Llop i ovelleta, pacte fiscal i pau al País Basc

I fins aquí l'edició véspera d'avui del Sant Jus Notícies. Tot seguit fem un resum del més destacat en titulars. La plataforma de la comunitat educativa ja ha pres les primeres decisions després de la reunió d'ahir a l'escola Montserrat. El proper 5 de juny es debatrà l'aprovació d'un manifest per posar de relleu les retallades en l'ensenyament. Un manifest que posteriorment es llegirà davant de Can Ginestar. Marma Bongo i Helena Fuster seran guardonades aquesta tarda amb el Premi de Recerca de Batxillerat en els àmbits humanístic i científic. El Premi d'Àmbit Local ha quedat desert. Els guardons s'entregaran a partir de les 7 a les golfes de Can Genestà. Demà se celebra el ple municipal del mes de maig. Hi haurà 11 punts. Un dels més destacats serà el debat sobre presentació d'una moció per instar al govern de la Generalitat a garantir el manteniment de les llars d'infants municipals. I avui s'han fet públiques les bases de la convocatòria pública de l'Ajuntament per la selecció temporal d'una persona llicenciada en dret. El termini de presentació d'instàncies és de 15 dies naturals a partir de demà. Doncs aquesta ha estat tota la informació dels Sant Jus Notícies, edició vespre d'avui dimecres 30 de maig. La informació hi tornarà a partir de demà amb els butlletins horaris a partir de les 10 i a la 1 als Sant Jus Notícies, edició migdia, amb el Sergi Pont. També recordem que trobareu tota la informació actualitzada a través del web de Radio d'Esvern, www.radiodesvern.com, i que també ens podeu trobar a Twitter i a Facebook. I tornarem demà a les 7, com sempre. Que vagi molt bé. Molt bona tarda. You'll say we've got nothing in common No common ground to start from And we're falling apart Fins demà! So much is left undone And I said, why? We've got nothing in common No common ground to start from And we're falling apart Fins demà! Fins demà! Bona nit. La diuda és fern, la ràdio de Sant Lluís, durant de 8.2. Música Música Música Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert. En tots vostès, veus de la parròquia. Com cada dimecres, un cop al mes, la Montserrat Giró... Bona tarda, Montserrat. Hola, bona tarda. I aquí us parla la Lina. Tenim el nostre espai, que es diu Paraula Viscuda. Com vostès recordaran, Paraula viscuda és el nostre programa en el qual tenim una persona amiga. Normalment sempre és una amiga molt bona amiga, com aquesta tarda. Bona tarda, Claustre. Hola, bona tarda. Que ens dirà un text, una cosa que ella va llegir, en aquest cas és un conte preciós, i ens explicarà una mica d'acabar l'assumpte. i que la primera vegada que el va veure li va impactar. Certament, és un conte que se'n diu L'ovelleta, que va venir a sopar, amb unes il·lustracions molt boniques, Joel Dremidí, no la conec, i l'autor del conte és Steve Smallman, tampoc no el coneixem, però vaja, és un conte amb una narració preciosa, i llegirem alguna gosseta molt poca perquè la claustre ja ens hi ha d'acabar però primer la Montserrat ens dirà qui és la claustre encara que per tots vostès la claustre és molt coneguda Bé, o sigui, és la claustre Cardona i Pere a Sant Justenca Sant Justenca jo diré de cap a peus, però també a la vegada és solsonenca. També. Perquè a casa seva el pare els va vincular molt a tot allò de Sant Just i Catalunya. La mare també, però la mare era de Solsona i ella els va portar Solsona al cort. I per això també dic solsonenca. vinculada a l'Ateneu de sempre, tant ella com a la seva parella, el seu marit, el Francesc. És mare de tres fills i actualment és àvia. Àvia jove. Àvia jove. I quan es parla i els... El seu net, o sigui, juntament amb la seva parella, amb els pares del nen, viuen conjuntament a la mateixa casa. Per tant, té unes vivències d'àvia, jo diria, superiors a qualsevol àvia, perquè és tota la seva creixença i que l'està vivint d'una manera molt directa. Quan parla del seu net o parla dels fills, la claustre té... uns ulls blaus transparents que se li il·luminen. Menys quan està enfadada. Estan bé, perquè és una persona que té molt criteri, que és enèrgica, que sap defensar els seus drets, però a la vegada té una dolçó que la transmet. Ella és mestra, de professió mestra, va estar en una escola ensenyant, I després, logopeda... i ha estat portant els seus coneixements i la seva professió fins al servei educatiu d'aquí del Baix. Baix Llobregat. No hi ha durant una temporada. No hi ha. I que es dedicava a nens que tenien dificultat a l'atenció per perdre auditiva. Els nens també amb dificultat de llenguatge, per tant és una mestra amb una dedicació exclusiva també. I ara actualment, després de la seva jubilació, és mestre de mestres perquè continua dedicant-se a la seva professió i està relacionat amb el que avui ens porta aquí, amb aquest llibre que ell ens ha escollit. I aquí sí que li demanaria a la claustre que ens informi d'aquesta tasca tan bonica i per què aquesta vinculació amb els contes. Ara és el teu punt. Molt bé. El llibre, ja torno a repetir, es diu L'ovelleta que va venir a sopar. Ara ella ens dirà per què ha triat aquest conte, que ja els hi recomano i és molt bonic. Bé, el tema dels contes, com deia la Montse, és un tema que m'interessa molt. I penso que m'interessa molt ja, no només per la feina que he fet tots aquests anys de laboral, sinó ja des que era criatura, soc d'una casa de pagès, en una època que no hi havia tele, i que per tant estava a la cuina a la vora del foc, formava part del dia a dia durant tot l'hivern. Recordo que venien molta gent. Jo els avis paterns, els que haurien de viure a Sant Jus, ja no els tenia, però dos cops l'any venien els avis de Solsona. I recordo el meu avi, el meu padrí, perquè en les Terres de Lleida l'avi és el padrí, explicant-nos contes. I els explicava a la Lina i a la Montse que hi ha un parell de contes que han format part de la meva vida i que han regulat el meu comportament d'alguna manera. Ara no se l'explicaré, perquè aquest no és el punt. però sí que, d'alguna manera, han posat la llavor del valor del missatge que transmeten els contes. Llavors, bé, com a logopeda, tota la feina, tot el que comporta el conte en quant a ensenyar llenguatge, ha sigut un tema que també m'ha interessat molt, i d'uns anys cap aquí... la manera que a partir d'un conte poder parlar i poder establir diàleg i ajudar els nens a explicitar coses que potser intueixen però no acaben de formular a través d'aquest diàleg sobre un conte. Llavors he buscat contes, els contes m'agraden moltíssim i resulta que un bon dia em vaig trobar aquest conte que penso que té... T'encissat, t'encissat, aquest conte. Per tot, pel missatge que comporta, pel trencament que comporta dels prototipos i pels dibuixos i l'humor, perquè és un conte que té molt d'humor. És d'una tendresa molt bonica. Resumint una mica, perquè tot el conte encara que sigui curt i és fàcil de llegir, el que es tracta d'ell és com un personatge principal, l'ovelleta, que és el que diu l'ovelleta de sopar, però el que és l'hoste de la casa, el que la rep, és el llop. Aquí ens trobem amb aquests personatges que són el llop, que tothom ja sap que un ha de tenir una certa prevenció davant dels llops, i una ovelleta que representa la ingenuïtat personificada. Esclar, el llop té cada nit per sopar una sopa de verdura. I quan té una sopa de verdura diu, ostres, si jo pogués menjar-me alguna cosa estofadeta, un estofat... I quan truquen a la porta, que és l'ovelleta, diu, ja està, el meu sopar. Però n'hi ha una sèrie de circumstàncies que cada vegada van ralentint aquest sopar. I ara aquí sí que torna a explicar aquesta relació que n'hi ha llop-ovelleta. Bé, primer passen una sèrie de circumstàncies que entretenen aquest poder-se menjar l'ovelleta i l'última de totes aquestes circumstàncies és que l'ovelleta li agafa el cinglot i perquè no tingui cinglot la remena el llop ben remenada i quan pot, pum, se la posa aquí a l'espatlla i caram, l'ovelleta li fa un petó, un petó ben gros. Manolina, vols llegir-ho? No, n'hi ha un trosset petit que diu i el vell llop va seure al balancí prop de la xumeneia amb la tendra ovelleta a la falda i va pensar que feia molt de temps que ningú no l'abraçava i a més a més l'ovelleta tal com tu deies li fa un petó perquè és clar i l'ovelleta es va despertar i li va fer un gran petó muah I què diu el pobre lloc? No, perquè pensa, com ell, no és just, perquè com es pot menjar un sopar que li dóna un petó, no? Aquesta seria, podria, la part irònica que es tindria que treure, o la part de Gràcia que a vegades fa de l'ovelleta, no? Però afegim alguna cosa més. A més, l'ovelleta, aquí, esclar, això el llegia, una de les coses que... el que el conte, contes, jo dic conte, contes, perquè és aquella paraula que tu que també saps anglès, és el cheitela, el cheitela, que és el contador de cuentos, doncs, tens que fer, quan estàs contant un cuento a la canalla, tens que fer les veuetes de les diferents, la velleta que faria. va dir somrient l'ovelleta i assenyalant el vell llop va afegir llop i esclar l'altre que troba aquesta veu dolça i així diu, pare meva se li desmunta tot el seu d'allò i ves seguint, ves seguint perquè esclar, comptes el compte els petits potser no acabarien de veure tota aquesta relació que suposo que a la claustre li ha agradat que és davant del desconegut davant de la persona que ens fa prevenció contra aquella persona, aquestes coses que nosaltres també ja tenim al nostre criteri i que ja les tenim clitxades. És el teu torn. Jo penso que la gràcia, a veure, tu tens raó quan dius els nens, és un conte per nens potser de 5-6 anys, perquè més petits el missatge no costa, eh? perquè és un canvi, és un canvi d'imatge i de maneres de pensar. Però un nen de cinc anys, els contes que sempre han sortit llops, el conte de la caputxeta, el conte dels tres porquets, el conte de les set cabretes, sempre el llop és dolent. Per tant, Perquè suposo que sí, que ha tingut un paper determinat, es menja animals, no sé si persones en la seva època, però t'acaba, etcètera. Per tant, tenia una imatge determinada. Llavors aquí resulta que és un llop que aquella imatge, a partir de l'efecte, del petó, el fa canviar allò que és el seu instint. Aleshores, penso que és molt maco poder parlar amb nens de cinc anys, de dir, d'aquest tema, del tema de l'efecte, del tema quan s'han establert vincles, quan algú és important a la teva vida, que pots canviar i pots ser diferent. Penso que, això que deia jo, que els contes que m'explicava el meu avi van regular la meva vida... Penso que aquest conte explicat amb nens i amb el diàleg, i per què pot regular també estar davant de la vida, no amb prejudicis, sinó amb la mena oberta. Exacte, amb la mena oberta. I pensar que un té una etiqueta de no sé què, però amb els vincles i l'efecte poden canviar. Penso que té aquest valor, aquest compte. Aleshores potser és tot això traslladat avui dia, que n'hi ha tanta immigració. Doncs els trobem així. L'altre dia estava comentant amb un dels meus nens que deia, jo a vegades em fa molta pena, no és que t'hi hagui de portar-los a casa meva perquè hi haurà de tot ni res, no rigo tant, no soc tan samaritana, però sí que a vegades penses, pobra gent, que més aviat, quan veus algú que té un mal aspecte i així, pum, passes en una tracera, perquè, desgraciadament, és així. El llop es comporta com un llop. Vull dir que això també hem de tenir-ho molt present. El llop és el llop i potser amb un nano petit val la pena de dir-li el tant amb els llops. Però que aquest cliché que ja automàticament posem a la persona perquè és desconeguda, perquè no sabem les seves circumstàncies, perquè ens dona molt mal aspecte, perquè ens indica, aquí queda reflectit. Queda reflectit. Potser si aquella persona la sapiguessin com és, com pensa. Per això fan aquestes reunions que fan per conèixer-nos uns als altres, que crec que s'està fent això, s'està treballant, no? Jo no sé si tu... tot el tema dels plans d'entorn i tot plegat d'educació encara continuen actualment però buscaven això la integració jo he fet servir aquella paraula de la separitana perquè de fet era així quan la samaritana li ofereix, o Jesús li demana a la samaritana aigua, i diu com és que m'ho demanes a mi, si jo soc samaritana. I segons els jueus, una samaritana era pecaminosa, o almenys no estava dintre de los cànones d'aquella època. I a l'altre, doncs... I com acaba el conte? l'acabo jo? com que no se la vol menjar i vol vèncer aquest desig tant la fa fora de casa seva i l'ovelleta prou suplica no, no, llop, que fa molt fred i en tant que es tapa les orelles no vol de cap manera sentir-la però al cap d'una estona que ja no la sent Li comença a agafar una mica de mal de panxa. Però què he fet? Com ho he pogut fer, això? Té arrepentiment, té arrepentiment. S'arrepenteix i surt corrents, la va buscant pertot arreu. Ovelleta, on és? Ara potser se l'ha menjat algú, potser s'ha perdut, potser s'ha mort de fred. Té carres de consciència. Li sap greu, descobreix l'efecte. I aleshores, finalment, se'n torna a casa. I quan obre la porta es troba l'ovelleta i diu, oi, ets aquí? Diu, escolta'm, et ve de gust anar a menjar un plat de sopa de verdures? I la resposta de l'ovelleta és que sí, és el seu menjar preferit, no? Perquè quan arriba li dona una pastanada i l'ovelleta que fa... Aquí tenim un altre exemple, també. Resulta que aquella persona, aquell llop no solament renuncia a una cosa que li agrada, sinó que fa donació d'alguna cosa que li agrada a l'altra. En el nostre concepte cristià, el nostre concepte cristià, és molt important saber donar als altres. I encara és més bo, al meu entendre, si sabem donar als altres i amb alegria, algú que els agrada als altres, no el que ens agrada a nosaltres. Mireu si es pot treure, senyors oïdors, el suc que es pot treure d'un conte. O sigui, la claustre ens ha illustrat aquí molt bé amb un conte i de tot el que es pot treure d'aquest conte. És un conte que els dibuixos són molt bonics. Jo penso que tenir les mans de tant en tant contes d'això que diem infantils, això ens fa... com retrobar aquest esperit de bonesa i aquest esperit d'innocència i això penso que és bo poder-ho fer de tant en tant jo diria que per mi el llop a mesura que va coneixent l'ovelleta ell va fer aquesta transformació i també l'ovelleta també es deixa... Estimar. Estimar, sí. Perquè podia ser que la por la fes tirar enrere. I, en canvi, el que fa és apropar-se i, per tant, hi ha un apropament dels dos. Hi ha un apropament tant del llop com de l'ovelleta. I això penso que és una cosa que porta aquest, qui no el compte, al final, feliç. I també podríem trobar-li altres, en les situacions actuals, doncs pensem que n'hi ha molts de llops, no?, que s'estan menjant el menjar d'ells, el menjar dels altres, i possiblement és perquè hi ha una curassa que no es deixen entendre-hi. No es deixen entendre-hi, no? Sí, sí. I també, Montse, que estàs dient una cosa que a mi em sembla molt acertada en aquest moment, que el que deies, hi ha gent que tampoc es deixa ajudar, que és l'ovelleta aquí... quan ell li diu, tu seràs el meu sopar, perquè també en un moment li diu, és el meu estofadet, ostres, quina estofadet més bo. I després ella, quan veu que l'altre li diu que se n'anés, també li diu, així no serà el teu estofadet, i aleshores ja es deixa. Perquè primer també la infància, podríem dir la infància, o la persona que va de bona fe, que seria en aquest cas l'ovella, no mira en malícia el perill que n'hi ha amb l'altre. No el mira, que és el que estàs dient, no? Però n'hi ha gent també que és molt desconfiada. És a dir, això ens entra dintre de la naturalesa humana. Vull dir, no és que sigui ara per posar aquí en evidència els nostres defectes, però que és així, no? Això que deies tu. Doncs, doncs, sí. Bé, de vegades, o sigui, quan també hi ha desconfiança en el sentit aquest de l'ovelleta que dèiem, podríem trobar motius al darrere d'aquesta desconfiança, no? Perquè... És el que deies, no? Si tenim un cliché que el llop es menja sempre les ovelles, no? I això ho tenim en el nostre ADN, quasi bé, no? Això deu formar part de... com la part animal nostra, no? Davant de la sensació de perill reaccionar d'una manera determinada, no? Llavors, aquí jo penso que la gràcia és el poder tenir el temps per anar elaborant aquesta sensació de perill i poder anar encaminant-la. Perquè suposo que sí, que deu ser important també tenir la sensació de perill perquè és el que ens... Exactament. Vull dir que tampoc no ho podem despreciar. Però el fet que... Jo penso que la gràcia és que passen una sèrie de coses que van... van deixant-se conèixer, es van establint aquest efecte, aquest vincle. I en la que hi ha un vincle... Per obrir portes. Sí, exactament. En la que hi ha un vincle, ja... M'interesses? M'importes? M'importes? Ja vull saber què fas, què dius? Quan diu, és que tinc cinglot, li diu l'ovelleta, i a l'altre, dos, tres, no me la puc menjar, perquè si tens cinglot, jo també després tindré cinglot. És a dir, que n'hi ha una sèrie de coses que van sent així, però que són, no ho sé, jo crec que el conte està molt ben trobat, molt ben trobat, perquè és el que deies tu. Amb la canalla pots fer una connexió enorme, i sobretot a canalla, que potser els costa expressar els seus sentiments, a través d'un conte et demostra com pensen, com per exemple, digues això que ens has dit abans del teu netet. Es va dir, ah, és que és així. No, jo comentava que aquest conte és per nens una mica més grans, el meu net té 3 anys. Llavors li agraden moltíssim els contes i li he explicat. I explicats per ràbia, segurament, no? Sí. I llavors deia, no, és que els llops es mengen les ovelletes. O sigui, el tema del prejudici, bé, clar, ho sabem, ho sabem. A veure, tots els contes que s'expliquen, els llops són els dolents de la pel·lícula, o no? Sí, sí, sí. Ara... Ara, a veure què dieu vosaltres. També, dintre de les escales de valores, eh?, doncs, esclar, també tenen que haver llops que es mengen els altres, o sigui, en aquesta cadena que tenim, de la d'allò, perquè, no com a persones, però sí que, verdaderament, doncs, el llop necessita menjar car, perquè, si no, es mora. No, es mora. Vull dir que, alguna vegada, no és que l'un tingui que posar d'un altre, però és aquella cosa que deia, eh?, Clar, tens que menjar amb pollastre, ostres, poble, pollastre. Mirar-te així des del punt de vista animal. Animal, animal. La cadena tròfica és així, no? Si no li preguntem a la Montse, que de dieteta... Però sí que... Ja penso que l'elecció d'un conte... És important, no? Perquè tots tenen missatges. D'alguna manera, d'una altra, poder-ne parlar. A veure, nosaltres aquests contes els fem servir per establir diàleg amb els nens. No és explicar el conte que hi ha al seu moment, que expliques contes. Aquí és a partir del conte. I què deu passar ara? I ara tu faries això? I per què ho fa això, allò? El que es busca aquí és una miqueta que els nens vagin traient aquests sentiments... imagina elaborant-los també, perquè els nanos senten coses, però a vegades no hi saben posar les paraules, i a través d'aquest diàleg, que és una tècnica, no sé si ha de dir tècnica, a través de la interacció els nens van elaborant el món, el seu món. És un mitjà. Estic parlant així. Perquè treure'm fora els sentiments, doncs això és una cosa que que si l'infant s'ha fet, és més fàcil després de gran, no?, també. Això està, això. Jo ara no sabria citar de res, però estàs superestudiat ara, no?, i el tema... Cada vegada van sortint, ho llegeixes a diaris i a revistes així, no?, del que es fonamenta en edats molt inicials, són el que va regulant la vida. Sí. Jo no ho sé, jo ara que em començo a fer molt gran, t'ho dic que era de Solsona. Sí, ell es fa molt gran. Nosaltres, senyor, que es dic que era de Solsona. Anys no he volgut anar a Solsona. I ara... Tens necessitat. Sí, una necessitat d'anar a Solsona. I penso, què em devia quedar de la meva infància, que m'hi passava tots els estius, des que acabava l'escola fins que la tornava a començar, allà dalt, no? Alguna cosa deu quedar aquí, en aquest fonament, no? Vull dir, doncs, amb els nens, totes les vivències, això sí que està molt estudiat, això que diuen ara, per exemple, els nens, els nadons, de no deixar-los plorar. Abans deien, que ploris així, no sé què. Que no, que crea males connexions al cervell i dius, doncs potser sí, jo què sé. El que sí que és cert és que La lectura, aquesta tasca amb els nens, et porta en tu aquesta lectura prèvia i això en tu et comunica coses també. Sí, la veritat és que sí. Jo soc mestra i em considero, sí, he fet moltes coses, però em considero mestra. A mi m'ha agradat molt ensenyar on sigui. Això és vocació. Tenia 12 anys que vaig suplicar que em deixessin estudiar per ser mestre. Llavors, tot el món dels nens i de traspassar coses i de la interacció aquesta amb els nens sempre m'ha agradat molt. I avui, desgraciadament, com resulta que tenen uns mitjans que a vegades, moltes vegades, els nanos saben més que el mestre, perquè per internet, per Google, per totes aquestes mandangues, el saber... crear amb ells un estímul perquè els agradi saber això és la feina del mestre avui dia i esclar, amb aquesta edat que tu deies a partir dels 5 anys sí que pots fer moltes coses bueno, s'ha acabat el nostre temps moltes gràcies a tu per haver portat una cosa tan tan fresca, tan bona, tan tendra què recomanes? Els que ens estan huint, què recomanes? Home... Que llegeixin, quan diré tu. Cadascú que llegeixi el que li agradi. Però sí que el tema aquest, amb els petits, aquest tema de la interacció amb els petits, de buscar, el poder treure els sentiments, el poder expressar-los, el posar-los en situació de dir això, per què? Tu ho faries igual? Estàs d'acord? Tot això jo penso que és el que fa créixer. I quan es parla de sentiments, fa créixer també els sentiments. No només el coneixement, sinó també l'emoció. Bueno, hi ha aquella cosa que es diu la intel·ligència emocional, que també és molt important de fer-la servir. Molt bé. Bueno, moltíssimes gràcies, claustre. I ara només que ens queda una mica més de temps. per llegir l'Evangeli, que aquest diumenge se sentirà amb totes les eglésies. Si recorden, l'Evangeli, o sigui, aquest diumenge ja és la Pentecosta. La Pentecosta és interessant, és molt interessant, és la segona Pasqua, però potser el més bonic de tot és que ve l'Esprit Sant. I aquí jo diria que té alguna cosa relacionada amb el conte, i que és políticament correcte. Estem al pare, està al fill, i l'Esprit Sant. Què és l'Esprit Sant? Jo crec que l'Esprit Sant és aquesta il·luminació per entendre les coses. Ens fa entendre molt qui és el pare i qui és el fill, però sobretot ens fa entendre molt què és l'amor que té a veure entre tots nosaltres. I com es fa? O sigui, com s'expressa d'una cosa que no és tangible, perquè dius, carai, sembla que tinguis pritzant, doncs no és tangible, però sí que existeix, eh? I aleshores, doncs, val la pena que... Que escoltem. És aquesta comunicació que fa la claus. La comunicació. Sí. El llegit molt de pressa el vols llegir tu, Montse? Començo? Sí? Diu. Lectura de l'Evangeli segon Sant Joan. El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrar, es posar al mig i els digué. La pau sigui amb vosaltres. Després els ensenyar les mans i al costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor, i ell es torna a dir, la pau sigui amb vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. I llavors, a l'anar damunt d'ells, i els digué, rebeu l'Espírit Sant. A tots aquells que perdoneu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó. Això ho va dir Jesús, però jo crec que perdonaran a tothom. El que aquí és important és que van rebre l'Espírit Sant. I l'Espírit Sant jo crec que és aquesta capacitat que podem tenir els humans, si és que ho aprofitem, per entendre les coses de Déu i aquest amor que pot haver entre l'ovelleta i el llop. Us sembla? Perquè aquí surt alguna manera. Senyors, fins la propera. Gràcies. Gràcies al Carlos, que també ens ajuda. Gràcies, claustre. Adéu-siau. S'enjustencs i s'enjustenques. Fins demà! Com Ràdio, notícies. Bona tarda, són les 8, us parlem Sònia Ker i Manel Carvajal. Continua al Palau de la Generalitat la reunió del govern català amb els partits polítics per abordar el pacte fiscal. La trobada que ja fa més de 3 hores que dura de servir per apropar posicions. Unitat mòbil de Com Ràdio, Albert Garcia i Raül Quadrado, bona tarda. Bona tarda. Els dirigents de les forces parlamentàries i el president Mas han explicat les seves posicions sobre el pacte fiscal durant dues hores aproximadament i ara la reunió ha entrat en una segona fase, una segona ronda que s'espera que acabi d'aquí mitja hora aproximadament donant per acabada d'aquesta manera la cimera. No es descarta que el govern convoqui una segona cimera de líders d'aquí a unes setmanes per continuar avançant en el diàleg. Abans de començar la reunió, la presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, ha deixat clar que la hisenda pròpia que reclama el president Mas no entra en els seus esquemes. Esperem que aquesta cimera sigui una oportunitat per recuperar el sentit comú, per recuperar els consensos, perquè hi hagi un acord per millorar el model de finançament que ens permeti tenir més diners per la sanitat, per l'educació, per les polítiques socials i que, sobretot, el govern no vulgui ni pensi utilitzar aquesta cimera per buscar... les diferències, sinó que l'utilitzi per buscar els consensos i per evitar el xoc de trens i la confrontació que suposaria una hisenda fiscal o un model de finançament en el que no hi hagués acord de tots. Els líders de les diferents formacions compareixeran per separat. L'últim serà el portaveu del govern Francesc Homs, com Ràdio Palau de la Generalitat. El conseller d'Agricultura, Josep Maria Pellegrí, s'ha desplaçat avui a Brussel·les per demanar suport als eurodiputats catalans en la defensa del sector agrari davant la nova política agrària comuna. Pellegrí demana que no es discriminin els països mediterranis com Catalunya. Brussel·les, Raquel Correa, bona tarda. Josep Maria Pellegrí. Aquells nivells de decisió, des de nivells més baixs que siguin més eficaços, s'han de posar per sobre d'aquells que són més alts i menys eficaços. Entenem que des de Catalunya nosaltres podem gestionar un element com és la política comuna d'una manera més eficaç i més eficient. La Comissió Internacional, que segueix el procés de pau al País Basc, ha demanat al govern central i al francès que obrin diàleg amb Betta, Aquest col·lectiu, que no és reconegut ni pel govern central ni tampoc pel basc, confirma que la banda terrorista ha abandonat l'activitat terrorista, precisament. Corresponsal a Com Ràdio al País Baix, Jordi Llorenç, bona tarda. Bona tarda. El Grup Internacional de Contacte, liderat pel Sudèfrica, Brian Corrin, insta els governs espanyol i francès a contactar a Meta per entaular converses sobre les conseqüències de la violència, deixant a un costat les qüestions polítiques. Aquest és un dels punts que recull un comunicat...