II també parla del poble d'Israel, i nosaltres els cristians som una mica la continuació del poble d'Israel. Herència. però l'herència. Però també l'inclou aquí dintre, igual que inclou amb una... amb efecte, doncs, el poble musulmà. Els creients d'altres religions. Començant per aquesta. Començant per aquesta, doncs, perquè també és una filla de l'Antic Testament, no? I després, doncs, ja venen els homes de bona fe, diria jo, que són persones que... busquen Déu o potser no busquen exactament Déu però busquen doncs omplir la seva vida de sentit el bé comú el bé comú l'amor al plòxim la gran novetat amb aquesta línia de concili que dius tu és reconèixer que fora de l'església pot haver-hi salvació exacte cosa que fins aquell moment quedava esclosa sí Sí, sí, sí. I, per tant, tots aquests, aquests elements, aquestes persones que has esmentat, primer de tot, estan cridades a incorporar-se a l'Eglésia, a conèixer Jesucrist, això queda clar, però també es pensa i es creu, i es diu, que Déu les acull amorosament. Per tant... poble de Déu, amb les diferents manifestacions i graus de participació, en definitiva, són tota la humanitat, encara que en propietat, diguéssim, pròpiment dit, són els fidels que coneixen el que estan dintre de l'Església. Exacte. Perquè tenim també els seglars, els laics, l'obligació de fer avançar l'Evangeli i Jesucrist. Bé, aquí podríem xifrar o esmentar l'Evangeli, concretament de Sant Joan, en el capítol 20, que diu, Jesucrist, aneu, els apòstols els envia, aneu per tot el món anunciant el meu Evangeli, ensenyant a la gent i batejant-les en nom del pare del fill d'Espit Sant, ensenyant-les a guardar això que jo els he emanat. Jo estaré amb vosaltres sempre, fins a la consumació del món. Aquest mandat, aquest comandament, inclou a tots els homes, no? Jo crec que això va diferent. En els ordenats, en els religiosos, els dona aquest missatge, aquesta ordre, per dir-ho d'alguna manera, no? En els altres no és tan contundent, sinó que una mica, si tu creus una cosa o estimes alguna cosa, et sortirà parlar-ne, actuar, aparèixer com algú que creu en aquesta manera de pensar i de fer. Jo crec que les coses van per aquí, que no es tracta tant que els seglars o laics i laiques haguem d'anar a predicar, però potser sí que podem predicar amb un testimoni de vida, d'actuació, de relació amb els altres. Fixa't que en el capítol quart del Lumen Gentium, quan ja parla dels laics, diu el concili, perquè si tot el que s'ha dit sobre el poble de Déu es dirigeix per igual a laics religiosos tanmateix que en els laics, homes i dones, per raó de la seva condició i missió, els hi corresponen particularment certes coses, que són aquestes que has dit tu, del testimoni de Jesucrist en els seus ambients propis. I esmenta clarament la família. S'entreté una mica amb la família i després parla d'altres, diguem-ne... que seria el món del treball, el món social, el món de la cultura, etc. Per tant, és una missió la que hem de fer nosaltres, com a laics, la mateixa de l'Església, que és magisterial, també podem ensenyar la paraula. Pastoral, també podem participar en la governança de la comunitat. Sacerdotal, ull aquí, qui celebra l'Eucaristia i els sacraments, en realitat és tota l'Església i tota la comunitat concreta, encara que presidida per un ordenat. Si pot ser, si n'hi ha, en realitat, n'hi ha menys. Llavors, segurament ens tocarà més responsabilitat amb els laics davant d'aquesta mancança. Jo penso que, clar, aquí l'única cosa és que predicar, no sé si realment podem predicar, perquè... L'ordenació ens suposa prèviament tota una formació que potser no tots els laics tenim. Això, per una banda, i per una altra banda, el que fins ara no es permet als laics és consagrar. Aquesta és la diferència important, que, clar, substituir completament... els capellans serà una cosa difícil si les coses no s'organitzen d'una forma diferent. Però bé, en molts aspectes sí que es pot fer la substitució. A mi em sembla que l'esprit del concili és de col·laborar, de participar, no pas d'apartar ningú ni de substituir. L'únic que les circumstàncies actuals, ens comentàvem l'altre dia a la parròquia de Sant Lluís que hi ha zones, no gaire llunyanes d'aquí, cap al Penedès, Garraf, etcètera, que hi ha capellans al seu càrrec no sols en potser 7 o 8 parròquies, sinó en 4 o 5 pobles diferents. Llavors, esclar, hi ha diumengeis que no poden anar-hi i un lait preparat fa celebracions en absència de clèrrega. També hi ha una missió on hi ha un terreny i un camp grandiós per treballar, ho esmentaves tu abans, Emma, que és en la missió caritativa. Ah, clar. Administrar els béns de l'Església, sobretot d'atenció als més pobres. Molt bé. Perquè jo no sé fins a quin punt el Consell Vaticà El Consell Vaticà II ha parlat d'això perquè realment ha tingut que anomenar totes aquestes persones que estan fent aquest servei, que ja estaven fent aquest servei abans del Consell. I el que ha fet el Consell d'alguna manera és reconèixer aquesta feina i aquesta missió que estan complint aquestes persones. Ara això Ho dic perquè normalment les coses es fan primer i després se'n parla. Sí, és cert. I és veritat que fa molts anys, no és després del Vaticà II, sinó fa molts anys que hi ha molts laics, molts seglars, que estan treballant en benefici dels més necessitats. És cert això i és un reconeixement en aquesta feina i també sembla un petit missatge amb els clergues. que donin una mica de canxa, de joc, de delegació, possibilitats amb els laics de participar més properament en unes tasques eclesials. Vull dir que es donin compte que tenen laics a prop, que aquesta voluntat dels laics de participar és reconegut pel concili i que ho facin. Estic llegint d'aquest document l'Human Gentium. Diu, els laics... poden i han de desplegar una activitat molt valiosa en ordre a l'evangelització del món. Ja que si algun d'ells, quan falten els sagrats ministres, o quan aquests es veuen impossibilitats per un règim de persecució, etc., els supleixen en certes funcions sagrades, segons les seves possibilitats, i si altres molts esgoten totes les seves energies a l'acció apostòlica, és necessari que tots contribueixin al creixement del regne de Déu. Per això que es dediquin els laics a un coneixement més aprofundit de la veritat revelada i demanin a Déu, amb insistència, el do de la sabidoria. És a dir, ens insta a formar-nos. Sí, i mira, tu vas pensant en això i jo estic pensant en una altra cosa. I és que... Moltes vegades jo penso que vingui, quan resem el Pare nostre, que el Regne de Déu vingui a nosaltres, no? Doncs jo crec que de les persones més vinculades a l'Església, encara que siguin creients o no, són les persones que treballen per la pau. Perquè al final el Regne de Déu, què serà si no això? Doncs què millor podem aconseguir en aquest món... que la pau entre els homes, entre els pobles, no? Sí, sí, sí. És a dir, que jo el Regne de Déu el veig així. El veus a la Terra? El veig la Terra pacificada. Pacificada, amb dignitat, amb accés a les condicions. La justícia, la pau i la justícia per mi van molt unides. Aquí podríem dir també l'alimentació per tothom. Evidentment. el dret a l'aigua potable, etc. A part d'aquesta gent que estan treballant per millorar les condicions de les persones més necessitades, la gent que estan treballant per la pau, per mi, són persones que s'han de considerar dins com a especials molt vinculades a l'Església. Fixa't que hem pogut trobar... també un altre paràgraf de l'Ulmen Gentium, que parla en certa manera del que dius tu. Diu que els llatges han de contribuir fidelment a que els béns creats d'acord amb el designi del creador i la paraula de Déu siguin promoguts mitjançant el treball humà i la tècnica i la cultura per utilitat de tots els homes sense excepció. I així els béns siguin convenientment distribuïts entre ells, entre tots els homes i a la seva manera es condueixi al progrés universal en llibertat humana i cristiana. És això una mica el que deies? Sí, jo ho deia en paraules més senzilletes, diguéssim. Ja està bé, ja està bé. Bé, i t'he interromput amb el que tu parlaves de l'obligatorietat de formar-nos, de conèixer... de conèixer més la paraula de Déu. I et sembla bé? Jo crec que això és... Primer, que sempre és enriquidor, no? I que t'obre el pensament i et fa donar-te'n de coses que, si no, doncs et passen desapercebudes. I, bueno, també és un aspecte que és important a considerar-lo. Molt bé. La participació dels laics té unes formes concretes. Una és els consells pastorals, dels quals, si vols, després en parlem, perquè precisament el mateix concili va dir que els pastors han de reconèixer i promoure la dignitat i la responsabilitat dels laics en l'Església. L'Imma acaba de ser escollida i ha pres possessió i ha s'iniciat com a consellera del Consell Pastoral de la Parlàquia de Sant Just. Creus una mica que aquests consells, o que fins ara pots arribar a dir, van amb aquesta línia de donar una mica de pas, paraula i oportunitat, per dir-ho així, als likes, de participar una mica fins i tot amb l'estructura de les parròquies? Bé, jo només he assistit a una reunió, però va ser la reunió que vam fer conjuntament el consell que es despedia i els que entravem nous. I a mi em va sorprendre molt gratament veure que la relació entre aquests membres del Consell anterior, la relació entre ells i amb el rector, em va semblar una cosa molt maca, que donava la impressió que hi havia hagut un feedback, un escoltar-se uns als altres molt positius. I em va sorprendre molt gratament veure que el fet d'haver participat En el Consell Pastoral es considerava, o les persones que van parlar van dir que els havia enriquit en ells des del punt de vista cristià, que s'havien sentit que milloraven com a persones i com a cristians. Això va ser un testimoni molt bonic que van donar a diverses persones que van parlar en el moment d'acomiadar-se. Molt bé, durant l'hora dels laics i les laiques aniran, diguem-ne, desfilant o seran cridades persones d'aquest Consell i d'altres llocs. Permeteu-nos, amics oïdors, que llegim, entre la Immaculada i jo, els temes que voldríem anar desenvolupant al llarg d'aquests nou mesos de programa, sempre amb aquesta línia de la participació dels laics i de les laiques. Avui hem dedicat l'espai radiofònic a Què s'entén per participació dels laics? I ens hem remès els documents del Vaticà II. Però també parlarem... Del cant del poble, de l'escola Cantòrum, el petit cor. També de l'atenció als malalts, és a dir, la pastoral de la salut. Els moviments especialitzats, justícia i pau i ACO. Podrem parlar també del servei a l'altar, és a dir, l'escolania i la qualitat. La catequesi d'infants i d'adults. La governança parroquial, cifrada o basada en la Junta d'Economia i el Consell Pastoral. Qui proclama la paraula de Déu? Els lectors. També parlarem de l'acolliment pels sacraments, sobretot del baptisme i del matrimoni. Una cosa molt bonica, l'acompanyament musical, l'orga de la nostra parròquia. Ens podrem entretenir, si tenim temps, sobre càritas, que seria la caritat cristiana. I finalment? I finalment, la presència eclesial en els mitjans de comunicació, la ràdio i internet, i aquí estem nosaltres. Exacte. La ràdio també serveix per divulgar l'Evangeli. És voluntat del programa de veus de la parròquia començar o acabar, no amb la seva totalitat, sinó amb un paràgraf, amb un passatge de l'Evangeli de diumenge que ve. Endavant-hi-me. Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans però els deixebles els renyaven En veure-ho Jesús es va indignar i els digué Deixeu que els infants vinguin a mi No els ho impediu perquè el regne de Déu és dels qui són com ells En veritat us ho dic Qui no aculli el regne de Déu com l'acull un infant no hi entrarà pas i els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans. Doncs aquest passatge de l'Evangeli de Marc ens parla d'aquesta voluntat de Crist de reconèixer-nos els homes com a infants, és a dir, potenciar la frescor, potenciar la sinceritat dels infants i de tots els homes. Moltes gràcies, amics oïdors, gràcies Immaculada, els altres col·laboradors ens estan escoltant per ràdio I els amics oïdors serà fins la setmana que ve a veus a la parròquia. Fins aviat, doncs.