Veus Parròquia del 29/5/2024 — Llibertat de consciència i religiosa: Article 18 dels Drets Humans, dignitat intrínseca i persecució global (Índia, Pakistan, Nigèria, Corea del Nord)

Context i propòsit de l’episodi

• Programa: Veus de la Parròquia (Grup Justícia i Pau)
• Tema central: llibertat de consciència i llibertat religiosa dins la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), amb motiu dels 75 anys de la Declaració (10/12/1948).
• Convidat: Mossèn Xavier Sobrevia, que enfoca el tema des d’una perspectiva global, no només eclesial.

Fonaments: dignitat intrínseca i drets humans

• La DUDH sorgeix com a resposta a les barbàries de la Segona Guerra Mundial (genocidis, camps de concentració), establint un marc comú per sobre d’ideologies i cultures.
• La Declaració és un ideal compartit: cap país no la compleix del tot, però marca un rumb ètic.
• Conceptes clau:

- Dignitat intrínseca: el valor de la persona és inherent pel sol fet de ser ésser humà; no depèn de riquesa, salut o cultura. - Dignitat adquirida: prestigi o idoneïtat moral/social derivada d’accions o mèrits. Cal distingir ambdues: fins i tot el presoner o el criminal conserven la seva dignitat intrínseca i el dret a la rehabilitació.

• Es comenten generacions de drets i una certa prioritat: el dret a la vida i a l’alimentació és bàsic; la llibertat de consciència i religiosa s’emmarca entre els drets fonamentals.

Article 18: llibertat de pensament, consciència i religió

"Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió […]. Aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, així com la llibertat de manifestar-la individual i col·lectivament, tant en públic com en privat, per l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança."

• Punts clau (art. 18 DUDH):

- Pensament, consciència i religió van plegats. - Dret a canviar de religió o creença. - Dret a manifestar la fe o la convicció individualment o col·lectivament, en públic o en privat. - Dret a ensenyar, practicar, celebrar el culte i observar els preceptes.

• Matís important: la llibertat religiosa no és una carta blanca per incitar la violència o imposar creences.

Límits, persecució i dades globals (Informe ACN 2023)

• Informe 2023 de ACN – Ajuda a l’Església Necessitada:

- 61 països limiten totalment o greument la llibertat religiosa. - Això afecta el 62% de la població mundial (pes de Xina i Índia, entre d’altres). - En 47 països la situació ha empitjorat respecte de l’informe anterior.

• Països i casos destacats:

- Índia: govern i corrents hinduistes més rígids; augments d’atacs contra cristians i musulmans; record de la partició històrica (Índia/Pakistan/Bangladesh). - Pakistan: lleis de blasfèmia utilitzades per reprimir; cas Asia Bibi (condemnada a mort, finalment absolta i exiliada); assassinat d’un ministre d’Afers Religiosos per defensar minories. - Nigèria: violència de Boko Haram i altres grups; matançes sovint invisibilitzades mediàticament. - Altres focus greus: Corea del Nord, Somàlia, Líbia, Eritrea, Iemen, Sudan/Sudan del Sud, Iran, Afganistan, Síria, i Aràbia Saudita (policia religiosa; prohibicions estrictes, fins i tot en espais diplomàtics).

Religió i conflictes: matís històric

• Sovint s’atribueix la guerra a la religió, però el convidat subratlla que la majoria de conflictes tenen causes polítiques, econòmiques o ideològiques; la religió s’hi usa sovint com a excusa o amplificador identitari.
• Exemples històrics: invasions mongoles, guerres a l’Imperi Romà, guerres mundials.

Testimonis i casos personals

• Convertits en context musulmà poden patir violència o exili (ex.: cas d’un iraquià apunyalat a Europa per familiars).
• En comunitats jueves tradicionals, abandonar la fe pot viure’s com un gran dolor familiar.

El cas d’Edith Stein (Teresa Benedetta de la Creu)

• Filòsofa jueva alemanya, deixebla de Husserl (corrente de la fenomenologia). Impactada per Santa Teresa de Jesús, es converteix al catolicisme i es fa carmelita.
• Deportada pels nazis a Auschwitz, on mor. Màrtir, símbol de coherència i recerca de la veritat.
• Posteriorment, santa i copatrona d’Europa (per decisió de Joan Pau II), referent del diàleg fe-cultura i de la reflexió sobre la condició femenina.

Cloenda: convivència i respecte

• Crida final a defensar la llibertat religiosa i de consciència i a garantir una convivència pacífica: rebutjar imposicions, violències i discursos que incitin a l’odi.
• Recordatori de la dignitat intrínseca com a base comuna: el desacord no legitima la vulneració de drets fonamentals.