L’orgue de Sant Just: litúrgia, Bach i comunitat

Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Veus de la parròquia Programa d'informació i formació humana i cristiana de la Parroquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern. Adeus de la parroquia, avui l'espai, 50 anys del Concili Vaticà II. Fins demà! Ben trobats, amics lluïdors de Ràdio d'Esvern, veus de la parròquia amb vosaltres, presenta 50 anys del Concili Vaticà II, que s'elebren en aquesta temporada, aquests anys. Fa 50 anys el Concili va decretar una constitució sobre la litúrgia, en la qual s'estimulava la participació dels fidels, també acompanyant els cants amb música. Bé si és la tradicional de l'Església, que era orga, bé amb altres instruments, diguem-ne, més actuals. Hi hauria els petits grups de guitarra, de percussió, etcètera, etcètera. Avui tenim la sort de poder disposar amb nosaltres de l'organista de la parròquia, un dels organistes de la parròquia de Sant Josep Bern, que és en Guillom Laules. Benvingut, Guillom. Hola, gràcies, bona tarda. També ens acompanya Lluís Maria Domènec, membre del grup de la ràdio. Bona tarda, bon dia i bon estar a tothom. Molt bé. Parlarem d'aquest acompanyament del cant a través, concretament, de l'orga, que és el sistema més habitual de la parròquia. Tenim una primera pregunta, oi, Lluís Maria, per en Guillem? Sí. La història de la teva incorporació, la història de l'orga, amb una paraula, de l'orga de l'Eglésia de Sant Just actual. L'orga de Sant Just ha arribat a l'Eglésia abans que jo estigui aquí. És el Joan Carles Castro, organer de Barcelona, que l'ha fet l'any 2005. Una paréntesis, l'organ més famós del Castro l'ha acabat de fer al Monastery de Poblet, una gran organa de tres teclats. Una pequeña descripció del organ de Sant Just. Es un organ de tipo neo-barroco, més bé fet per la música de Bach, Búxteú, de la música del sigle Dibuitz, i té 15 jocs repartits en dos teclats i el pedal, que són al total més o menys 800 tubes. D'acord. És molt. És molt. Em sembla molt perquè jo tenia una certa connexió amb Borgues, he vist el del col·legi de Sant Ignasi de Sarrià, que es va muntar mentre jo estava fent el vasillerat. Després he vist el de la parròquia de la Concepció, que es va muntar mentre jo hi era. i he tingut un cert contacte i aquesta quantitat de tubs que has dit m'ha semblat important és considerar una orga mitjana l'orga de la concepció és quasi el doble de gran d'aquest però hi ha també orgas més petits jo toco en una altra parroquia en Barcelona que només té un teclat té 5 jocs que seran 200 tubs al màxim ja Abans, a l'Esclésia de Sant Just hi havia un orga de finals del segle XIX, que és el que va substituir. Em sembla que aquest es va restaurar, aquest cadet que dic jo ara, conservant el secret, no? El secret de l'orga... El secret de l'orga és com l'alma de l'orga, és on tot l'aire que es necessita per passar en els tubes es queda ahí. I doncs quan toco una tecla s'abra una válvula, una porta, i es lança l'aire en el tub com quan es toca una flauta normal d'instruments de vent. Sí, exacte. La sonoritat d'aquest orga com la qualifiques? Doncs es qualifica per a mi el que vaig dir de neobaroc, per als tubs que ha trigat a l'organer. Hi ha més o menys dos o tres tipus, gran tipus d'orga. L'orga baroc, que és el del segle XVIII, i després va arribar l'orga romàntic, el segle XIX, el siglo B va fer una síntesis de tetasho. I aquest orga és una prova de reproduir els orgas del sigle 18. Molt bé, com que el camí es fa caminant, podríem escoltar alguna peça d'orga. No tenim gravacions de l'orga de Sant Just, però tenim una primera interpretació, que és concretament la peça prop del llibre de Babilònia, que ara en Guillem ens presenta. Sí, és una gravació que s'ha fet en un organ pareix al de Sant Just, més gran, però amb el mateix tipus de sonoritat. I doncs el coral, com has dit, a prop del cru de Babiló, del Joan Sebastián Bach. Comence ara. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Hem escoltat prop dels rius de Babilònia, interpretat per quin organista? Està interpretat per la Maria Kronstatova, que és una organista russa, però afincada a Normandia, en Rouen. Va ser la titular d'aquest organ que hem sentit, que és l'organ de Saint-Maclou, en Rouen, en Normandia, organ on jo he sigut organista també durant 3 o 4 anys. Aprofitant que has tocat aquest òrga de Sant Maclú, anem una mica al teu historial. Quin és el teu historial com a músic, els teus estudis i les teves trajectòries? He començat la música amb la meva mare, que va ser organista i animadora dels cants de la missa en el poble on veig néixer, que és un poble molt petit de 300 habitants. Normandia? En Normandia, sí, sí. I doncs la meva mare em va aprendre les bases de la música i després vaig veure més professors fins a arribar fins a terminar els meus estudis generals i entrar al conservatori de música de Rouen, de Normandia. Correcte. Sempre t'has de cantar ja per l'orga a partir de l'afició que et va transmetre ta mare o has tocat els instruments? No, el cas és que sempre m'he quedat amb l'orga, he tocat el piano una mica, perquè a casa sempre he tingut piano, i al conservatori vaig estudiar el clavecí. Correcte. La teva primera incorporació a la música litúrgica va ser aquí a Semaclú? No, no, molt més aviat. Amb la meva mare, als deu anys vaig tocar la meva primera missa, que va ser Nadal, no me recordo quin any, el 88 crec. I des d'aquest moment ja vaig tocar quasi cada diumenge a la missa. A partir dels deu anys, ja s'has parlat? Sí, sí. Si estem parlant d'una persona per cos, vull dir, amb totes les tendències i amb tota l'activitat musical. Sí, sí, era l'activitat de la casa sempre. La meva mare també ha fundat la coral de la parroquia, doncs sempre el cap de setmana era per la parroquia. I després de ser ma clou, què has fet musicalment? Oh... Després de Saint-Maclou, primer he tocat en una orquesta barroca durant tres anys que es de via Arctemusia i he fet dues o tres temporades fins que estigui la orquesta i després he vingut a Barcelona. He arribat a Barcelona en el 2003 i primer he treballat i he deixat una mica la música i després ja he tornat a tocar. Primer a la parroquia de Sant Medir de Barcelona on sigo tocando. I fins a... ara són 3 o 4 anys amb un amic organista amb qui deia que buscava un òrgan una mica més gran on podria tocar coses més interessants ell sabia d'aquest òrgan de Sant Just i m'ha presentat al mossèn a Sant Tí, l'organista de la parroquia i a Josep Maria i després... Molt bé, així a la parroquia Sant Just portes al redor de 4 anys? Sí, exacte I quin és aquest tipus de col·laboració? Ho dic pels vients, eh? Sí, sí, clar, perquè tu ho saps. En mal sentit ens compartim les tres missatges del cap de setmana, segons com ho podem fer, o jo veig el dissabte a la nit i sentit tocar les dues missatges del diumenge o altres vegades. Llavors, quin tipus d'obres es toquen a la missa? Si hi ha una part, diguem-ne, d'acompanyament de les parts ordinàries, que seria el senyor tingueu pietat, el sant, l'inell de Déu, etc. És acompanyar la massa de fidels, també el salm. Però em sembla que hi ha uns espais en què vosaltres podeu fer, que diríem, alguna interpretació com solos, no? Sí, sí, sí, claro, tenim d'una part els camps que estan entregats per l'animador quan està o per l'almocent o per jo si ja em toca, però queda un moment per tocar només obres de música que són, pot ser la entrada, no sempre, però pot ser només una introducció corta per acompanyar l'almocent fins al altar, Després tenim l'offertori, un moment de música més tranquil, més que per la reflexió per les pregaries. La comunió, si no l'animador, en general, jo toco una peça que s'aparenta molt a l'offertori. Y després, al final de la misa, una peça més joyosa. i més fort com a comiat exacte abans hem escoltat un ofertori que era a prop dels rius de Babilònia i ara potser una peça d'acomiat ens interessaria has preparat alguna cosa? sí de la mateixa organista i del mateix organ que per l'ofertori he trigat el preludi de Bach en Sol Mayor una peça que he tocat diverses vegades aquí en aquest organ Escoltarem els tres minuts i nou del preludi de Bac. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Aquest, per vol dir dir, de Bac és una peça, d'una certa manera, habitual, tradicional, ja, amb aquest organista que tenim aquí, en Guillom Laules, a la parroquia de Sant Justes Bern. Però digue'ns, Guillom, en quin criteri es seleccionen les peces que tant el Santi com tu toqueu en aquests moments, que ens han dit que són tres, l'entrada, l'ofertori i el comiat d'una celebració litúrgica? Depèn del període liturgic d'en som, quan som en període de Nadal, hi ha molts corals d'aquest període del bar, per exemple, que els compositors de la música barocca al sigle XVIII Sempre hem escrit les peces pensant en un període. Per exemple, el prelúdic acadèm de sentir el tema viene d'una cantata de Bach que havia escrit per el tercer dimensió de la Santa Trinitat. Tot això ajuda per trigar el tipo quina peça tocar en quin moment, per no tocar una peça de Nadal al moment de Pascua. Això vol dir que teniu també formació litúrgica, o almenys, no sé si formació com a tal, però la teva pràctica t'ha dut a coneixements del segle litúrgic, etc. Exacte, és la pràctica que fa, que a poc a poc sabem què tocar en quin moment. La gent de Sant Jus, concretament els perruquians, estan contents, diguem-ne orgullosos, de tenir dues coses en relació a això. Aquest orga, del qual has parlat, i també dos organistes de qualitat que no solament garanteixen que tot el cap de setmana i altres festes tinguem música d'acompanyament, sinó de qualitat. És a dir, són gent que, com ara el Guillom i també el Santi, és capaç de fer concerts a l'Església de Sant Just i a altres llocs. Estàs d'acord, això? Tenim sort aquí a la parròquia de disposar d'aquest instrument i d'aquests organistes. Ho dic simplement perquè... ha arribat al nostre coneixement que parròquies i no llunyanes, no baix llobregat, han tingut que, per manca d'organistes, deixar de tocar en certs moments. Sí, pot ser per la falta d'organistes, que no són els músics més... Que n'hi hagi més. Exacte, exacte. i tampoc no hi ha molts orgàns i tenen un orga quasi nu, perquè 8 anys per un orga és un neonat, quasi, i és molta sort, sí, sí. Correcte. Em sembla que el diumenge a la tarda hi ha un concert. Dintre les Festa de Tardor hi ha el concert d'en Neil Collins, que és l'organista de Santa Maria del Mar. Molt bon organista, sí, sí. Doncs convidem a tots els radioscultes, tant de dimecres com de dissabte, que... Aquest dissabte, diumenge, al vespre, dintre els primers actes de la feia tardor, em sembla que és a les 7 de la tarda, hi ha un concert interessantíssim a la Pòrguia de Sant Jus. Per acabar, voldríem aprofundir una mica encara amb el Guillom músic. Quina és la teva aspiració? Pretens viure de la música o actualment has de compaginar aquesta feina que poca retribució pot donar amb altre tipus professional? He de fer més coses. Clar que tocar la missa no paga molt o no paga, depèn del moment. Però permet després fer concert o fer-se conèixer també. Però també soc professor de piano en particular. Tinc diverses alumnes que aquí ensenyo cada setmana. I també de moment tinc una altra feina. Soc recepcionista en una empresa cada dia. I, clar, la meva idea és poder tornar a només treballar de la música amb una pequeña orquesta que m'agradaria tenir i montar. Ara podries fer un parell de crides. Segur que ens escolten músics de Sant Just. Com podríem fer que s'incorporés algú més en el grup de persones que toquen l'orga d'aquí a la parròquia? I l'altre crit seria si hi ha músics de diferents instruments que volguessin entrar en contacte amb tu per fer aquesta petita orquesta o mitjana orquesta que tu estàs potenciant. Pues, claro, si hay algo que voy a tocar en MEU, es pot tocar cualquier cosa, no me es la imaginación, no fa límites, pero es pot contactar a MEU a través de la parroquia sin cap problema. Vinen a alguna misa per parlar amb meu, amb el Santi, amb el Mosen o el Josef Maia o tu mateixa i passaran al missatge sense cap problema. Molt bé, sabeu que soc en Lluís Segura, vol dir que també conec l'adreça i el telèfon i les senyes d'en Guillom. Si hi ha alguna persona que vulgui contactar amb ell per interpretar peces a l'Eglésia Sant Lluís, per fer música de maneres variades, doncs estem a la vostra disposició. Guillom, ens ha quedat alguna cosa per preguntar-te que vulguis afegir en aquesta entrevista? Crec que més o menys hem dit la part més important de tot això. Estàs content d'estar Sant Jus d'haver trobat aquesta orga i aquesta parròquia? Sí, sí, sí, és un plaer. Des del primer dia tots m'han acollit amb somrisa i m'han molt bé acollit. És un plaer d'estar aquí, sí. Molt bé, doncs per la parròquia i també per Ràdio d'Esvern ha estat un plaer tenir-te avui aquí. Veus de la parròquia t'agraeix aquesta disposició. Acaba aquí l'espai dedicat a l'Orga i amb en Guillom com a organista de la parròquia de Sant Just i cada dimecres a dos quarts de vuit i cada dissabte a dos quarts d'onze veus de la parròquia en tots vosaltres. Gràcies i adeu-siau. Fins demà! Ràdio 2BM 98.1 Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Bona nit. 60 i més. Ja tornem a ser aquí, estimats oients, i avui sí, en viu i en directe, per seguir gaudint de les festes de tardor i comentar alguns dels actes que hàgiu pescut proposar