Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...
Subscriu-te
Veus Parròquia del 3/2/2016 — Maoris, colons i or a Nova Zelanda: el llibre de Sara Lark; migracions actuals, tecnologia i l’Evangeli de “Tireu les xarxes”
Anunci/recordatori sobre conducció segura i perills de distraccions (mòbil, GPS, ràdio).
Benvinguda a Paraula Viscuda (Ràdio de Sant Just); presentació de la periodicitat i el to del programa.
Introducció de Núria Rosés i del llibre: autora alemanya (pseudònim), trilogia, ambientació a Nova Zelanda; marc del segle XIX amb deportacions des d’Irlanda/Anglaterra.
Núria explica els motius: interès per Austràlia/Nova Zelanda, el conflicte entre colons i pobles originaris, i el valor per entendre diferències de classe i cultura.
Comparació ‘desenvolupat’ vs ‘menys desenvolupat’; impacte de costums maoris; es destaca la gran documentació de l’autora (vocabulari maori, geografia, costums).
Trajectòria de Núria (publicitat, edició i maquetació) i afinitats artesanes i artístiques que connecten amb la cultura maori (fusta, manualitats).
Termes com iwi, hapū i whānau; costums considerats tabú per la mirada occidental (sexualitat, nuditat) i la normalitat dins de la cosmovisió maori.
Com els colons aprofiten contractes per acaparar terra; paral·lelismes amb altres febres de l’or i reaccions maoris davant l’explotació dels recursos.
Personatges occidentals que aprenen dels maoris i limiten l’extracció; diàleg entre politeisme i monoteisme sense supremacia d’un sobre l’altre.
Exemple de Pere Casaldàliga com a respecte a cultures locals; crítica a l’explotació multinacional i a la deshumanització tecnològica/robòtica.
Lectura i comentari d’un fragment clau: confiança, veritat i una espiritualitat que reconeix la dignitat de la persona més enllà de creences.
Michael acaba fent de balener; descripció de la força i tècniques maoris i dels tatuatges tradicionals com a identitat corporal.
Efectes de la colonització en la població maori; caràcter acollidor; paral·lel amb un documental sobre inuit i transició cap al debat sobre refugiats.
Discussió sobre causes de les guerres, venda d’armes, drets dels refugiats i el paper de la solidaritat ciutadana vs. la rigidesa institucional.
El passatge de la pesca miraculosa i la crida a ser ‘pescadors d’homes’; base per a una lectura activa del compromís cristià.
Núria defensa passar de les paraules als fets, recuperar l’artesania i gaudir del temps i la natura; tecnologia sí, però sense expulsar la humanitat del treball.
Acomiadament, to distès (referència al Barça) i informació sobre reemissions.
Sintonies i identificació de Ràdio de Sant Just (98.1 FM).
Resum general
En aquest episodi de Paraula Viscuda, Núria Rosés conversa amb Montse Giró i l’equip sobre una novel·la de Sara Lark ambientada a la Nova Zelanda del segle XIX. El programa aprofundeix en el xoc cultural entre colons europeus i poble maori, la colonització de la terra i la febre de l’or, amb una trama romàntica de fons (Kathleen i Michael). Es destaca la bona documentació de l’autora (vocabulari, paisatge i costums maoris), i es comenten aspectes com la caça de balenes i els tatuatges tradicionals.
A partir del llibre, el diàleg s’obre a paral·lelismes amb migracions i refugiats d’avui, el respecte intercultural i religiós, i una mirada crítica sobre la tecnologia quan deshumanitza i precaritza. La lectura d’un passatge del llibre i la lectura de l’Evangeli (Lluc 5,1-11) serveixen per reforçar el missatge d’acció personal i col·lectiva: “tireu les xarxes” com a crida a comprometre’ns.
Temes principals
- Colonització i terra: com els contractes i la lògica de propietat europees van erosionar l’equilibri maori amb la terra i van encendre conflictes.
- Febre de l’or i explotació: el contrast entre la cobdícia extractivista dels colons i la relació mesurada dels maoris amb els recursos.
- Xoc cultural: diferències en costums i sexualitat, organització social (iwi, hapū, whānau) i cosmovisió.
- Religió i respecte: diàleg entre politeisme i monoteisme; el valor de no imposar i d’aprendre (exemple de Pere Casaldàliga).
- Història humana del llibre: Kathleen i Michael, deportacions d’irlandesos/anglesos, convivència amb maoris, personatges que trenen ponts entre cultures.
- Lectura clau del llibre: Lisi (protagonista irlandesa) i la sacerdotessa maori; confiança, veritat i una espiritualitat que reconeix la dignitat de l’altre.
- Present i paral·lels: crisi de refugiats (Síria), responsabilitats d’Occident (armes), solidaritat ciutadana versus rigidesa institucional.
- Tecnologia i feina: oportunitats i riscos de deshumanització; reivindicació d’un retorn a l’ofici, l’artesania i el ritme que cuida la vida i la natura.
- Evangeli (Lluc 5,1-11): “Tireu les xarxes” com a crida a l’acció compartida: vosaltres i jo, responsabilitat individual i comunitària.
Cites destacades
"Pero los dioses creen en ella. Están unidos a nosotros." — Sacerdotessa maori parlant de la dignitat i la confiança dipositada en Lisi.
"No tinguis por; des d’ara seràs pescador d’homes." — Evangeli de Lluc 5,1-11, invitació a l’acció i al servei.
Conceptes clau i termes
- iwi, hapū, whānau: organització social maori per tribus, clans i famílies.
- tā moko: tatuatge tradicional maori, identitat i cosmovisió inscrites al cos.
- febre de l’or: cicles extractius que transformen territori i relacions de poder.
- respecte intercultural: no imposar, escoltar, aprendre i conviure.
- desplaçaments forçats: deportacions del XIX i refugi contemporani.
Conclusions
- El llibre de Sara Lark funciona com a mirall històric que ens ajuda a llegir el present: migracions, mercantilització de la terra i del treball, i reptes de convivència.
- El programa defensa respecte, justícia i solidaritat per damunt de la cobdícia i l’explotació.
- La crida final és a actuar: des de l’ofici, la cura de la natura i el compromís comunitari—com a camí concret per “tirar les xarxes” avui.